Defensant el cel fosc al Congreso Estatal de Astronomia a Cuenca

El XXIII CEA (Congreso Estatal de Astronomia) s’ha celebrat enguant a Cuenca de l’1 al 4 de novembre. Allí s’ha reunit el bo i millor de l’astronomia amateur de l’estat i també molt de l’astronomia professional que es relaciona i fa projectes conjunts amb els aficionats.

En la sessió inaugural del dijous 1 de novembre vaig participar com a president de Cel Fosc en una mesa sobre la defensa del cel nocturn, tema que hauria de ser tan important per a tots els astrònoms.

Després de les xarrades de Toni Valera de la Fundació Starlight i de Susana Malón, de l’empresa Lumínica Ambiental, que parlaren de la certificació com a Destinació Turística Starligt de la Serrania de Cuenca, elles dues, juntament amb Jaime Zamorano, de la UCM, Alejandro Sánchez de Miguel, University of Exeter, Fernando Jáuregui, Planetario de Pamplona i jo mateix, com a president de Cel Fosc, férem un petit debat de 30 minuts sobre el perquè és important preservar el cel nocturn amb un públic que hauria de ser el més procliu a fer-ho.

El que parlàrem pot veure’s en la gravació que es va fer de l’acte:

Inauguración del XXIII CEA en Cuenca A partir de les 2:43:00

En resum vaig dir: En la sessió d’obertura del @xxiiicea a Cuenca, una taula debat sobre el problema de la contaminació lumínica. “Cal ser activista i protestar per les instal·lacions lumíniques contaminants. També tenim dret al cel fosc fora de les Reserves Starlight”

Resum aproximat de la xarrada (traduïda):

Hem escoltat amb satisfacció les exposicions de Toñi Valera i Susana Malón sobre l’èxit de la nova Destinació Turística Starlight “Parque astronómico de la Serranía de Cuenca“.

És un plaer per a la nostra organització que a poc a poc, a l’estat espanyol i en la resta del món, s’estiguen preservant per a la nostra civilització, i, sobretot per a les generacions futures, reserves, illes on l’observació del cel fosc siga la cosa més normal, que siguen llocs on els seus habitants ho consideren un valor a preservar.

És veritat que tot això està molt bé. Però només és el començament. De la mateixa manera que els parcs naturals s’han estès a tot arreu del món a partir d’aquell primer de Yellowstone el 1872, la humanitat ja no considera que el medi ambient s’ha de preservar només en els parcs naturals, sinó que és un deure protegir la natura en qualsevol lloc, en zones naturals, en zones residencials, al mar, al aire que en envolta. Aquesta idea ha trigat en ser assumida per la societat però ara tots ho tenim molt clar.

De la mateixa manera la protecció del cel nocturn no s’ha de circumscriure només als parcs estel·lars tipus Starlight o IDA, sinó que és labor nostra que la societat perceba que protegir el cel fosc també s’ha de fer en tots els àmbits i territoris. Ací destacar la labor que s’està fent en molt llocs, a part de la nostra organització Cel Fosc, com els projectes europeus  STARS4ALL, Pirineos La Nuit, la Iniciativa por una Iluminación Nocturna Respetuosa para la Comunidad de Madrid, els avanços lents al País Valencià, les normatives a Catalunya, Andalusia, i ara Menorca, etc…També algunes iniciatives de divulgació del problema de la contaminació lumínica com l’exposició en gallec de l’Agrupación Astronómica Io, “La contaminació lumínica … depèn de nosaltres” en que les versions en castellà i català han estat finançades conjuntament per Cel Fosc i la Federació d’Associacions Astronòmiques d’Espanya.

La lluita per un enllumenat sostenible i responsable és tasca nostra, de tots nosaltres com a activistes de Cel Fosc, també de tots vosaltres com a astrònoms, per preservar el cel nocturn que tots tant estimem. I recordeu que el tsunami LED està ja ací. Ànim.

Imatges:
Algunes imatges de la mesa redona. I de la foto final del congrés.

Parlant del cel fosc al Museu de les Ciències de Conca

Amb motiu del Mes Internacional de l’Astronomia i de la Nit Mundial en Defensa de la Llum de les Estrelles vaig ser invitat per AstroCuenca, divendres passat, 20 d’abril, al Museo de las Ciencias de Castilla-La Mancha a Conca per parlar del Cel Nocturn i de la seua protecció.La província de Conca gaudeix, en general, d’un cel fosc de molta qualitat. Per això i, per protegir-lo, s’acaba de crear la reserva Starlight de cel fosc, el Parque Astronómico de la Serranía de Cuenca. Com a president de Cel Fosc, vaig tindre l’honor de començar les activitats programades per celebrar la declaració amb la conferència: El cielo nocturno y sus amenazas. ¿Son compatibles la preservación del medio ambiente y la iluminación de nuestras calles?

La invenció de la bombeta elèctrica ens ha permès ampliar les relacions humanes després de la posta del Sol. Ja no vivim només en les hores diürnes, ara som més lliures per disposar de més temps d’oci. No obstant això, aquest avanç tecnològic té les seues conseqüències negatives. L’excés de la il·luminació dels nostres carrers i les nostres cases ha generat un nou tipus de contaminació provocada per la cultura de llum. Es té la creença que a més llum, hi ha mes seguretat, més benestar, més riquesa. És així realment? Després d’una introducció sobre les causes físiques de la contaminació lumínica, em vaig centrar en els efectes que aquesta contaminació causa sobre l’astronomia i la pèrdua del cel nocturn, sobre els ecosistemes i sobre la salut humana. Finalment vaig parlar de com una il·luminació responsable pot millorar la nostra visió del cel estrellat.

Després de la xarrada i les sempre interessants preguntes sobre els efectes dels LEDs blancs a causa de la forta emissió en la banda del blau ens anàrem a observar en les afores de la ciutat. He d’agrair José María Sánchez, astrònom del Museu i a Joaquín Álvaro, President d’AstroCuenca, la seua amabilitat.

Cel Fosc es reuneix a Cuenca

CelFoscCuenca

Cel Fosc és una organització en defensa del cel nocturn lliure de contaminació lumínica. Hi pertanyen no només persones individuals preocupades per al pèrdua del cel estrellat sinó també organitzacions de defensa mediambiental com ara la Coordinadora en defensa de los Bosques del Túria.

Cel Fosc es va crear fa anys a Catalunya per lluitar en contra de la contaminació lumínica. Avui es d’àmbit estatal i continua lluitant en les tres seues tres principals vessants: protecció del cel nocturn, de la biodiversitat i de l’estalvi energètic.

Gràcies a Cel Fosc diverses lleis de protecció del cel nocturn s’han aprovat a l’estat espanyol durant els últims anys. Exemples són la Llei de Catalunya i també la Llei d’Andalusia.

Dissabte passat l’Assemblea Anual de Cel Fosc se celebrà a Cuenca a la seu del Museo de la Ciencia de Castilla-La Mancha. El president de Cel Fosc, Fernando Jauregui, agraí la disposició del Museu per col·laborar en l’Assamblea.

Fernando Jauregui contà els actes celebrats el dia anterior amb representants de turisme de la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha, representants de diversos ajuntaments de Cuenca i la col·laboradora de la Fundació StarLight, Antonia Varela, per tal de promoure unes iniciatives d’AstroTurisme en la Serrania conquenses. La preservació d’un cel nocturn pur és un factor que pot atraure un turisme de qualitat i que encara no està massa explotat, llevat d’Andalusia on ja fa uns anys que funciona molt bé.

S’hi parlà dels avanços que ara mateix s’està fent en l’àmbit de la investigació sobre la contaminació lumínica. Enguany s’han defensat quatre tesis doctorals que demostren que el tema és científicament important i que els resultats obtinguts permetran afrontar el problema de manera més eficient.

També es comentà que seria interessant exigir a l’Administració afectada, un Informe d’Impacte Ambiental cada vegada que es renove la il·luminació d’un carrer o d’un poble o ciutat ja que l’enllumenat públic té clares afectacions al medi ambient i a la salut, sobretot si s’instal·len Leds de temperatura de color excessiva.

Com a coordinador valencià de Cel Fosc vaig exposar les accions que hem dut a terme, la majoria d’elles en col·laboració amb la Coordinadora en defensa dels boscos del Túria.

Durant l’últim any hem continuat fent xerrades divulgatives del problema en els pobles, invitats pel ajuntaments, associacions culturals, mediambientals o astronòmiques. També ens han entrevistat en diversos mitjans de comunicació i han continuat les nostres entrevistes amb tècnics i regidors municipals per parlar del problema de la contaminació lumínica.

A través de les diverses exposicions organitzades per la Universitat de València hem presentat les nostres mesures dels efectes de la contaminació lumínica en diverses comarques valencianes.

La reunió acabà amb la visita al Museo de la Ciencia de Castilla-La Mancha de la mà de José María Sánchez.

Foto: Els assistents a la reunió davant de la catedral de Cuenca. Enric Marco.

Cuenca, ciutat astronòmica

Ens hem tornat a reunir en la ciutat de Cuenca per celebrar el començament de l’Any Internacional de l’Astronomia. Aquesta vegada, al contrari del que ocorregué a Madrid el gener passat, hi pogué assistir públic en general.Cuenca acollí el dijous, 19 de febrer, l’acte de presentació i concert d’obertura de l’Any Internacional de l’Astronomia a Espanya. A més també es celebrava el desé aniversari del Museo de las Ciencias de Castilla-La Mancha.

Al teatre-auditori de Cuenca acudirem doncs. Allí l’Orquestra Simfònica d’Albacete ens oferí un concert amb obres de Haendel, Haydn i Dvorak que entusiasmà el públic assistent.

El plat fort de la nit estava, tanmateix, en la segona part de l’acte.  L’orquestra interpretà l’obra de Mussorgsky, Quadres d’una exposició, coordinada amb els vídeos astronòmics de José Francisco Salgado, del planetari de Chicago. La conjunció de música i suggeridors vídeos astronòmics deixà l’audiència bocabadada. El director de l’orquestra i José Francisco Salgado hagueren d’eixir 3 vegades a saludar.

Segueix…

El Teatre-Auditori de Cuenca és nou de trinca i rebosava d’astrònoms, músics, polítics i públic en general. Retrobàrem els amics no vistos de fa mesos però pròxim gràcies al correu electrònic. Aprofitàrem l’encontre per acabar de coordinar alguna activitat prevista.

L’acte començà amb la introducció de l’organitzador de l’acte, Juan Ramón Pardo.

Fa 400 anys corria per Europa un invent per veure els objectes de lluny d’uns 2 o 3 augments. El seu interés era purament militar com indicava el seu nom spyglass. Galileu Galilei sentí parlar d’aquest artilugi i la seua habilitat com a artesà el portà a millor-lo fins a aconseguir en poques setmanes de 20 a 30 augments. No el portà, però, a vendre’l al millor postor, a cap potència militar per fer negoci. Res de tot això. Va fer una cosa que cap altre havia fet abans. Apuntà amb el seu telescopi a la volta celeste i en pocs mesos descobrí que Venus presenta fases com la Lluna, Júpiter té satèl·lits al seu voltant i que Saturn té uns estranys bonys als seus costats (l’anell). Va posar en solta la concepció del cosmos que es tenia fins aleshores.

Rafael Rodrigo, president del CSIC, parlà de la multiplicitat d’actes que ja estan aproximant l’astronomia a la societat, amb més de 200 actes públics al mes.

Finalment parlà Soledad Herrero, consellera de Cultura, Turisme i Artesania de Castilla-La Mancha. Parlà del Museu de les Ciències de Castilla-La Mancha i féu referència als coneixements astronòmics de Sancho Panza. Aquest personatge que juntament amb el seu cavaller Don Quijote donen nom ara mateix a un projecte de  l’Agència Espacial Europea que pretén desviar un asteriode potencialment perillós per a la Terra.

La presentació continuà amb la disertació del sempre interessant Juan Antonio Belmonte de l’Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC), especialista en arqueoastronomia, o estudi de les manifestacions antigues de l’astronomia. La seua xerrada, 10000 anys d’astronomia, mostrà imatges paleolítiques de les Plèiades, de la Lluna creixent en conjunció amb Venus o una estrella. Ens parlà de les alineacions dels temples o tombes amb els punts cardinals o amb eixides o postes del Sol i de la Lluna. Però aquestes alineacions han de repetir-se dins de la mateixa cultura en altres edificis semblants per a ser creïbles seguint la vella regla jurídica testis unus, testis nullus.

Passà per la cultura dels moai de l’illa de Pasqua (Rapa Nui), un grup dels quals podria estar orientats amb l’eixida de les tres estrelles del cinturó d’Orió.

Després repassà les constel·lacions astronòmiques egípcies com Meskhetiu, la pata de toro, la nostra Ossa Major.

Conclogué amb la idea que l’astronomia és l’eina ideal per a l’orientació en l’espai però també en el temps.

L’acte musical començà. L’Orquestra Simfònica d’Albacete dirigida per Juan Luís Martínez  interpretà Música per als Reials Focs d’artifici de Haendel, l’Obertura de la Creació de Haydn i el 4rt moviment de la Sinfonia número 9 de Dvorak.

Després del descans començà el plat fort de l’espectacle de la nit i el que tothom esperava amb ànsia. La Suite astronòmica Quadres Astronòmics d’una Exposició, és un conjunt de vídeos en alta definició, amb imatges astronòmiques reals, simulacions i obres d’art de base astronòmica que són projectats simultàniament a la interpretació en directe de l’obra de Mussorgsky (orquestració de Ravel). Com en l’obra original assistim també a una exposició, però ara d’imatges astronòmiques. Quan la càmera es mou cap a una obra d’art, l’audiència entra dins de l’obra i es troba viatjant per l’espai, passant junt a planetes, estrelles, forats negres, nebuloses i galàxies.

Aquesta suite astronòmica és obra de l’astrònom i divulgador científic José Francisco Salgado que treballa al Planetari Adler de Chicago. Amb la seua empresa Vectors and Pixels Unlimited  crea art visual amb imatges científiques. Mireu que ha fet amb l’Hemisfèric de València.

José Francisco Salgado ens contà el seu interés en comunicar ciència mitjançant art i tecnologia. Les seues recreacions visuals no competeixen amb la música sinó que la complementen. I ens contà la presentació de la seua nova obra Els Planetes de Holst, l’agost del 2008 al Millenium Park de Chicago que aplegà unes 12000 persones.

L’orquestra començà a tocar i la pantalla gegant s’omplí d’imatges conegudes però que amb la música encara semblaven més belles. Mireu l’enllaç que us he deixat dalt i ho podreu gaudir a mitges ja que sense orquestra en directe ja no és el mateix.

El públic assistent restà meravellat per la conjunció perfecta de música i dels suggeridors vídeos astronòmics. El director de l’orquestra i José Francisco Salgado hagueren d’eixir 3 vegades a saludar.

Ja passades les 3 de la matinada arribava a Tavernes de la Valldigna, cansat però satisfet d’haver-hi  estat present.

Els lectors als quals haja pogut picar la curiositat i vulguen veure aquesta obra astronòmico-musical en directe ho podran fer el pròxim dia 2 de juliol al Palau de la Música de València. Jo tractaré de ser-hi també.

Foto: La sala de l’Auditori de Cuenca uns moments abans de començar l’espectacle. Ens van prohibir fer fotos o gravar en vídeo. Caldrà veure-ho en els enllaços que vos he posat. Enric Marco.