Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Retallades

Menys diners per a la ciència

0

Mars-Comet-NASA

Parlava fa uns dies de l’alarma que s’estengué entre els assistents a la IX Reunión de la Sociedad Española de Astronomía (SEA) en córrer el rumor que rebaixarien una mica més els diners per a fer ciència a l’estat espanyol en els pròxims pressupostos per a l’any 2011. I els temors s’han confirmat. Un estudi detallat de l’Avant-projecte de Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) no dóna moltes alegries a la ciència en aquesta part d’Europa. La COSCE, confederació de les societats científiques espanyoles, des de l’any 2005, encarrega cada any a una comissió d’experts un informe sobre la previsió dels diners que es dedicaran a la ciència en l’any següent. I la conclusió és ben clara. Les despeses seran un 8,37% menors que l’any passat que, recordeu-ho, ja van sofrir retallades.

Com diuen a l’informe, la part del pressupost dedicat a ciència al Ministeri de Ciència i Innovació (MICINN) baixarà un 3,55% mentre que al del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç (MITYC) encara ho farà més ja que es retallarà un 17,56%.Finalment afirmen que: “És cert que la situació econòmica general i pressupostària en particular configuren un marc molt difícil per al Govern, però… resulta molt més difícil tornar a recuperar la senda que fa pocs anys creiem consolidada: la Investigació+Desenvolupament+innovació (I+D+i), com tot coneixement, té un caràcter acumulatiu que fa que qualsevol acció negativa multiplique els seus efectes. A més a més, aquesta tan citada i no sempre compresa I+D+i hauria de ser ja una peça esencial en l’orientació cap al futur de l’economia espanyola.”

No som alemanys. Allí la cancellera Angela Merkel fa retalls als pressupostos però no toca, sinó que incrementa ciència i educació en 12000 milions d’euros. Definitivament,  açò no és Alemanya.

Més retalls en ciència?

2

Forges

Torne d’una setmana intensa en Madrid en la IX Reunió de la Sociedad Española  de Astronomía on hem parlat molt dels últims avanços en tècniques d’anàlisi,  nous telescopis, observacions i també divulgació. Els espectaculars resultats de les missions Heschel i Planck, els nous descobriments als planetes, les tècniques de caracterització de les atmosferes dels planetes extrasolars, la búsqueda de noves  Terres, etc. han omplit les sessions de les jornades científiques. D’aquestes ja en parlaré en pròxims apunts. Però ja des de la sessió inaugural es parlà també de política científica.  En aquesta el rector de la Universidad Complutense de Madrid, Carlos Berzosa, féu una intensa defensa del finançament de la ciència espanyola en temps de crisi, tal com estan fent a Alemanya, que ha rebaixat totes les partides llevat d’Educació i Recerca. I ben  preocupats ens hem quedat tots per les últimes notícies gens alegres del Ministeri de Ciència i Innovació, dirigit per Cristina Garmendia, que pretén retallar un 15% més el pressupost dedicat a la ciència a l’estat.

Un article al diari El Pais descrivia l’ambient que es respirava a la reunió.

Los astrónomos, alarmados por la caída de la financiación de la ciencia

Les retallades de pressupost han influït negativament no solament en el finançament dels projectes d’investigació, sinó també en el subtil i feble teixit humà del sistema científic“, ha comentat Emilio Alfaro, president de la Societat Espanyola d’Astronomia (SEA). “Estem preocupats: l’astronomia espanyola, que ha assolit, en 30 anys, estar en l’elit mundial, es recolza en gran mesura en el treball dels investigadors joves, els postdoctorals, que estan en diversos graus de contractació, però tots precaris. Els contractats del programa Ramón i Cajal no té assegurada la seua perspectiva de futur“.

Segueix…

L’alarma d’Alfaro reflecteix el debat i conclusions de l’assemblea bianual de la SEA que s’ha reunit aquesta setmana a Madrid. En l’assemblea s’ha aprovat una carta que s’enviarà al Ministeri de Ciència i Innovació mostrant la preocupació dels astrònoms espanyols “per les retallades econòmiques que està sofrint la I+D a Espanya en els últims exercicis“.

La denúncia de la difícil situació, ha declarat Alfaro a EL PAÍS, “la fem des de la perspectiva crítica de la política econòmica actual. Ens havien dit que anàvem a canviar el model econòmic per a avançar cap a un model sostenible basat en la I+D capaç de crear més riquesa i, precisament en un moment de crisi que, a més, ens afecta més que a altres països precisament per l’absència d’aquesta I+D com motor, vam canviar de política i tornem al sistema que no ha donat solucions a aquesta crisi“. Alfaro destaca que un país com Suècia, “que està registrant el major increment del PIB és precisament el qual més inverteix en I+D a Europa“.

La SEA compta amb 630 socis espanyols (aproximadament un 80% del total d’astrònoms professionals espanyols) i en les sessions i debats de reunió d’aquest any, celebrada en la seu del Consell Superior d’Investigacions Científiques, s’ha constatat que cada vegada vénen més estudiants estrangers a realitzar la tesi doctoral en institucions espanyoles. També és notable, insisteix Alfaro, el fet que són així mateix estrangers gran part dels contractats en el Ramon y Cajal (un programa d’excel·lència en el qual els candidats passen per una dura avaluació). “Espanya, des del punt de vista de l’astronomia, s’ha convertit en un pol d’atracció, de prestigi i confiança, i això, que ha costat molt esforç durant 30 anys, és el que es pot trencar si no mantenim el nivell arribat“. Les retallades pressupostàries es noten no només en les perspectives laborals dels joves científics, sinó que també s’ha reduït el finançament per als projectes d’astronomia del Pla Nacional d’I+D. Així mateix s’han vist molt seriosament afectats ja els pressupostos dels instituts d’investigació i la investigació en les universitats.

Encara que la SEA entén la situació de crisi econòmica que està travessant el país, no comparteix la política de retallades en I+D (tant els efectuats en l’últim exercici com els quals es proposen per al següent pressupost)“, diu un comunicat de la institució. Les retallades “poden significar, no només l’estancament o destrucció del teixit científic actual, sinó també l’ancoratge en un model econòmic que s’ha comprovat totalment obsolet i incapaç d’afrontar aquest tipus de crisi“.

En la IX reunió científica de la SEA han participat 315 persones, s’han impartit 185 conferències temàtiques i s’han discutit els resultats recents de la investigació astronòmica i els reptes futurs.

Publicat dins de Ciència i etiquetada amb , | Deixa un comentari