Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Pasqua

El cel d’abril de 2021

0
Publicat el 1 d'abril de 2021

Arriba l’abril, el primer mes complet de la primavera. Els ocells ja fan el niu, la flaire de la flor de taronger envaeix les estances de la casa i les hores de llum són cada vegada més llargues. Enguany ja no estem confinats a casa i potser penseu que ara podem gaudir completament de la natura, no com l’abril de l’any passat. Tanmateix per als amants del cel no tot són flors i violes. La restricció de mobilitat no ens permet de sortir de casa més enllà de les 22:00 h i no podem traure els telescopis a llocs foscos per observar el cel estrellat. Ni observacions populars, ni fotografia nocturna, ni mesures de la brillantor celeste són possibles a hores d’ara. Caldrà esperar temps més propicis.

Els planetes són aquest mes difícils de veure. Només Mart és visible al cel en hores vespertines, abans de les dotze de la nit, mirant a l’oest. El planeta roig ha perdut molta de la seua brillantor de l’estiu ja que de mica en mica va allunyant-se de la Terra. El dia 17, però, la Lluna se situarà ben prop del planeta.

La Lluna se situa prop de Mart en la constel·lació dels Bessons. 17 d’abril de 2021 a les 22:00.

Aqueixa nit una Lluna creixent s’afegirà al triangle format per tres objectes ben vermells: el planeta Mart en l’extrem superior i dos estels gegants rojos, Betelgeuse (Orió) a l’esquerra i Aldebaran (Taure) a la dreta, a la part inferior.

Un altre fenomen interessant serà l’aproximació del planeta Mart al cúmul estel·lar M35 que podreu veure les primeres hores de la nit del 27 d’abril. El planeta s’hi acostarà fins a uns 0,5º, una distància equivalent al diàmetre de la Lluna plena. Amb un telescopi amb pocs augments es podran veure junts al mateix camp. Però també és una oportunitat per veure-ho amb uns prismàtics si no disposeu de telescopi. Es veurà més menut però serà visible.

Conjunció en la constel·lació de Geminis entre Mart i M35 en la nit del 27 d’abril 2021 a les 22:00.

Els altres planetes caldrà cercar-los a la matinada. Júpiter i Saturn es troben ara mateix a la constel·lació de Capricorni. Mirant al sud-est, a les 6:30 del matí, podreu veure els dos planetes gegants prop de l’horitzó. Un telescopi menut o fins i tot uns prismàtics permeten veure els satèl·lits de Júpiter. L’anell de Saturn és més difícil de veure. Només un telescopi permet apreciar amb tota la seua bellesa el ball ordenat de les roques i gels al voltant de l’equador del planeta.

Júpiter, Saturn i una Lluna minvant a la matinada del dia 7 d’abril de 2021 a les 6:30 mirant cap el Sud-Est.

El mes d’abril és el més de la pluja d’estels dels Lírids. Els Lírids són un eixam de meteors el punt radial dels quals és a la constel·lació de la Lira. Els meteors dels Lírids es poden veure entre el 16 i el 26 d’abril de cada any. El pic de més intensitat serà el 22 d’abril. La font de la pluja són les partícules de pols que el cometa C/1861 G1 Tatcher genera en el seu llarg període. És la pluja d’estels més antiga observada ja que hi ha constàncies d’observació dels Lírids des del 687 aC. S’esperen un màxim de 18 meteors a l’hora, vistos des de llocs foscos.

Fa uns dies tinguérem la primera lluna plena després de l’equinocci de primavera. I avui el mes d’abril comença amb el dijous sant. Diumenge que ve serà diumenge de Pasqua, la festa més important de la cristiandat la ubicació de la qual  en el calendari anual té un transfon astronòmic. I la prova és que sempre és lluna plena per Setmana Santa.

Ja ho contava fa un temps en l’entrada Lluna plena per Pasqua que us recomane.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart minvant Abril 04 12 02
Lluna nova Abril 12 04 31
Quart creixent Abril 20 08 59
Lluna plena Abril 27 05 31

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un senzill mapa del firmament del mes d¡abril de 2021. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- chas B Foto de l’Ajuntament d’Estocolm i pluja d’estels dels Lírids. Olympus Live Composite – f/1.8 for 35 seconds at 1 second base exposure ISO 1250. CC BY 2.0
2-4.- Stellarium.
5.- Radiant dels Lírids. Wikipedia Commons.

El cel d’abril de 2019

1
Publicat el 1 d'abril de 2019

Finalment les pluges han tornat al nostre país encara que serà per poc temps. Els registres ens indiquen que el primer trimestre ha estat el més sec des de fa 155 anys a la ciutat de València. Però aquests dies, després de mesos d’estabilitat l’anticicló es retira d’Europa Occidental i la inestabilitat, finalment, arriba. El canvi climàtic és real i avança a marxes forçades. Global warning is real!, com exclamava l’escriptora i divulgadora científica Dava Sobel, al final de la seua magnífica conferència el mes passat.

Potser ploga aquest dies i, per tant, les condicions d’observació no siguen òptimes, però segur que tindrem algun moment de cel ras per admirar el cel nocturn.

Els planetes continuen sent esquius als observadors vespertins. La majoria dels planetes romanen visibles en la matinada, hores abans de l’eixida del Sol. Júpiter, Saturn, Venus i Mercuri van jugant en un ball còsmic però caldrà matinar per admirar-ho.

Al vespre només Mart és visible. Prop de l’horitzó oest a la posta del Sol i situat en la part més allunyada de la seua òrbita a més de 300 milions de quilòmetres, el planeta roig no és actualment un gran objectiu dels astrònoms.

El que sí que serà interessant serà admirar per darrera vegada fins al final de la tardor les constel·lacions més interessants del cel nocturn, Orió, Taure i els dos Cans. Ja ben a l’oest aquest mes, aquestes s’enfonsaran en la lluïssor solar en les pròximes setmanes.

És a la matinada on s’observarà el ball còsmic dels planetes i la Lluna. Ja des de la 1 de la matinada se’ns presentarà majestuós el planeta Júpiter, al final del Serpentari, mentre que Saturn, en Sagitari, enmig de la Via Làctia, ho farà més tard, després de les 2 del mati.

Venus i Mercuri, molt més pròxims a la direcció on es troba el Sol, eixiran per l’horitzó est poc abans de l’alba.

Així que, a la matinada tindrem una autèntica exposició planetària. Tots els planetes matiners s’escamparan per tot el cel, des de l’est fins al sud poc abans de l’eixida del Sol.

La Lluna, juganera com és, no perdrà l’ocasió de desfilar per davant dels planetes. Els dies 24 i 25 d’abril, se situarà entremig de Júpiter i Saturn, permetent identificar clarament els planetes als poc entrenats en l’observació del cel.

No només podem gaudir de l’observació dels planetes sinó que també podrem veure al final del mes, la pluja d’estels dels Lírids.

Els Lírids són una pluja de meteors d’activitat moderada. El seu període d’activitat s’estén entre el 16 i el 25 d’abril. El seu màxim és el 22 d’aquest mes amb 18 meteors per hora.

Són meteors de velocitat alta que radien de la Lira, constel·lació de la qual prenen el nom.

El cos progenitor dels Lírids és el cometa Thatcher (C/1861 G1) de llarg període. Si bé és una pluja anual, mostra augments d’activitat amb periodicitat desconeguda. Els últims, el 1945, 1946 i 1982, amb màxim d’activitats <200.

Aquest mes finalment es faran publiques les primeres imatges del forat negre central de la nostra galàxia,  Sagittarius A*. L’abril de 2017 una xarxa de 8 radiotelescopis d’arreu del món van fer observacions conjuntes per formar la primera imatge real de l’objecte supermassiu del centre de la Via Làctia. Després de dos anys de dura feina analitzant les dades sembla que disposarem d’aquesta imatge, la fita astronòmica més important de l’any.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna nova Abril 5 10 50
Quart creixent Abril 12 21 06
Lluna plena Abril 19 13 12
Quart minvant Abril 27 00 18

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un senzill mapa del firmament del mes d’abril de 2019. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- Març. Relleu de l’església de Voer, Jutlàndia, segle XVI. Museu Nacional de Dinamarca. Enric Marco.
2-4. Diversos moments del cel d’abril 2019. Stellarium.
5.- Dibuix artístic d’un forat negre supermassiu de milions de masses solars. Crèdits: JPL

El cel de març de 2018

2
Publicat el 1 de març de 2018

L’hivern ha fet finalment acte de presència i ens afirma el seu poder enviant neu, pluja i fred per recordar-nos que encara regna. Tots sabem, però, que el seu poder efectiu s’acabarà aviat, amb l’arribada de la primavera que ja està a només tres setmanes.

Les hores de Sol són cada vegada més llargues, els ametllers treuen la seua delicada blanca flor i els agrets dels camps de tarongers s’atreveixen a desafiar al déu hivern per recordar-li que al final sempre guanya el bon temps.

Aviat les nits seran més càlides. I podrem tornar a admirar el cel nocturn sense por dels refredats. Però, com ja passa des de fa mesos, cap dels grans planetes guaitarà el cap per l’oest poc després de la posta del Sol. Només els planetes interiors Mercuri i Venus faran un passeig prop de l’horitzó molts dies del mes, sempre, però, prop de la direcció solar. L’horabaixa del 4 de març, els dos planetes seran clarament visibles si mireu cap a l’oest. La separació entre ells serà com l’amplada de dues llunes plenes. Tanmateix qualsevol obstacle (arbre, edifici, muntanya) en aquesta direcció ens impedirà la seua visió.

Serà, però, el dia 15 quan Mercuri es trobe més allunyat del Sol (18,3°). En aquest moment el planeta se situarà a l’extrem de la seua òrbita vista des de la Terra. Es trobarà en el que tècnicament s’anomena la Màxima Elongació Oriental del Sol.

El 19 de febrer, poc després de la posta del Sol i mirant cap a l’oest, una Lluna ben prima s’afegirà al ball dels planetes i oferirà un bell espectacle per als amants del cel.

Serà, però, a la matinada quan seran visibles els planetes gegants. Actualment Júpiter, que es troba en la constel·lació de la Balança, Mart, en la d’Ophiuchus i Saturn en Capricorn, es troben alineats. Com a exemple, presente el cel minuts abans de l’eixida del Sol per al dia 7 de març. Una lluna en quart minvant se situa al costat del planeta gegant Júpiter, com un punter que l’assenyala per als observadors neòfits.

La Lluna, en la seua òrbita al voltant de la Terra, anirà recorrent el cel cap a l’esquerra, movent-se uns 13º per dia. Per això, el nostre satèl·lit anirà assenyalant Mart el 10 i Saturn l’11 de març. No podrem dir que la Lluna no serà ben servicial per ajudar-nos a identificar-los. Ara, això sí, us heu de llevar ben aviat.

I, com he dit al principi, la primavera vencerà al dur hivern el dimarts 20 de març a les 17:16. El Sol, en el seu camí aparent al voltant de la Terra, creuarà la línia de l’equador celeste, donant una jornada de 12 hores de llum i 12 hores d’ombra (equinocci de primavera), senyal que l’estiu s’acosta.

I amb la primavera, també vindrà Pasqua el dia 1 d’abril, després de la primera lluna plena després de l’equinocci de primavera, tal com marca la norma eclesiàstica des del Concili de Nicea de l’any 325.

I, per acabar, tornaran a aplicar la norma absurda del canvi d’hora el darrer cap de setmana de març. La matinada del 24 al 25 de març haurem de  tornar a avançar els rellotges una hora. Fins quan?

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna plena Març 2 01 51
Quart minvant Març 9 12 20
Lluna nova Març 17 14 12
Quart creixent Març 24 16 35
Lluna plena Març 31 13 37

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un senzill mapa del firmament del mes de març de 2018. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.-  Camp de tarongers a la Ribera Alta ple d’agrets. Manel Perucho.
2-5. Del programa Stellarium.

Nota: Encara que els agrets tenen un llarg període de floració, que pot anar de novembre a maig, és ara que eixim més al camp i ens sorprèn aquell bell color groc que presenta.

Més informació sobre l’agret. L’aventura cosmopolita de l’agret, Mètode, 2011.

El cel d’abril de 2017

2
Publicat el 1 d'abril de 2017

Els primers dies de la primavera ens ha dut cels ben clars per observar els planetes i un creixent de Lluna. Les nits encara fresques poden ser traïdores per a l’observació si no ens abriguem bé. Encara que de dia l’oratge ja és ben suau, a la nit la temperatura baixa en picat.

Aquest mes destacarà per la presencia visible a ull nu de cinc planetes al cel observables en distints moments de la nit.

L’esquiu Mercuri serà visible la primera quinzena del mes si mirem cap a l’oest, en un horitzó lliure d’obstacles. A partir de les 21 h el podreu veure, però, compte! Com que està molt prop del Sol, a les 21.45 ja s’haurà post. Per això l’observació del planeta és sempre un repte.

Tindrem la sort que Mart estarà també visible al cel del capvespre. De dia en dia, l’observarem moure’s ràpidament en el cel de l’oest, poc després de la posta de Sol. Els dies 19-20 i 21 d’abril es trobarà sota el cúmul estel·lar de les Plèiades mentre que el 26 es trobarà situat entre aquestes i l’ull del Toro, Aldebaran.

Júpiter, per fi, ja s’ha convertit en el rei de la nit. Ara ja es pot veure per l’horitzó est a partir de les 9 del vespre però caldrà esperar fins ben avançada la nit, quan estiga més alt, lluny de les fluctuacions atmosfèriques pròximes a terra, per a gaudir-lo a través del telescopi. Les bandes nuvoloses, la taca roja, el ball incessant del quatre satèl·lits galileans són fenòmens que no deixen ningú indiferent.

Júpiter es troba ara mateix situat sobre l’estel blavós Spica, el més brillant de la constel·lació de la Verge. Durant tota la nit del 10 al 11 d’abril, la Lluna, quasi plena, s’ajuntarà al duet, passant ben prop del planeta gegant. El trio format serà espectacular i ben bé mereixerà una foto.

Més tard, per l’est, cap a les 3 de matinada a principi de mes (a la 1, a final de mes) eixirà Saturn. Situat a la constel·lació de Sagitari, no s’alçara massa en el cel per la qual cosa les condicions d’observació del planeta anellat no seran optimes en els pròxims mesos.

Finalment, Venus ja es pot veure per l’est un poc abans de l’eixida del Sol.

Un fenomen curiós que podrem veure aquest mes és l’ocultació de l’estel brillant Aldebaran per la Lluna. Aquesta en la seua òrbita al voltant de la Terra va tapant estels de diversa brillantor. La majoria de vegades són estels pocs brillants però de vegades passa per damunt d’un estel brillant i l’efecte es ben curiós. Ens manca temporalment una estrella visible! Esteu atent que la nit del 28 al 29 d’abril, un fi perfil del nostre satèl·lit taparà l’estel gegant roig, l’ull del Toro, Aldebaran.

Us pose la taula de les efemèrides de l’ocultació d’Aldebaran per la Lluna.

Ocultació (28 abril 2017) Dia Hora Separació
Comença 28 20:24 0,5º
Mig 28 20:55 0,1º
Final 28 21:22 0,5º

Finalment recordar-vos que el diumenge 16 d’abril és el dia de Pasqua, que, com sabeu, té unes clares connotacions astronòmiques.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart creixent Abril 3 20 39
Lluna plena Abril 11 08 08
Quart minvant Abril 19 11 57
Lluna nova Abril 26 14 16

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un senzill mapa del firmament del mes d’abril de 2017. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

1.- Galàxia espiral NGC 4565 de la Cabellera de Berenice. Sense processar. Nit d’observació a l’Observatori d’Aras de los Olmos. 28 de març de 2017. Enric Marco.
2-4. Diversos moments del cel d’abril. Stellarium.

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Comença una primavera ben primerenca

0

Equinocci-20160320-CaSenyoretes

Acaben les Falles i en huit dies serà diumenge de Pasqua. Dues festes tan volgudes i arrelades entre els valencians i que són festes de benvinguda a la primavera, a l’allargament del dia, a l’oratge més suau i al reviscolament de la vida.

La raó, però, de l’embolic de l’acumulació de dates festives caldria buscar-lo en el concili de Nicea, l’any 325.

Falla-LaDula2016I és que el començament oficial de la primavera serà enguany tot just quan acaben les Falles. Avui, 20 de març a les 5:30 h (hora local) el Sol, en el seu camí anual sobre el cel, ha passat de l’hemisferi sud celeste a l’hemisferi nord celeste i ha creuat, per tant, l’equador celeste. Ha estat el moment de l’equinocci de primavera. Una primavera que durarà 92 dies i 18 hores, fins el 21 de juny.

I com que el Sol romandrà aproximadament durant tot el dia sobre el cercle de l’equador celeste que passa exactament per l’est i l’oest, el dia i la nit duraran exactament 12 hores en tots els indrets de la Terra.

Esfera celeste
Esfera celeste

Normalment el dia de l’equinocci de primavera cau al voltant del 21 de març. Enguany però, ho ha fet molt més prompte. De fet aquesta serà la primavera més primerenca des del 1896!

La causa d’aquest avançament és que 2016 és un any de traspàs i les efemèrides astronòmiques s’avancen però l’efecte principal cal buscar-lo en que l’any 2000 va ser un any de traspàs, d’acord amb el calendari gregorià que fem servir, cosa que ha fet que l’equinocci de març arribe aproximadament tres quartes parts d’un dia abans en cada any durant el segle 21 (2001-2100) que durant els anys de la centúria passada.

Finalment recordar que el canvi de l’horari d’hivern a l’horari d’estiu serà durant la nit del 26 al 27 de març. Serà el moment d’afegir una hora més als nostres rellotges.

Que gaudiu de la primavera…

Imatges:
1.- El calendari solar de Ca les Senyoretes marca l’equinocci de primavera Fotografia: Joan Olivares
2. Falla La Dula. Tavernes de la Valldigna, 2016. Enric Marco
3.- Esfera celeste amb el camí del Sol els dies dels solsticis i equinoccis.

Lluna plena per Pasqua

8
Publicat el 7 d'abril de 2012
Ahir tinguerem lluna plena al cel. I, si heu estat una mica curiosos, us haureu adonat que sempre hi ha lluna plena durant la Setmana Santa. Això, com ja he contat en alguna ocasió, està relacionat amb la data de la Pasqua.

A tots ens mareja que cada any les seues dates vagen variant de posició al calendari. De vegades el dia de Pasqua cau a finals de març i d’altres cau a finals d’abril. Es diu que la festa de la Pasqua és mòbil.

Tot té un fons astronòmic i va lligat a la lluna plena. L’assumpte es va tractar al concili de Nicea de l’any 325. I allí es va fer una definició exacta.

Es considera diumenge de Pasqua el diumenge següent a la primera lluna plena de primavera (o siga, que caiga a partir del 21 de març, inclòs).

Com que el càlcul dels dies on cauen les llunes plenes és complicat (sense ordinador ni calendari!) existeix l’algorisme de Gauss per fer-ho més fàcil. I ací podeu trobar l’algorisme implementat en diversos llenguatges de programació.

La data de la Pasqua és, juntament amb Nadal, la festa més important del calendari cristià. I a partir d’ella es calculen totes les altres dates: l’Ascensió, 40 dies després de la Pasqua, Pentecostés, 10 dies després de l’Ascensió. I el Corpus, 60 dies després de Pasqua.

Amb aquesta mobilitat penseu en el pobre mossèn d’una parròpia perduda del Pirineu allà per l’any 1000, sense quasi comunicació amb el bisbat. Ell s’ho havia de calcular tot per poder preparar les festes cristianes. Per això s’havia de conéixer l’epacta, que donava la fase de la Lluna el primer dia de gener i que permetia calcular les dates dels novilunis de tot l’any.

Foto: Processó de Divendres Sant a Tavernes, amb la Lluna quasi plena al fons. Enric Marco.  6 d’abril 2012.

 

Publicat dins de Societat i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

La primavera comença i Pasqua s’acosta

2

Calendari_pages

Des del dia del solstici d’hivern passat, el Sol ha anat recuperant, dia rere dia, la seua altura al cel. És per això que les hores de llum han anat creixent de mica en mica. I avui, a les 18:32 h, el Sol, en el seu camí pel cel, creuarà finalment el cercle imaginari de l’equador celeste. Avui les hores nocturnes igualaran a les diürnes i a més el Sol haurà eixit exactament per l’est i es pondrà exactament per l’oest. És el dia de l’equinocci de primavera i el començament d’aquesta estació.Durant segles la data de l’equinocci de primavera ha estat celebrada. L’any romà tenia en aquesta data el seu principi i moltes festes antigues i modernes festegen la nova estació. Mireu sinó les Falles amb el seu foc purificador, anunciador de la primavera.

Del dia de l’equinocci de primavera depén el dia de la festa cristiana de la Pasqua, definida des del concili de Nicea (any 325), com el diumenge següent a la primera lluna plena després de l’equinocci de primavera. El descompassament de les fases lunars amb el calendari civil fa que la data de Pasqua siga alta o baixa. I d’això ens en parla l’ampurdanés Josep Pla amb el seu llenguatge col·loquial i acurat alhora, al seu llibre de Les Hores (1953).

Segueix…

 

EN EL CALENDARI GREGORIÀ, PASQUA ÉS UNA DATA IMPORTANT

Josep Pla

Socialment parlant, Pasqua és important perquè quan arriba aquest dia els pagesos poden tornar a ballar. Els han tinguts fermats durant tota la llarga i magra Quaresma, i ara els donen llibertat. Poden tornar a alçar la cama i poden tornar a cantar. Després d’una temporada d’immobilitat, la distensió és la cosa que s’assembla més a la felicitat.

Ara, en el sistema del calendari gregorià, de la situació de Pasqua depenen les dates de totes les festes anomenades mòbils. Aquestes festes i festetes són solidàries de Pasqua i, segons quina sigui la situació de la festivitat pasqual, varia la situació de les altres festes en el calendari.

–Vejam… –em diu un senyor que està amoïnat perquè troba que aquest any les festes van molt avançades– . ¿Vol fer el favor d’explicar-me aquesta confusió de les festes mòbils? De què es tracta? Això és un galimaties…

–Però perdoni: què li ensenyaren a estudi? ¿Què ensenyen a les escoles ?

–Tingui calma. Les escoles són intocables. La ignorància és sempre respectable.

–Com vulgui. Ací tenim un calendari popular: el «Calendari del pagès», que és grotesc, però inefable. ¿Vol fer el favor de trobar, en aquest paper, la data de l’equinocci de primavera… ?

Després d’una estona, el meu amic no troba la data de l’equinocci de primavera. Així van fets els calendaris populars. Fan calendaris, fins i tot els venen, i no hi posen l’equinocci de primavera ni el de tardor, el solstici d’estiu i el d’hivern. Això sí: hi posen pronòstics meteorològics que fan caure la cara de vergonya. Què troba la gent en aquests calendaris? ¿Per què els compra? ¿Com és possible que aquestes enganyifes durin encara?

L’equinocci de primavera hauria d’estar marcat en el calendari –dic al meu interlocutor– . No hi és. Faig constar la meva protesta. Sàpiga, amb tot, que aquesta magna realitat astronòmica se situa entre el 20 i el 21 de març de cada any. Es tracta d’un esdeveniment considerable, inescamotejable. Ara ja sap, doncs, la situació de l’equinocci. Tracti, si li plau, sabut això, de trobar, en el calendari, el primer pleniluni posterior a l’equinocci. (No és necessari dir al lector que estic manejant el calendari de 1953. El càlcul és sempre el mateix.)

–Ja el tinc. Entre el 30 i el 31 de març hi ha la següent indicació: lluna plena a les 12 hores 55 minuts de la tarda.

–Perfecte. Ara busqui el primer diumenge posterior a aquest pleniluni. Què diu?

–Pasqua de Resurrecció.

– De manera, doncs, que Pasqua de Resurrecció se situa en el primer diumenge posterior al pleniluni que segueix l’equinocci de primavera. Em segueix?

–Molt bé. ¿I no podria dir-me qui arreglà les coses d’aquesta manera ?

–Aquest ordre de coses fou acordat en el concili de Nicea, que tingué lloc l’any 325.

–De llavors ençà ha plogut una mica.

–Potser no tant com hauria convingut, almenys al Mediterrani.

–I cada any passa igual?

D’una manera absoluta, no passa pas cada any igual. En les coses terrenals no existeix ni el sempre ni el mai. L’Església, que ha endegat aquestes coses, té una considerable dimensió terrenal. Les convencions, les conveniències, són importants, decisives. Aquesta noció de les conveniències es va perdent, perquè arribarà un moment que no comptaran més que les particulars o de classe. A més, hem de callar, Però és que a més a més la realitat té un pes inqüestionable. El pleniluni que serveix per a la fixació de la Pasqua Florida no es produeix a la mateixa hora a San Francisco, a Nova York, a Londres, a Barcelona, Istanbul i a Bombai. Pot donar-se el cas que aquest pleniluni es produeixi, en alguns llocs de la terra, una mica abans de l’equinocci i en altres llocs una mica després. Com obviar a aquesta realitat? Quan les autoritats astronòmiques infeudades a l’Església es trobaren davant d’un fet semblant, prescindiren de l’equinocci i fixaren la data pasqual a través d’un còmput de «lluna mitjana hipotètica». I no cregui que parli per ganes de parlar. No. El 1924, a l’Europa occidental el pleniluni es produí una mica després de l’equinocci: el divendres 21 de març. El diumenge següent fou el 23 de març. Així i tot, Pasqua no fou en tal dia. Hom féu el càlcul del còmput de la lluna teòrica i fixà la festivitat pasqual el 21 d’abril. Però això ha succeït rares vegades.

– Ho entenc.

–I d’aquí podrà deduir el joc de les festes mòbils. La situació de la data pasqual pot oscil·lar de més d’un mes –exactament de trenta-quatre dies– en relació al pleniluni posterior a l’equinocci. La Quaresma, quaranta dies abans de Pasqua, depèn de l’oscil·lació assenyalada. I la situació en el calendari de les festes compreses entre la Resurrecció i Pasqüetes o Pentecosta depèn de la dita oscil·lació Així com el Corpus i totes les festes religioses mòbils.

– De totes maneres, la cosa és complicada…

– Ho és, quin dubte hi ha? Amb les critiques que s’han elaborat contra el calendari gregorià es podrien emplenar infòlios espessos i pesants que si li caiguessin al cap li farien molt de mal. Però el calendari gregorià, que en definitiva no és més que un perfeccionament dels vells calendaris egipcis i romans, és el que durat més, la qual cosa demostra que per ara és el millor de tots els que l’home ha manejat fins ara. En la vida civil, les festes mòbils han estat molt criticades. Davant d’aquestes crítiques, l’Església ha dit reiteradament que espera el calendari estabilitzat astronòmic que les societats de savis s’han proposat reiteradament de fer per tal d’inserir-hi la festivitat pasqual i estabilitzar en conseqüència les festes mòbils. Però el cert és que la reforma científica del calendari no ha aparegut encara i el Congrés Internacional de Societats Astronòmiques celebrat a Roma el 1922 no pogué arribar a un acord plausible. La Societat de Nacions, que s’ocupà també del problema, arribà al mateix pobre resultat. Així, doncs, no tenim més remei que anar tirant a base del vell calendari del Papa Gregori.

–És clar ! De tota manera, aquest any les festes vénen molt avançades.

–Què hi vol fer ? Nicea dixit…!  Ara, el que jo voldria dir-li és que personalment trobo molt poètica l’elecció del diumenge posterior al pleniluni consecutiu a l’equinocci de primavera per a celebrar la Pasqua. De petit, no podia explicar-me el malenconiós i trist aspecte que tenen els dies i sobretot les nits de Setmana Santa. Són els dies més tètrics de l’any. Encara que de dies faci sol i bon temps, les seves hores transcorren com tocades per una ombra opaca vagament tenyida de violaci o de verd fosforescent. Però recordi el que dèiem fa un moment. En primer lloc, la Setmana Santa està, de més o menys a prop, íntimament lligada amb l’equinocci de primavera, que és temps indefectible de tràmpols i d’accidents meteorològics dramàtics. I després, estant Pasqua situada després del pleniluni, els dies immediatament anteriors a la festivitat són dies de lluna vella, és a dir, de lluna minvant. Aquest any, el dimarts sant serà lluna plena. El dimecres, dijous, divendres i dissabte sants seran dies de lluna en minvant, que és la fase trista, esmorteïda i cadavèrica de la lluna.

Aquest any tindrem Setmana Santa trista, com correspon a les festivitats una setmana de nits tocades per verds fosforescents, malves i violacis.

[ Les hores OC 20]

Foto: Portada del Calendari dels Pagesos. 2010, Autor: DDAA
Editorial: Publicacions Tomàs.

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb , , | Deixa un comentari