Jo vaig estar al concert de la Primavera Valenciana

El Palau de Congressos de València va acollir divendres a la nit un concert de quatre hores i mitja en suport als estudiants processats ara fa un any en ocasió de la ‘primavera valenciana‘.Els assistents van omplir el Palau de gom a gom i ja no hi havia entrades a la venda. De fet totes les invitacions que s’obtenien col·laborant en el Verkami solidari per pagar despeses judicials es van acabar a finals de gener.

Gràcies a Vilaweb TV més de cinc mil persones ho van poder seguir en directe i enviaven piulades de suport als joves que fa un any foren brutalment apallissats per la policia i ara s’enfronten a multes.

Com va anar el concert ho explica àmpliament Vilaweb.  I us recomane també, per si no tinguéreu ocasió de veure’l, seguir-lo a través de la retransmisió que va fer VilaWeb.

Em va agradar molt la interververció d’una mare, d’una advocada i sobre tot de Clara Dies, alumna de l’IES Lluís Vives, i que podeu veure ací.

El concert va acabar amb tots els assistents dempeus enarborant llibres, en record d’una de les imatges icòniques de les manifestacions, que oposava els llibres a les porres de la policia.

Us deixe algunes poques fotografies de l’espectacle. Si no els coneixeu només heu de passar el ratolí per damunt de la foto, deixar-lo descansar un segon i sabreu de qui es tracta.

Amàlia Garrigós amb vestit de festa

El concert va durar més de quatre hores. Encara que cada grup només va tocar dues cançons, la cosa es va allargar fins les tres de la matinada.

Fotos: totes són d’Enric Marco.

València necessita una cançó

El primer acte cultural del Festivern 2012 se celebrà divendres a la Casa de la Cultura de Tavernes de la Valldigna amb la projecció del documental “València necessita una cançó” i la posterior taula rodona amb el director Borja Pons, i els músics Josep Nadal de la Gossa Sorda, Miquel Gironés d’Obrint Pas i Francesc Burgos d’Amanida Peiot per tal de fer una posada en comú de la situació de la música “en valencià” al nostre país.

El documental i posterior taula rodona feia un repàs del que ha estat la música feta per autors de les nostres terres que canten en la llengua del país i amb les valoracions fetes moltes vegades pels mateixos grups o cantants. Va quedar palés un fet: la cançó va tindre una forta embranzida als anys 80, quan la situació política la feia un mitjà de resistència, una forma d’expressar el sentiment de voler ser valencià amb un aflorament de grups i cantants (Raimon, Ovidi Montllor, Al Tall, Rafa Xambo; Carles Barranco, Pavesos, Cadafal, Remigi Palmero, Bustamante, Araceli Bannyuls, Josep Lluis Valldecabres, Lluís Miquel i 4 Z… ) que foren arraconats, deixats a banda pels polítics que han governat aquest País Valencià des del 1982 fins ara, amb una falta total de presència sobre tot en els mitjans públics (Canal9 i Radio9), una forma de censura dels governs valencians a la producció musical valenciana a partir del fet de no considerar-la, fer com si no existís.

I ara què? Tothom va coincidir: musicalment parlant estem al millor moment que mai, amb més músics, cantants i grups, amb millor qualitat i més bona formació musical, però “politicament” estem també pitjor que mai, amb unes circumstàncies que no han canviat i on els cantautors i grups valencians continuen proscrits d’eixos mitjans que paguem entre tots. La situació, es deia és dolenta, i avui no es pot viure de la tasca musical, encara que l’escenari valencià fora qualificat com fins i tot millor que el que tenen a la resta d’Espanya els que ho fan en castellà.

La necessitat d’una indústria valenciana pròpia en mateixa musical, la de crear canals de producció i que siguen transversals amb altres facetes culturals, va ser alguns dels possibles camins i solucions, apuntats pel valler Francesc Burgos, músics, productor i membre de la Casa Calba, al llarg de l’amena dissertació que va ser la taula rodona. No es va oblidar tampoc la voluntat política, que de manera subtil es deixava entreveure que no canviara mentre no es done un canvi igualment polític a les terres valencianes.

La projecció del documental va deixar veure la periodista Amàlia Garrigós, directora del programa “El jardí de les delícies” a Ràdio 9. Ara ja no hi ha programa i la periodista ha estat acomiada en l’ERO que està sofrint RTVV. D’ací el meu suport a ella, a Reis Juan i als altres bons periodistes que van muntar del no res les emissores públiques de ràdio i televisió valencianes.

A partir de la notícia de la Cotorra de la Vall.

Video online del documental “València necessita una cançó“.

Fotos: D’esquerra a dreta, debat amb els músics Josep Nadal de la Gossa Sorda, Francesc Burgos d’Amanida Peiot, el director Borja Pons, i Miquel Gironés d’Obrint Pas. Enric Marco

 

Xavi Sarrià, d’Obrint Pas, a Ca les Senyoretes

Xavi Sarrià

Una nova Nit temàtica es va celebrar a Ca les Senyoretes, divendres passat, per presentar el llibre de contes Històries del Paradís de Xavi Sarrià, cantant i ànima del grup Obrint Pas.

Joan Olivares, mestre de cerimònies, ens feu un brillant parlament sobre el llibre, destacant les seues virtuts. Xavi explicà que l’aficció per la literatura ja li ve des de l’institut, temps abans d’iniciar-se en els concerts.

Després d’un bon sopar cuinat per l’ama de Ca les Senyoretes, el ressopó va ser un concert acústic amb Xavi i Miquel, amic i company de grup. Les cançons més compromeses van anar desfilant davant nostre.

I la perla de la nit. Pep Gimeno, el Botifarra, present a l’acte, no va poder resistir les peticions del personal i ens va delectar amb les seues cançons junt als cantants d’Obrint Pas.
Segueix …

Nova Nit a Ca les Senyoretes. Xavi Sarrià presenta el seu llibre de contes, Històries del Paradís, a Otos, a l’hotel rural i centre d’encontre de la Vall d’Albaida.

Tanmateix no puc assistir a la presentació del llibre. Ja estava compromés amb la presentació a Gandia del projecto IACO, de mesura de la contaminació lumínica. Els membres de l’Agrupació Astronòmica de Gandia anem a mesurar diversos punts del País Valencià per veure el grau de contaminació per enllumenat artificial, molt d’ell innecessari. Tractarem de mesurar molts indrets de la comarca de la Safor, així com de la comarca de la Ribera i també alguns punts de l’Horta de manera senzilla. Aquestes dades ens permetran veure dins d’uns anys la degradació de nostre espai natural celeste. Les zones d’interior del País Valencià van a deixar ben aviat de ser aptes per a l’observació astronòmica a causa de la implantació dels parcs eòlics i les seues llums de posició per a la navegació aèria. El projecte IACO és responsabilitat de l’Agrupació Astronòmica de Màlaga i és una de les activitats de l’Any Internacional de l’Astronomia.

Arribe doncs a Otos tard, passades les 22:30 h. La presentació del llibre ha acabat, encara que em conten que Didac Botella, mestre i amic de l’autor, parlà de la humilitat de Xavi, que és una persona sensible per als seus amics i que ha fet activitats lúdiques al pati amb els alumnes. En fi, que l’èxit no l’ha canviat. Joan Olivares féu una presentació tan engrescadora que a tots els agafaren ganes de llegir ja els llibre de contes. Finalment Xavi contà la gènesi dels contes. Les preguntes dels assistents acabaren d’arrodonir l’acte. Una ressenya més exacta de l’acte podeu llegir-la a Ca Uendo.

Del sopar tan exquisit, de la mà experta d’Assumpció, en podria destacar la costella amb mel, que se’t desfeia a la boca. La crisi econòmica planà en la conversa. Fàbriques al Port de Sagunt a punt de tancar. Empreses plenes de benefici fins fa poc, fartes de rebre subvencions públiques els anys huitanta per recol·locar els afectats per la reconversió dels Alts Forns, volen fugir a terres llunyanes per tornar a rebre subvencions públiques. La roda tramposa del capitalisme. I el capital humà, ara dit recursos humans, al carrer. Homes i dones, amb càrregues familiars, poden quedar-se sense res.

Una lectora del meu bloc a l’altra punta de la taula es presenta, Maria Josep. Si és important tindre lectors virtuals al teu bloc per no tindre la sensació d’estar escrivint per a tu mateix, un vici que enganxa, com digué Maria Josep, encara és millor conèixer-los en persona. Gràcies per llegir-me.

En acabat de sopar, salude els amics Àngel, recuperant-se de l’operació de menisc, i  Pep, que no se’n perd una a Otos.

Finalment Xavi i el seu amic Miquel Gironés fan l’acústic promés només amb una guitarra, una caixa de sons i una dolçaina. Entusiasmen el personal oferint-nos les seues cançons més populars que la concurrència, que omple la sala, canta al mateix temps.

I mentre tant, Pep Gimeno, el Botifarra, en primera fila però ben callat fins aleshores, no pot aguantar-se més quan els cantants d’Obrint Pas i tot el públic li ho demana.

I tots junts, Obrint Pas i el Botifarra, la modernitat i la tradició, fan esclatar la nit a Ca les Senyoretes. I així fins les tantes de la matinada que m’han dit que la lluentor del Sol ja guaitava darrere del Benicadell quan els instruments descansaren a la fi.

Fotos de l’actuació d’Obrint Pas a Ca les Senyoretes. Enric Marco.

Fotos
Foto 1 Foto 2 Foto 3 Foto 4
Foto 5 Foto 6 Foto 7 Foto 8
Foto 9 Foto 11 Foto 12 Foto 13
Foto 14 Foto 15 Foto 16 Foto 17
Foto 18 Foto 19