Crònica de l’eclipsi de Lluna del 16 de juliol de 2019

Els moviments dels astres segueixen unes pautes precises, exactes, sense dubtes. Aquest fet, lluny de fer perdre la bellesa i el misteri que mostra la natura celeste, m’ha  meravellat sempre. I l’observació d’un eclipsi, siga solar o lunar, sempre em porta a experimentar l’elegància de l’exactitud celeste i a gaudir de la capacitat dels humans per desentranyar-ne els misteris.

L’eclipsi parcial de Lluna del passat 16 de juliol em portà tots aquests sentiments. Al Parc Natural del Túria, envoltat de càmeres i diversos aparells de mesura, veure la Lluna com s’endinsava en l’ombra que la Terra projecta a l’espai era un regal sublim, majestuós, i, sobretot impertorbable al destí dels humans.

Els moments destacats de l’eclipsi del capvespre del dimarts 16 de juliol que calia controlar eren els següents, en hora oficial:

Moments destacats Hores, minuts
Començament de l’eclipsi penombral (P1) 20:43:52
Començament de l’eclipsi parcial (U1) 22:01:44
Màxim de l’eclipsi 23:30:46
Final de l’eclipsi parcial (U4) 00:59:42
Final de l’eclipsi penombral (P4) 02:17:41

La fase penombral ocorre quan la Lluna encara no ha entrat a l’ombra terrestre i només li arriba llum d’una part del Sol. La lluminositat és llavors molt tènue i això s’aprecia en l’aspecte rogenc que adquireix la superfície lunar. La imatge que encapçala l’article es va obtenir a les 21:54, en el final d’aquesta fase

Moviment de la Lluna en un eclipsi lunar. La Lluna es mou d’oest a est (dreta a esquerra) i s’enfosqueix per l’esquerra.

La foscor arriba quan la Lluna, en el camí de la seua òrbita, toca l’ombra terrestre. Com que el moviment propi de la Lluna al cel és d’oest a l’est (o de dreta a esquerra)  a partir d’aquest moment un mos o una queixalada negra apareix a l’esquerra del Sol de la manera que s’explica a l’esquema adjunt.

Comença l’eclipsi parcial. 22:04

L’eclipsi començà pocs minuts després de la posta del Sol, i, per tant, la Lluna plena encara estava fregant d’horitzó est en començar la fase penombral. El nostre satèl·lit eixia tímidament per damunt dels arbres quan passat un minut de les 22 hores, la Lluna tocà finalment l’ombra de la Terra.

 

 

 

Eclipsi parcial: 22:12

Primerament no es veia res però en passar els minuts la queixalada de foscor era ben evident. De manera irregular primer, més arrodonida després, en passar els minuts l’ombra es feia més i més present. Entrant per l’esquerra la foscor anava guanyant terreny. L’aspecte rogenc de la Lluna s’anava perdent a mesura que la nit avançava i la Lluna guanyava altura al cel.

 

 

Eclipsi parcial: 22:19

Passat ja uns 20 minuts es veia clar que l’aspecte de la Lluna no era l’habitual. La foscor s’imposava en el Mar Imbrium i en l’Oceà Procellarum. La nit ja era completa i a tot l’hemisferi nocturn de la Terra milers d’aficionats estarien observant ara mateix el fenomen.

 

 

 

 

Eclipsi parcial: 22:40. La foscor arriba al Mar de la Tranquil·litat.

Ja havien passat uns 40 minuts del començament de la parcialitat quan la nit sobtada arribava a les planes del Mar de la Tranquil·litat on ara fa 50 anys un primer humà trepitjà el nostre satèl·lit. Des d’allí un hipotètic astronauta veuria desaparèixer el Sol darrere de la Terra i veuria enllumenar-se de roig l’atmosfera de la Terra, mentre la corona solar s’escamparia per totes bandes. Potser en un futur encara llunyà hi haja viatges turístics a la superfície lunar per observar aquestes meravelles terrestres.

L’eclipsi avançava. A les 23:00, les grans planes basàltiques on aterrarà la nau Eagle de la missió Apollo 11 estaven ja a les fosques i el màxim de la parcialitat s’acostava. El trosset de Lluna que quedava no mostrava ja les foscors dels mars i només s’endevinaven les terres altes lunars on només hi destacava el cràter Tycho en el sud lunar.

Eclipsi parcial: 22:59

Ja havien passat 15 minuts més i la zona enllumenada de la Lluna ja era molt menuda. Vaig aprofitar per sobreexposar la imatge per ressaltar la zona ja eclipsada. Podíem endevinar-hi els mars lunars mentre la zona enllumenada no mostrava detalls en estar sobreexposada.

Eclipsi parcial: 23:14

Finalment arribà el moment del màxim de l’eclipsi parcial. Com que la Lluna havia passat per sota del cercle de l’ombra terrestre seria només la part nord de la Lluna la que restaria enfosquida.

Prop del màxim de l’eclipsi parcial: 23:28

Ja passat el màxim de l’eclipsi parcial: 23:49

L’eclipsi caminava directe a la seua fi. La Lluna s’allunyava finalment de l’ombra terrestre i els accidents lunars tornaven a aparèixer sobre la superfície.

Cap al final de l’eclipsi parcial: 0:31

Eclipsi parcial: 0:40

Passada la una de la matinada, la Lluna abandonava definitivament l’ombra terrestre. Encara restaria més d’una hora en la zona penombral però nosaltres ja desmuntarem els aparells de mesura i tornàrem a casa.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Final eclipsi parcial: 1:03

 

 

 

 

 

 

 

 

L’eclipsi semblava més fosc que els observats en gener i juliol passats. L’erupció del volcà Stromboli a les illes Eòlies, al nord de Sicília, ha llençat molta pols volcànica a l’alta atmosfera i la lluminositat de l’eclipsi he quedat afectada. Jaime Izquierdo de la Universidad Complutense de Madrid i de l’Agrupación Astronómica de Madrid ha construït un vídeo molt explicatiu del fenomen, a partir de l’observació de l’eclipsi des de Malta.

Finalment dir que la vesprada del dia de l’eclipsi els periodistes d’À Punt parlarem amb mi per que els explicara les característiques de l’eclipsi. Podeu veure un resum molt resumit del que els vaig contar a l’informatiu nit del dimarts 16 de juliol de 2019, a partir del minut 25.

Informatiu nit. 16 juliol 2019.  A partir del minut 25.

Imatges de l’eclipsi: Enric Marco. Càmera Canon 1000D. Exposició de 1/250 a ISO 400  Zoom 300 mm. Obtingudes al Parc Natural del Túria, L’Horta.

Il·lustració: Un quadre de Lucien Rudaux que mostra com es veu un eclipsi lunar quan es veu des de la superfície lunar. Wikipedia Commons.

Vídeo: Eclipsi parcial de Lluna del 16 de juliol de 2019. Des de les 19:30 TU fins a les 00:17 TU. Totes les imatges preses a Sliema, Malta i processades a partir de preses RAW amb exposició de 1/500 a ISO 400. Càmera Canon 1000D, òptica Glosy 500mm sobre muntura iOptron SkyTracker. Autor: Jaime Izquierdo. Universidad Complutense de Madrid. Agrupación Astronómica de Madrid.. Música: Tradicional Maltesa popular.

Pot la llum contaminar el nostre medi natural?

Pot la llum contaminar el nostre medi natural? Possiblement mai t’has plantejat aquesta qüestió. No obstant això, la contaminació lumínica a més de perjudicar a la nostra societat en l’àmbit econòmic i de seguretat, afecta moltes espècies de fauna i aus migratòries que volen a la nit. Per a elles és vital l’obscuritat i si les privem d’ella, alterem greument el seu ecosistema.

El passat 5 de juny es commemorà el Dia Mundial del Medi Ambient, sota el lema “Set milions de somnis, un sol planeta. Consumeix amb moderació”. Per a celebrar-ho el Parc Natural del Túria en col·laboració amb la Universitat de València, la Coordinadora en defensa dels boscos del Túria i Cel Fosc, vos invitem a participar en una jornada de conscienciació per donar a conéixer un fenomen encara desconegut per part de la societat: “la contaminació lumínica“. La jornada consistirà en una ponència impartida pel Dr. Àngel Morales Rubio, pertanyent al departament de Química Analítica i pel Dr. Enric Marco del departament d’Astronomia i Astrofísica, tots dos de la Universitat de València. Posteriorment es portara a terme en l’entorn una observació astronòmica del cel mitjançant telescopis.

Dades de l’activitat:

  • Dia: divendres 28 de juny de 2019.
  • Hora d’inici: 20:00 h
  • Lloc de trobada: Saló de plens de l’Ajuntament de Bugarra. (C. Ancha, 13)
  • Durada aproximada: 5 h
  • Avisos: Activitat gratuïta. Places limitades. Inscripció prèvia necessària
  • Inscripció: parque_turia@gva.es/ 96 271 87 15 – 660 127 250. Preferentment per email indicant les següents dades:
    • Nom complet de la persona responsable
    • Nombre de participants (edat dels xiquets si escau)
    • Telèfon mòbil
    • Població de procedència
  • Recomanacions: Porteu llanterna, aigua, sopar, roba i calçat apropiats per a la jornada
  • Important: Es pot inscriure un màxim de 4 places per correu i/o trucada, llevat que es tracte de menors d’una mateixa unitat familiar

“Recomanem la subscripció al llistat de distribució de activitats i notícies de la nostra web. És la manera més ràpida d’informar-se de les activitats del parc Natural per mitjà d’un correu-e automàtic en el moment de la publicació”- http://www.parquesnaturales.gva.es/web/pn-turia/suscripcion

Parlant de contaminació lumínica al Parc Natural del Túria

Els parcs naturals valencians, sobretot els pròxims a l’àrea metropolitana de València, sofreixen els excessos de l’enllumenat de les ciutats. Només el Parc Natural de l’Albufera, i  la part que correspon a la ciutat de València, es troba més o menys protegida per una ordenança municipal.

Tanmateix la contaminació lumínica no és un problema local sinó global i les ciutats sempre contaminen a gran distància.

Per conscienciar del problema, el passat 20 de juliol participàrem en una Jornada de Conscienciació en el Centre de Visitants del Parc Natural del Túria situat a la vora del riu a Vilamarxant.

Amb la sala plena, i amb llista d’espera segons ens van dir, vàrem explicar els problemes d’estalvi energètic primer, però també mediambientals i de salut que porta la deficient il·luminació dels nostres pobles i ciutats.

Com sempre les preguntes dels assistents foren la part més interessant de la Jornada, en les que l’ús de LED de llum excessivament blanca fou clarament desaconsellada per a l’enllumenat públic i també per a l’enllumenat de les cases.

Després de sopar a la vora del riu, l’observació del cel de finals de juliol va meravellar els assistents. Els planetes Venus, Júpiter, Saturn i Mart eren visibles, així com la Lluna.

En la Jornada col·laborà la Coordinadora en defensa dels Boscos del Túria, membre de Cel Fosc. El seu president Ángel Morales i jo mateix ens encarregàrem de la xarrada i de l’observació astronòmica posterior.

Més informació i fotos al bloc de la Coordinadora:

Jornada de concienciación sobre contaminación lumínica y observación astronómica programada en el Parque Natural del Turia en Vilamarxant

Imatges:
1-3. Alguns moments de la xarrada.

Contaminació lumínica: problema ambiental del segle XXI

Pot contaminar la llum el nostre medi natural? Possiblement mai t’has plantejat aquesta qüestió. No obstant això, la contaminació lumínica a més de perjudicar la nostra societat a nivell econòmic i de seguretat, afecta moltes espècies de fauna nocturna i aus migratòries que volen a la nit. Per a elles és vital la foscor i si els privem d’ella, alterem greument el seu ecosistema.

El Parc Natural del Túria en col·laboració amb la Universitat de València, Coordinadora en defensa dels boscos del Túria i Cel Fosc us convidem a participar en una jornada de conscienciació per donar a conèixer un fenomen encara desconegut per part de la societat: “la contaminació lumínica “. La jornada consistirà en una ponència al Centre de Visitants del Parc impartida pel Dr. Angel Morales Rubio, pertanyent al departament de Química Analítica i pel Dr. Enric Marco del departament d’Astronomia i Astrofísica, ambdós de la Universitat de València. Posteriorment es durà a terme a l’entorn del Centre una observació astronòmica del cel mitjançant telescopis.

Dades de l’activitat:

Dia: divendres 20 de juliol de 2018
Hora d’inici: 19:30 h
Lloc de trobada: Centre de Visitants del Parc Natural del Túria. CV-50 PK 87,200. Pont de la Barca. (Vilamarxant)
Durada aproximada: 5 h
Avisos: Activitat gratuïta. Places limitades. Inscripció prèvia necessària
Inscripció: parque_turia@gva.es/ 96.271 87 15-660 127 250. Preferentment per email indicant les següents dades:
Nom complet de la persona responsable
Nombre de participants (edat dels nens si és el cas)
telèfon mòbil
Població de procedència
Recomanacions: Porteu llanterna, aigua, sopar, roba i calçat apropiats per a la jornada

Important: Es pot inscriure un màxim de 4 places per correu-e o trucada, llevat que es tracti de menors d’una mateixa unitat familiar

Tornem a Pedralba per parlar dels Leds

Fa uns dies vàrem estar a Pedralba (els Serrans), invitats pel  Parc Natural del Túria dins de les activitats de celebració dels 20 anys de la seua creació.

En la xarrada realitzada a la Casa de Cultura del poble, parlarem de la tecnologia Led i de la seua implantació en els carrers i en les nostres cases. De com els nostres pobles van canviant de color sota l’amenaça dels leds extremadament blancs, que amb un alt contingut en llum blava, són extremadament perjudicials per al medi natural i per a la salut humana. Vàrem posar exemples d’afectació de la contaminació lumínica sobre diverses especies i sobre els humans. I precisament Pedralba, va ser dels primers municipis valencians a canviar la il·luminació urbana amb leds massa blancs. I això que el Parc Natural del Túria inclou part del municipi de Pedralba. Vàrem explicar que els únics leds vàlids des del punt de vista ambiental són els Leds PC ambre, ja implantats a Aras de los Olmos, per exemple, amb gran acceptació de la població.

La nota simpàtica de la xarrada va vindre d’una nena d’uns 10 anys. Després d’unes preguntes del públic sobre la instal·lació de leds a casa, dels problemes d’insomni a causa de la intrusió lumínica, una nena asseguda a la primera fila preguntà com s’aconseguia que una bombeta fes llum. Una pregunta interessant i difícil d’explicar al seu nivell. La resposta va vindre del símil d’un flux d’electrons (boletes) que es mouen per un tub (cable) i en arribar a un tub molt més fi (el filament) s’han de pegar colzades i escalfar-se (resistència)  per poder passar per un indret molt més estret. Espere haver-me fet entendre.

Després de la xarrada ens desplaçarem al Mirador, dalt del poble on muntarem el telescopi per veure la Lluna, Júpiter i ja al final de la nit Saturn. I malgrat trobar-se València a 34 km de distància en línia recta, la seua presència cap al Sud-Est estava ben clara a l’horitzó.

Les activitats de conscienciació front de l’amenaça de la contaminació lumínica van ser un èxit. Un grup d’unes vint persones participaren activament, tant en la xarrada introductòria com en l’observació astronòmica. Ens va alegrar molt retornar a Pedralba, la primera població des d’on, un llunyà novembre de 2011, començarem a vagar pels pobles, instituts i parcs naturals explicant el problema de l’excés de llum.

Imatges. Diversos moments de les activitats. Enric Marco.

Ara a Sant Antoni de Benaixeve

Sant-Antoni-Benaixeve01

Divendres 2 de desembre s’impartí la conferència “El costat fosc de la llum, conseqüències de la contaminació lumínica per l’ambient i la salut al Local Municipal del Centre Comercial de Colinas (Sant Antoni de Benaixeve, el Camp de Túria), dins de les conferències del programa tardor/hivern 2016-2017.

La conferència va ser realitzada pel Dr. Ángel Morales del Departament de Química Analítica i President de la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria, i el Dr. Enric Marco del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, i coordinador territorial de Cel Fosc .

Després de la conferència, que va ser força participativa ja que entre els assistents hi havia l’Associació de Veïns de Sant Antoni de Benagéber SAB-ARA, es va realitzar una observació astronòmica i un grup de persones es van interessar per organitzar un grup astronòmic.

Sant-Antoni-Benaixeve02

En termes científics, per contaminació lumínica s’entén l’alteració de la foscor natural del medi nocturn produïda per l’emissió de llum artificial. Segons el Vocabulari Internacional d’Il·luminació de la Comissió Internacional de la Il·luminació (CIE) la contaminació lumínica és un terme genèric que indica la suma total de tots els efectes adversos de la llum artificial.

Es tracta d’un dels problemes ambientals que més s’ha incrementat en els últims temps, a causa fonamentalment a l’enllumenat nocturn d’exteriors i amb una localització associada al medi urbà, però amb repercussions de llarg abast. Els seus impactes negatius són molt evidents i afecten no només al paisatge i els ecosistemes, alterant la seva biodiversitat, sinó també a la salut humana.

L’exposició sobre el Parc Natural del Túria a Vilamarxant

L’exposició itinerant «La Universitat de València i els seus entorns naturals: El Parc Natural del Túria», promoguda pel Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València, continua amb la seua labor divulgativa pels municipis integrants del Parc Natural. Aquest dilluns 13 de febrer s’ha presentat a les noves instal·lacions de l’Oficina Tècnica del Parc a Vilamarxant.La casa de fusta on es troba l’Oficina es troba just a la llera del riu. L’aigua baixava clara i el sol a penes escalfava un fred dia d’hivern. Note que l’entorn ha de millorar però s’ha tingut cura del camí fins al poble. Els llums estan a ran de terra i no contaminen.

Els panells que ja vam presentar en Paterna ara es troben en la sala d’exposicions de l’Oficina. Diverses personalitats han vingut a parlar de les actuacions que s’estan fent sobre el Parc. Allí estava el vicerector de Participació i Projecció Territorial Jorge Hermosilla, el tinent d’alcalde de Riba-roja, el director del Parc i finalment arribà l’alcalde de Vilamarxant, Vicente Betoret.

El vicerector feu veure les possibilitats dels diferents grups d’investigació de la Universitat, mentre l’alcalde agraïa la visita i es comprometia a col·laborar amb la Universitat. El comisari de l’exposició, Ángel Morales, feu un discurs que pot llegir-se en el bloc de la Coordinadora dels Boscos del Túria.

Àngel Morales recordà també que aquest any 2012 es complirà el 5è aniversari de la declaració del Parc i aquesta exposició és un excel·lent aparador dels valors del Parc als ciutadants. I desitjà que valoren la necessitat de protegir i mantenir aquest espai per a les generacions futures.

Fotos: a) El comissari de l’exposició mostrant el pòster de contaminació lumínica. b) El grup de visitants amb les autoritats davant de l’Oficina del Parc. Enric Marco.

 

L´energia ni es crea ni es destrueix, només es paga

CL-ParcTuria

He estat uns dies al Parc Natural de Monfragüe i he tornat meravellat. A més de veure els voltors volant ben a prop, he gaudit d’un dels cels més foscos d’Espanya. Per això eren ben visibles les constel·lacions i moltes nebuloses. La Via Làctia era un camí il·luminat que travessava el firmament i, de tant en tant, alguna estrella fugaç el creuava deixant una estela al seu pas. Monfragüe és Reserva de la Biosfera i ara s´està tramitant també la seua declaració com a reserva StarLight, dins d’una campanya internacional per la qualitat dels cels nocturns.La reivindicació d´un cel fosc no és una petició només de quatre astrònoms perjudicats per la pèrdua de les estrelles sinó que comença a ser una demanda de biòlegs i conservacionistes per la repercussió de la contaminació lumínica sobre la fauna i la flora. En el medi nocturn multitud d’organismes han evolucionat per adaptar-se a l’absència de llum. Així, hi ha plantes que obrin les flors a la nit per ser pol·linitzades per papallones i insectes nocturns. I és que només el 20% d’insectes són diürns, la resta fa el seu cicle vital a la foscor. Però l’increment de la il·luminació nocturna altera la seua activitat reproductiva, fa que es concentren al voltant dels punts de llum i allí són caçats fàcilment pels seus depredadors que, en creure que hi ha molt d’aliment, proliferen més del compte.

Si atenem tots aquests efectes sobre l´ecosistema, ens sorprendrem en saber que la ciutat de València, segons un estudi de la Universidad Complutense de Madrid, és considerada la més contaminada de l´estat, tot i que es troba al costat de dos parcs naturals: l´Albufera i el Parc del Túria. Es creu que amb més llum es viu millor, que tindre´n poca és perillós i a més fa de pobres, que tindre’n molta és atractiu i ven més. Però realment aquestes idees estan totalment passades de moda. L’excés de llum blanca té un
efecte sobre el son nocturn ja que suprimeix la producció de melatonina, l’hormona necessària per a dormir bé. Els sensors de moviment poden substituir amb major eficiència els llums posats per seguretat i molts llocs d´Europa, fins i tot les zones residencials poc transitades s’il·luminen automàticament en passar algun veí. I, finalment, l’afirmació que la llum ven és falsa ja que Nova York, ciutat ben cosmopolita, no està tan il·luminada com València. A la nit, als seus carrers no es pot llegir un periòdic, cosa que a la nostra ciutat és perfectament factible.

L´excés d´il·luminació dels equipaments públics es paga dels nostres impostos i ja seria hora que començàrem a exigir als nostres ajuntaments mesures d’estalvi energètic, no només per la preservació de l´hàbitat nocturn, sinó també de les nostres butxaques, sobretot en època de crisi. Com diu Joan Manel Bullón, astrònom que gaudeix del cel fosc d´Aras de los Olmos, l´energia ni es crea ni es destrueix, només es paga.

Article publicat al Levante EMV. L´energia ni es crea ni es destrueix, només es paga, 1 de setembre 2011.

Foto: La ciutat de València des del Cim dels Carasols. En front, l’aeroport de València. Ángel Morales.

La contaminació lumínica del Parc del Túria als mitjans

CL-Parc-Turia

La nota de premsa sobre l’informe sobre els greus efectes de la contaminació lumínica al Parc del Túria que vàrem presentar la setmana passada al IV Simposi Internacional de Parcs amb cel fosc, va aparèixer ahir a la pàgina web de la Universitat de València i d’ací s’ha rebotat a multitud de mitjans de comunicació. La seua versió en castellà s’ha publicat a l’agència Europa Press i d’ací a multitud de mitjans electrònics.

Avui la nota ampliada, ja que els periodistes parlaren amb nosaltres, ha aparegut com un article d’una pàgina sencera al diari Levante-EMV. Però en aquest diari m’han assignat a mi tots els càrrecs del meu company Ángel Morales. Jo, evidentment no sóc el representant de la Universitat en el Consell Rector del Parc ni el president de la Coordinadora en Defensa del Boscos del Túria. El diari El Pais també presenta una petita columna on es fa ressó de la degradació ambiental del Parc Natural per causa de la contaminació lumínica.

Anem fent camí. Amb poc esforç i diners, molts dels problemes citats podrien resoldre’s. Només cal concienciar-se del greu problema mediambiental.

I els pròxims dies us contaré l’experiència de l’estada d’uns dies en una zona on realment es pot gaudir d’un cel ben fosc, el Montsec. Xerrades, contactes, treball però també visites culturals…

Us deixe la llista, que va augmentant, de les referències del nostre informe en la premsa en paper i electrònica valenciana.

Entrevista a Ángel Morales i Enric Marco amb Reyes Juan, Infonou 20h, Ràdio 9, 11 de juliol 2011.

Al Parc del Túria tampoc es fa de nit, L’Informatiu, 9 de juliol 2011
El nostre conciutadà Enric Marco estudia la contaminació lumínica valenciana, La Cotorra de la Vall, 9 de juliol 2011

Contaminación lumínica alta en el Parc del Túria, El País, 8 de juliol 2011
El exceso de contaminación lumínica devalúa el Parque Natural del Túria, Levante, EMV, 8 de juliol 2011

Un estudi alerta de l’elevada contaminació lumínica del Parc Natural del Túria, Web UV, 7 juliol 2011
Un estudio de la UV alerta de la elevada contaminación lumínica del Parque Natural del Turia, Europa Press, CV, 7 juliol 2011
Alertan de la contaminación lumínica del Parque Natural del Turia, Europa Press, Medi Ambient, 7 juliol 2011
Un informe advierte de la elevada contaminación lumínica en el Parque Natural del Túria, Sinc, Servicio de Información y Notícias Científicas, 7 juliol 2011
Un estudi de la UV alerta de l’elevada contaminació lumínica del Parc Natural del Túria, Vilaweb, 7 juliol 2011
Alerta de la contaminación lumínica del Parque Natural del Turia, Informativos Telecinco, 7 juliol 2011
Alertan de la elevada contaminación lumínica del Parque Natural del Turia, Las Provincias Digital, 7 juliol 2011
La UV alerta de la elevada contaminación lumínica del Parc Natural del Túria, InfoRuvid, juliol 2011, 7 juliol 2011

Foto: Fong lluminós en el cel de l’entorn del Parc Natural. Ángel Morales.

Un estudi alerta de l’elevada contaminació lumínica del Parc Natural del Túria

Parc-Natural-Turia

La Universitat de València adverteix de l’elevada contaminació lumínica al Parc Natural del Túria, alhora que al seu entorn, i proposa mesures de control. Els investigadors Enric Marco i Ángel Morales han realitzat un complet estudi sobre aquest espai protegit i la seua rodalia i han conclós que la pol·lució per excés de llum és molt més alta del nivell aconsellable, és a dir, dels llindars per a la protecció de la biodiversitat i l’observació del cel nocturn.

Els resultats de l’estudi es van presentar la setmana pasada al IV Simposi Internacional de Parcs amb Cel Fosc celebrat al Parc Astronòmic del Montsec, a Catalunya, el qual va tractar aquest problema tant d’Europa com d’Amèrica del Nord.

Enric Marco, del departament d’Astronomia i Astrofísica, i Ángel Morales, del de Química Analítica, a més de representant de les universitats públiques de València en la Junta Rectora del Parc Natural del Túria, i president de la Coordinadora en defensa dels Boscos del Túria, destaquen que els punts de màxima contaminació lumínica són els poliesportius públics (Paterna, Manises, Riba-roja) i privats (urbanització Lliri Groc); els centres educatius (C.P. Camp del Túria de Riba-roja, institut pròxim al riu a Manises); monuments (pont de Vilamarxant, pont de Riba-roja i, sobretot, l’església de Riba-roja); infraestructures com ara l’aeroport de Manises, la planta potabilitzadora d’aigües, les centrals elèctriques de l’Eliana i Vilamarxant i les zones industrials i serveis de l’autovia A3 i de la pista d’Ademús; i les rotondes com és el cas de la d’entrada a Riba-roja des de Loriguilla.

La zona més pròxima d’aquest espai protegit a la ciutat de València pateix especialment una il·luminació excessiva, mentre que hi ha altres llocs crítics dins del parc, com són l’Assut de la Séquia de Montcada, la depuradora d’aigües residuals Camp de Túria 2, els ponts que travessen el riu a Riba-roja i Manises/Paterna i la part d’un camí agrícola en Masia de Traver. “Tots aquests punts brillants es poden veure, fins i tot, en una fotografia obtinguda des de l’Estació Espacial Internacional el febrer passat per l’astronauta italià Nespoli”, explica Marco.

Per la seua banda, el fons del cel al bosc de la Vallesa és 22 vegades més lluminós que la muntanya del Montsec on es va dur a terme el congrés, una de les zones més fosques de Catalunya. De la mateixa manera, l’espai més fosc del Parc Natural del Túria, el bosc de la Pea, a Vilamarxant, és 3,8 vegades més brillant que el Montsec.

La contaminació lumínica és un fenomen causat per l’enllumenat que envia llum cap al cel. La pols atmosfèrica i els núvols retornen part d’aquesta llum excessiva cap a terra i, en conseqüència, el cel es fa brillant i les estrelles queden invisibles. Des de fa més d’un any, la Universitat de València està estudiant el Parc Natural del Túria, declarat en 2007 per la Generalitat Valenciana, i el seu entorn per a identificar les fonts de contaminació lumínica però, a més, des de fa uns mesos s’han desenvolupat diverses campanyes de mesura de la brillantor del cel. Per a aquest propòsit s’utilitza un instrument portàtil estàndar de mesura de contaminació lumínica (SQM-L) que permet obtenir dades ràpides i homologables. “Per a la realització de les mesures nocturnes de la lluminositat dins del Parc hem comptat amb l’ajut i col·laboració de l’Oficina Tècnica del Parc Natural del Túria, de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, alhora que hem d’agrair el permís de l’Ajuntament de Paterna per a la utilització de la torre de vigilància del bosc de la Vallesa”, comenta Morales.

CONTROL DE L’ENLLUMENAT PÚBLIC

Els experts de la Universitat de València recomanen a les autoritats la incorporació d’enllumenats que no llancen llum amb un angle major de 0º, és a dir, per damunt de la línia de l’horitzó, com també el control de la llum excessiva, i també el consum energètic, de vies urbanes i interurbanes, monuments, centres esportius i escolars, infraestructures, etc. De fet, “els científics reunits al Montsec van instar als governs a apagar els llums monumentals entre la mitjanit i l’eixida del Sol. En alguns països les tanquen a les deu de la nit.”, apunta Morales.

D’altra banda, els especialistes consideren que, en cap cas, s’ha d’utilitzar llum blanca o blava. Segons Ángel Morales: “És un gran atraient d’insectes i modifica el comportament de tota la cadena tròfica. A més, aquests llums suprimeixen la producció de melatonina, hormona que es troba en tots els organismes vius, la concentració de la qual varia amb el cicle dia/nit. La seua síntesi a la glàndula pineal és molt sensible a canvis en la il·luminació ambiental nocturna i el seu dèficit pot produir efectes psíquics com ara insomni i depressió”.

Quant al tipus de llum, els científics aposten per aquella més càlida (groga o taronja) front a la blanca i blava, més freda. Per aquest motiu, van mostrar la seua preocupació davant la proliferació d’il·luminació per LEDs, la qual és habitualment blanca i blava. El departament d’Astronomia i Astrofísica ja va alertar sobre la degradació del Parc del Túria, amb 4.692 hectàrees repartides entre les comarques de l’Horta, el Camp de Túria i els Serrans, la passada tardor en un informe presentat a la Junta Rectora de l’espai protegit sobre les causes i els efectes de la contaminació lumínica del cel nocturn del parc natural. Ara, l’estudi es troba reforçat per la identificació de tots els punts de llum principals de contaminació, amb un gran nombre de mesures i avança les possibles solucions al gran problema ambiental. La Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat de València va presentar també un altre informe on especificava els efectes d’una il·luminació excesiva sobre la fauna i flora del parc natural.

Més informació:

www.darkskyparks.org/index.php/symposium-2011.html

www.uv.es/cdciencia

Foto: Església de Riba-roja. La llum monumental que il·lumina la cúpula s’escapa per totes bandes i incideix en el cel del Parc, situat just al costat. Enric Marco.