Exposició: La contaminació lumínica depén de nosaltres

Exposició sobre contaminació lumínica

La contaminació lumínica és una contaminació ambiental causada per la llum artificial nocturna. La emissió indiscriminada de llum a la nit malbarata energia i diners del contribuent i afecta la salut humana, al medi ambient i contribueix al canvi climàtic. I a més de tot això, ens roba el gran patrimoni cultural que és el cel estrellat nocturn.

La contaminació lumínica depén de nosaltres“, l’exposició que ha editat la Federació d’Associacions Astronòmiques d’Espanya (FAAE) i Cel Fosc, l’Associació contra la Contaminació Lumínica, amb la col·laboració de l’Agrupació Astronòmica de la Corunya Ío, ens fa un recorregut sobre les causes i els efectes de la llum nocturna sobre la vida a la terra. També ens indica maneres correctes d’eliminar i minimitzar aquesta contaminació.

L’exposició s’inaugurà en el XXIII Congrés Estatal d’Astronomia, al Museu de les Ciències de Castella-la Manxa de Conca el novembre de 2018.

Els ajuntaments, centres culturals, museus, planetaris, universitats i centres d’ensenyament poden sol·licitar l’exposició al web de la FAAE. Hi ha versions en castellà, català i gallec.

Si està interessat en l’exposició pot consultar la següent documentació

L’exposició es pot demanar omplint el formulari inclòs en la pàgina de la Federació d’Associacions Astronòmiques d’Espanya (FAAE).

Exposició sobre el Parc Natural del Túria

Expo-Parc-Turia

Enguany, el Parc Natural del Túria compleix cinc anys. Bon moment per aturar-nos i recapacitar en el que s’ha fet en aquest parc que es troba al costat mateix de la major urbs valenciana, la ciutat de València. Això implica una gran pressió demogràfica i ambiental en un espai natural que segueix el riu des de Pedralba a València de 35 km de longitud i 4480 hectàrees de superfície.En febrer del 2011 la Universitat de València començà a pensar en fer una exposició sobre el Parc Natural del Túria en la que se mostraren els valors ambientals i socioculturals del parc així com també els seus problemes.  A més a més calia reflectir l’activitat que la Universitat de València, l’Oficina Tècnica del Parc i els grups de voluntaris, com per exemple la Coordinadora en defensa dels boscos del Túria, estan realitzant.

Durant aquests mesos personal d’11 departaments de la Universitat han estat treballant en molts diversos temes per a l’exposició. El resultat de tot això ha estat resumit en 24 pannells en els quals han participat 32 autors.

En l’exposició, ara inaugurada al Teatre Antonio Ferrándiz de Paterna, a part de conéixer la fauna del parc, els seus mamífers, aus, crustacis, arbres, plantes, també podem veure, altres temes de l’acció humana sobre l’espai natural com per exemple, el patrimoni de la guerra civil, amb les trinxeres, nius de metralladores, o bé el patrimoni hidràulic, o la química del riu, etc…

Jo he participat en l’exposició amb un pòster, Observem el cel nocturn: la contaminació lumínica, fruit del nostre estudi de la contaminació lumínica del parc que vàrem començar la primavera passada i que encara continuem amb mesures, però també amb campanyes de concenciació en les nou poblacions del parc. En aquest pòster explique les possibles activitats astronòmiques que es poden fer actualment i les que es podrien realitzar amb una millor actuació en contra de l’excessiva il·luminació artificial de les àrees urbanes i residencials i de les activitats industrials que es poden trobar fins i tot dins o a la vora del parc.

El comissari de l’exposició, el professor Ángel Morales, davant de les autoritats, regidors de l’ajuntament de Paterna, el vicerector de Participació i projecció territorial de la Universitat de València, el director del Parc i el director de Medi Natural de la Generalitat Valenciana i el públic assistent, feu un discurs  que acabà dient: “Espere i desitge que aquesta exposició siga un èxit en tots els municipis i que els visitants, ciutadans i autoritats, gaudisquen d’aquesta i valoren la necessitar de protegir i mantindre aquest espai per a les generacions futures.

Fotos d’ Ángel Morales.

Gabriel Ciscar, el matemàtic marí

Gabriel-Ciscar

Demà tanca al Museu d’Etnologia i al Arqueològic d’Oliva (La Safor) l’exposició commemorativa sobre el matemàtic, astrònom, marí i també polític liberal, Gabriel Ciscar i Ciscar. Els espais expositius han estat obert des d’octubre però no he pogut visitar-los fins la setmana passada.

Gabriel Ciscar va nàixer el 17 de març de 1760 a la ciutat d’Oliva, on dominava encara el Palau Comtal d’Oliva, en una gran casa senyorial. Nebot de Gregori Maians i Ciscar, el pensador il·lustrat, va ser enviat, sense ganes, a estudiar lleis a la Universitat de València, de la qual n’era rector llavors el seu oncle Joan Antoni Maians, germà de Gregori. Va estar-hi uns anys però  la va abandonar sobtadament en ser acusat, sembla que injustament, d’uns aldarulls que solien fer els estudiants cap a Nadal per no anar a classe.

El rector el castiga tres dies confinat en el calabós  de la Universitat i el jove Gabriel, ferit en l’orgull abandona la seu acadèmica i s’enrola, amb 18 anys, en l’acabada de crear Acadèmia de Guardamarines de Cartagena.Un viatge de pràctiques el porta a Itàlia i a l’Adriàtic on calcula la posició exacta de diverses illes i les situa en els mapes. En tornar és atacat per dues naus pirates argelines, combat del qual se’n surt prou bé.

Fa un viatge a Amèrica per cartografiar zones del Golf de Mèxic però el comandament de l’armada decideix posar setge a Pensacola a la Florida ocupant finalment la ciutat.

En tornar d’Amèrica retorna als estudis a l’Acadèmia de Guardiamarines de Cartagena, on prompte esdevé professor de navegació, primer mestre en Matemàtiques, tinent de navili i Director de l’Acadèmia l’any 1788.

Segueix…

El 1887 es casa amb Ana Agustina Berenguer de Marquina i Ansoátegui, filla del virrei de Nueva España, don Félix Berenguer de Marquina, amb la qual té 6 o 7 fills dels quals només sobrevisqueren 2 filles. Ana Agustina morí jove el 1816.Però on el mèrit científic de Gabriel Ciscar es mostra ben rellevant és quan és elegit per representar la Corona Espanyola en la Congrés Internacional de Pesos i Mesures de Paris. A requeriment de les autoritats franceses al rei d’Espanya, una Reial Ordre de  Carles IV l’any 1798, comissiona Gabriel Ciscar per presidir la comissió espanyola a la convenció internacional que va definir el metre i el sistema mètric decimal. Allí va estar durant un any a Paris relacionant-se amb els científics francesos i europeus i establint nombrosos contactes que li van ser molt útils en el futur.

Torna a la vida acadèmica i, interessat en l’ensenyament i perfeccionament dels marins, escriu excel·lents llibres docents entre els quals destaca un Curso de Estudios Elementales de Marina, amb apartats d’aritmètica, geometria, trigonometria i pilotatge. Va ser curiós veure en l’exposició el pla d’estudis dels marins d’aquells temps. A part de les matèries de matemàtiques, astronomia, pilotatge, també s’estudiava francés i anglés, esgrima i ball.

Com a astrònom va desenvolupar nous mètodes gràfics, va corregir les distàncies lunars i va calcular la longitud de diverses ciutats respecte al meridià de Paris.

La Guerra del Francés va a capgirar la tranquil·la vida acadèmica del nostre matemàtic. És llavors quan es revela el seu esperit liberal i modernitzador de la societat. I això va a ser també la causa dels seus majors problemes en el futur.

El 1808 es secretari de la Junta Central de l’Exercit. El 1809 es nomenat Governador Civil i Militar de Cartagena i l’any següent Ministre de Marina. President de les Cort de Cadis, on es va redactar la primera Constitució espanyola, es nomenat el 1811 membre de la Primera Regència.

Acabada la guerra i havent tornat Ferran VII, la Constitució és abolida i Gabriel Ciscar es destituït, empresonat i finalment desterrat a Múrcia, Cartagena i finalment Oliva on va restar fins el 1820. Va ser quan va morir la seua dona. L’any 1817, però, es torna a casar amb Teresa Ciscar de la ciutat d’Oliva. Amb ella tindrà uns quants fills més.

Quan tornen a vèncer els liberals el 1820 i es restitueix la Constitució, Ciscar es alliberat, rehabilitat. Aleshores es promogut a Tinent General i forma part del Consell d’Estat.

Ferran VII, però, mai no va pair sometre’s a una constitució. Així que quan rebé l’ajut del Duc d’Angulema amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís (que no eren tants) va tractar de fer tabula rasa amb els liberals. Gabriel Ciscar és destituït de tot i l’Audiència de Sevilla el condemna a mort. Sort d’uns amics nobles francesos que el porten d’amagat a Gibraltar.

Allí passarà els últims anys de la seua vida, amb una pensió pagada pel Duc de Wellington, vencedor de Napoleó a Waterloo. Allí escriurà el seu famós Poema Físico-Astronómico on parla de d’astronomia amb bells versos.

L’any 1829 mor a Gibraltar. No és fins el 1860 que les seues netes traslladen les seues despulles al Panteó de Marins Il·lustres de San Fernando, en Cadis, on ara mateix es poden visitar.

Foto: Estàtua de Gabriel Ciscar i Ciscar a la plaça de l’ajuntament d’Oliva. Enric Marco.

Quim Monzó o com triomfar a la vida

Els contes o relats curts en català tenen en Quim Monzó el seu millor exponent. La lectura dels seus llibres et mostra l’absurditat de moltes de les situacions quotidianes i de la societat en general.Hem estat a Barcelona per veure l’exposició que li han muntat a l’Espai d’Arts Santa Mònica, al final de les Rambles. Un espai magnífic on la vida i l’obra de l’escriptor són exposades al públic.

Començà sent dissenyador gràfic per a empreses. Educat artísticament a la Massana,  dissenyà, per exemple, el logotip de l’empresa Carburos Metálicos, encara que la primera versió del disseny era més etèria com corresponia a una empresa que treballa amb gasos. També treballà per a Ajoblanco, d’on formà part de la primera redacció, on dissenyà el logotip parodiant el de Coca-Cola i dibuixà històries i  també treballà per a altres revistes com Canigó.

Vaig descobrir aspectes que no coneixia com la faceta de cineasta, fent el guió de Hic Digitur Dei (1977), paròdia de la mort del dictador o l’obra musical El tango de Don Joan (1986) juntament amb Jérôme Savary, paròdia de l’amor lliure:

-Però l’amor és liure, com les flors. Ho diu el sacerdot.
– Sí, a mi em sembla molt bé això de l’amor lliure, però només amb mi.

Segueix…

Però també va estar el 1973 al Vietnam fent de corresponsal de guerra per a Tele/eXprés. Estigué a Phnom Penh poc abans de l’entrada dels khmers rojos. La seua motxilla arrossegada per mig món podia veure’s en un racó de l’exposició.Va viure una temporada a Nova York a principis dels 80 on va fer, entre altres coses, de crític d’art per a l’Avui.  Hi va tornar als pocs dies de l’11 de setembre de 2001 per fer de corresponsal de la Vanguardia.

Una sala recordava els seus èxits literaris més primerencs i coneguts com Benzina o Uf, va dir ell i una altra plena de pantalles i auriculars invitava a veure les seues col·laboracions genials a Persones Humanes, aquell programa mític de Miquel Calzada a TV3. Vaig recordar el que és ser brut o la diferència entre trànsit o tràfic segons Monzó.

Imatges espectaculars del seu fotògraf de capçalera dels últims anys, Pedro Madueño, ens mostraven Monzó amb llibreta de notes a la Vanguardia amb la princesa, afaitant-se, un dia de la seua vida o fent striptease amb el Gran Wyoming, arran de la prohibició d’entrevistar-lo a TVE.

També s’hi parlà de la seua malaltia, la síndrome de la Tourette, caracteritzada per tics motors i vocals. El record de la seua família també hi era present. Per cert, la familia paterna de Monzó és valenciana, encara que no sé d’on. Borinotus em confirma que els avis paterns de Monzó eren de Benigànim a la Vall d’Albaida. Gràcies.

En eixir, puguerem tornar a escoltar el seu discurs a Frankfurt, presentant la literatura
catalana el 2007.

El viatge des de la Safor per veure les mil i una cares de Quim Monzó a l’exposició bé s’ho ha valgut.

L’exposició acaba avui però, si voleu, encara podeu comprar el llibre de l’exposició, Com triomfar a la vida.

Foto: Quim Monzó sobre una foto de jove. Entrada a l’exposició. EFE.