El cel de juliol 2007

La constel·lació del Serpentari o Ophiuchus llueix al cel de juliol dalt de la constel·lació de l’Escorpí. A la posta de Sol i mirant cap a l’oest podrem veure una espècie de ball còsmic entre Venus, Saturn, l’estrella Regulus i la Lluna.

Júpiter és veurà per l’horitzó sud durant tot el mes a partir de la posta de Sol. Es trobarà prop de l’estel gegant roig Antares,

La constel·lació del Serpentari o Ophiuchus llueix al cel de juliol dalt de la constel·lació de l’Escorpí. Representa un home portant una serp al seu voltant. La serp es troba representada per dues constel·lacions, el cap rep el nom de Serpens Caput, mentre que la cua és la constel·lació de Serpens Cauda. El déu Apol·lo s’enamorà de la mortal Corònide en veure-la banyar-se nua a un llac. De l’enllaç la deixà embarassada. El pare de la xica, Flegies, la casà, però, amb Isquis. Apol·lo ho considerà una traïció i va convéncer la seua germana Artemisa, deessa de la cacera, per a què matés Corònide. Ja morta, Apol·lo li arrancà el fetus i confià el seu fill Asclepi al centaure Quiró, que l’educà i li ensenyà medicina. Asclepi arribà a ser un gran metge i, fins i tot, ressuscità els morts. Això va posar nerviós el déu de l’infern Hades, el qual es va preocupar perquè no li arribaven difunts. Així que demanà al seu germà Zeus que matés Asclepi amb un raig i quan ho va fer declarà que tots els mortals han de morir algun dia. Tanmateix el posà al firmament com a serpentari en reconeixement als seus mèrits mèdics. Asclepi és conegut pels romans com a Esculapi.

El zodíac és la zona del cel per on passen, al llarg de l’any, el Sol i els planetes. El Serpentari és travessat pel Sol des del 30 de novembre fins el 17 de desembre. Hi ha 12 constel·lacions del zodíac però el Serpentari no està entre elles. L’explicació a l’aparent paradoxa és que fa 2000 o 3000 anys, quan es definí aquesta zona i s’usà amb finalitats astrològiques, el Sol no passava sobre el Serpentari. Tanmateix, la precessió, que fa girar l’eix de rotació de la Terra al voltant de l’eix de rotació de l’òrbita terrestre amb una durada d’uns 26000 anys, va canviant, a poc a poc, els camins del Sol i dels planetes i al llarg del segles els ha fet passar sobre aquesta zona del cel. Ja resulta curiós que l’astrologia, eixa pseudociència que creu que els moviments dels astres poden influir sobre els comportaments de les persones, encara no l’haja tingut en compte i continue usant horòscops amb només 12 signes.

Entre els objectes a destacar en aquesta constel·lació podríem buscar les restes de la supernova que observà Johannes Kepler l’any 1604 i que Galileo Galilei usà per rebatre la idea preponderant des de la Grècia Clàssica que el firmament no canviava mai.

A la posta de Sol i mirant cap a l’oest podrem veure una espècie de ball còsmic entre Venus, Saturn, l’estrella Regulus i la Lluna. Per començar, l’1 de juliol Saturn i Venus es trobaran molt junts, a menys d’un grau de separació. Els següents dies s’aniran separant i faran un triangle celeste entre Venus, el més brillant, Saturn a la dreta i Regulus a dalt. El dia 16 entra en joc la Lluna, que estarà en una fase creixent molt fina i se situarà molt prop de Saturn. El dia 17 els quatre cossos es trobaran ben junts. Els últims dies del mes de juliol Venus i Saturn s’ocultaran poc després de la posta del Sol i deixaran de ser observables.

Júpiter és veurà per l’horitzó sud durant tot el mes a partir de la posta de Sol. Es trobarà prop de l’estel gegant roig Antares, el més brillant de la constel·lació de l’Escorpí. El dia de Sant Jaume, 25 de juliol, la Lluna se situarà prop d’aquest estel i formaran un trio celeste amb Júpiter.

A la matinada, cap a l’horitzó est podrem veure Mart durant tot el mes. Mercuri s’hi afegirà a partir del dia 12 poc abans de l’eixida del Sol. Tanmateix a final de mes tornarà a situar-se en la direcció solar i deixarà de ser visible.

La Lluna serà plena el 30 de juny, mentre que el 7 de juliol estarà en fase de quart minvant. El dia 14 tindrem una Lluna en fase de nova. El 22 de juliol la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent. Finalment tornarem a tindre lluna plena el 30 de juliol.

L’equip d’astrònoms de la Universitat de Califòrnia, liderat per Michel Brown, va descobrir l’any 2005 el cos Eris, més enllà de Plutó. L’any passat es va veure que era més gran que Plutó. Aquest fet va comportar que Plutó deixara de ser considerat un planeta del sistema solar i que es creara la nova categoria de planeta nan on encabir Plutó, Eris, Ceres i d’altres cossos menuts. Ara, usant imatges del telescopi Hubble i del telescopi Keck de Hawaii s’ha pogut determinar que Eris és un 27% més massiu que Plutó. El fet que Eris tinga el satèl·lit Disnòmia ha permés calcular la massa del planeta nan i també la seua densitat, que és d’uns 2,3 grams per centímetre cúbic. Aquesta alta densitat suggereix que Eris no està format només per gel, com es pensava abans, sinó que per força ha de tindre una part rocosa.

La imatge adjunta representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de juliol del 2007, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Figura adjunta: Mapa celeste per al mes de juliol 2007. Vàlid per al dia 1 de juliol a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

Foto menuda: Asclepi/Esculapi. En aquest apunt es parla del retorn de l’escultura d’Esculapi d’Empúries al seu lloc original.

Plutó, la batalla continua

Els que pensaven que l’assumpte de la degradació de Plutó havia acabat s’han equivocat.  Estan començant a sortir a la xarxa un munt d’iniciatives per a reivindicar el bon nom i l’honor de Plutó. Quasi totes, però, vénen dels Estats Units. Hauran d’esperar, però, almenys 3 anys, fins a la pròxima reunió de la Unió Astronòmica Internacional (IAU)  per decidir alguna cosa. La cosa promet ser divertida.

Com ja vaig dir en un post anterior, Plutó ha estat classificat en la darrera assemblea de la IAU com a planeta nan. La viquipèdia anglesa, sempre tan eficaç, ja fa dies que ha incorporat les darreres definicions.

Els nord-americans s’han quedat sense planeta doncs. Josep Emili Arias en parla molt bé a l’article publicat al Levante. (Posaré l’enllaç quan puga. Quina web més dolenta tenen…) Plutó, descobert el 1930 per Clyde Tombough, tot just en plena depressió americana, era tot un orgull nacional. Ampliar el Sistema Solar amb el 9é planeta!. M’acabe d’assabentar en aquest últim enllaç que aquest astrònom deia haver vist OVNIS i que creia fermament que els extraterrestres ja havien vingut(!)…

Michael E. Brown, codescobridor del cos 2003 UB313, popularment conegut per Xena, ja no serà el descobridor del 10é planeta del sistema solar, sinó que el fet que aquest cos siga més gran que Plutó ha portat més bé a eliminar Plutó de la llista de planetes. Ha passat a ser, per dir-ho d’alguna manera, l’assassí de Plutó. Mireu la pàgina web on descriu com van trobar Xena. Fixeu-vos en el titular de la pàgina. Està ratllat!

He fet una petita enquesta al voltant d’aquest tema entre els col·legues que es dediquen a les més variades branques de l’astronomia. Aquesta enquesta no té cap valor, podeu suposar-ho. Alguns, -la majoria- estem clarament a favor de la proposta que va triomfar. Jo m’hi incloc, per les raons que s’han exposat en l’anterior post en què parlava del tema.

D’altres estan en contra. Pensen que s’hauria d’haver acceptat que Plutó, Ceres i Xena, foren declarats planetes. L’estudi sistemàtic del cinturó de Kuiper portarà, sens dubte, a la descoberta de més cossos més enllà de Plutó. Que, així, si d’ací a 5 anys, diuen,  el Sistema Solar té 50 planetes més, doncs cap problema…

Finalment, estan els que podríem anomenar els historicistes. Diuen que, encara que Plutó no compleix els estàndards per ser un planeta, hauria pogut ser acceptat al club dels planetes per raons culturals. Plutó és un planeta per raons històriques. Els cossos descoberts a partir d’ara ja no ho seran. Tancar la porta i tirar la clau.  No us escandalitzeu. La ciència en general i l’astronomia en particular n’està plena de casos semblants. Per exemple, una nebulosa planetària és un núvol immens que envolta un estel de poca massa en les fases finals de la seua evolució.  Clarament no té res a veure a la formació planetària però ha conservat el nom de quan es pensava el contrari. També les supernoves no tenen res a veure amb les noves. Ni les estrelles noves són estrelles acabades de néixer sinó tota una altra cosa.

Però Plutó continua degradant-se. Se li acaba d’assignar el número 134340 pel Minor Planet Center. L’objecte transneptunià 2003 UB313 té el número 136199.

Els nord-americans són els que pitjor s’ho han pres. Ja hi ha moltes pàgines demanant la tornada per la porta gran del cos que orbita el Sol més enllà de Neptú.  Podeu veure aquesta, o bé aquesta. Si poseu per exemple al google “pluto save petition” obtindreu 326,000 pàgines.  També podeu comprar samarretes per donar suport a Plutó. O com diuen des de la revista Sky and Telescope, revista de divulgació molt popular: Was the pluto vote anti-american?

Avui he rebut aquesta.

PLUTO PETITION: Got an opinion about Pluto?  Sign the Pluto Petition:  
http://plutopetition.com

M’ha estat enviada avui pel servei de noticies de la NASA. Tots agranen cap a casa…