El cel d’octubre de 2015

Uranus_cloudsOctubre comença amb un oratge ben agradable que ens convida a mirar el cel nocturn. Algunes meravelles celestes ens esperen aquest mes. No les veurem, però, al capvespre. Caldrà aixecar-se ben d’hora per observar la celestia matinal i gaudir dels moviments dels planetes.

Al capvespre poca cosa veurem aquest mes. Mirant cap a l’oest, trobem Saturn que continua enganxat a les urpes de l’Escorpí. Però, donat que després de la posta de Sol ja estarà ben prop de l’horitzó, només romandrà visible poc més d’una hora al cel. Aprofiteu per veure’l ara ja que el planeta ens deixa fins l’any que ve. Per si teniu dubtes d’on trobar-lo, la Lluna s’hi posarà damunt el 16 d’octubre.Saturn-20151016

Serà però a la matinada quan podrem veure les anades i tornades de quatre planetes amb afegits de l’estrella Regulus i la Lluna.

Cel-20151009Ja en començar el mes s’ha pogut veure com Venus, Mart i Júpiter, en ordre de més alt a més baix, s’estan movent ràpidament per formar un alineament planetari. A més l’estel més brillant del Lleó, Regulus, s’hi ha afegit també. Aquest ball de planetes durarà tot el mes i vos el recomane clarament. Dos dies, però, seran dignes de veure. El primer seria el 9 d’octubre, diada nacional dels valencians, en que la Lluna farà acte de presència entre l’aplec celeste i el 26 d’octubre, primer dia després del canvi a horari d’hivern, en que els tres planetes s’hi posaren ben junts, mentre Mercuri guaitarà tímidament per dalt de l’horitzó est.

Cel20151026
La Lluna també ens farà un regal aquest mes. En la nit del 29 d’octubre, a les 22:27 començarà l’ocultació de l’estel brillant de Taure, Alderaran, per la Lluna. De la mateixa manera que el 5 de setembre passat, una Lluna quasi plena taparà l’ull vermellós del Taure. Aquest tipus d’ocultacions estel·lars és molt interessants per determinar les propietats de les estrelles, com ara, el seu radi. Ja en parlarem, més endavant de l’encontre entre la Lluna i Aldebaran.

 

Aquest mes, a més a més, hi ha una delícia especial, només apta per als frikis del cel. Tenim l’oportunitat de veure el planeta gegant gasós Urà a ull nu. Això serà possible donat que el planeta estarà en oposició el 12 d’octubre. En aquest moment, el Sol, la Terra i Urà estaran alineatsUra-20151012 i, per tant, el gegant gasós estarà ben prop del punt de màxima aproximació a la Terra. El planeta brillarà al cel més del que és habitual, amb una magnitud de 5.7 entre les estrelles de Piscis, cosa que farà que siga observable a simple vista. Tanmateix donat que el límit visual per a un humà normal és la 6ena magnitud, és ben clar que caldrà anar a un lloc ben fosc per veure’l. Però si es disposa de prismàtics o d’un telescopi menut no hi haurà cap problema en trobar-lo. Ací teniu el camp d’estels al seu voltant per no perdre-vos. Ara mateix el planeta està situat a 15 graus al sud i a 20 graus a l’est del centre del Gran Quadrat de Pegàs.

Urà serà visible durant tota la nit aquest mes d’octubre. Eixirà per damunt de l’horitzó en pondre’s el Sol i s’amagarà per l’oest a l’alba. Actualment Urà està situat aproximadament a 19 au (aprox. 2840 milions de km) de la Tierra.

Si mireu Urà amb un telescopi petit amb uns pocs augments ja veureu com el seu disc presenta un color blau-verdós. No espereu, però, veureu detalls sobre el disc planetari. Això està reservat als grans telescopis en terra o a l’espai.

Finalment recordeu que si sou del País Valencià, o si hi esteu aquest cap de setmana, podreu acostar-vos a la Vall de Gallinera per veure la interessant alineació del Sol a través de l’arc de la Foradada. Cal portar ulleres d’eclipsi de casa o comprar-les allí mateix.

Foradada-3-4-Octubre2015n

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart minvant Octubre 4 23 06
Lluna nova Octubre 13 02 05
Quart creixent Octubre 20 22 31
Lluna plena Octubre 27 13 05

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes d’octubre de 2015, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatge: Urà el 2005. Es poden observar els anells, el collar meridional i un núvol brillant a l’hemisferi nord. NASA, ESA, and M. Showalter (SETI Institute). Wikimedia Commons.
Gràfics del cel. Stellarium.

Quan els móns xoquen, aparentment

20150630ampl

Aquests dies no deixeu de mirar el cel poc després de la posta de Sol. Un altre espectacle celeste s’està preparant. Els objectes més brillants del cel, Venus i Júpiter, amb permís del Sol i de la Lluna, estan abocats a una cursa desenfrenada per trobar-se al cel del capvespre del dia 30 de juny.

Si s’hi us fixat, haureu notat com, des de fa uns dies, el planeta Venus va pujant en altura  de dia en dia acostant-se al quasi immòbil Júpiter. Cada vespre, en fer-se fosc, a l’horitzó oest podeu veure com la brillant llumenera de Venus es troba una mica més prop del gegant Júpiter, situat més amunt. I aquest acostament serà mínim la nit del 30 de juny a l’1 de juliol en que Venus i Júpiter s’acostaran fins una distància angular de 20′ (20 minuts d’arc d’angle), 1/3 de grau, és a dir, molt menys del diàmetre que mostra la Lluna plena. Això convertirà el tàndem Venus-Júpiter pràcticament en un planeta doble, dos ulls planetaris que ens observaran des del capvespre estiuenc.

20150628 20150629 20150630
20150701 20150702 20150703

En realitat tots dos planetes estan convergint cap a l’estel Regulus, l’estel més brillant de la constel·lació del Lleó situada una mica més alta i cap a l’est de Júpiter. Tanmateix Venus, amb una velocitat orbital molt major (35 km/s) que Júpiter (13 km/s) arribarà molt més prompte a situar-se prop de l’estrella el pròxim 18 de juliol i just al costat d’una fina lluna creixent.

Aquesta alineació al cel del vespre dels planetes Venus, Júpiter i l’estel Regulus, a més a més, ens dibuixa part del cercle de l’eclíptica, la projecció de l’òrbita terrestre sobre l’esfera celeste. Vist des de la Terra, veiem com el Sol es mou al llarg de l’any per aquest camí celeste i és interessant reconéixer-lo al cel.

La posició en la seua òrbita on es trobaran els planetes del Sistema Solar la nit del 30 de juny a l’1 de juliol pot veure’s en la simulació que he calculat amb el programa que ofereix el Jet Propulsion Laboratory. La fletxa blanca indica la direcció de la nostra mirada en la direcció de la conjunció Venus – Júpiter. És clarament una recta!

Us anime a que féu fotos de l’espectacle. Però és molt important que incorporeu elements del paisatge per a que les vostres fotografies del cel tinguen certa gràcia. Fotografiar el vostre panorama habitual posa el fenomen celeste en context.

SolarSystem20150701arrow

Imatges:
1.- Simulació del vespre nit del 30 de juny mirant cap a l’oest. Stellarium.
2.- Simulació del moviment del Venus al cel en els pròxims dies. Stellarium.
3.- Simulació de la posició del planetes l’1 de juliol 2015 a les 4:00 h hora solar (6:00 hora local), moment exacte del màxim acostament de Venus a Júpiter. Aquest moment exacte no serà visible a casa nostra. JPL/NASA.

El triangle celeste en fotos

IMG_2274s

Dissabte 20 de juny al capvespre tothom mirava cap a l’oest per admirar el triangle celeste que formaven una fina Lluna creixent i els planetes Venus i Júpiter. Ara us deixe algunes de les fotos que vaig fer i d’altres que m’ha deixat. I prepareu-vos que els últims dies del mes de juny encara en tenim més. De dia en dia Venus s’està aproximant al planeta Júpiter i els dies 30 de juny i 1 de juliol el planeta bessó es situarà a només un terç d’un diàmetre lunar de distància del planeta gegant. L’amic Josep Blesa i jo férem unes quantes fotos de la conjunció des del port fluvial de Cullera, la Ribera Baixa.

IMG_2269sIMG_2276sIMG_2279s

I un amic de Sueca m’envia algunes fotos que va fer de la trobada còsmica. En elles podem veure com els astres enmarquen la torre de l’església de la Mare de Deu de Sales.

20150620_225714s 20150620_225754s

 

Conjuncio-BlesaFotos. Les primeres són d’Enric Marco, les del mig d’un amic de Sueca i l’última de Josep Blesa.

El cel de juny de 2015

Jupiter-Venus-201203-CaSenyoretesL’estiu ens saluda ja des del final del mes, esperant-nos. I per confirmar-ho, l’estiuenca constel·lació de l’Escopí ja guaita pel sud-est, mentre el planeta anellat Saturn ben prop, fuig a poc a poc de les urpes de l’aràcnid celeste.

El mes comença amb la presència destacada dels planetes Venus i Júpiter al cel de capvespre. Si mirem cap a l’oest, poc després de la posta del Sol, veurem dues brillants llumeneres. La llum més brillant i més baixa és el planeta Venus. La més alta és Júpiter. Si al mateix moment ens girem cap al sud-est, veurem prop de l’horitzó, entre les banyes de l’Escorpí el planeta Saturn. El primer dia del mes, el dia 1 de juny al vespre, la Lluna es situarà just al seu costat, com assenyalant-lo. No us podeu perdre l’espectacle.

Però aquests planetes (com el seu nom originari grec indica, els errants) no es quedaran quiets al cel. Venus, que al principi de mes es troba alineat amb les estrelles Castor i Pòl·lux de la constel·lació dels Bessons, anirà movent-se ràpidament en el cel. Cada dia que passe es trobarà més prop del planeta Júpiter. En la seua carrera embogida, el dia 13 creuarà el centre de la constel·lació del Cranc (Cancer), ben prop del cúmul estel·lar del Pessebre. Una foto del moment seria ben bonica.

Lluna-Saturn-20150601Més avançat el mes, el dia 20 de juny, la Lluna creixent s’hi situarà ben prop de Júpiter i Venus i formarà amb ells un bonic triangle celeste. Però serà en els últims dies del mes quan l’encontre entre els dos planetes serà molt més interessant. Prepareu-vos per a la mascletà celeste. Des del 27 de juny al 4 de juliol l’aproximació dels dos planetes serà un fet i, els dies 30 de juny i 1 de juliol semblaran quasi un únic objecte brillant al cel. Cal no perdre-s’ho. Ja anirem parlant del show planetari.

I, per acabar, finalment el 21 de juny a les 18h 38m el Sol se situarà en el seu punt més al cel, a 23º27′ per dalt de l’equador celeste. Serà el dia del solstici d’estiu, el dia més llarg de l’any. L’estiu començarà. I, ja sabeu, a l’estiu tot el món viu….

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna plena Juny 2 18 19
Quart minvant Juny 9 17 42
Lluna nova Juny 16 16 05
Quart creixent Juny 24 13 02

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de juny de 2015, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatge:
1.- Fa tres anys ja. Conjunció entre Júpiter i Venus des de Ca les Senyoretes a Otos. Març 2012. Enric Marco.
2.- Esquema de la conjunció Saturn-Lluna la nit de l’1 al 2 de juny. Stellarium.

Venus i Mart junts, i de visita la Lluna

2015-02-20-CONJUNCIO-LLUNA-VENUS-MARTAnit es va veure un espectacle celeste admirable. Si vàreu estar atent, i havieu seguit les recomanacions d’observació del cel del mes de febrer, poguereu gaudir de la conjunció de tres dels cossos celestes més interessants, fenomen que va ser visible al cel de ponent poc després de la posta de Sol.

Disposat en una formació triangular, Venus, ben brillant, se situava al vèrtex de l’angle entre Mart, molt més dèbil però ben prop i cap al nord i la Lluna, més allunyada i cap a l’horitzó.

Mart era l’objecte més dèbil. Situat ara mateix a més de 300 milions de quilòmetres de la Terra, l’observació al telescopi només permet veure que té forma circular però no s’aprecia cap detall.

La Lluna, amb només un dia de vida després la Lluna nova, es veia molt prima i mostrava la seua forma més simpàtica amb la forma de somriure, com anunciant l’arribada de la primavera. Aquesta forma tan divertida, en forma de somriure o de barca, ocorre en hivern quan l’òrbita de la Lluna és presenta ben alta.2015-02-21-Lluna-Venus-Mart

Però s’hi podien veure alguna altra cosa més interessant sobre el nostre satèl·lit, com ara que la part superior del seu disc, que no està il·luminat directament per la llum solar, era perfectament visible com es pot veure en la fotografia que m’envia l’amic Joanma Bullón. D’on ix aquesta llum? Aquesta il·luminació feble de la Lluna s’anomena llum cendrosa i prové de la llum que li envia el nostre planeta. Un astronauta situat en la superfície de la Lluna en la nit lunar té al cel la brillant Terra que brilla unes trenta vegades més que la Lluna plena en el cel terrestre.

Aquesta il·luminació terrestre reflectida sobre la “pantalla” lunar ha permés estudiar els efectes de la variació de la cobertura nuvolosa en l’atmosfera terrestre amb la mesura acurada de la llum cendrosa al llarg dels anys. És a dir podem mesurar el nostre planeta des de fora sense eixir de la Terra. Ben curiós.

La conjunció dels planetes i la Lluna continua avui, encara que la Lluna estarà més alta. Mireu poc després de la posta de Sol i, en fer-se fosc, trobareu els dos planetes junts i dalt el fi tall d’una Lluna de dos dies, com es veu a la simulació adjunta extreta del programa Stellarium.

Planetes-avuiD’aquesta conjunció podem aprendre com orbiten els planetes del sistema solar i com “s’alineen” en direcció a la Terra. De la web The Planetes Today, a live view of the solar system, podem veure en directe el sistema solar des d’una perspectiva allunyada i situats sobre el pol del Sol. Es veu clarament la disposició planetària i de la Lluna que ens està oferint aquests dies l’espectacle celeste (punxeu la imatge per veure-ho més gran).

No us perdeu la vista celeste d’aquesta nit.

Imatges:

1. De dalt a baix, Mart, Venus i la Lluna. 20 de febrer 2015. Teleobjectiu 200 mm. Joanma Bullón. Observatori La Cambra. Aras de los Olmos. Els Serrans.
2. De dalt a baix, Lluna, Mart i Venus. 21 de febrer 2015. Simulació Stellarium
3. La posició dels planetes. De The Planetes Today, a live view of the solar system.

El cel de setembre de 2014

c2013_v5_2014_08_05dpSeptembre comença amb calor després d’un mes d’agost ben estrany, amb poques pluges al País Valencià però amb molt de núvols, cosa que ha dificultat algunes de les activitats previstes d’observació. Setembre és, també el darrer mes de l’estiu, i, de fet el dia 23 l’equinocci de tardor ens marca el canvi d’estació.

La visibilitat dels planetes va canviant, de mica en mica. Poc després de la posta del Sol, Saturn, en la constel·lació de Balança des de fa mesos, ja va deixant de ser l’objecte més interessant del cel, mentre va acostant-se a la direcció del Sol, fet que el farà inobservable en octubre. De moment, però, encara podeu gaudir dels seus anells i de la brillant lluna Tità a través dels telescopis.

També al capvespre podeu veure Mart, amb la seua carrera desenfrenada cap a l’est, com fugint del Sol. Aquest trigarà encara molt en ser engolit per les lluïsors solars. Fugint de Saturn, després de la conjunció espectacular del 18 d’agost, ara es dirigeix a la veïna constel·lació de l’Escorpí. El vespre del 28 de setembre podreu veure el planeta roig situat dalt d’Antares, l’ull roig de l’aràcnid, separats uns 3º. Serà curiós veure Mart (Ares en grec) al costat de l’estel del mateix nom però oposat (Anti-Ares). Tots dos vermells però de natura ben distinta, un, un planeta, l’altre, un estel gegant roig. El dia següent, el 29, la festa celeste continuarà ja que si afegirà la Lluna. Tots tres cossos, la Lluna, Mart i Antares formant una línia recta de llumeneres.

Aquest mes de setembre Mercuri tornarà a ser visible al cel del capvespre. Molt pocs minuts després de la posta del Sol, podreu veure el fugisser Mercuri ben prop de l’horitzó. El 21 de setembre el planeta es trobarà a la seua màxima elongació occidental, a la màxima separació angular del Sol (26.3º). Tracteu de trobar-lo en direcció a l’oest en un horitzó lliure d’obstacles.Poc abans de l’eixida del Sol, mirant a l’est, a partir de les 6:30, podeu veure Júpiter en Càncer i Venus acostant-se a Leo. Però mentre el planeta gegant cada vegada es veurà més hores al cel ja que es manté estable en la seua posició, el planeta de la deessa de l’amor s’enfonsarà ràpidament en la lluïssor solar i, ben aviat desapareixerà de la vista en la segona quinzena del mes.

L’estiu ens deixarà el 23 de setembre. La matinada d’aquest dia, a les 4:29, el Sol creuarà l’equador celeste. Serà l’equinocci de tardor.

Després de mesos sense veure cap cometa a ull nu, és possible que setembre ens permeta veure’n un. Encara que jo sóc molt escèptic amb els tema de l’observació cometària.

Un equip d’astrònoms aficionats mantenen l’observatori automàtic Oukaïmeden situat a les muntanyes de l’Atlas al Marroc. L’any passat,  el 12 de novembre, Michel Ory de l’equip MOSS va descobrir el nou cometa C/2013 V5 (Oukaimeden) a través del telescopi de 0,5 m. de l’observatori. Les característiques i l’evolució des del descobriment donen pistes per que siga el nou cometa del segle i que puga ser observat a ull nu les pròximes setmanes. Durant el mes d’agost s’ha anat aproximant al Sol i a la Terra amb el resultat d’un augment de brillantor que l’ha fet passar d’una magnitud 10, només a l’abast dels telescopis fins a la magnitud 7, ja a l’abast dels prismàtics. Actualment se’l pot veure prop de l’horitzó est, poc abans de l’eixida del Sol. s’ha apropat molt ràpidament tant al Sol com a la Terra, per la qual cosa el seu increment de lluentor ha estat molt pronunciat des de la magnitud 10 a primers de mes i fins a prop de la magnitud 7 a la fi de mes quan va poder ser ja observable amb prismàtics, molt baix a l’alba cap a l’Est. Però no podrem gaudir d’ell molt de temps ja  que la seua declinació, separació respecte a l’equador celeste) anirà minvant i, quan assolisca la seua màxima lluentor, ja serà un objecte austral. En aquell moment el cometa aconseguirà la seva màxima magnitud de 5.5 mag. a meitat de setembre. Passarà pel periheli, la seua màxima aproximació al Sol, el 28 de setembre a una distància de 0.625 ua. Les imatges de l’objecte ens el mostren amb una coma gasosa verda i una cua de pols d’uns 10′ de longitud. Ja el veurem quan isca altra vegada per damunt l’horitzó en octubre.

Aquest mes el seguiment de la Lluna també serà interessant. El 9 de setembre podrem gaudir de la  tercera “SuperLluna” de 2014. Veurem el nostre satèl·lit més gran del normal degut a dos fets que es produiran de manera quasi simultània: la nit del dia 8 al 9 tindrem Lluna plena i, a més a més, aquesta es produirà unes 22 hores després del perigeu, moment de màxima aproximació a la Terra en la seua òrbita el·líptica. La matinada del dia 8 de setembre a les 05:29 la Lluna haurà arribat al perigeu, a la distància a la Terra de 358389 km, una mica més lluny de la Terra que la SuperLluna d’agost. Així que, unes hores després, veurem la Lluna ben gran encara que no tan gran com la del mes passat. Aquesta és la darrera SuperLluna de l’any, així que és l’última oportunitat per fer-li fotos.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart creixent Setembre 2 13 11
Lluna plena Setembre 9 03 38
Quart minvant Setembre 16 04 05
Lluna nova Setembre 24 08 13

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de setembre de 2014, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Foto: Comet Oukaimeden, pot ser vist poc abans de l’eixida del Sol, mirant cap a l’est, els primers dies de setembre. Imatge de Damian Peach. -De Sky and Telescope.

Agost acaba amb un aplec celeste

Lluna-Saturn2

S’acaba aquest estrany mes d’agost sense massa calor i, gairebé tots els dies amb núvols. L’observació astronòmica no ha estat fàcil. Algunes de les activitats previstes no han estat possibles i s’hauran de fer més endavant quan la metereologia ho permeta.

Tot i així, us deixe l’últim esdeveniment interessant del mes. Serà avui diumenge quan, en fer-se fosc, la Lluna, Saturn i Mart faran un aplec al cel. Aquesta nit del 31 d’agost a l’1 de setembre la Lluna s’hi aproximarà molt a Saturn. Poc després de la posta de Sol, ja podrem veure la Lluna ben prop del planeta i allí la podrem veure fins que s’amague rere l’horitzó cap a les 23:30. Serà, però a les 21:59 la màxima aproximació a Saturn. En aquell moment s’hi situarà a només 0,4º (distància centre-centre), i, per tant, a menys d’un radi lunar de la vora de la Lluna. Dues llumeneres brillants al cel, ben pròximes i Mart al costat espectant! Gaudiu de l’espectacle.

Imatge: Aproximació de la Lluna a Saturn. 31 d’agot 2014 a les 21:59. Stellarium.

Venus i Júpiter des de Tavernes

Venus-Jupiter-PlatjaTavernes

Són les 6 del matí i sona el despertador. Som al ple de l’agost i som a vacances. Que faig jo alçant-me abans que el Sol? Només un fenonem astronòmic inusual ha de ser capaç de tal proesa.

I és que com vaig contar ahir, els dos planetes més brillants, Venus i Júpiter, convergien aquesta matinada, poc abans de l’eixida del Sol.

Així que a les 6:15 ja erem allà, a la platja de Tavernes, per gaudir de l’espectacle celeste. Normalment, mirant cap a la mar, sempre hi ha brumes baixes que no et deixen veure l’horitzó però avui el dia era perfecte.

Venus s’hi trobava a només 0,2º del planeta Júpiter, tan junts que amb un dit amb el braç allargat era suficient per tapar-los. A ull nu era com si les dues llums es fongueren en una única llumenera.

Venus era l’objecte superior, el més brillant, mentre que Júpiter era l’objecte inferior, més feble. A la dreta Venus-Jupiterdels planetes, cap al sud-est, es podia veure les tres estrelles brillants del cinturó d’Orió, anunci del pròxim hivern.

Amb la càmera sobre el trípode (imprescindible per evitar tremolors a velocitats tan baixes d’exposició) he aconseguit algunes fotos preses des de la platja. S’hi veu allà lluny llums d’algun vaixell i les lluïssors rogenques de la futura eixida del Sol, a les 7:17. Però d’això ja en parlarem.

Nota: els pròxims dies encara es podran veure els dos planetes junts, però Venus cada vegada s’anirà allunyant de Júpiter i acostant-se al Sol.

Fotos. Conjunció Venus-Júpiter des de la platja de Tavernes. Hora 6:30. Enric Marco.

Venus i Júpiter junts la pròxima matinada

Demà dilluns 18, poc abans de l’eixida del Sol i mirant cap a l’est, podeu gaudir d’uns dels esdeveniments de la temporada d’estiu. S’ha de tindre en compte que l’encontre celeste entre Venus i Júpiter ocorrerà a poca altura així que no ha d’haver obstacles en aquesta direcció. Veure’ho des de la vora de la mar seria perfecte (si no hi ha núvols baixos).

Si heu estat seguint els moviments dels planetes, haureu notat que Venus i Júpiter es poden veure aquests dies a la matinada, abans de l’eixida del Sol.  Mirant cap a l’est, a partir de les 6 del matí des de principis del mes d’agost i més tard en passar els dies,  s’ha pogut veure la lluminaria de Venus com a estel del matí. Però Venus no ha estat quiet al cel respecte a les estrelles, sinó que de dia en dia s’ha anat movent en la direcció del Sol. En el camí ha trobat el planeta Júpiter i aquest dies s’hi està acostant cada vegada més. Però serà demà dilluns 18 d’agost de matinada el moment de la màxima conjunció planetària. A partir de les 6:15, Venus s’hi trobarà a només 0,2º del planeta Júpiter, tan junts que amb un dit amb el braç allargat serà suficient per tapar-los. A ull nu serà com veure dues llums foses en una única llumenera. Interessant de veure i, sobretot, de fotografiar.

Venus serà l’objecte superior, el més brillant, mentre que Júpiter serà l’objecte inferior, més feble. A la dreta dels planetes, cap al sud-est, podreu veure la constel·lació d’Orió, anunci del pròxim hivern, i l’estel brillant Sirius ben prop de l’horitzó.

Caldria destacar que en aquell moment els dos planetes passaran per damunt del cúmul estel·lar M44, el Pessebre. Però, és clar, això només serà visible amb telescopi. Ara bé, veure un planeta envoltat de centenars d’estels és una visió que no s’oblida.

Animeu-vos a matinar demà de matí que la visió celeste s’ho val.

El cel d’agost 2014

Just al bell mig de l’estació de l’estiu, acabant projectes i feines diverses abans de tancar la paradeta i agafar vacances, el cel s’entesta a romandre clar i seré, tacat de tant en tant d’algun núvol fugisser. Ja sé que a Catalunya els núvols i les tempestes s’ensenyorejaran dels cels els pròxims dies però, això és un afer del qual no puc fer-hi res. Tant de bo, pugués portar-ne unes poques pluges cap al meu País Valencià, a hores d’ara tant assedegat.Mirant cap al Sud, només fer-se fosc, aquest mes podrem gaudir de la vista de les constel·lacions zodiacals, l’Escorpi, Sagitari i Capricorn. De l’Escorpi dir que va ser el monstre que envià Zeus per acabar amb el pesat i repel·lent gegant caçador Orió, assejador de les belles Plèiades. L’ull rogenc del monstre rivalitza en brillantor i color amb el planeta Mart, Ares per als grecs. D’aquí que el nom de l’estel reba el nom d’Antares, és a dir l’anti-Ares.Si seguim la figura de l’Escorpi des d’un lloc elevat i fosc i amb l’horitzó sud ben lliure d’obstacles, podreu endevinar la seua forma corba amb l’agulló enrollat al final del cos. Just al costat de l’agulló, un observador normal en bones condicions d’observació podrà endevinar a ull nu una boireta difusa, que amb el telescopi es revela en tot el seu esplendor. És el cúmul obert de Ptolomeu, M7, ja que la descobrí l’astrònom grec allà per l’any 130. El cúmul consta d’unes 80 estels i es troba a uns 980 anys llum de distància.Els planetes continuen fent els seus moviments errants pel cel.Saturn, prou estàtic, en la constel·lació de la Balança, continuarà sent el planeta més interessant d’observar durant l’agost. Al telescopi la seua visió és espectacular aquests dies. Els anells ben dibuixats encerclen el disc planetari on s’hi poden endevinar núvols, tot acompanyat per la lluna gegant Tità i les més menudes Rea i Dione.

Però l’últim dia del mes podreu gaudir d’un interessant fet. La nit del 31 d’agost a l’1 de setembre la Lluna s’hi aproximarà força a Saturn. A les 21:59 del 31 d’agost serà a només 0,4º (distància centre-centre), per tant a menys d’un radi lunar de la vora de la Lluna. Dues llumeneres brillants al cel, ben pròximes!

El planeta Mart continua amb la cursa esborrejada pel firmament. El planeta roig es troba prop de la Terra i, per tant, el seu moviment sobre el fons del cel és molt ràpid. De dia en dia anirà movent-se cap a l’est. Si a meitat de juliol es trobava al costat de Spica (Virgo), ara al principi del mes d’agost es troba a mitjan camí entre aquesta estrella brillant i Saturn. Serà, però, el 25 d’agost, quan el planeta vermell i el dels anells facen un encontre ben pròxim, situant-se a 3,4º l’un de l’altre, Saturn dalt i Mart baix.

A més a més, els primers dies d’agost, de l’1 al 4, la Lluna s’anirà situant entre els planetes i Spica. Per tant, serà un bon referent per trobar-los al cel.

Els altres planetes s’hauran de veure a la matinada. Mirant cap a l’est, a partir de les 6 del matí, a primeries de mes o més tard en passar els dies, podreu veure la lluminaria de Venus, com a estel del matí. Cada dia que passe anirà eixit cada vegada més tard  mentre va aproximant-se al Sol. El dia 18 d’agost, a partir de les 6:30, s’hi trobarà a només 0,2º del planeta Júpiter. Serà com dues llums foses en una única llumenera. Interessant de veure i de fotografiar. Caldria destacar que en aquell moment els dos planetes passaran per damunt del cúmul estel·lar M44, el Pessebre. Però, és clar, això només serà visible amb telescopi. Ara bé, veure un planeta envoltat de centenars d’estels és una visió que no s’oblida.

La nit del 12 al 13 d’agost la Terra travessarà l’òrbita del cometa Swift-Tuttle i des d’un lloc fosc es podrien veure fins a 100 meteors per hora. Serà la tradicional pluja d’estels de les Perseides. Tanmateix enguany la Lluna plena haurà sigut només dos dies abans i, per tant, el cel estarà molt brillant, amb la qual cosa la visibilitat dels meteors serà molt dificil. Caldrà esperar un altre any.

La Lluna serà més interessant. El 10 d’agost podrem gaudir de la  segona “SuperLluna” de 2014. Veurem el nostre satèl·lit més gran del normal degut a dos fets que es produiran de manera quasi simultània: la nit del dia 10 tindrem Lluna plena i, a més a més, aquesta es produirà només 26 minuts després del perigeu, moment de màxima aproximació a la Terra en la seua òrbita el·líptica. El 10 d’agost a les 19:43 la Lluna arribarà al perigeu, a la distància a la Terra de 356896 km, 1364 km més prop que la SuperLluna de juliol. Així que veurem la Lluna una mica més gran encara. A fixar-s’hi.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart creixent Agost 4 02 49
Lluna plena Agost 10 20 09
Quart minvant Agost 17 14 26
Lluna nova Agost 25 16 12

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes d’agost de 2014, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.