Llum i soroll, les altres contaminacions

Entrevista a la ràdio d’À Punt per parlar de contaminació lumínica, els seus efectes i com lluitar contra ella. 11 març de 2019.

L’entrevista ací:

Samaruc digital. Llum i soroll, les altres contaminacions

La pol·lució lumínica i acústica, i els seus efectes en la salut dels ecosistemes, centren el programa 61 de ‘Samarucdigital’

Els alarmants nivells de contaminació atmosfèrica no són l’únic problema ambiental que afecta les grans ciutats. Els decibels dels motors, les obres o els clàxons, o l’excessiva il·luminació dels fanals estan darrere de les altres contaminacions, l’acústica i la lumínica. La nova entrega del Samarucdigital para atenció a aquests dos tipus de pol·lució invasiva, amb greus conseqüències que repercuteixen tant en el ritme de la vida humana com en el cicle de la vida dels ecosistemes.

En 2010, l’estudi Contaminació lumínica a Espanya, elaborat pel Departament d’Astrofísica i Ciències de l’Atmosfera de la Universitat Complutense de Madrid, concloïa que Espanya era el país membre de la Unió Europea amb major consum mitjà per fanal. I València, la ciutat que més balafiava la llum, en gran mesura pels tipus de fanal instal·lats i, en especial les anomenades “boles”, que emeten llum cap al cel nocturn.

Tot i haver ostentat durant anys el primer lloc en contaminació lumínica d’Europa, València ha apostat per plans per a escombrar els fanals menys eficients, amb l’objectiu d’estalviar prop de tres milions d’euros a l’any i un 80% de consum energètic, amb mesures com substituir les bombetes tradicionals per panells LED i introduir plaques en la part superior per a evitar que la llum isca cap al cel.

En el cas d’Espanya, encara que des de 2012 s’ha estabilitzat la contaminació lumínica no ha decrescut. És un dels països d’Europa amb més contaminació lumínica, amb valors mitjans de consum per habitant i any de 116 quilovats hora (kWh), enfront dels 43 que es consumeixen a Alemanya o els 91 de França.

La contaminació lumínica ha arrabassat la nit en molts indrets del món. A més de suposar problemes per a la salut de moltes espècies, també suposa un greu problema per als investigadors en el camp de l’astronomia. De fet, segons el Nou atles mundial de contaminació lumínica (2016), la major part de la població del planeta ja no pot tindre l’oportunitat d’observar la Via Làctia, degut a l’augment en les últimes dècadas de la contaminació lumínica. Enric Marco és professor del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València i tècnic superior d’Astronomia i Astrofísica, i està al càrrec de l’aula d’Astronomia de la mateixa Universitat. A més, és integrant d’un grup d’investigació de la contaminació lumínica als parcs naturals valencians. Marco ens explica en què consisteix aquest tipus de contaminació i quins problemes genera.

La pol·lució lumínica i acústica, i els seus efectes en la salut dels ecosistemes, centren el programa 61 de ‘Samarucdigital’. Kristin Suleng.

L’asteroide 2006QV89 podria xocar contra la Terra?

L’asteroide 2006QV89 de 40 metres de diàmetre podria xocar contra la Terra el pròxim 9 de setembre. Però tranquils, que la probabilitat és només d’1 en 11428. O com dic a l’entrevista que en feren l’altre dia a À Punt NTC Notícies, això és com comprar 9 dècims de loteria i pretendre que et toque. Difícil, és clar.L’entrevista la podeu veure a les notícies d’À punt del dia 16 de febrer, a partir del minut 24:14. quasi al final.

16.02.2019 | Informatiu nit  L’informatiu nit del dissabte 16 de febrer de 2019.

L’asteroide 2006QV89 podria xocar amb la Terra, 16 febrer 2019. À punt noticies. (a partir de 24:14)

Més informació a:
Un asteroide de 40 metros puede chocar contra la Tierra el 9 de septiembre, 5 febrer 2019.

Contaminació lumínica: la pèrdua de la nit

En tot el món, i només per a millorar l’eficiència energètica, l’enllumenat urbà està sofrint una transformació accelerada amb la instal·lació de bombetes LED de llum blanca. Enric Marco, físic i doctor en Astrofísica per la Universitat de València, ens explica que, tanmateix, aquestes llums han empitjorat el problema de la contaminació lumínica, atés que emeten llum intensament en la zona del blau, que es dispersa de manera més eficaç al cel nocturn. L’exposició a la llum nocturna, especialment si és blanca, té efectes negatius importants sobre els animals i les plantes. També, la salut humana és afectada, ja que s’inhibeix la secreció de l’hormona melatonina, cosa que causa problemes metabòlics, d’insomni i augment del risc d’alguns tipus de càncers, com ara el de mama i pròstata.

Enric Marco és tècnic superior d’astronomia del departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València. S’encarrega, entre altres coses, de les activitats de divulgació en l’Aula d’Astronomia. Forma part del Grup de Treball Salvem la Nit i de la REECL (Red Española de Estudios sobre la contaminación lumínica), que estudien els efectes que causa un enllumenat nocturn ineficient i inadequat sobre el medi ambient i la salut.

Del Diari La Veu /Aula Codi: Contaminació lumínica: la pèrdua de la nit.

Cel Fosc. Conversa con Enric Marco

A NOITE É NECESARIA #143 (T4E20), emisión do domingo 27 de xaneiro de 2019 en “Con voz” de Radiovoz, programa conducido por María Meizoso (sábados e domingos de 10 a 14h; a sección astronómica soa os domingos arredor das 11:40).

Conversa de Martin Pawley con Enric Marco, presidente de Cel Fosc, asociación española contra la contaminación lumínica e responsábel da Aula d’Astronomia da Universitat de València.

O domingo pasado en ⁦‪@convozde‬⁩ conversamos con ⁦‪@EnricMarcoSoler‬⁩, presidente de ⁦‪@celfosc‬⁩: ivoox.com/31949364 [AUDIO]

Imatge: Martin Pawley, de la Agrupación Astronómica Io.

A Ciencia Cierta. El Sol: Una biografia de la nostra estrella

En clau de tertúlia parlem de les estrelles. Com es formen?, quina és la seua evolució?, com moren? Ens centrem també en les principals característiques de la nostra estrella, el Sol, amb especial atenció a les taques solars i les tempestes solars, i les repercussions que poden tenir aquestes últimes en la societat. Tot això de la mà de David Ibáñez, Fernando Ballesteros i Enric Marco.

Tertúlia científica en castellà de la ràdio CVRadio 94.5. 31 de gener 2019.

Per Player.fm

A Ciencia Cierta 31/1/2019 El Sol: Una Biografía de nuestra Estrella

Per ivoox

 

Parlant de l’eclipsi lunar a TVE València

Divendres de matí el periodista Josep Maria Moya em va preguntar sobre l’eclipsi de Lluna per a L’informatiu – Comunitat Valenciana de TVE.

Vaig parlar de les condicions peculiars d’aquest eclipsi: la costa mediterrània seria afavorida respecte a la zona occidental de la Península Ibèrica i el color roig encés que segurament presentaria la Lluna eclipsada dependria, en gran mesura, de la presència de la pols volcànica en l’alta atmosfera.

Ho podeu veure si punxeu en l’enllaç. Només des del minut 16:35 fins al minut 18:05.
Eclipsi total de Lluna, esta nit de 9:30 a 11:15, amb un color rogenc.

Parlant de contaminació lumínica a Al Ras

Avui hem estat al programa Al ras, que conduït per Jèssica Crespo, ha tractat durant una hora el tema de la contaminació lumínica. S’ha comptat amb la presència de Sergi Campillo, regidor de Règim Interior de l’Ajuntament de València; d’Enric Marco i Joaquin Baixeras, del grup Salvem la nit de la Universitat de València, Enrique Aparicio, president d’UA_astroingeo, i Miguel Ángel Zamorano de l’empresa d’enllumenat AliseaEsco.

Hem parlat de les causes físiques de la contaminació lumínica, dels seus efectes sobre la salut i el medi ambient, de com millorar l’enllumenat públic i de les millores que s’estan fent als carrers de València i a la Devesa-Albufera.  Finalment s’ha contactat amb l’empresa d’enllumenat AliseaEsco que s’encarrega de l’enllumenat vial de Gandia.

Una conversa relaxada amb algun moment de tensió, la justa per fer l’entrevista molt interessant.

L’enllaç directe a la llarga entrevista és:

Entradeta

Programa

  • 25.07.2018 | Primera hora

  • En la primera hora hem tractat el tema de la contaminació lumínica, quins problemes causa i quines solucions s’hi poden aplicar. Després hem fet una connexió amb l’aeroport de l’Altet per a conéixer la situació que hi ha per la vaga del personal de cabina de Ryanair.

El problema dels LEDs blancs al canal ARTE

El 60 % dels europeus no pot veure la Via Làctia. La contaminació lumínica no només ens impedeix gaudir del cel estrellat i de la nostra galàxia, sinó que, a més a més, els estudis científics demostren que és dolenta per a la salut.

Fa unes setmanes un equip de la cadena de televisió franco-alemanya ARTE dirigit per la periodista francesa Ilioné Schultz entrevistà no només investigadors en contaminació lumínica d’arreu de l’estat, sinó també fabricants de lluminàries i tècnics municipals per esbrinar la raó per la qual encara s’instal·len als pobles i ciutats LEDs de llum blanca que són altament contaminants, tant per al medi ambient com per a la salut humana.

El resultat ha estat aquest documental de la sèrie Vox-Pop d’uns 15 minuts de durada, en francés, subtitulat en castellà, que retrata prou bé el problema dels LEDs blancs.

La meua aportació, curta al documental, però llarga en la seua preparació, es pot veure a partir del minut 10:50

Dades tècniques:

Periodista: Ilioné Schultz
Realització: Nicolas Thepot
Presentació: Jean-Paul Lepers
País: França
Any: 2018

Enllaços al documental (visible fins a finals d’agost 2018)

Contaminación lumínica Vox Pop

https://www.arte.tv/es/videos/078527-020-A/contaminacion-luminica/

https://tinyurl.com/y99cpmu8

Els 40 anys de l’odissea Voyager

Fa uns dies es publicà a la Vanguardia en paper l’article de Cristina Sáez sobre la llarga i fructífera odissea de les dues naus Voyager. Ara fa 40 anys s’envià la primera de la naus, la Voyager II i és interessant recordar que l’exploració de Júpiter, Saturn, Urà i Neptú va obrir una nova visió del Sistema Solar. Res ja no va ser igual després del pas de les naus per aquests planetes. El Sistema Solar és molt més complex i interessant del que es pensava. Ah! I l’aventura continua ja que les naus sembla que han eixit de l’heliopausa, la frontera externa del Sistema Solar. Ja es troben a l’espai interestel·lar.

I com que vaig col·laborar en l’article de la Vanguardia, us pose ací els primers paràgrafs per a que obriu boca. El final de l’article el podeu seguit a la web de la Vanguardia. Ah! A l’edició en paper hi ha una espectacular infografia d’una de les Voyager i de les rutes seguides. I més informació sobre el rol de Carl Sagan en la missió.


Els 40 anys de l’odissea Voyager
Cristina Sáez, La Vanguardia, 21/08/2017

Ningú va imaginar que la missió aconseguiria arribar tan lluny. I no obstant això, 40 anys després, després d’haver completat un gran tour per quatre planetes del sistema solar enfrontant-se a condicions extremes, les naus bessones robòtiques Voyager continuen ara endinsant-se en els confins de l’univers i comunicant-se amb la NASA diàriament. Han aportat imatges i observacions molt valuoses que han revolucionat el coneixement que es tenia sobre el nostre veïnat còsmic. I encara avui proporcionen dades valuoses sobre l’espai interestel·lar.

Cap de nosaltres, quan les llançarem fa 40 anys, pensarem que seguirien funcionant i continuarien en el seu viatge pioner”, confessa Ed Stone, cap científic del projecte, a la web de la NASA. “El més sorprenent és potser que el que descobreixin en els propers cinc anys serà probablement alguna cosa que ni tan sols sabíem que es podia descobrir”.

Primer va salpar la Voyager II, el 20 d’agost de 1977, des de Cap Canyaveral, a Florida (EUA) i 15 dies més tard ho va fer la Voyager I des del mateix punt. La missió d’ambdues era estudiar els quatre planetes exteriors del Sistema Solar, els gegants gasosos d’Urà, Neptú, Saturn i Júpiter, encara que ambdues van prendre rutes diferents. La Voyager 1 va aprofitar una alineació poc freqüent entre els quatre mons per catapultar-se d’un a un altre i així poder-los visitar en 10 o 12 anys. La 2 va prendre un camí més lent i llarg. Abans, les missions Pioneer 10 i 11 havien captat alguna imatge de Saturn i de Júpiter, però amb prou feines se sabia res d’aquests planetes i les seues llunes, i menys encara de Neptú i d’Urà.

Les Voyager van descobrir els primers volcans actius fora de la Terra, en Ío, la lluna de Júpiter i a Europa, el sisè dels satèl·lits naturals d’aquest gegant gasós, van trobar indicis d’un oceà sota la seua superfície gelada, la qual cosa va donar motiu a especular si podria albergar vida. De Saturn van esbrinar que el seu satèl·lit Tità té atmosfera i oceans. “I les llunes pastores”, destaca Enric Marco, astrònom de la Universitat de València. “Es tracta de petits satèl·lits que estan dins dels anells de Saturn i que fan que siguen estables. El seu descobriment va ser sorprenent”, afegeix. ……..

Continua a l’enllaç:

Els 40 anys de l’odissea Voyager
Cristina Sáez, 21/08/2017

Imatges:
1.- Imatge artística d’una de les naus bessones Voyager. La nau més longeva i llunyana de la humanitat celebra aquests dies els 40 anys a l’espai en agost i setembre 2017. NASA.
2.- Instruments de les naus Voyager. JPL/NASA.

Una mirada crítica des de Barcelona: NASA, ciència i Hollywood

Fa uns dies m’entrevistaren en la secció de ciència de ‘La tarda de Barcelona‘, de betevé 91.0 fm sobre la descoberta dels set planetes del sistema Trappist-1 i sobre la roda de premsa posterior de la NASA. Vos deixe el que en diu la web de la ràdio i l’enllaç on podeu trobar l’àudio. També he penjat l’enllaç a l’àudio directe. Per si em voleu escoltar.


En la secció de ciència de ‘La tarda de Barcelona’, de betevé 91.0 fm, l’Òscar Montero ens proposa examinar el comunicat de la NASA entorn de la descoberta de set exoplanetes, notícia que ha fet la volta al món. Tanmateix, no és la primera vegada que es descobreixen planetes amb possibilitat d’albergar vida. Què ha canviat aquest cop? Per què ha estat portada a gairebé tots els mitjans de comunicació? Quin paper real té la NASA en la descoberta? I Barcelona? Aportem alguna cosa en tot aquest afer? En parlem amb l’astrofísic Enric Marco.

Entrevista: Una mirada crítica des de Barcelona: NASA, ciència i Hollywood. Btv Ràdio. 3 març 2017.