Sense estrelles al cel: un problema per a l’astronomia i la cultura

Sense estrelles al cel: un problema per a l’astronomia i la cultura

Enric Marco
Departament d’Astronomia i Astrofísica, Universitat de València

(Resum de la xerrada a la III Jornada sobre Contaminación lumínica de la Sierra de Guadarrama, 16 de novembre 2018)

La contaminació lumínica és una més de les amenaces que planen sobre el benestar de la humanitat i de la vida silvestre. No obstant això és una de les menys visibles. Si bé la llum artificial durant la nit ha suposat un clar avanç per a la societat, el seu excés no es percep com un problema sinó, més aviat, com un signe de riquesa, modernitat i seguretat.

Els efectes negatius de la contaminació lumínica sobre la salut i el medi ambient són incontestables. Però l’excés de llum perjudica també a la ciència, especialment a l’astronomia. Com a conseqüència, els grans observatoris astronòmics situats a les ciutats han deixat de ser centres d’investigació i s’han convertit en museus. No obstant això, els nous observatoris situats en llocs remots tampoc es lliuren de l’assetjament de la llum artificial nocturna. Si no hi posem remei pot arribar un temps en què la nostra finestra d’observació terrestre del firmament es tanque definitivament.

La contaminació lumínica també afecta la nostra percepció del cel nocturn. L’agricultura, els calendaris, la navegació oceànica, la ciència mateixa han necessitat de la contemplació del cel per desenvolupar-se. A més les mitologies i llegendes, els artistes o el refranyer popular s’han inspirat en nombroses ocasions en el cel fosc. La pèrdua de les estrelles del cel és, per això, també una pèrdua cultural.

Figura: El cometa Doneti sobre el cel de Paris, 1858. El cel nocturn era visible a Paris en el segle XIX.