Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Entrevista

Enric Marco: “La contaminació lumínica s’ha incrementat amb la instal·lació de llums LED blanques”

0

Enric Marco, tècnic superior d’Astronomia al Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, treballa en la divulgació dels problemes sorgits arran de la contaminació lumínica. Per aquesta raó, forma part de Salvem la Nit, un grup de treball que estudia aquesta situació, i és president de Cel Fosc, una ONG estatal en defensa de la nit.

Què és la contaminació lumínica?

Hi ha moltes definicions, però últimament s’utilitza una que es refereix a la contaminació lumínica com a qualsevol alteració del medi nocturn causada per la llum artificial nocturna. Qualsevol llum a la nit produïda pels humans és contaminació.

Quins són els principals emissors?

La contaminació lumínica és causada principalment per unes característiques de l’enllumenat vial de les ciutats i pobles de tot el món, quan aquestes estan mal apantallades o instal·lades, emeten més potència de la necessària, il·luminen fora dels horaris d’ús o es posen en llocs pels quals no circulen persones. També contamina la llum dels negocis, la de la gent particular i la dels habitatges.

No obstant això, aquesta contaminació s’ha vist incrementada amb la instal·lació de llums LED –sobretot les blanques–, les quals són més barates i, per tant, més fàcils d’instal·lar. Per una propietat de la nostra atmosfera, el component blau d’aquestes es dispersa més, i, per tant, la llum blanca dels LED arribarà més lluny i contaminarà més que la de les llums càlides.

Continua en: Enric Marco: “La contaminació lumínica s’ha incrementat amb la instal·lació de llums LED blanques”. Unitat de Cultura Científica i de la Innovació. Universitat de València.

El coet valencià Miura 1 s’enlaira a la primera

0
Llançament del coet Miura 1 en la matinada del dissabte 7 d’octubre. / PLD Space

S’ha de considerar un èxit de l’astronàutica valenciana. PLD Space, una petita empresa d’Elx de 150 treballadors creada el 2011, ha aconseguit enlairar a la primera un coet amb tecnologia pròpia.El passat dissabte 7 d’octubre a les 2:19 el coet Miura 1 s’enlairava des de la base de l’INTA (Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial) a El Arenosillo, Huelva. Una instal·lació al costat del mar que permet fer proves de coets sense por a que res caiga sobre zones habitades.

Era el tercer intent. La primera vegada s’anul·là a causa dels forts vents en altura, la segona per un problema de sincronització de la desconnexió dels cables que subjecten el coet. Ara tot ha funcionat de manera nominal, com se sol dir en l’argot astronàutic, quan tot funciona segons el previst.

El coet de 12,5 m d’alçada, 2620 kg de massa i 100 kg de càrrega útil pujava sense problemes espentat pel motor Teprel-B amb la màxima potència als 3,84 segons en alliberar-se totalment de la rampa de llançament.

El vol de tant sols 12 min va fer assolir al coet una alçada de 46 km, ben lluny dels 100 km que se sol assumir com a arribada a l’espai. No va arribar a l’espai, per tant, sinó molt més avall. A més a més, i per això, també, no va fer cap volta a la Terra sinó que va realitzar un vol suborbital. El motor només va funcionar durant 103 segons i el coet caigué finalment al mar en la badia de Cadis a uns 70 km de la base de llançament. Cal recordar que Miura 1 és només un demostrador tecnològic.

Característiques del coet Miura 1 / PLD Space

PLD Space comunicà que la idea inicial era assolir els 80 km d’alçada però ha volgut ser prudent, primar la seguretat i conformar-se amb l’èxit de la pujada.

Els objectius primaris s’han aconseguit que és sempre l’important. El sistema de propulsió ha funcionat així com el sistema de guiat i navegació. Els objectius secundaris només s’han aconseguit en part. Sembla que el paracaigudes s’ha obert però el coet no s’ha pogut recuperar del mar. Caldrà ajustar la part del rescat marí.

Com a carrega útil Miura 1 portava l’experiment de microgravetat del grup ZARM de la Universitat de Bremen que no s’ha pogut recuperar però potser enviava els resultats durant el vol.

Aquest ha estat el primer vol d’un coet totalment privat amb combustible líquid (kerosé i oxigen líquid) llençat des de territori de l’estat espanyol. Bé, no és  totalment privat ja que dels 65 milions que ha costat el projecte, un 30% ha estat amb aportacions públiques a través del CDTI (Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial), uns 10 milions d’euros només entre 2020-2022. Realment un preu molt barat per al que s’ha aconseguit.

PLD Space ha demostrat que ha estat capaç de construir i provar un sistema de propulsió de disseny propi.

Encara calen moltes fites per assolir. Arribar als 100 km per demostrar que es vol/pot arribar a l’òrbita terrestre. Potser ho proven en el següent llançament d’un Miura 2 però sembla que l’empresa es decanta més per anar directament per un coet més gran de 29, 4 m i potent, el Miura 5 que volen enviar a l’espai des del Port Espacial Europeu a Kourou, Guaiana Francesa el 2025. L’Agencia Espacial Europea ja ha elegit PLD Space com a contratista principal del programa LPSR (Liquid Propulsion Stage Recovery), que forma parte del Programa Preparatori de Futurs Llançadors. Ja n’estan fent proves.

S’obre un mercat comercial de microllançadors per arribar a l’espai a baix cost. Ho seguirem.

De tot això i més vaig parlar amb T.J. Llopis, periodista d’À Punt, a les instal·lacions de l’Aula d’Astronomia. Un plaer parlar amb els periodistes del nostre treball. Al muntatge final només parle una mica. Coses de la tele.

 

Un moment de l’entrevista amb els periodistes d’À Punt a l’Aula d’Astronomia de la Universitat de València.

https://www.apuntmedia.es/informatius/a-punt-ntc/complets/10-10-2023-informatiu-nit_134_1651098.html

A partir del minut 23:47

València brilla menys però brilla millor

2
Publicat el 12 de maig de 2023

Ho vaig contar en la jornada amb els tècnics municipals del 21 de març passat. Les imatges en color fetes pels astronautes des de l’Estació Espacial Internacional mostren que el centre de València s’ha anant enfosquint en els últims anys. Però és que, a més a més, els nostres detectors situats prop de les Torres de Serrans mostren ja el mateix efecte. Com dic en l’entrevista que m’han fet al diari Levante:

“El efecto visual es evidente”, señala el astrónomo de la Universitat de València, “pero además podemos aportar datos. Nuestro grupo de investigación tiene tres detectores instalados en la zona de las Torres de Serranos y desde 2015 hasta la actualidad hemos detectado que la intensidad de la luz ha bajado en una magnitud astronómica: el cielo de València es ahora el doble de oscuro que hace ocho años”, detalla Marco al tiempo que celebra el descenso en contaminación lumínica.

El fons del cel s’ha fet una magnitud astronòmica més fosc. Això és un 2,5 més fosc que quan començarem a prendre dades l’any 2015. És encara un resultat provisional ja que encara hem de fer correccions i ajustos.

Si mirem en la darrera imatge que tenim de la ciutat de València, obtinguda per l’astronauta italiana Samantha Cristoforetti en la missió 67 de l’Estació Espacial Internacional el 6 de juliol del 2022, s’observa clarament una baixada d’intensitat de l’enllumenat públic en la zona central de la ciutat en comparació en les zones més allunyades. És el que s’esperava després de la gran reforma de l’enllumenat de la ciutat: eliminació de boles, reducció de fanals per columna, baixada de potència, us de llum més càlida (2700 K). Això ha permés a la ciutat estalviar energia, protegir la natura i millorar l’habitabilitat per als seus ciutadans.

Divendres 5 també m’entrevistà Amparo Martin de l’equip de l’Oratge de la televisió valenciana per parlar del tema del canvi a millor de l’enllumenat de la ciutat de València i com les nostres dades de brillantor del cel nocturn comencen a registrar la tendència.

Dijous 11 s’entrevistà a Joanma Bullón, agent mediambiental, en el programa Terra Viva de la televisió valenciana sobre el mateix tema.

En aquest article de l’empresa Schreder s’explica el procés del canvi d’enllumenat i s’entrevista a Vicent Mayans, enginyer en cap del Servei d’enllumenat de València.

Enllaços:

    • https://www.levante-emv.com/valencia/2023/05/05/valencia-brilla-brilla-mejor-86885788.html
    • https://www.apuntmedia.es/l-oratge/08-05-2023-informatiu-migdia-l-oratge_134_1613587.html   a partir del minut 21:35 fins al final.
    • https://www.apuntmedia.es/programes/terra-viva/complets/11-05-2023-terra-viva_134_1614391.html   a partir del minut 30:10 al 34:24.
    • https://sp.schreder.com/es/proyecto/la-iluminacion-inteligente-ayuda-valencia-ahorrar-energia-proteger-la-naturaleza-y-mejorar

    Imatges:
    1.- Foto d’un carrer de València. Schreder.
    2.- 6 juliol 2022. Samanta Cristoferettti, ISS67

Aurores al sud d’Europa

0
Publicat el 29 d'abril de 2023

Les aurores són fenòmens lluminosos atmosfèrics que se solen observar en les zones polars, Escandinàvia, Sibèria, Alaska, nord del Canadà, Groenlàndia i Islàndia per a l’hemisferi nord i bàsicament en l’Antàrtida en l’hemisferi sud.Són els resultat del xoc de les partícules energètiques que envia el vent solar amb l’atmosfera terrestre. Donat que són partícules carregades, és a dir, bàsicament protons i electrons, “s’enganxen” a les línies del camp magnètic terrestre i són conduïdes cap als indrets on aquestes es connecten a la superfície terrestre, que són les zones polars. Aquestes partícules solars, que en el seu viatge des del Sol no han trobat cap obstacle, es troben de sobte amb una atmosfera densa i interaccionen amb l’oxigen i el nitrogen atmosfèric terrestre.

Normalment l’aurora mostra llums de color verd però ocasionalment pot presentar colors que van des del roig fins al rosa o del blau al porpra. Tot depén de quina molècula atmosfèrica s’excite.

Si la tempesta solar ha estat particularment violenta, el vent de partícules que ens arriba des del Sol pot sobrepassar les zones polars i impactar zones més pròximes a l’equador. Això és el que passà, per exemple en la famosa tempesta geomagnètica del primer de setembre de 1859 (Esdeveniment Carrington) en la que les aurores es veieren fins a Colòmbia o la del 25 de gener de 1938 que es veieren aurores en Alacant.

Aquests dies aquest fenomen inusual a latituds baixes ha tornat a passar. La nit de Sant Jordi la tempesta geomagnètica causada per una intensa ejecció de massa coronal que va tenir lloc al Sol uns dies abans s’estenia per tot l’hemisferi nord. Les cortines de llum rogenques van ser captades des del sud de la Península Ibèrica. Aquella nit, després del capvespre i durant una hora, les càmeres de vigilància del cel instal·lades en l’Observatori de Calar Alto, a la serra de los Filambres, prop d’Almeria, captaren per primera vegada una aurora boreal i, pogueren seguir la seua evolució fins a la seua desaparició cap a les 23 h. L’aurora es presentava com una “cortina” de color rogenc visible molt baixa sobre l’horitzó NNO.

També va ser captada des d’Extremadura. Allà, prop de Càceres,  l’astrofotògraf Lorenzo Cordero va aconseguir obtenir una impressionant imatge del fenomen que ha merescut aparèixer en la prestigiosa llista d’Imatge Astronòmica del dia (APOD) de la NASA. La crònica de l’APOD Llums del nord sobre Europa del sud explica el fenomen i presenta la foto.

L’observació del fenomen geomagnètic des de Calar Alto, situat a una latitud de 37° 13′, representa la visió confirmada més al sud d’una aurora boreal registrada en les darreres dècades.

Des de la televisió valenciana À Punt volgueren demanar-me l’opinió sobre el fenomen i vingueren a fer-me una petita entrevista. Podeu veure-ho en l’enllaç següent entre els minuts 14:00 i 15:45.

 

https://www.apuntmedia.es/l-oratge/28-04-2023-informatiu-migdia-l-oratge_134_1610751.html

(14:00 – 15:45)

Starship explota en el primer llançament

0
Publicat el 20 d'abril de 2023

Finalment Starship de l’empresa SpaceX, el coet més pesat i potent de la història, ha explotat en l’aire 4 minuts després del seu enlairament.

El tipus de nau Starship està formada per una primera etapa, un gran Super Heavy (B7) amb 33 motors Raptor, de color gris, ple de metà i oxigen líquid de 69 m d’alçada i una segona etapa, el Starship (S24), de color negre que du la càrrega útil i 50 m de llarg. Aquest segona fase, una vegada separada de la primera fase, quedaria en òrbita terrestre i en futur seria la que arribaria a la Lluna i, més tard a Mart. En la primera prova del sistema, no es pretenia ser tan ambiciós i només es volia realitzar un vol suborbital i estavellar-se de manera controlada al nord de Hawaii. Daniel Marín n’explica molt detalladament l’estructura, dimensions, potència de la nau de 5000 Tm i 119 m d’alçada, la més pesada i potent de la història espacial.

Un primer enlairament d’una nova nau sempre és un risc. S’ha d’anar amb molta cura perquè poden eixir milers de problemes no previstos en les simulacions. El passat dilluns 17 el llançament previst s’aturà per una vàlvula congelada. Avui, des de la base Boca Chica, a la costa sud de Texas, finalment s’ha llençat a les 15:33 h CEST. Tot ha funcionat bé a primera vista però després s’ha sabut que 5 dels 33 motors Raptor no s’han engegat sense cap pèrdua aparent d’empenta. La nau ha pujat sense problemes en les condicions nominals o programades fins arribar a unes 39 km d’alçada i a 4 minuts de l’enlairament.

En aquest moment la primera fase, el coet Super Heavy havia esgotat pràcticament tot el seu combustible i amb el que li quedava havia de fer un gir, retornar i estavellar-se de manera controlada sobre el mar Carib. Abans, però, s’havia de separar de la Starship, amb una atrevida maniobra de rotació. Tanmateix sembla que els tres enganxes entre les dues fases no s’han trencat, encara no se’n sap el perquè. Normalment aquesta maniobra de separació de fases entre parts de coets múltiples estan molt provades. En SpaceX és diferent ja que tot és innovació, la primera etapa es limita a girar sobre ella mateixa, com la rosca del tap d’una ampolla, per obrir les mordasses d’unió i esperar que la força centrífuga forci la separació amb la segona.

Ha estat aleshores que, mentre que la primera fase girava i engegava els motors laterals per separar-se’n, la nau superior tractava de pujar. Però com que no s’havien pogut separar, ha començat un ball fatal entre les dues etapes mentre l’alçada anava minvant. En arribar a uns 29 km, sembla que els tècnics han avortat la missió, engegant el mecanisme d’autodestrucció, per evitar una perillosa caiguda descontrolada sobre terra o el mar.

Elon Musk, president general de l’empresa SpaceX, malgrat el desastre, ha declarat que realment ha estat un èxit i que del que ha passat han aprés molt.

A la vesprada un equip d’À Punt, m’ha entrevistat breument a l’Aula d’Astronomia per explicar el que ha succeït avui i per conèixer el nostre parer sobre l’explotació de l’espai per empreses com SpaceX. Respecte a aquest punt estem totalment en contra de l’explotació sense control de l’espai pròxim per empreses privades. Pensem que l’accés a l’espai hauria d’estar regulat per organismes internacionals com l’ONU.

Noticies de la nit. À Punt 20 d’abril 2023. A partir del minut 29:00 al 31:48.

“Con voz” de Radiovoz amb Martin Pawley

0
Tres entrevistes recents sobre el problema de la contaminació lumínica de la secció radiofònica de Martin Pawley en el programa “Con voz” de Radiovoz:

-Amb Alejandro Sánchez de Miguel, sobre la investigació publicada en Science Advances: https://www.ivoox.com/aumenta-a-contaminacion-luminosa-conversa-alejandro-sanchez-audios-mp3_rf_97873192_1.html

-Amb Enric Marco, sobre la VI Jornada de Contaminació Lumínica a Riba-roja de Túria: https://www.ivoox.com/xornada-contaminacion-luminosa-riba-roja-turia-audios-mp3_rf_99840353_1.html

-Amb Josep Maria Ollé, sobre bones pràctiques d’enllumenat i descontaminació de ciutats: https://www.ivoox.com/descontaminar-as-cidades-conversa-josep-maria-olle-audios-mp3_rf_99840486_1.html

A noite é necesaria

Sección sobre astronomía do programa matinal da fin de semana en Radiovoz. A partir de setembro de 2017, todos os domingos ás 11:35 en Radiovoz (www.radiovoz.com).

https://www.ivoox.com/podcast-a-noite-e-necesaria_sq_f1310381_1.html

Amb Terra Viva a la Canyada de Paterna

0

Fa uns dies un equip del programa mediambiental d’Àpunt, Terra Viva, amb Ruben al front ens va fer una petita entrevista a la Canyada, del municipi de Paterna. La futura llei valenciana de Protecció del Medi Nocturn ja ha entrat a les Corts Valencianes i els mitjans comencen a interessar-se per les agressions al medi que causa la llum artificial a la nit. El Parc Natural del Túria és un espai protegit que té moltes afectacions dels municipis que l’envolten així com de les infraestructures públiques i privades amb llums inadequades com ara l’aeroport, aigües potables i la pedrera.

https://www.apuntmedia.es/programes/terra-viva/complets/03-11-2022-terra-viva_134_1557566.html
(minuts 19:40 – 23:20)

Sobre el decret de mesures d’estalvi energètic

0
Publicat el 24 d'agost de 2022

Demà s’haurà d’aprovar el Real Decreto-ley 14/2022, de 1 de agosto, de medidas de ahorro, eficiencia energética y de reducción de la dependencia energética del gas natural al Congrés dels Diputats.

Susa Calafat, del programa Podríem fer-ho millor ha preguntat a Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica, quina opinió en tenim. Nosaltres ja férem un comunicat a principi d’agost alegrant-nos de les mesures encara que les trobem poc ambicioses i recordant que aquestes mesures d’estalvi en enllumenat ja eren obligatòries des del 2008.

Carles Puncernau, tresorer de Cel Fosc, ha parlat amb la periodista en nom de l’associació.

24.08.2022 | Podríem fer-ho millor | Primera hora | Temporada 1  (a partir del minut 40).

En la primera hora de hui hem parlat sobre bombes de la Guerra Civil en la línia XYZ de trinxeres i sobre estalvi energètic, amb Andrés Boix.

https://www.apuntmedia.es/programes/podriem-fer-ho-millor/audio-temporada-3/24-08-2022-ho-millor-primera-hora_135_1538955.html

Parlant de contaminació lumínica a Terra Viva

0
Publicat el 2 de març de 2022

Fa unes setmanes l’equip de Terra Viva, el programa mediambiental d’Àpunt, ens contactà. Toni Esteve i el seu càmera  ens entrevistaren a Àngel Morales i a mi mateix sobre quines series les llums més adequades per a un enllumenat vial en general per recuperar el cel nocturn.

Començarem en el pàrquing de l’estació del Metro La Presa, en Manises, on desenes de lluminàries amb llum blanca estan engegades tota la nit, encara que no hi haja cotxes aparcats o que el servei de Metro no funcione a partir de certa hora. Després ens desplaçàrem a un equipament educatiu pròxim amb làmpades de bola renovades amb més del 50% d’emissió de llum cap al cel.

Finalment ens acostarem a l’urbanització els Pous a Riba-roja de Túria on s’ha instal·lat un nou enllumenat sostenible  amb LED molt càlid de 2200 K, respectuós amb la biodiversitat del Parc Natural del Túria que s’hi troba al costat.

Enllumenat sostenible en Terra Viva, 1 març 2022. A partir del minut 30.

https://www.apuntmedia.es/programes/terra-viva/complets/01-03-2022-terra-viva_134_1492628.html

La contaminació lumínica a La nits dels ignorants

0

Fa uns dies l’equip de Xavier Solà, que condueix el programa La nits dels ignorants a Catalunya Ràdio, tornà a contactar amb nosaltres per parlar del problema de la llum artificial nocturna i els efectes sobre la biodiversitat i la salut humana.

Enric Marco: “La llum blanca artificial desorienta totes les espècies
16/02/2022

La contaminació lumínica és un problema que creix de manera preocupant amb la proliferació de bombetes LED, de llum blanca, amb efectes molt negatius sobre els animals, les plantes i també per a la salut dels humans. Ho diuen experts com Enric Marco, tècnic superior d’Astronomia al departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València i president de Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica.

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/la-nit-dels-ignorants/enric-marco-la-llum-blanca-artificial-desorienta-totes-les-especies/audio/1125829/

Imatge:

Lille (Parc Jean-baptiste Lebas). Un dels efectes de la contaminació lumínica als arbres és que prop dels llums, a la zona d’il·luminació intensa, no cauen les fulles mortes (excepte en cas de tempesta). Aquest fenomen és clarament visible aquí entre els castanyers d’un parc públic de Lille (Parc Jean-baptiste Lebas) el 20 de desembre de 2016. Les conseqüències ecològiques (i per a la salut de l’arbre) d’aquest retard encara estaven mal valorades el 2016. La llum pertorba l’ambient nocturn (per exemple: a l’hivern, les merles de vegades canten quasi tota la nit en zones il·luminades o prop d’elles). Foto de Wikipedia Commons.

Escarabats piloters a La nits dels ignorants

0

Fa uns dies l’equip de Xavier Solà, que condueix el programa La nits dels ignorants a Catalunya Ràdio, contactà amb nosaltres per preguntar-nos sobre el curiós món dels escarabats piloters i la dèria curiosa que té l’espècie africana de fixar-se en la Via Làctia per a aconseguir caminar en línia recta mentre arrossega una gran bola de fem. Es podria esperar que els escarabats piloters mantingueren els seus “nassos a terra”, però en realitat estan molt en sintonia amb el cel.

Xavier Solà entrevistà a Ximo Baixeras,  entomòleg de la Universitat de València i membre de Salvem la Nit, grup de treball sobre contaminació lumínica, sobre l’escarabat piloter i el  mon a Catalunya Ràdio.

Entrevista a Ximo Baixeras. El fascinant món de l’escarabat piloter. La nit dels ignorants. 27 gener 2022. A partir del minut 28.

———————————————————-
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/la-nit-dels-ignorants/la-nit-dels-ignorants-30-de-00-a-01-h-27012022/audio/1123593/

Les zones Starlight valencianes

0

El 2007 es va firmar la coneguda com a Declaració de La Palma o Declaració Starlight, que defensava el cel nocturn i el dret a veure la llum de les estrelles. Per a preservar aquest dret es va crear la Fundació Starlight, encarregada d’atorgar les certificacions que preserven aquest patrimoni intangible, i en té algunes distribuïdes al llarg del País Valencià. L’última, l’illa de Tabarca.

Hui he parlat sobre les zones de protecció del cel nocturn Starlight valencianes a la nostra ràdio. Reduïm les emissions de llum innecessàries i tornem a gaudir del cel estrellat. I visitem les zones Starlight valencianes: Alt Túria (Aras), Tierra Bobal (Requena) i Tabarca.

03.02.2022 | Les notícies del matí. El tema del dia. Starlight

Una història per a no dormir

0

Fa uns dies s’emeté un episodi dedicat al problema de la contaminació lumínica en el magnífic programa mediambiental de la 2, El escarabajo verde.

En Una historia para no dormir es parla de quina manera afecta l’excés d’il·luminació al essers vius, amb l’explicació del problema de les baldrigues a Canàries i de com es desajusta els cicles circadiaris en els humans, amb intervencions del Dr. Estivill. Tanmateix la llum artificial nocturna també causa altres efectes sobre la societat. La criminòloga Anna Almécija desfà els mites que associen llum i seguretat mentre que jo mateix, com a president de Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica, parle del nefast Real Decret que ens vol imposar el Ministeri d’Indústria i de la pèrdua del cel estrellat com a pèrdua patrimonial.

Una historia para no dormir. Durada 30 min.

https://www.rtve.es/play/videos/el-escarabajo-verde/historia-para-no-dormir/6252003/

La missió DART a À Punt

2

Les noticies del migdia de la televisió valenciana parlaven ahir de la missió DART de la NASA, que en unes setmanes serà llançada en direcció al sistema doble (65803) Didymos. L’objectiu és arribar al sistema format per Didymos, un asteroide de 780 metres i la petita lluna d’uns 160 m de diàmetre que l’orbita i impactar-hi. La missió començarà en uns dies però no serà fins el setembre del 2022 que la nau xoque contra el seu objectiu, la lluna, a una velocitat d’uns 6 km/s.

Es tracta de veure com l’impacte és capaç o no de canviar, encara que siga una mica, els paràmetres orbitals de la lluna. No hi ha risc que aquesta s’escape del sistema ja que segur que romandrà lligada al cos principal però amb una altra òrbita. Tot això s’emmarca en les primeres passes dels programes de defensa espacial que NASA i ESA estan provant. Algun dia un asteroide es dirigirà contra la Terra i cal estar preparats per fer-hi alguna cosa útil per protegir la humanitat.

Jo en parle en una entrevista que em feren envoltat de telescopis a l’Aula d’Astronomia de la Universitat de València.

Entrevista curteta a les Noticies À Punt Migdia 12 Novembre 2021. Missió DART (A partir del minut 39:44)