Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Marea

Eclipsi i supermarea. Una coincidència?

6

CAnqvrDUQAAIo5r.jpg_large

Si divendres l’interés es va centrar al voltant d’un eclipsi passat per aigua, ahir l’expectació mediàtica es va encarar cap a un altre fenomen natural, la supermarea de l’Atlàntic Nord, molt destacable a les costes de la Bretanya i Normandia.

El fenomen de les marees està relacionat amb la Lluna però, per poder comprendre el perquè d’aquesta marea esperada de catorze metres i mig, cal afegir alguns ingredients suplementaris.

La Lluna és la causant de les marees que cada 12 hores i mitja fan pujar la mar unes desenes de metres a l’oceà Atlàntic. La marea és una conseqüència de la Llei de Gravitació Universal, com va explicar Isaac Newton: la Terra atrau la Lluna i la manté en òrbita al seu voltant però, atès que la llei és universal, també descriu com la Lluna atrau la Terra. I aquesta es deforma, ja que els punts terrestres situats més prop del nostre satèl·lit i els més allunyats no són atrets amb la mateixa intensitat. Les plataformes continentals s’eleven prop d’un metre mentre que les zones més deformables, com ara les masses oceàniques, ho fan fins a 15 metres. En les àrees terrestres alineades amb la Lluna es produirà marea alta mentre que en les situades perpendicularment la marea serà baixa.

Però el Sol també exerceix una atracció sobre el nostre planeta, encara que la seua força és menor a causa de la seua gran distància. Les forces de marea causades per la nostra estrella són 2,2 vegades menors que les que produeix la Lluna. Quan la Lluna es troba en quart creixent o minvant, vist des la Terra l’angle format entre la Lluna i el Sol és de 90º i les marees altes són molt dèbils. Són les anomenades marees mortes, ja que les atraccions gravitatòries dels dos cossos sobre la massa líquida de la Terra es contraresten en part. Ara bé, en els moments de lluna plena i nova, amb la Terra alineada amb la Lluna i el Sol, l’atracció gravitatòria dels dos se sumen i la marea alta ix reforçada. És el que s’anomena una marea viva. Són les més intenses i amb un nivell del mar molt més elevat.

Aquesta marea viva, però, és encara més intensa quan la Terra, la Lluna i el Sol es troben exactament alineats. I això passà justament divendres durant l’eclipsi de Sol i, en què, a més a més, la banda de totalitat passava per sobre de l’Atlàntic Nord.

I com els eclipsis es repeteixen en cicles de 18 anys i 10 o 11 dies, després dels quals el Sol i la Lluna tornen aproximadament a la mateixa posició en el cel (cicle de Saros), una marea viva extraordinàriament intensa com la que estan patint les costes atlàntiques es repetirà al voltant del 30 de març de 2033.

France-Mont-Saint-Michel-1900sPerò aquestes influències del Sol i de la Lluna poden encara reforçar-se a causa de la forma de les seues òrbites. L’òrbita de la Lluna és lleugerament allargada amb forma d’el·lipse i, per tant, n’hi haurà punts en què el nostre satèl·lit es troba més prop, el perigeu, i d’altres en què es troba més lluny, l’apogeu. La diferència entre les dues distàncies arriba a ser d’uns 50.000 km. I, justament, el passat dijous 19 de març, la Lluna es trobava ben a prop, en el perigeu, a només 357.584 km del centre de la Terra.

Així que tenim tot els ingredients per a una supermarea. La Lluna es troba aquests dies prop del seu punt més pròxim a la Terra, el perigeu. A més a més, tenim lluna nova i, per tant, amb el Sol alineat aproximadament amb la Terra i la Lluna.

Però si a tots aquests elements afegim l’eclipsi d’ahir que va alinear exactament el Sol, la Lluna i la Terra, llavors podem comprendre com tots els efectes possibles s’han conjuminat per tenir una supermarea. I si, a més a més, es produeix una tempesta prop de la costa, els danys en les instal·lacions portuàries poden ser considerables.

Ah! i divendres 20 de març a les 23:45 va començar la primavera.

Imatge: 1.- Marees vives i mortes. El temps de la A a la Z: marees. El temps a TV3.
2.- Mont Saint Michel en marea alta. Any 1900. Wikipedia Commons.

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb , , | Deixa un comentari