Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Nadal

Els llums de Nadal a Ràdio 4

0

Les festes de Nadal ja s’acosten i, de manera abusiva, els carrers de totes les ciutats ja són il·luminats més enllà de tota mesura. Cal fomentar el consum i, per tant, cal fer espectacles de llum a parcs urbans, arbres il·luminats, música per a que la gent isca al carrer i compre sense aturador. Els ajuntaments ens diuen que amb els LEDs la despesa energètica és baixa i que només son durant uns pocs dies. La realitat és que, encara que la despesa siga baixa, els llums nadalencs poden arribar a estar als nostres carrers fins a 45 o 60 dies.

A més, i molt més importants que tot això, els llums de les grans festivitats com Nadal i el Aíd al Fitr, el final del Ramadà, i d’altres festes d’àmbit global desborden les ciutats i fan augmentar la contaminació lumínica segons un estudi de la NASA.

Sabem que les zones enllumenades augmenten entre un 2 i 10% anuals a nivell mundial. La pertorbació de les condicions naturals de la nit causada per les llums nadalenques és, per tant, una afectació suplementària a l’alt nivell de contaminació lumínica que ja sofreix el planeta.

Els llums de Nadal eleven, per tant, el nivell de llum artificial a l’entorn, al medi natural i causa un efecte disruptiu en els cicles circadiaris en els animals i humans. I, per acabar-ho de rematar, els espectacles de llums en zones naturals urbanes com els Jardins de Torre Girona de Pedralbes de Barcelona o el Parque Enrique Tierno Galván de Madrid (abans al Jardín Botánico) omplen de colors blavosos indrets que haurien de ser foscos a la nit. Per tot això podem dir clarament que l’enllumenat nadalenc actual no és sostenible.

De tot això en parlava el passat dia 7 de desembre de 2023 amb la periodista Marta Boada de Ràdio 4.

Ací l’enllaç, a partir dels últims 12 minuts. … Activistes i científics consideren el llums de Nadal un atemptat contra el medi ambient

https://www.rtve.es/play/audios/serveis-informatius-radio-4/071223/7030162/

Imatge:

1.- Plaça de la Mare de Déu a València, el 8 de desembre de 2023. Enric Marco.

Tot i les dificultats en temps de pandèmia, un èxit el Festival de Corals de Nadal

0

El Festival de Corals de Nadal s’ha tornat a celebrar enguany a l’església de Sant Pere, i en aquesta ocasió han estat les corals del poble les protagonistes:  Cor XV de Març, Coral de l’Escola d’Adults Bolomor i la Coral Marinyén.És obvi que estem passant un temps molt estrany i dur per la circumstància actual de l’alta incidència de la Covid-19 a la nostra ciutat, tal com deia Francesc Boscà, president de la Coral Mariyén, que va fer de presentador del concert, on fins i tot va informar que no estava clar si el concert se celebraria. Però, com encertadament afirmava, sembla ser que la pandèmia ha vingut per a quedar-se, i per tant ens hem d’adaptar, això si practicant totes les mesures de seguretat possibles, i cal mantindre en temps tristos l’esperit més alegre i esperançador del Nadal, i en aquest esperit la música hi té un paper fonamental. Sense música, el Nadal no seria Nadal.

Dins de la limitació d’aforament, l’església estava pràcticament plena, tot seguint els espais de separació necessaris d’acord amb la normativa, i amb la presència de la regidora de Cultura Encar Mifsud i del regidor Josep Llacer, cadascuna de les tres corals valleres va interpretar cançons nadalenques de diverses cultures. Cal esmentar la presència a l’acte de mossén Josep Escrivà, rector a Tavernes durant molts anys, que des de la primera fila va seguir el concert, com a gran admirador que és de les corals del poble i no va voler perdre’s l’espectacle.

Va iniciar el concert el Cor XV de Març, dirigit per Fran Lledó i Jordi Moreno, el qual va interpretar les obres:

  • Festejo de Navidad, nadala peruana de Herbert Bittrich i Alfredo Ostoja
  • Nadala del desert, de Matilde Salvador i Miquel Peris
  • Nadala del Desert (M. Salvador – M. Peris)
  • Pastorets i pastoretes (Popular – Arr.: F. Zacarés)
  • White Christmas (I. Berling – H. MacCarthy)

En segon lloc, vam gaudir de l’actuació de la Coral de l’Escola d’Adults Bolomor, dirigida per Ximo Mifsud, acompanyada dels components de l’Ajunt de la Bota. Les obres interpretades foren:

  • Farà Lluneta, popular d’Aielo de Rugat
  • La Pastoreta Caterina, popular
  • Natal de Elvas, popular portuguesa
  • Fum, fum, fum, popular catalana
  • Chiquirriquitín, popular

I va cloure les interpretacions pròpies de les corals, la coral Marinyén, dirigida per Fran Lledó, amb les obres:

  • Cant a la mare, popular de Tavernes, recollida per Antonio Chover
  • Ator ator, popular basca
  • Lindos ángeles cantores, Fritz Fliedner
  • African aleluia, Jay Althouse

El Concert de Nadal concloïa amb una interpretació conjunta de totes les corals, sota la direcció de Fran LLedó, de la mundialment coneguda nadala “Adeste Fideles”, de John Francis Wade, en la seua versió original en llatí.

El concert coral va durar només una hora, i no es va voler fer més llarg per causa de la pandèmia. Així que, després d’aplaudir fortament la darrera actuació conjunta com a mostra d’agraïment pels bons moments oferts en un excel·lent concert, el públic va abandonar l’església, freda a aqueixes hores de la vesprada ja que les portes estigueren obertes de bat a bat per facilitar la ventilació durant tot el temps.

Fotos: Enric Marco.

No existe la iluminación navideña sostenible

0

No existe la iluminación navideña sostenible

Álvaro German Vilela/Shutterstock

Enric Marco Soler, Universitat de València

Hace años era tradición montar el belén y el árbol de Navidad durante el puente de la Inmaculada. Los niños esperaban expectantes para poner las figuritas en los lugares adecuados y decorar el árbol con las bolas, las guirnaldas y la estrella con su cola. Mientras, en la calle, el frío ocupaba su lugar natural a finales del otoño.

Actualmente esta imagen ha cambiado. Los niños han crecido y ya están para otras cosas y las temperaturas suaves se alargan hasta bien entrado el invierno. Por eso, para recordar que la Navidad está a la vuelta de la esquina, las administraciones municipales, desde hace ya unos años, instalan millones de luces en las calles, primero en el centro y poco a poco en los barrios periféricos.

Pero no nos engañemos. No lo hacen para fomentar el espíritu festivo y solidario de estas fechas sino para promover el consumo. ¿Por qué las luces se encienden cada vez más pronto, en noviembre, y no se apagan hasta pasada la festividad de Reyes?

Definición de sostenibilidad

Acabada la Cumbre por el Clima de Madrid (COP25), en un mundo en crisis climática, con los niveles de concentración de CO₂ cerca de 411 ppm y subiendo, cualquier nueva acción humana ha de ser evaluada para comprobar su sostenibilidad.

Incremento de la concentración del CO₂ desde los años 60 en el observatorio de referencia en Hawái.
NOAA ESRL Global Monitoring Division

Es necesario asegurar que satisface las necesidades de las generaciones actuales, pero sin afectar la capacidad de las futuras. En términos operacionales, debe promover el progreso económico y social, respetando los ecosistemas naturales y la calidad del medio ambiente.

De acuerdo con este criterio acuñado por las Naciones Unidas, la iluminación navideña de las ciudades no es sostenible. Es posible que los millones de luces instaladas por los gobiernos municipales incrementen la actividad económica como se pretende, pero también es seguro que lo hace sin respetar el medio ambiente y el bienestar de la población.

Demasiada luz nocturna

El exceso de luces de Navidad está relacionado con el problema de la contaminación lumínica. Ciudades ya de por sí muy contaminadas lumínicamente como Vigo o Madrid compiten por ver cuál de ellas llena más las calles de luces multicolores.

Calle en Gandia, Valencia.
Enric Marco, Author provided

Estas ciudades añaden miles de lúmenes de flujo luminoso al cielo nocturno, afectando a zonas medioambientalmente muy sensibles como el Parque Nacional de las Islas Atlánticas o el Parque Nacional de la Sierra de Guadarrama. Otras urbes como Murcia lanzan descaradamente haces de luz al cielo, incumpliendo la legalidad.

La verdadera sostenibilidad consistiría en no incrementar el desastre ambiental que ya producen con el exceso usual de luz de sus calles. Por ejemplo, por cada lumen de luz de Navidad instalado deberían rebajar un lumen de la luz de las calles. Así se ha hecho en la Grand Place de Bruselas, donde han apagado la luz de la plaza para admirar los edificios iluminados.

Afectados por la contaminación lumínica

Que la luz artificial nocturna contamina es ya una evidencia científica. La intrusión lumínica en los ecosistemas que necesitan la oscuridad para vivir afecta a anfibios, tortugas marinas, plancton, mamíferos, aves y, sobre todo, a insectos.

En el caso de las aves, es muy conocido el problema con las pardelas en Canarias que, en su primer vuelo, quedan desorientadas por el alumbrado de las ciudades costeras. O la catástrofe de las miles de aves migratorias atrapadas por los haces luminosos que conmemoran cada 11 de septiembre los atentados de Nueva York.

Árbol de luces de Navidad en el puerto de Barcelona.
Eric Sánchez Sánchez, Author provided

Pero la cuestión es todavía más sangrante en el caso de los insectos. Un estudio reciente denuncia la disminución de los polinizadores en todo el mundo, siendo la contaminación lumínica una de las causas.

En las zonas de plantas iluminadas por la noche, las visitas nocturnas de insectos polinizadores se redujeron en un 62 % en comparación con las áreas oscuras. Y ello ocurre cuando las zonas iluminadas crecen a nivel mundial un 2,2 % al año.

Hemos sido capaces de poner en peligro el futuro de nuestros alimentos y de las plantas silvestres en general. Los humanos, como seres vivos de actividad diurna, tampoco nos libramos de los efectos nocivos de la luz artificial nocturna sobre nuestro sistema circadiano. Esta inhibe la producción de melatonina.

La cronodisrupción producida está relacionada con problemas de insomnio, obesidad, depresión o diabetes. Las luces led blancas con un exceso de componente azul que se instalan en muchas ciudades y pueblos son los mayores disruptores del ciclo día/noche de nuestro organismo. Y, por cierto, la mayoría de luces de Navidad o son blancas o son directamente azules.

Luces navideñas y transición energética

Resulta increíble que en un contexto de cambio climático evidente, y cuando es necesaria una transición energética feroz –se deberán cerrar las minas de carbón y el petróleo se dejará en sus pozos, para usar únicamente recursos 100 % renovables–, las administraciones estén fomentando luces no necesarias que consumen recursos no renovables y que emiten CO₂.

Se nos dirá que los led instalados no suponen un gasto excesivo, ni consumen mucho. Incluso que son sostenibles. Pero es un mal ejemplo que se da a los ciudadanos: si este exceso es posible, cualquier extra también lo será. Demuestra que los dirigentes no están dispuestos a cambiar el modelo de producción y consumo actual para dejar un planeta habitable para nuestros hijos y nietos.

En definitiva, hay que elegir bando: si queremos estar al lado de los negacionistas con Trump o seguir lo que nos dice la ciencia y estar al lado de Greta Thunberg. La decisión es nuestra y el resultado de nuestras acciones se verá en pocos años.The Conversation

Enric Marco Soler, Técnico Superior de Astronomía, Universitat de València

Este artículo fue publicado originalmente en The Conversation. Lea el original.

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

L’enllumenat nadalenc sostenible no existeix

0

He engegat una nova relació amb la revista The Conversation, en la que he publicat el meu primer article al voltant de l’exagerada instal·lació dels llums nadalencs a les ciutats de l’estat espanyol. I en la competició absurda de les ciutats per veure quina brilla i gasta més, en la que Vigo i Madrid encapçalen el ranking. No ho denuncie des dels punt de vista econòmic. Això ja ho ha fet la revista Newtral en una sèrie d’articles i un mapa interactiu espectacular. El meu article incideix en la impossibilitat que aquest tipus d’enllumenat efímer però contaminant lumínicament siga sostenible.

No existe la iluminación navideña sostenible

Hace años era tradición montar el belén y el árbol de Navidad durante el puente de la Inmaculada. Los niños esperaban expectantes para poner las figuritas en los lugares adecuados y decorar el árbol con las bolas, las guirnaldas y la estrella con su cola. Mientras, en la calle, el frío ocupaba su lugar natural a finales del otoño….

Continua a l’article….

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , , , , | Deixa un comentari

El cel de desembre de 2019

0

L’últim mes de l’any ha començat i les constel·lacions hivernals ja fan acte de presència a les nits encara temperades de la tardor. La constel·lació d’Orió, la més gran i coneguda de les nits d’hivern, ja senyoreja el firmament amb permís de l’omnipresent Óssa Major. Els planetes continuaran ballant amb la Lluna a l’espera del canvi d’estació el 21 de desembre. Mentrestant les ciutats competeixen en l’encesa desproporcionada dels llums de Nadal per furtar-nos els pocs estels visibles. I no parlem només de Vigo, Madrid i Málaga. A casa nostra també balafiem recursos i contaminem el cel.

Aquest mes de desembre els planetes visibles continuen oferint-nos els espectacles vespertins alineant-se amb la Lluna o situant-se en línia. Encara que les vistes no seran tan espectaculars com el mes passat, aquests alineaments si que serviran per recordar-nos que les òrbites dels planetes son planes i que entre ells tenen una diferència d’inclinació molt menuda. Així, si mireu la imatge de portada d’aquest apunt, podreu notar en la pell la sensació desagradable que nosaltres estem inclinats respecte al camí que segueixen els planetes al voltant del Sol.

El ball dels planetes continua al capvespre però en pocs dies un dels protagonistes, Júpiter, deixarà de ser visible. De fet, Júpiter es trobarà alineat amb el Sol el 27 de desembre, és a dir que passarà exactament per darrere del Sol vist des de la Terra.

Els primers dies, però encara estan tots els planetes principals jugant al joc planetari. Així, aquesta nit mateixa, 1 de desembre, si mirem cap al sud-oest (SO), just després de la posta de Sol, veurem en línia, de baix cap amunt i de dreta a esquerra, Júpiter, Venus ben brillant, Saturn i la Lluna que camina cap al quart creixent. Durant els primers 10 dies del mes encara podrem veure Júpiter ben arran de l’horitzó, però més endavant ja caldrà dir adéu al planeta fins d’ací uns mesos.

En avançar el mes la visió del cel cap al Sud-oest no serà tan interessant però encara podrem veure com Venus acaça Saturn al nord de la constel·lació de Sagitari. La raó és que, en passar els dies, Venus s’està allunyant de la direcció del Sol mentre que Saturn fa just el contrari, s’acosta al Sol cap vegada més. Així que els dos planetes s’han trobat de manera aparent a mitjan camí. Això ho podrem veure uns pocs dies al voltant del capvespre del 10 de desembre, essent el dia 11 el moment de mínima separació, 1,8°, com unes tres llunes plenes.

Finalment, a final de mes, el 27, 28 i 29 de desembre la Lluna tornarà a festejar els planetes, encara que aquesta vegada ja no estan tan junts i no farà tant de goig veure-ho. El 27 una Lluna quasi invisible d’1 dia se situarà al costat d’un insignificant Saturn. El dia següent, el 28, la Lluna ja estarà al costat inferior d’un brillant Venus mentre que el 29 el nostre satèl·lit ja el veurem per damunt i a l’esquerra de Venus.

A la matinada només Mercuri i Mart seran visibles. Mercuri, fidel al seu tarannà, ens abandonarà ben aviat deixant sol Mart per jugar amb la Lluna. Aquesta visitarà Mart el 23 de desembre i si voleu veure’ls junts, aixequeu-vos ben d’hora i cerqueu cap a l’est un lloc lliure d’obstacles.

La constel·lació més important de l’hivern és la d’Orió. Representa un gegant caçador, amb un arc a la ma, els gossos de cacera al costat, Ca Major i Menor, i una Llebre als peus. Aquests dies la podeu veure immensa sortir per l’est en fer-se de nit. A la dreta de la constel·lació veureu un estel molt brillant. És Sírius, l’estel més important del Ca Major, i el més brillant de tot el cel nocturn. A la imatge adjunta la Lluna es troba en Taure, una representació de Zeus que protegeix les germanes Plèiades de l’assajament del gegant. Però aquesta ja és una altra història.

Aquest mes hi ha previstes unes quantes pluges d’estels. Tanmateix només una és prou important per ser ressenyada.

La pluja dels Gemínids amb màxim el 14 de desembre amb 120 meteors/hora previstos en el zenit és causada per l’estrany objecte 3200 Phaethon, el qual es pensa que és un asteroide de la família Pal·les.

Finalment recordar que l’hivern comença en desembre. El 22 de desembre a les 05:19 el Sol se situarà al cel a migdia en el punt més baix del seu camí del cel, l’eclíptica. Serem al Solstici d’hivern. Ja en parlarem.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart creixent Desembre 4 07 58
Lluna plena Desembre 12 06 12
Quart minvant Desembre 19 05 57
Lluna nova Desembre 26 06 13

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un senzill mapa del firmament del mes de novembre de 2019. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges

1.- Vista del cel de ponent el 29 de novembre 2019. De dreta a esquerra i de baix a dalt, Júpiter, molt baix, Venus entre núvols, la Lluna amb una banda fina de meló i Saturn molt dèbil dalt. Aula d’Astronomia, Campus de Burjassot, Universitat de València. Enric Marco.
2-6. Panoràmiques de Stellarium.

Retorna l’hivern

1

L’estació més freda de l’any retorna avui, 21 de desembre. A les 17:28 h el Sol assolirà el punt més baix respecte a l’equador celeste. Serà el moment del solstici d’hivern i l’entrada de l’hivern. Aquesta tardor tan estranya s’haurà acabat definitivament.

Ja haureu observat com els raigs de llum del Sol s’endinsen cada vegada més dintre de casa, escalfant en allò possible la vostra llar. I és que el Sol, vist des de la Terra, fa actualment un camí ben curt al cel (amb la durada diürna ben curta) i amb molt poca alçada respecte a l’horitzó sud.

Esfera celeste. Equinox és la línia de l’equador celeste i el camí que recorre avui el Sol, dia de l’equinocci.

Això, per suposat, no s’ha produït de sobte, sinó molt a poc a poc. Des del solstici d’estiu, el 21 de juny passat, de manera aparent al cel, la nostra estrella ha anat disminuint la seua declinació, o angle de separació al pla de l’equador, i ara ha arribat al seu mínim, a -23,5º, valor (sense el -) que coincideix amb la inclinació de l’eix de la Terra. Físicament, el solstici d’hivern correspon al moment en què l’eix de rotació de la Terra es troba més allunyat a la direcció Terra-Sol, direcció dels raigs de llum solar. En conseqüència, tenim estacions perquè la Terra està inclinada.

Però realment aquesta minva continua de l’alçada del Sol s’atura uns dies com si li costés tornar a créixer buscant l’equador. El Sol està aturat al cel, ni puja més ni davalla, per això es diu que està en el solstici (sol+ sistere, Sol aturat), amb el Sol aturat al cel. Durant uns pocs dies al voltant del 21, l’altura del Sol a migdia serà la mateixa i, per tant, les hores de llum seran aproximadament igual de llargues, a València unes 9 h i 22 min.

Des d'un punt de l'hemisferi nord, el Sol es veu molt baix aquests dies.

Des d’un punt de l’hemisferi nord, el Sol es veu molt baix aquests dies.

Passat, però, uns dies, el Sol semblarà renàixer. De mica en mica el Sol assolirà alçades majors al migdia i, per tant, les hores de llum augmentaran. Aquest renaixement del Sol, de l’astre rei, a partir del solstici d’hivern ha estat percebut per moltes civilitzacions antigues com un fet cabdal del calendari i de les seues mitologies. Per això molts edificis han estat orientats cap al punt de l’eixida del Sol el dia del solstici d’hivern. L’exemple més bonic i ben nostrat és l’espectacle del calidoscopi de la Seu de Palma. La catedral es va construir amb una inclinació respecte al Nord exactament 120º de manera que es troba orientada respecte a l’eixida del Sol del solstici d’hivern.

Amb aquesta orientació la llum solar en eixir per l’horitzó travessa simultàniament les dues rosasses de la Seu, entrant per la més occidental i sortint per la més oriental, la que es troba sobre la porta principal. I l’efecte és espectacular. Es produeix un calidoscopi de colors. Els vitralls de les rosasses mostren un ventall de colors tal com un calidoscopi còsmic anunciant-nos uns dies més benignes.

Com cada any la Societat Balear de Matemàtiques organitza l’activitat d’observació del fenomen des de la terrassa des d’es Baluard a Palma el 23 de desembre partir de les 7:00h.

Al País Valencià també hi ha alineacions solar associades al solstici d’hivern. Podeu acostar-vos a Penàguila (l’Alcoià) on la llum del Sol passa per un forat a la muntanya anomenat arc de Sant Llúcia en les primeres hores de la vesprada al voltant del solstici d’hivern.

Imatges:

1.-Nadal a València. Plaça de l’ajuntament de València. Enric Marco
2.- Diagrama d’Understanding Astronomy, The Sun and the Seasons. La línia anomenada December solstice és el cercle on es troba el Sol el 21 de desembre els dies del solstici d’hivern.
3.- Il·luminació de la Terra durant el solstici d’hivern. CC BY-SA 2.0, Enllaç
4.- Llums del Sol eixint a la rosassa oriental de la Seu de Palma. Maria Victòria Secall. 20 desembre 2014.
5.- Nadal a València. Plaça de l’ajuntament de València. Enric Marco

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb , , , , | Deixa un comentari

Nadal vist des de l’espai

0

No podem negar l’impacte de la nostra civilització sobre el planeta. Si l’excés de llum de les nostres ciutats fa brillar el cel durant tot l’any, que passarà quan celebrem les nostres festes més tradicionals, siga la festa de Nadal per al món d’arrel cristià o el Ramadà per al món musulmà?

Aquest problema se l’ha plantejat la NASA i, amb les dades preses diàriament per l’instrument VIIRS (Visible Infrared Imaging Radiometer Suite) a bord del satèl·lit Suomi NPP, els científics han estat capaços de visualitzar com la intensitat i extensió de la llum nocturna canvia durant les festes més importants de la Terra.

El grup d’investigadors liderat per Miguel Román del Goddard Space Flight Center de la NASA ha estudiat els canvis en la il·luminació durant les èpoques festives en Amèrica del Nord, el Carib i l’Orient mitjà. Així els llums nocturns al voltant de les majors ciutats nord-americanes  brillen d’un 20 a un 50% més a causa de les decoracions nadalenques exteriors i d’altres activitats. No només és un fet cultural que podem veure des de l’espai sinó que ens diu en què balafiem els nostres recursos energètics.

swusalights_vir_2012-14

Els mapes mostren canvis ben visibles en el sud del Estats Units, (premeu View Both Images, per veure la diferència), Puerto Rico, Haití i la república Dominicana. Els mapes comparen la llum nocturna de desembre 2012 i 2013 amb la llum mitjana de la resta dels dies dels anys 2012, 2013 i 2014. Als mapes, les zones de color verd indiquen àrees on la llum s’incrementà en desembre; les zones grogues són àrees amb pocs canvis i les zones roges marquen àrees amb menor il·luminació.

houston-estiuhouston-nadalImatges nocturnes de Houston en estiu (esquerra) i en Nadal (dreta). Noteu com s’expandeix la llum en les afores de la ciutat.

L’estudi de Román i col·laboradors examinà l’emissió de llum de 70 ciutats dels Estats Units. La conclusió és que la llum s’incrementa en Nadal sobretot en els suburbis i en les afores de les ciutats i no tant en el centre d’aquestes. La distribució de part de la població en àrees residencials al voltant de les ciutats explicaria perfectament aquest resultat.

Com comenta l’estudiant de doctorat i col·laboradora del treball, Eleanor Stokes: “Tindre un conjunt de dades diàries i globals de la il·luminació nocturna és una nova manera d’entendre les forces de societat que comporten decisions al voltant de l’ús de l’energia.”

Però l’excés d’il·luminació nocturna també s’ha notat en altres indrets sense tradició cristiana. L’equip de Román utilitzava la zona de l’Orient Mitjà i el nord d’Àfrica per calibrar l’instrument VIIRS a causa de la major proporció de dies sense núvols i menor població. Però en analitzar les dades van detectar un efecte similar a l’observat durant les festes de Nadal als Estat Units, però ara durant la principal festa dels musulmans, el Ramadà.

middleeastlights_vir_2012-14

El mapa que adjunte mostra els canvis en intensitat i localitzacions en Egipte, Israel, Jordània, Síria, Palestina i el Líban durant els mesos del Ramadà i la festa del Eid al-Fitr en comparació amb la resta de l’any. D’acord amb les dades, els llums nocturns en algunes ciutats de l’Orient Mitjà brillen més d’un 50% durant aquestes festes. I, a més a més, al contrari del que passa als Estats Units, aquest increment d’il·luminació es concentra al centre de les ciutats.

Que tinguen un Bon Nadal sense malbaratar recursos.

Imatges: NASA Earth Observatory images by Jesse Allen, using VIIRS day-night band data provided by Miguel Román (NASA/GSFC). Suomi NPP is the result of a partnership between NASA, the National Oceanic and Atmospheric Administration, and the Department of Defense. Caption by Kate Ramsayer and Mike Carlowicz.

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Bon Nadal

1

Nadal 2010

Sembla talment un ornament de Nadal.

Però és ben real.Una delicada esfera de gas, fotografiada pel Telescopi Espacial Hubble de la NASA, flota serenament en les profunditats de l’espai.  La bambolla és el resultat del gas que s’està comprimint per l’ona expansiva d’una supernova. Anomenada SNR 0509-67.5 la bombolla és el romanent visible d’una poderosa explosió estel·lar al Gran Núvol de Magallanes, una petita galàxia situada a uns 160 000 anys llum de la Terra.Les ones en la superfície de la closca poden ser causades per les subtils variacions en la densitat del gas interestel·lar o possiblement impulsades des de l’interior per peces del material ejectat. La coberta en forma de bombolla de gas té 23 anys llum de diàmetre i s’expandeix a més d’11 milions de quilòmetres per hora (5 000 quilòmetres per segon).

Els astrònoms han conclòs que l’explosió va ser d’una classe especialment enèrgica i brillant de supernoves. Conegudes com de tipus Ia, aquestes supernoves són causades per una estrella nana blanca en un sistema binari que roba gas al seu estel company, adquireix molta més massa del que és capaç de suportar, i finalment explota.

Amb una edat de 400 anys, la supernova podria haver estat visible per als observadors de l’hemisferi sud cap a l’any 1600.  No obstant això, no es coneixen registres d’una “nova estrella” en la direcció del Gran Núvol de Magallanes en aquella època.  Una supernova més recent, SN 1987A, va ser observada en la mateixa galàxia l’any 1987 i segueix sent estudiada amb telescopis terrestres i espacials, incloent el Hubble.

De la nota de premsa de la NASA.

Crèdits:NASA, ESA, i  el Hubble Heritage Team (STScI/AURA)
Agraïments: J. Hughes (Rutgers University).

Publicat dins de La Galàxia i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Bon Nadal als astronautes de l’Espació Espacial

0

ISS Nadal

Ja sabem que el nostre planeta se’ns ha fet molt i molt menut. Però ara és l’espai qui comença a fer-se també molt pròxim.I és que ara ja podem piular amb els astronautes de la missió 26 de l’Estació Espacial Internacional per desitjar-los un bon Nadal i feliç Any Nou 2011. Els podem enviar un missatge amb el Twitter per fer-los més alegre la seua estada allà dalt, on fan una volta al món cada 90 minuts.

Ells no podran tornar a casa per Nadal així que si voleu, podeu enviar-los una postal des d’aquesta pàgina web. Heu de punxar sobre un dels quatre models que hi ha per escriure-los un missatge. Heu de posar el vostre nom i el de vostra ciutat i envieu-ho, via internet i twitter, als membres de la tripulació, que són nord-americans, russos i un italià que mantenen viva la nostra única ciutat en l’espai.

També podeu fer una conversa en Twitter en anglés directament amb els astronautes en aquest enllaç.

Bon Nadal.

Publicat dins de Exploració de l'espai i etiquetada amb , | Deixa un comentari

L’any nou comença

1
Publicat el 2 de gener de 2010

Després d’uns dies de descans internàutic, en els qual he gaudit de la família i dormit de dia, continuem aquest 2010 en aquest espai de comunicació d’astronomia en català.L’any 2009 ha acabat i amb ell acaben també les activitats de l’Any Internacional de l’Astronomia. Tanmateix sabem que Galileo Galilei va agafar un telescopi per primera vegada el novembre de 1609 però féu els seus més importants descobriments a partir de gener de 1610 els quals publicà el 12 de març de 1610 a la seua obra Sidereus Nuncis.

Per això mateix encara hi haurà commemoracions aquest any. A part de l’aniversari del descobriment dels satèl·lits de Júpiter, del qual ja en parlaré en un pròxim post, del congrés de tancament de l’AIA2009 a Granada i d’alguna activitat astronòmica traslladada a gener a causa del mal oratge, cal destacar que el 2010 es commemora el centenari de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València. Per a celebrar l’aniversari hi ha preparades una gran quantitat d’activitats de les quals ja en faré cinc cèntims…

Ah! Us desitje un molt bon any 2010 amb un video de la NASA molt adient.

Publicat dins de IYA2009 i etiquetada amb , , | Deixa un comentari