Retorna l’hivern

L’estació més freda de l’any retorna avui, 21 de desembre. A les 17:28 h el Sol assolirà el punt més baix respecte a l’equador celeste. Serà el moment del solstici d’hivern i l’entrada de l’hivern. Aquesta tardor tan estranya s’haurà acabat definitivament.

Ja haureu observat com els raigs de llum del Sol s’endinsen cada vegada més dintre de casa, escalfant en allò possible la vostra llar. I és que el Sol, vist des de la Terra, fa actualment un camí ben curt al cel (amb la durada diürna ben curta) i amb molt poca alçada respecte a l’horitzó sud.

Esfera celeste. Equinox és la línia de l’equador celeste i el camí que recorre avui el Sol, dia de l’equinocci.

Això, per suposat, no s’ha produït de sobte, sinó molt a poc a poc. Des del solstici d’estiu, el 21 de juny passat, de manera aparent al cel, la nostra estrella ha anat disminuint la seua declinació, o angle de separació al pla de l’equador, i ara ha arribat al seu mínim, a -23,5º, valor (sense el -) que coincideix amb la inclinació de l’eix de la Terra. Físicament, el solstici d’hivern correspon al moment en què l’eix de rotació de la Terra es troba més allunyat a la direcció Terra-Sol, direcció dels raigs de llum solar. En conseqüència, tenim estacions perquè la Terra està inclinada.

Però realment aquesta minva continua de l’alçada del Sol s’atura uns dies com si li costés tornar a créixer buscant l’equador. El Sol està aturat al cel, ni puja més ni davalla, per això es diu que està en el solstici (sol+ sistere, Sol aturat), amb el Sol aturat al cel. Durant uns pocs dies al voltant del 21, l’altura del Sol a migdia serà la mateixa i, per tant, les hores de llum seran aproximadament igual de llargues, a València unes 9 h i 22 min.

Des d'un punt de l'hemisferi nord, el Sol es veu molt baix aquests dies.

Des d’un punt de l’hemisferi nord, el Sol es veu molt baix aquests dies.

Passat, però, uns dies, el Sol semblarà renàixer. De mica en mica el Sol assolirà alçades majors al migdia i, per tant, les hores de llum augmentaran. Aquest renaixement del Sol, de l’astre rei, a partir del solstici d’hivern ha estat percebut per moltes civilitzacions antigues com un fet cabdal del calendari i de les seues mitologies. Per això molts edificis han estat orientats cap al punt de l’eixida del Sol el dia del solstici d’hivern. L’exemple més bonic i ben nostrat és l’espectacle del calidoscopi de la Seu de Palma. La catedral es va construir amb una inclinació respecte al Nord exactament 120º de manera que es troba orientada respecte a l’eixida del Sol del solstici d’hivern.

Amb aquesta orientació la llum solar en eixir per l’horitzó travessa simultàniament les dues rosasses de la Seu, entrant per la més occidental i sortint per la més oriental, la que es troba sobre la porta principal. I l’efecte és espectacular. Es produeix un calidoscopi de colors. Els vitralls de les rosasses mostren un ventall de colors tal com un calidoscopi còsmic anunciant-nos uns dies més benignes.

Com cada any la Societat Balear de Matemàtiques organitza l’activitat d’observació del fenomen des de la terrassa des d’es Baluard a Palma el 23 de desembre partir de les 7:00h.

Al País Valencià també hi ha alineacions solar associades al solstici d’hivern. Podeu acostar-vos a Penàguila (l’Alcoià) on la llum del Sol passa per un forat a la muntanya anomenat arc de Sant Llúcia en les primeres hores de la vesprada al voltant del solstici d’hivern.

Imatges:

1.-Nadal a València. Plaça de l’ajuntament de València. Enric Marco
2.- Diagrama d’Understanding Astronomy, The Sun and the Seasons. La línia anomenada December solstice és el cercle on es troba el Sol el 21 de desembre els dies del solstici d’hivern.
3.- Il·luminació de la Terra durant el solstici d’hivern. CC BY-SA 2.0, Enllaç
4.- Llums del Sol eixint a la rosassa oriental de la Seu de Palma. Maria Victòria Secall. 20 desembre 2014.
5.- Nadal a València. Plaça de l’ajuntament de València. Enric Marco

Nadal vist des de l’espai

No podem negar l’impacte de la nostra civilització sobre el planeta. Si l’excés de llum de les nostres ciutats fa brillar el cel durant tot l’any, que passarà quan celebrem les nostres festes més tradicionals, siga la festa de Nadal per al món d’arrel cristià o el Ramadà per al món musulmà?

Aquest problema se l’ha plantejat la NASA i, amb les dades preses diàriament per l’instrument VIIRS (Visible Infrared Imaging Radiometer Suite) a bord del satèl·lit Suomi NPP, els científics han estat capaços de visualitzar com la intensitat i extensió de la llum nocturna canvia durant les festes més importants de la Terra.

El grup d’investigadors liderat per Miguel Román del Goddard Space Flight Center de la NASA ha estudiat els canvis en la il·luminació durant les èpoques festives en Amèrica del Nord, el Carib i l’Orient mitjà. Així els llums nocturns al voltant de les majors ciutats nord-americanes  brillen d’un 20 a un 50% més a causa de les decoracions nadalenques exteriors i d’altres activitats. No només és un fet cultural que podem veure des de l’espai sinó que ens diu en què balafiem els nostres recursos energètics.

swusalights_vir_2012-14

Els mapes mostren canvis ben visibles en el sud del Estats Units, (premeu View Both Images, per veure la diferència), Puerto Rico, Haití i la república Dominicana. Els mapes comparen la llum nocturna de desembre 2012 i 2013 amb la llum mitjana de la resta dels dies dels anys 2012, 2013 i 2014. Als mapes, les zones de color verd indiquen àrees on la llum s’incrementà en desembre; les zones grogues són àrees amb pocs canvis i les zones roges marquen àrees amb menor il·luminació.

houston-estiuhouston-nadalImatges nocturnes de Houston en estiu (esquerra) i en Nadal (dreta). Noteu com s’expandeix la llum en les afores de la ciutat.

L’estudi de Román i col·laboradors examinà l’emissió de llum de 70 ciutats dels Estats Units. La conclusió és que la llum s’incrementa en Nadal sobretot en els suburbis i en les afores de les ciutats i no tant en el centre d’aquestes. La distribució de part de la població en àrees residencials al voltant de les ciutats explicaria perfectament aquest resultat.

Com comenta l’estudiant de doctorat i col·laboradora del treball, Eleanor Stokes: “Tindre un conjunt de dades diàries i globals de la il·luminació nocturna és una nova manera d’entendre les forces de societat que comporten decisions al voltant de l’ús de l’energia.”

Però l’excés d’il·luminació nocturna també s’ha notat en altres indrets sense tradició cristiana. L’equip de Román utilitzava la zona de l’Orient Mitjà i el nord d’Àfrica per calibrar l’instrument VIIRS a causa de la major proporció de dies sense núvols i menor població. Però en analitzar les dades van detectar un efecte similar a l’observat durant les festes de Nadal als Estat Units, però ara durant la principal festa dels musulmans, el Ramadà.

middleeastlights_vir_2012-14

El mapa que adjunte mostra els canvis en intensitat i localitzacions en Egipte, Israel, Jordània, Síria, Palestina i el Líban durant els mesos del Ramadà i la festa del Eid al-Fitr en comparació amb la resta de l’any. D’acord amb les dades, els llums nocturns en algunes ciutats de l’Orient Mitjà brillen més d’un 50% durant aquestes festes. I, a més a més, al contrari del que passa als Estats Units, aquest increment d’il·luminació es concentra al centre de les ciutats.

Que tinguen un Bon Nadal sense malbaratar recursos.

Imatges: NASA Earth Observatory images by Jesse Allen, using VIIRS day-night band data provided by Miguel Román (NASA/GSFC). Suomi NPP is the result of a partnership between NASA, the National Oceanic and Atmospheric Administration, and the Department of Defense. Caption by Kate Ramsayer and Mike Carlowicz.

Bon Nadal

Nadal 2010

Sembla talment un ornament de Nadal.

Però és ben real.Una delicada esfera de gas, fotografiada pel Telescopi Espacial Hubble de la NASA, flota serenament en les profunditats de l’espai.  La bambolla és el resultat del gas que s’està comprimint per l’ona expansiva d’una supernova. Anomenada SNR 0509-67.5 la bombolla és el romanent visible d’una poderosa explosió estel·lar al Gran Núvol de Magallanes, una petita galàxia situada a uns 160 000 anys llum de la Terra.Les ones en la superfície de la closca poden ser causades per les subtils variacions en la densitat del gas interestel·lar o possiblement impulsades des de l’interior per peces del material ejectat. La coberta en forma de bombolla de gas té 23 anys llum de diàmetre i s’expandeix a més d’11 milions de quilòmetres per hora (5 000 quilòmetres per segon).

Els astrònoms han conclòs que l’explosió va ser d’una classe especialment enèrgica i brillant de supernoves. Conegudes com de tipus Ia, aquestes supernoves són causades per una estrella nana blanca en un sistema binari que roba gas al seu estel company, adquireix molta més massa del que és capaç de suportar, i finalment explota.

Amb una edat de 400 anys, la supernova podria haver estat visible per als observadors de l’hemisferi sud cap a l’any 1600.  No obstant això, no es coneixen registres d’una “nova estrella” en la direcció del Gran Núvol de Magallanes en aquella època.  Una supernova més recent, SN 1987A, va ser observada en la mateixa galàxia l’any 1987 i segueix sent estudiada amb telescopis terrestres i espacials, incloent el Hubble.

De la nota de premsa de la NASA.

Crèdits:NASA, ESA, i  el Hubble Heritage Team (STScI/AURA)
Agraïments: J. Hughes (Rutgers University).

Bon Nadal als astronautes de l’Espació Espacial

ISS Nadal

Ja sabem que el nostre planeta se’ns ha fet molt i molt menut. Però ara és l’espai qui comença a fer-se també molt pròxim.I és que ara ja podem piular amb els astronautes de la missió 26 de l’Estació Espacial Internacional per desitjar-los un bon Nadal i feliç Any Nou 2011. Els podem enviar un missatge amb el Twitter per fer-los més alegre la seua estada allà dalt, on fan una volta al món cada 90 minuts.

Ells no podran tornar a casa per Nadal així que si voleu, podeu enviar-los una postal des d’aquesta pàgina web. Heu de punxar sobre un dels quatre models que hi ha per escriure-los un missatge. Heu de posar el vostre nom i el de vostra ciutat i envieu-ho, via internet i twitter, als membres de la tripulació, que són nord-americans, russos i un italià que mantenen viva la nostra única ciutat en l’espai.

També podeu fer una conversa en Twitter en anglés directament amb els astronautes en aquest enllaç.

Bon Nadal.

L’any nou comença

Després d’uns dies de descans internàutic, en els qual he gaudit de la família i dormit de dia, continuem aquest 2010 en aquest espai de comunicació d’astronomia en català.L’any 2009 ha acabat i amb ell acaben també les activitats de l’Any Internacional de l’Astronomia. Tanmateix sabem que Galileo Galilei va agafar un telescopi per primera vegada el novembre de 1609 però féu els seus més importants descobriments a partir de gener de 1610 els quals publicà el 12 de març de 1610 a la seua obra Sidereus Nuncis.

Per això mateix encara hi haurà commemoracions aquest any. A part de l’aniversari del descobriment dels satèl·lits de Júpiter, del qual ja en parlaré en un pròxim post, del congrés de tancament de l’AIA2009 a Granada i d’alguna activitat astronòmica traslladada a gener a causa del mal oratge, cal destacar que el 2010 es commemora el centenari de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València. Per a celebrar l’aniversari hi ha preparades una gran quantitat d’activitats de les quals ja en faré cinc cèntims…

Ah! Us desitje un molt bon any 2010 amb un video de la NASA molt adient.

La Lluna sobre Andròmeda

Els astrònoms acaben de descobrir el destí final de la Terra i de la Lluna per a d’ací a només 25 anys. El futur no pinta gaire bé. Podeu trobar la informació detallada a aquest enllaç. Carpe diem…