I mentre la tardor se’n va, l’hivern arriba

L’hivern comença a l’hemisferi nord. Aquesta nit a les 23:23 h deixarem la tardor i vindrà l’hivern. El Sol que, dia rere dia, ha anat assolint una altura cada vegada més baixa a migdia, amb un increment de la llargada de les ombres i amb l’entrada cada vegada més profunda de la llum solar en les nostres cases, ha arribat finalment al seu punt més baix al cel, a 23º 27′ per sota de l’equador celeste. Ens troben, per tant, en un dels dies més importants de l’any astronòmic, el solstici d’hivern.

I és que el Sol, vist des de qualsevol indret del nostre país, fa ara un camí ben curt al cel, amb molt poca alçada respecte a l’horitzó sud. L’eixida del Sol ocorre aquests dies molt prop del sud-est, el nostre estel assoleix una alçada de només uns 26,6º a migdia i es pon prop del sud-oest. Un camí que, a València, fa en 9 h i 22 min. Avui, per tant, és el dia més curt de l’any i la nit més llarga.

Esfera celeste. Equinox és la línia de l’equador celeste i el camí que recorre avui el Sol, el dia del solstici d’hivern, és el December solstice.

Això, per suposat, no s’ha produït de sobte, sinó molt a poc a poc. Des del solstici d’estiu, el 21 de juny passat, de manera aparent al cel, la nostra estrella ha anat disminuint la seua declinació, o angle de separació del pla de l’equador celeste. Aquesta separació màxima de 23º 27′ coincideix amb el valor de la inclinació de l’eix de rotació de la Terra. Físicament el solstici d’hivern correspon al moment en què l’eix de rotació de la Terra es troba més allunyat a la direcció Terra-Sol, direcció dels raigs de llum solar. En conseqüència, les estacions existeixen perquè la Terra està inclinada.

Passat, però, uns dies, el Sol semblarà renàixer. De mica en mica el Sol assolirà alçades majors al migdia i, per tant, les hores de llum augmentaran. Aquest renaixement del Sol, de l’astre rei, a partir del solstici d’hivern ha estat percebut per moltes civilitzacions antigues com un fet cabdal del calendari i de les seues mitologies. Per aquest fet molts edificis antics van ser orientats cap al punt de l’eixida del Sol el dia del solstici d’hivern. La Seu de Palma és l’exemple més bonic i més nostrat. Allí podrem admirar aquests dies l’espectacle del calidoscopi de la Seu. I això és així ja que la catedral es va construir amb una azimut respecte al Nord de 120º de manera que es troba exactament orientada respecte a l’eixida del Sol del solstici d’hivern.

Amb aquesta orientació el Sol, en eixir per l’horitzó, projecta els rajos que travessen simultàniament les dues rosasses de la Seu, entrant per la més occidental i sortint per la més oriental, la que es troba sobre la porta principal. I l’efecte és espectacular amb la posada en marxa d’un calidoscopi de colors. Els vitralls de les rosasses mostren un ventall de vermells tal com un calidoscopi còsmic anunciant-nos uns dies més benignes.

I com cada any la Societat Balear de Matemàtiques organitza l’activitat d’observació del fenomen des de la terrassa des d’es Baluard a Palma. Demà dissabte 22 de desembre apartir de les 7:30h podreu gaudir de l’espectacle que ens ofereix la conjunció de l’obra humana i la llum celeste. Si esteu per Palma, no us ho podeu perdre…

Fotos:

1.- Palazzo Reale di Torino. Residència de la casa reial dels Savoia. Patrimoni de la Humanitat. Al fons s’observen els Alps nevats. N. Marco.

2.- El calidoscopi de la Seu de Palma observable al voltant del solstici d’hivern. Maria Victòria Secall.

Retorna l’hivern

L’estació més freda de l’any retorna avui, 21 de desembre. A les 17:28 h el Sol assolirà el punt més baix respecte a l’equador celeste. Serà el moment del solstici d’hivern i l’entrada de l’hivern. Aquesta tardor tan estranya s’haurà acabat definitivament.

Ja haureu observat com els raigs de llum del Sol s’endinsen cada vegada més dintre de casa, escalfant en allò possible la vostra llar. I és que el Sol, vist des de la Terra, fa actualment un camí ben curt al cel (amb la durada diürna ben curta) i amb molt poca alçada respecte a l’horitzó sud.

Esfera celeste. Equinox és la línia de l’equador celeste i el camí que recorre avui el Sol, dia de l’equinocci.

Això, per suposat, no s’ha produït de sobte, sinó molt a poc a poc. Des del solstici d’estiu, el 21 de juny passat, de manera aparent al cel, la nostra estrella ha anat disminuint la seua declinació, o angle de separació al pla de l’equador, i ara ha arribat al seu mínim, a -23,5º, valor (sense el -) que coincideix amb la inclinació de l’eix de la Terra. Físicament, el solstici d’hivern correspon al moment en què l’eix de rotació de la Terra es troba més allunyat a la direcció Terra-Sol, direcció dels raigs de llum solar. En conseqüència, tenim estacions perquè la Terra està inclinada.

Però realment aquesta minva continua de l’alçada del Sol s’atura uns dies com si li costés tornar a créixer buscant l’equador. El Sol està aturat al cel, ni puja més ni davalla, per això es diu que està en el solstici (sol+ sistere, Sol aturat), amb el Sol aturat al cel. Durant uns pocs dies al voltant del 21, l’altura del Sol a migdia serà la mateixa i, per tant, les hores de llum seran aproximadament igual de llargues, a València unes 9 h i 22 min.

Des d'un punt de l'hemisferi nord, el Sol es veu molt baix aquests dies.

Des d’un punt de l’hemisferi nord, el Sol es veu molt baix aquests dies.

Passat, però, uns dies, el Sol semblarà renàixer. De mica en mica el Sol assolirà alçades majors al migdia i, per tant, les hores de llum augmentaran. Aquest renaixement del Sol, de l’astre rei, a partir del solstici d’hivern ha estat percebut per moltes civilitzacions antigues com un fet cabdal del calendari i de les seues mitologies. Per això molts edificis han estat orientats cap al punt de l’eixida del Sol el dia del solstici d’hivern. L’exemple més bonic i ben nostrat és l’espectacle del calidoscopi de la Seu de Palma. La catedral es va construir amb una inclinació respecte al Nord exactament 120º de manera que es troba orientada respecte a l’eixida del Sol del solstici d’hivern.

Amb aquesta orientació la llum solar en eixir per l’horitzó travessa simultàniament les dues rosasses de la Seu, entrant per la més occidental i sortint per la més oriental, la que es troba sobre la porta principal. I l’efecte és espectacular. Es produeix un calidoscopi de colors. Els vitralls de les rosasses mostren un ventall de colors tal com un calidoscopi còsmic anunciant-nos uns dies més benignes.

Com cada any la Societat Balear de Matemàtiques organitza l’activitat d’observació del fenomen des de la terrassa des d’es Baluard a Palma el 23 de desembre partir de les 7:00h.

Al País Valencià també hi ha alineacions solar associades al solstici d’hivern. Podeu acostar-vos a Penàguila (l’Alcoià) on la llum del Sol passa per un forat a la muntanya anomenat arc de Sant Llúcia en les primeres hores de la vesprada al voltant del solstici d’hivern.

Imatges:

1.-Nadal a València. Plaça de l’ajuntament de València. Enric Marco
2.- Diagrama d’Understanding Astronomy, The Sun and the Seasons. La línia anomenada December solstice és el cercle on es troba el Sol el 21 de desembre els dies del solstici d’hivern.
3.- Il·luminació de la Terra durant el solstici d’hivern. CC BY-SA 2.0, Enllaç
4.- Llums del Sol eixint a la rosassa oriental de la Seu de Palma. Maria Victòria Secall. 20 desembre 2014.
5.- Nadal a València. Plaça de l’ajuntament de València. Enric Marco

Torna l’hivern amb la llum de la Seu de Palma

Avui a les 00:03 ha començat l’hivern a l’hemisferi nord. El Sol que, dia rere dia, ha anat assolint una altura cada vegada més baixa a migdia, amb un increment de la llargada de les ombres i amb l’entrada cada vegada més profunda de la llum solar en les nostres cases, ha arribat finalment al seu punt més baix sobre la volta celeste. A partir d’avui el Sol reviscola, torna a créixer, renaix. És el Solis Invictio del romans en que s’encenien fogueres i torxes cerimonials i a l’alba, després d’una nit en vetla, la gent esperava el naixement del disc solar.

Malgrat que l’hivern comença, la pujada del Sol ens assegura que un any més la primavera s’acosta i que les llavors germinaran quan toque i les collites seran abundants.

I no hi ha millor anunci de la festa del Natalis Solis Invictio (Festa del Sol Invicte) que matinar i visitar el Museu d’Art Modern i Contemporani Es Baluard de Palma,  per veure l’espectacle de llums de la Catedral. I és a que a l’eixida del Sol dels dies al voltant del solstici d’hivern l’orientació de la Seu fa que la llum solar travesse la rosassa de llevant (l’Oculus Maior) situada sobre l’altar major i arribe a la rosassa de ponent, sobre la façana principal.Calidoscopi-Palma

Segons conten Daniel Ruiz Aguilera i Josep Lluís Pol Llompart, de la Societat Balear de Matemàtiques SMB-XEIX en un extens article, l’efecte es va conéixer l’any 2007 pel canonge mossèn Teodor Suau que va fer saber que la projecció de l’Oculus Maior sobre la rosassa de ponent era total pels voltants de Nadal. I és que aquests dies el Sol a Palma naix a 120º d’azimut comptant des de punt Nord i l’orientació de la Seu és de 122º. Aquesta similitud d’angles fa pensar en un efecte buscat en la construcció de la catedral.

Tanmateix, estudiant la cronologia, en el projecte inicial com a capella mausoleu de les despulles del rei Jaume II (1311) i acabada en la Capella Reial, no es contemplava la nau principal. Seguint l’article esmentat:

Per tant, no podem sostenir que els efectes de llum fossin cercats, ja que l’orientació de la Seu ve determinada per l’orientació de les capelles de la Trinitat i Reial que es construïren primer, i que determinaren necessàriament l’orientació de la resta. Per què, doncs, es canvià l’orientació de la capella de la Trinitat respecte de la mesquita? La hipòtesi que fem és de caràcter simbòlic. Pel mateix motiu que el naixement de Jesucrist es va fixar entorn del solstici d’hivern, aquest és un bon punt per orientar «el cap» de la catedral, allà on surt el sol el dia més curt, que en el paganisme ja es coneixia com el dia del naixement del Sol. I només cal recordar que un dels atributs del Déu cristià és la Llum. Llavors, si l’orientació inicial de les obres era aquesta, els efectes de llum, més que una casualitat, en són una conseqüència. L’efecte del solstici ocorrerà necessàriament sempre i quan les dues rosasses tinguin una grandària semblant i estiguin  a la mateixa alçada, cosa lògica en el disseny d’aquesta gran nau.

Palma-Mapa-Sol2

L’activitat principal d’observació del fenomen lluminós a Es Baluard es va realitzar dissabte passat, dia 20, amb l’espectacle de llums de la Seu i després amb una conferència de Claudi Alsina, sobre Els secrets geomètrics de Gaudí, que tant treballà a la Seu.

Però les llums solars encara es podran veure uns dies més des d’Es Baluard. Del 18 al 24 de desembre, el museu obrirà les seues terrasses exteriors a les 7:30 hores perquè, aquells que ho desitgen, puguen gaudir-ne de l’espectacle. Si esteu per Palma aquests dies ja ho sabeu.

I al País Valencià podeu anar a veure l’alineació solar de Penàguila en la que la llum de Sol passa a través de l’Arc de Sant Llúcia. Un bon moment per visitar el poble del conte d’I queixalets també d’Enric Valor.

Video: Cada Solstici d’Hivern els rajos de llum del Sol travessen les dues rosasses de la Seu, fent aquest efecte. Més informació: http://www.xeix.org/LaSeu. Societat Balear de Matemàtiques.
Imatge: Llums del Sol eixint a la rosassa oriental de la Seu de Palma. Maria Victòria Secall. 20 desembre 2014.
Imatge: Càlculs de l’orientació de l’eixida del Sol al voltant del solstici d’hivern i com estan alineats el Sol, la Seu i Es Baluard. De SunEarthTools.com

I la llum es va fer… a Palma i a Penàguila

Avui, 21 de desembre a les 18:47 (hora local), el Sol assoleix el seu punt més baix a migdia en la volta celeste. És el solstici d’hivern i comença aquesta estació astronòmica.

Si durant tota la tardor la llum de dia ha anat minvant de mica en mica, avui la quantitat d’hores de llum serà mínima. I a partir d’avui, per tant, la llum torna a créixer, es produeix com un renaixement a la vida.

Aquest fet va ser observat per les civilitzacions antigues i a Roma, per exemple, es feien grans festes per celebrar el solstici d’hivern.

Aquest fet astronòmic ha estat tan important que molts edificis s’han orientat cap al sol eixint del solstici.

L’exemple més bonic i ben nostrat és l’espectacle del calidoscopi de la Seu de Palma. La catedral es va construir amb una inclinació respecte al Nord d’exactament 120º que manera que es troba orientada respecte a l’eixida del Sol del solstici d’hivern.

I que és el que passa? Doncs que la llum solar en eixir per l’horitzó travessa simultàniament les dues rosasses de la Seu, entrant per la més occidental i sortint per la més oriental, la que es troba sobre la porta principal. I l’efecte és espectacular. Es produeix un calidoscopi de colors. Els vitralls de les rosasses mostren un ventall de colors tal com un calidoscopi còsmic anunciant-nos uns dies més benignes.

La Societat Balear de Matemàtiques organitza cada any la visió de l’espectacle des del Baluard de Sant Pere. I, segons he pogut llegir a la seua pàgina web, ahir a les 8:00 poc menys d’un centenar de persones es van congregar dalt de la murada del Baluard per mirar de gaudir, tot i el fred intens i les males previsions, de l’espectacle del calidoscopi de la Seu. El temps va recompensar els matiners i va oferir-los una visió nítida i cristal·lina de l’efecte esperat. A la seua web han penjat unes bellíssimes fotografies de l’espectacle.

La nostra amiga i blocaire Victòria de Pèndol de petites oscil·lacions va tindre la sort de ser-hi present i podeu llegir com ho va viure al seu bloc. Jo ja hi aniré algun any a veure-ho.

Al País Valencià també hi ha alineacions solar associades al solstici d’hivern. Ahir vaig ser a Penàguila on la llum del Sol passa per un forat a la muntanya anomenat arc de Sant Llúcia al voltant del solstici d’hivern. Però quina relació hi ha entre el començament de l’hivern i Santa Llúcia?

Cal dir que quan es donà la carta pobla a Penàguila el 1278, a causa del desfasament del calendari julià l’hivern començava prop del dia de Santa Llúcia, el 13 de desembre. Així que el pas del Sol pel forat era un signe clar que els dies curts s’acabaven i que, encara que calia passar l’hivern, la primavera s’acostava….

L’observació va estar organitzada per José Lull, que n’ha fet un estudi arqueoastronòmic i podeu veure més fotos i vídeos a la web de Quique Brotons de Penàguila.

Fotos:

1.- Catedral. Victòria. Pèndol de petites oscil·lacions. Del seu bloc.
2.- Penàguila. Arc de Santa Llúcia. Jo estic en primer pla… Amparo Lozano