Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Congrés

A Saragossa per parlar de la protecció del cel nocturn

0
Publicat el 4 de maig de 2023

El passat 30 d’abril vaig ser convidat a participar en la mesa redona per parlar de la col·laboració entre els astrònoms aficionats i els professionals. Els dos col·lectius que fan de la nit el seu mitjà de gaudi i/o de treball estan condemnats a entendre’s ja que moltes vegades estudien els mateixos objectes celestes però amb instrumental diferent. Altres vegades una observació necessita tant de desplegament humà i de material que només es pot realitzar amb l’ajuda dels astrònoms amateurs com ara una ocultació d’una estrella per un asteroide o per a un seguiment sistemàtic de l’atmosfera de Júpiter.En la mesa redona de temàtica Pro-Am parlàrem, entre altres, astrònoms aficionats consolidats en la investigació com ara Ramon Navas, expert en cerca d’exoplanetes des del seu observatori en Cabrils, Joaquín Álvaro, president de la Federació d’Associacions Astronòmiques d’Espanya i David Galadí-Enríquez, astrònom professional de l’Observatori de Calar Alto.

Jo vaig parlar de la necessitat que tots els astrònoms, especialment els amateurs, siguen activistes en la defensa de la nit. Que no es confien en que una vegada trobat un indret ideal fosc per fer les observacions o les fotos meravelloses del cel nocturn, això serà per a sempre. La indústria del Big Light vol enllumenar-ho tot i no s’aturarà si no troba oposició dels qui estimem la nit. Si no som activistes, després de les ciutats les empreses d’enllumenat voldran il·luminar ponts, muntanyes, platges, carrils bici, i moltes altres coses que encara ni ens imaginem. La preservació del cel fosc depén de nosaltres.

Ací us pose el parlament curt que vaig fer en l’Auditori del pavelló Etopia de Saragossa, evidentment en castellà.

Text de presentació de Cel Fosc al CEA 2023 de Saragossa. Text preparat però no llegit finalment. Però les idees son les mateixes.

Al Congrés de Pensament Crític i Divulgació Científica

0
Publicat el 7 de març de 2018

Dilluns passat, dia 5 de març, presentàrem les associacions d’astronomia amateur valencianes, l’Associació Valenciana d’Astronomia (AVA) i l’Agrupació Astronòmica de la Safor (AAS) al tercer Congrés de Pensament Crític i Divulgació Científica que s’ha celebrat aquesta setmana a la facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació de la Universitat de València.

Per estalvi de temps i donat que les nostres associacions astronòmiques fan activitats de divulgació de l’astronomia semblant, vàrem decidir presentar la nostra ponència conjuntament, Jordi Cornelles, com a president d’AVA i jo mateix, com a vice-president d’AAS.

Hem participat en una sessió amb un bon grapat d’associacions per presentar projectes de divulgació científica per a la futura Federació Valenciana d’Associacions de Divulgació Científica. Tots junts i coordinats podrem fer moltes coses.

Vàrem intervindre:

“Divulgadores y centros de enseñanza, una relación más cercana”, Alberto Aparici.

“Una oca en mi café”, Ignacio Crespo Pita.

“Divulgant la bellesa de l’Univers. Les associacions d’aficionats a l’astronomia AVA i AAS”, Enric Marco i Jordi Cornelles.

Quart es ciencia, divulgar ciencia en un pueblo”, Begoña Fanjul.

“Fiestas masivas como sustrato para la divulgacion cientifica: La Falla Inmaterial”, Francisco Grimaldo y Emilia López Inesta.

CEFIRE CTEM: Formando, divulgando y fomentando encuentros”, Elena Thibaut Tadeo y José María Sanchís Borrás.

SAPiencia: desde el ámbito local hasta la federación autonómica”, Avelino Vicente.

“Proyecto ASSTEC”, Nuria Carrasco Vela.

Piratas de la ciencia”, Eva Pastor Serra.

“Asociación IEEEsbUV”, Daniel Garcia Costa.

“De la necesidad del pensamiento crítico en el arte”, Mabel Fuentes.

“La mesa multidimensional”, Carlos Romá Mateo y Andreu Escrivà.

Imatges:

1.- Foto de família després de l’encontre.
2.- Jordi Cornelles, president d’AVA i jo mateix, com a vice-president d’AAS presentem una ponència conjunta sobre les nostres activitats de divulgació de l’astronomia.

Publicat dins de Ciència i etiquetada amb , , , , , | Deixa un comentari

Segona jornada de contaminació lumínica a Riba-roja de Túria

0

La segona jornada sobre el problema de la contaminació lumínica celebrada fa uns dies a Riba-roja de Túria (el Camp de Túria) s’ha acabat i caldria fer-ne un resum. Com la primera jornada celebrada fa un anys aquesta també ha acomplert els seus objectius en reunir en la mateixa sala, tècnics d’il·luminació d’ajuntaments, regidors encarregats del tema, astrònoms, biòlegs i fins i tot membres de la indústria. Els ponents han donat eines per enfrontar-se a aquesta pol·lució que malbarata recursos i de la qual estem començant a conéixer-ne els efectes sobre el medi ambient i la salut.

Inaugurada per l’alcalde Robert Raga, i pel cap d’Iniciatives Ángel Morales en representació del vicerector de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València, Jorge Hermosilla, les dues sessions de matí i vesprada comptaren amb la presència d’unes 50 persones que destacaren per la participació en els torns de preguntes als ponents i també posteriorment en les dues taules rodones.

La jornada començà amb la conferència del president de Cel Fosc, Fernando Jáuregui, que repassà les diferents normatives legals a l’estat i a Europa per a combatre les  instal·lacions i projectes públics i privats que afecte el cel nocturn. Ens explicà qué hauria de tindre una normativa per a ser útil en el control de la contaminació lumínica i quins han de ser el paràmetres que caldria controlar:
A. Flux emés a l’hemisferi superior (FHSi)
B. Color de la llum emesa
C. Nivells de llum màxims
D. Horari de flux reduït
E. Enllumenat no general

Susana Malón, física i CEO de Lumínica Ambiental, ens va fer un recorregut sobre els problemes culturals, mediambientals i de salut de la contaminació lumínica. Ens introduí en la tecnologia dels LED PC-Ambre que no tenen pràcticament emissió en la banda del blau. Finalment ens explicà diferents projectes d’enllumenat d’èxit a diferents poblacions que han adaptat el seu enllumenat a PC Ambre i han salvat el cel nocturn.

El professor de luminotècnia de la Universitat Rovira i Virgili, Josep Maria Ollé, ens donà una lliçó tècnica de la raó per la qual no és convenient la instal·lació de llums blanques, especialment leds d’alta temperatura de color. Ens féu saber que existeixen ja solucions de leds amigables amb el medi ambient amb temperatura de color sempre per sota del 2700 K i que són les que s’haurien d’utilitzar.

Després de dinar, la jornada es reprengué amb les xarrades dedicades als efectes visuals de la contaminació lumínica i com es mesura la contaminació lumínica des de l’espai. Per a això comptàrem amb la presència de Salvador Bará, professor d’Òptica de la Universidade de Santiago, que explicà el perquè no hi veiem bé amb la contaminació lumínica. El nostre sistema visual processa la informació que ens arriba a l’ull però la percepció que tenim depén de molts factors, de que hi haja llum suficient, no excessiva,  de l’edat, però sobretot del contrast. S’ha demostrat que el mínim per a detectar un objecte està al voltant de  1%. Si el contrast és molt baix, perdem capacitat de detectar objectes mentre que si és massa alt tenim una sensació visual desagradable. Finalment ens parlà de quina és la tonalitat agradable de la llum. Durant tota la història humana la nostra espècie ha estat il·luminada de molta llum blanca/blavosa durant el dia mentre que a l’ocàs i a l’alba la llum solar és més aviat càlida i amb poca intensitat. Per això ens resulta desagradable les il·luminacions vials nocturnes massa blanques o càlides intenses.

La darrera conferència va anar a càrrec de Alejandro Sánchez de Miguel, investigador de la University of Exeter. Ens explicà les tècniques d’estudi de la contaminació lumínica des de l’espai. Mitjançant les fotografies nocturnes fetes pels astronautes a bord de l’Estació Espacial Internacional s’ha aconseguit tenir un molt bon material científic per analitzar la contaminació lumínica en tot el món. Sánchez de Miguel se centra al final en l’estudi de  les imatges de la ciutat de València i de ciutats com Milà i Madrid que han fet o estan fent la transició a la tecnologia LED.

Les recomanacions de l’investigador són les següents:

A.- No utilitzeu cap tipus de llum amb temperatura de color per damunt de 3000 K.

B.- Si s’utilitza llums de 3000 K, és necessari reduir un mínim un 30% el nivell d’il·luminació i millor si és un 50%.

C.- Useu PC-Ambre o llum de menys de 2200 K ja que probablement contamine menys o igual que els llums de sodi d’alta pressió (HPS).

La jornada es completà amb dues taules redones, una al matí i l’altra a la vesprada, on es va fer un diàleg sobre el problema entre els ponents i els assistents.

Els dies després de la Jornada se celebra la IV Reunió científica de la REECL, Red Española de Estudios sobre Contaminación Lumínica. En una de les sessions ens reunirem amb diversos professionals d’empreses i fabricants de làmpades.

Agraïm als ponents l’aportació que han fet a la Jornada i a l’ajuntament de Riba-roja de Túria i el Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València tota l’ajuda rebuda.

Imatges:

1.- Presentació de la jornada per l’alcalde Robert Raga, i per Ángel Morales, en representació del vicerector de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València, Jorge Hermosilla.
2.- Fernando Jáuregui
3.- Susana Malón
4.- Josep Maria Ollé
5.- Taula redona del matí
6.- Salvador Bará
7.- Alejandro Sánchez de Miguel

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Per la protecció del cel nocturn des de la Palma

0

Eixida-Sol-Tenerife

Vivim en un món d’excessos. En poc més de 150 anys consumirem tot el petroli que el nostre planeta va trigar milions d’anys a processar. Fem un ús balafiador de l’energia. I un dels aspectes més cridaners d’aquest malbaratament energètic és la contaminació lumínica. Làmpades que llancen més del 50% de la llum cap a l’espai, projectors de poliesportius que  il·luminen tota la població cada vegada que hi ha partit, carrils bici amb llums encara que travessen zones naturals, invasió dels Leds sense avaluació ambiental. Som molts els afectats per la contaminació lumínica: astrònoms els primers, però també el medi natural i els ciutadans pel que implica pels efectes sobre la salut humana, sobre l’afectació als ritmes circadians en afectar la producció de melatonina.

Per tot això, la contaminació lumínica és un problema que s’ha d’afrontar des de molts fronts alhora. Aquesta vessant multi-disciplinar del problema de l’enllumenament excessiu, a deshora i amb colors inadequats, és la que va propiciar la creació de la Xarxa Espanyola de Contaminació Lumínica (REECL) ara ja fa cinc anys, en la que diversos grups d’investigació d’arreu de l’estat ens coordinem amb l’objectiu d’intercanviar experiències i col·laborem per estudiar la pol·lució lumínica i els seus efectes.La setmana passada, durant els dies 19, 20, 21 i 22 d’octubre, celebràrem la tercera Reunió Científica de la REECL, organizada per l’Oficina de Protección del Cielo de Canarias en l’illa canària de la Palma. Les reunions es realitzaren en Breña Baja (Playa de Los Cancajos) els dies 19, 20 i 22 d’octubre mentre que el 21 les sessions es feren en les instal·lacions  del Observatorio del Roque de los Muchachos (Garafía, La Palma).

POSTER_REECL_LaPalma2016

El primer dia es dedicà a la part més instrumental i observacional. Per saber realment l’abast del problema cal tindre dades i això només se sap realment amb mesures directes de la brillantor del cel nocturn prop i lluny de les ciutats i amb la construcció de nous detectors. En aquest sentit el projecte europeu STAR4ALL, liderat en Espanya pel professor de la Universidad Complutense de Madrid Jaime Zamorano, tracta de conscienciar la població europea sobre la pol·lució lumínica. En concret s’estan construint els detectors TESS que són més barats, més eficients i més sensibles als colors que els actuals.

lapalma_mapEn aquest primer dia també s’explicaren els resultats de les mesures in situ a través dels diversos territoris. El grup català exposà l’avaluació i seguiment de la brillantor del cel a Catalunya, especialment als parcs naturals. L’entorn de la Serra del Montsec, el lloc més fosc de Catalunya i on s’hi troben diverses instal·lacions astronò- miques, es troba amenaçat per la ciutat de Lleida que sembla que no té aturador pel que fa a la llum artificial emesa.

Nosaltres vam presentar els primers resultats de la variació de la brillantor del cel nocturn en el País Valencià després de tres anys de mesures. El nostre grup d’investigació Salvem la Nit de la Universitat de València manté una xarxa de detectors fixos i disposa de mesures obtingudes al llarg de gran part del territori. Ara ja podem començar a traure algunes conclusions del desastre.

Des del Observatori de Yebes se’ns contà les activitats de la població per controlar la contaminació lumínica i se’ns presentà els problemes encara més desconeguts de la contaminació radioelèctrica tan perjudicial per aquest observatori de radioastronomia.

La segona sessió del 20 d’octubre se centrà en els problemes de la introducció massiva de la tecnologia Led en l’enllumenat de les ciutats i que ha canviat completament el color del cel nocturn. Els leds blancs tenen un fort component blau que és perjudicial per al medi ambient i la salut humana. Poc a poc s’està tendint d’instal·lar leds excessivament blancs (6000-4000 K) a instal·lar leds més càlids (3000 K o menor) però  aquesta evolució no elimina el problema, només el redueix. La indústria ja disposa de leds ambre que NO tenen pic en la zona del blau i que presenten una eficàcia lumínica (lumens/Watt) equivalents a la dels leds clàssics. I la cosa va millorant ràpidament. Ja no hi ha excuses per il·luminar el cel amb colors adequats, amigables amb l’entorn.

LaPalma-EnricÉs molt interessant la labor que fa l’Oficina de Protección del Cielo de Canarias en la regulació i certificació de les lluminàries a les Illes Canàries. Les activitats científiques i tecnològiques associades als dos grans observatoris astronòmics internacionals depenen de la qualitat del cel nocturn i això suposa un gran retorn econòmic en les illes. L’enllumenat vial de les ciutats està estrictament regulat, especialment en l’illa de la Palma. Ací només es poden utilitzar làmpades de descàrrega de sodi d’alta pressió (groga com encara les de les nostres ciutats), de sodi de baixa pressió i leds color ambre (ambre pur i PC ambre) sense blau. I per suposat totes les luminàries són de flux hemisfèric superior instal·lat zero, és a dir, no es llença cap llum en direcció vertical ni horitzontal.

Per comprovar l’efectivitat de la regulació de l’enllumenat a l’illa, a la nit realitzàrem una excursió per visitar les instal·lacions d’enllumenat del municipi de San Andrés i los Sauces i Puerto Naos en Los Llanos.

A San Andrés y Sauces l’avinguda principal compta només amb llum PC Ambar que fa brillar l’entorn amb 15 lux fins les 12 de la nit, passant a només 5 lux a partir d’aquesta hora, amb una uniformitat perfecta i amb una eficàcia per làmpada de 88 lumens/Watt.

Però va ser a Puerto Naos, en el municipi de los Llanos en la costa occidental de l’illa, on l’experiència en directe del control de les instal·lacions lumíniques fou més gran. En aquesta urbanització costera, en cada post de llum convivien dues luminaries: una de led càlid a 3000 K, i una altra de led ambre pur. I a les 12 en punt de la nit veiérem en directe com el led càlid s’apagava i la ciutat quedava inundada en una llum de color ambre que resulta molt relaxant i poc contaminant.

Puerto-Naos-pre12 Puerto-Naos-post12

El dia següent 21,  la conferència es traslladà a l’Observatori del Roque de los Muchachos. Allí es parlà de l’afectació sobre la salut humana de la llum led de dispositius mòbils com ara portàtils, mòbils i tauletes. S’hi parlà també de com afecten a l’ambient marí la iluminació amb leds blancs de les ciutats costeres. La resta del dia la passàrem visitant les instal·lacions de l’Observatori. Aquest observatori és, ara mateix, el més important de l’hemisferi nord pels telescopis instal·lats i pel cel nocturn que gaudeix. I com que la visita als telescopis va ser extensa i l’observació posterior del cel nocturn va ser impactant per a tots els que veníem de la hiperenllumenada península ibèrica, deixaré l’explicació per a un posterior apunt.

IMG_9360-4Deixàrem l’illa de la Palma la vesprada del 22 d’octubre amb un gust agredolç. Dolç per l’èxit de la xarxa de col·laboració que em muntat al voltant de l’estudi de la contaminació lumínica des de tots els aspectes. Hem retrobat amics, hem fet noves coneixences, hem resolt dubtes i, més important encara, ens hem plantejat nous reptes. La sortida tenia també algun aspecte agre, com veure que es poden fer les coses bé en el tema de l’enllumenament i com els nostres ajuntaments, quan tenen un poc d’interés, s’apanyen instal·lant leds càlids. Així que cal treballar més…

Fotos:

1.- Eixida de Sol darrere de l’illa de Tenerife, amb el Teide ben present, vist des de la Palma. Enric Marco.
2.- Cartell de la conferència.
3.- Enric Marco presenta els resultats sobre el País Valencià. Alejandro Sánchez de Miguel.
4.- Leds 3000 K – Ambre pur abans de les 00 h. /  Ambre pur a partir de les 00 h. en Puerto Naos. Salvador Ribas.
5.- Parc a San Andrés y Sauces. Llum PC Ambar. Enric Marco

Contaminación lumínica: Unha nova fronteira

0

Santiago2015-EnricMarco

La contaminació lumínica és un problema que s’ha d’afrontar des de molts fronts alhora. Aquesta vessant multidisciplinar del problema de l’enllumenament excessiu, a deshora i amb colors inadequats és la que va propiciar la creació de la Xarxa Espanyola de Contaminació Lumínica (REECL) ara ja fa tres anys, en la que diversos grups d’investigació d’arreu de l’estat ens coordinem i col·laborem per estudiar la pol·lució lumínica i els seus efectes.

En el marc de la Universidade de Verán de la Universidade de Santiago de Compostela, els dies 2, 3 i 4 de Setembre de 2015 es van celebrar les Jornades sobre Contaminació Lumínica CONTAMINACIÓN LUMÍNICA: UNHA NOVA FRONTEIRA organitzades per Salvador X. Bará i Josefina F. Ling. AqueIMG_3958nstes jornades s’emmarquen dins dels actes de l’Any Internacional de la Llum que s’han estant realitzant al llarg de l’any en la Universidade de Santiago de Compostela.  A més a més de contribuir a les jornades amb diverses ponències també vam aprofitar per mantindre la II Reunión Científica de la Red Española de Estudios sobre Contaminación Lumínica (REECL). La primera Reunió Científica es va celebrar l’any passat al Montsec.

L’objectiu d’aquestes Jornades realitzades a la Facultade de Óptica e Optometría va ser  oferir un espai d’encontre i de formació multidisciplinar sobre el problema de la Contaminació Lumínica, una nova frontera del coneixement amb repercussions directes sobre les decisions públiques en matèria d’il·luminació sostenible.

IMG_6664Els nous sistemes d’enllumenat públic estan substituint les tradicionals làmpades de sodi d’alta pressió que tenim als nostres carrers. Els Leds s’estan imposant a tot arreu només per l’estalvi econòmic que suposen en la factura de la llum. I la pregunta pertinent és aquesta: És suficient aquesta raó? O cal mirar els pro i els contres abans? Cal reduir l’emissió de CO2 a qualsevol preu (mediambiental)?

Si bé aquest estalvi es interessant per a les economies malmeses dels ajuntaments, la instal·lació de Leds de llum blanca per a enllumenat vial s’està fent sense cap informe d’impacte ambiental, ni tan sols es planteja si tindrà afectacions. En les jornades de Santiago parlarem del tema, i de com la llum blanca, amb una forta component blava, té uns efectes comprovats sobre les ecosistemes terrestres i marins i, encara més, té una incidència directa sobre la inhibició sobre la producció de melatonina en humans.

Si ja està clar que la llum de sodi groga als carrers té els dies comptat, caldria estudiar si es pot il·luminar utilitzant la nova tecnologia Led amb la mínima afecció possible.

El Led PC Ambre és el més adequat per a zones de protecció mediambiental o astronòmica com els que s’han instal·lat a l’illa de la Palma a Canàries. També es poden instal·lar a ciutats si es pretén conservar el color tradicional groc dels carrers. El seu espectre d’emissió no té pràcticament cap emissió en la zona del blau i, per tant, és el menys nociu per als ecosistemes nocturns i, per suposat, per als humans.

La majoria dels ajuntaments, però, ja ha optat per abandonar el càlid color groc dels carrers i vestir les ciutats de blanc. Generalment s’instal·len Leds blancs freds, amb una forta component blava, altament nociu, en el seu espectre d’emissió. Aquest pic blau es pot minimitzar utilitzant Leds de temperatura de color molt baixa, de 3000K o millor 2700 K o inferior, normalment anomenats Leds càlids.

Espectre d'un led blanc fred amb una forta pic en el blau
Espectre d’un led blanc fred amb una forta emissió en la zona del blau

Però en Santiago es parlà també de les formes de mesura de la contaminació lumínica. Com a científic no ens serveix dir que “em sembla que hi ha molta llum” sinó que hem de ser capaços de “mesurar i dir quanta llum tenim”. Sense dades concretes no podem previndre ni solucionar problemes. Per això, a banda de presentar dades en xarxes com la Rede galega do Brillo do ceo nocturno  o la xarxa promoguda per la REECL, s’hi presentaren diversos dispositius per mesurar la contaminació lumínica des de terra o des de l’espai amb les imatges nocturnes des de l’espai amb el projecte Cities at night.

trevincavialacteaAlgunes zones del planeta conserven encara la bellesa natural del cel estrellat i han de ser preservades. El municipi de A Veiga y Trevinca a Galicia ha obtingut la certificació Starlight, que l’avala com a destí turístic astronòmic. Els seus impulsors Óscar Blanco i Pablo Canedo ens explicaren la bellesa del lloc i com la climatologia (és una de les zones amb menor pluviometria de Galícia), l’altitud d’A Veiga i la foscor del cel van ser els condicionants perfectes.

Més prop de casa, Susana Malón ens contà els seus treballs sobre l’enllumenament d’Aras de los Olmos (els Serrans) per aconseguir una altra destinació StarLight. Cal recordar que tot l’Alt Túria valencià està en la zona d’afectació del gran telescopi instal·lat al Pico del Buitre a la Serra de Javalambre. A més a més en Aras es troben els telescopis de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València i els telescopis de l’Associació Valenciana d’Astronomia. Susana ha fet un gran treball per aconseguir una il·luminació sostenible i sense afectació a l’astronomia.

El nostre grup Salvem la nit presentà dues ponències, una de la didàctica de la contaminació lumínica a partir de la nostra experiència en Expociència 2015 i una altra sobre els metalls tòxics presents en els dispositius d’enllumenat.

IMG_4029nL’últim dia les Jornades es desplaçarem a Vigo, a Centro de Visitantes del Parque Nacional Marítimo-Terrestre das Illas Atlánticas de Galicia. Després d’una visita i explicació per part del seu director José Antonio Fernández Bouzas de la qualitat del cel nocturn en les Illes que formen el parc , ens tocà explicar en la ponència que tancava les Jornades els efectes de la contaminació lumínica sobre els ecosistemes terrestres i marins. Les Jornades foren clausurades per la directora general de Conservación da Natureza, Verónica Tellado (Nota de la Consellería de Medio Ambiente)

Unes Jornades que han servit per aprofundir en un tema candent i del qual la gent no n’és totalment conscient. Ha de quedar clar que la contaminació lumínica no és un problema d’estalvi energètic. Els nous Leds també contaminen. Per això cal que s’utilitzen els que menor incidència tinguen sobre la vida silvestre i sobre la salut humana.

Informació:
Fullet en gallec: Contaminación lumínica: Unha nova fronteira
Fullet en castellà: Contaminación lumínica: una nueva frontera

Fotos:
1.- Enric Marco en la conferència Efectes mediambientals de la contaminació lumínica. Vigo, 4 de setembre 2015.
2.- Visita a l’Observatorio Astronòmic Ramón María Aller.
3.- Angel Morales ens parla de les bombes químiques de l’enllumenat públic. Santiago, 3 de setembre 2015.
4.- Trevinca, de la web de la Federació Gallega d’Astronomia i Radioastronomia.
5.- Acte de coenda a Vigo amb Salva Bará, Verónica Tellado i Jaime Zamorano.

Reunits a Terol

0

Els congressos són els examens presencials dels científics. Tots els que ens dediquem a això de la ciència hem de passar, de tant en tant, per davant d’una audiència per explicar el treball que fas. Amb 15 minuts has de contar els teus resultats davant d’un públic que treballa en el mateix tema i, són, per tant, especialistes. I després venen les preguntes.

Xerrada-SEALa sang, però, quasi mai no arriba al riu, per sort.

Els congressos també serveixen per conéixer altra gent que treballa en el teu camp i, que, potser, només coneixes dels seus articles, i, sobre tot, et permet conéixer temes d’altres camps allunyats del teu. Això passa a les anomenades sessions plenàries.

Tot, però, no són flors i violes. Les successives retallades en investigació fan cada vegada més dificil acudir als congressos científics, sobre tot si estan fora d’Europa. I alguns investigadors joves que solen ser els més actius i productius, pel tipus de contracte que tenen no poden demanar finançament.

Poster-SEA Selfie-SEA Fa uns dies vaig estar a la XI Reunió Científica de la Sociedad Española de Astronomía a la petita i ben cuidada ciutat de Terol. La van fer a les instal·lacions del CEFCA, institut de recerca de les ciències del cosmos que està al càrrec del nou observatori de Javalambre, situat a només 7 quilòmetres en línia recta del nostre observatori d’Aras de los Olmos. En el congrés vaig exposar els nostres últims treballs sobre la contaminació lumínica al País Valencià amb algunes novetats interessants respecte a la ciutat de València que ja aniré detallant els pròxims dies.

Anna Boluda ha fet uns vídeos magnífics sobre la trobada. Aniré posant-ne per ací alguns d’ells per il·lustrar algunes de les xarrades que més m’han interessat.

I també les sessions van ser piulades (twitejades) i, per això, els piuladors “oficials” ens vam fer una foto després de la foto oficial del congrés. Tuiter-SEA

 

Vídeo: Resum del congrés. Jo isc al minut 0:29. Anna Boluda.
Foto 1: Exposició dels resultats de la campanya de conscienciació ciudadana del problema de la contaminació lumínica al País Valencià. Enric Marco.
Foto 2: El meu pòster. Enric Marco.
Foto 2: Selfie amb els piuladors més actius del congrés.
Foto 3: Els piuladors del congrés.

Publicat dins de Ciència i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

L’Any Internacional de l’Astronomia acaba finalment

1

IYA2009

El 2009 ha estat l’Any Internacional de l’Astronomia. Com ja he dit moltes vegades des d’aquestes pàgines, els astrònoms celebràvem els 400 anys de l’ús astronòmic del telescopi per Galileo Galilei i el naixement de l’astronomia moderna.

S’han fet multitud d’actes a tot arreu i, ara fa uns dies, ha calgut fer balanç de les activitats realitzades a una assemblea a Granada.  Allí he hagut de contar que hem fet des de la Universitat de València. Sota la categoria d’IYA2009 ja podeu veure un tast del que hem fet per ací. I vist el que han presentat els companys de la Universitat de Barcelona o els de la Complutense de Madrid el resultat no ha estat malament. Estem en un bon nivell.

Això si, s’han presentat bones idees que haguerem pogut aprofitar.  La Universitat de Barcelona va aconseguir emetre l’espot de l’Any Internacional de l’Astronomia a la pantalla gegant del Nou Camp abans de tots els partits del Barça. Quina propaganda més gran i original! Milions de persones s’hauran assabentat de l’aniversari!

Segueix…

El que més surava en l’ambient era el temor a perdre els contactes aconseguits aquest any. Una xarxa de divulgació de l’astronomia que sembla que ha donat els seus fruits. Segons ens contà la coordinadora Montserrat Villar, s’han fet unes 3000 activitats a tot l’estat, amb un promig de 200 a 300 mensuals.

Al País Valencià s’han realitzat 345 actes astronòmics mentre que a Catalunya el nombre ha arribat a 406. Són molts però no són tots ja que sabem del cert que un nombre important dels actes realitzats no s’han notificat a la web de l’Any Internacional.

Els astrònoms aficionats han fet també centenars d’activitats, destacant les festes d’estrelles i l’observació de les Persèides del 12 d’agost.

Cadascú ha contat la seua a la seu de l’Instituto de Astrofísica de Andalucia on hem estat dos dies parlant i pensant que farem en el futur.

I com a postre ens han portat a veure la pel·lícula Evolución al planetari de Granada. Tracta d’explicar les dues evolucions de l’Univers, la química, com s’han format les estrelles i els elements químics i la biològica, com a partir d’aquests elements essencials s’ha desenvolupat la vida a la Terra. Realitzat per l’equip del planetari de Pamplona fa esment, per tant, a les dues celebracions de l’any 2009, el naixement de l’astronomia moderna amb Galileo (Any Internacional de l’Astronomia) i l’Any Darwin que commemorava el segon centenari del naixement del biòleg i els 150 anys de l’edició de L’Origen de les Espècies. Si teniu la oportunitat de veure-la no us ho perdeu. S’ho val.

Una vegada acabat el congrés, vàrem aprofitar les últimes hores per visitar el Parque de las Ciencias de Granada, modern complex de divulgació de la ciència, que em va permetre veure el que es pot fer amb una idea clara del que vols comunicar. Res a veure amb el Museu de la Ciència de València on el continent, l’edifici de Calatrava, s’ha menjat el contingut, la ciència i la tècnica, que no ha estat mai ben cuidat.

Foto: L’Intituto de Astrofísica de Andalucia, Enric Marco.

Publicat dins de IYA2009 i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

De Palma estant (IV). L’amistat renovada

1

Mars-Comet-NASA

El congrés de física solar acaba amb nous contactes. I aleshores passe de les amistats i coneixences professionals a les amistats virtuals. La visita a l’illa de Mallorca tenia un valor afegit que no havia desvelat fins ara. Vaig a conéixer en persona a la meua primera i més constant lectora, la que s’ha guanyat el títol de “Lectora preferida“, Victòria, El pèndol de petites oscil·lacions.Victòria em rep en sa casa juntament amb J. Ella és tota amabilitat i pau. Una llarga conversa sota els arbres en el que destaca un nesprer que ja presenta les flors que prompte seran fruits. La poesia, el record de Xesca, el cel de setembre, tot és tema de conversa. Que és d’estrany això dels blocs de Vilaweb! Permet fer amistats virtuals que després no deceben en fer-se reals. Aquesta casa virtual que ens acull ens permet expressar els nostres anhels comuns sobre el món i sobre el nostre país.

Segueix…

A la nit, tal com vaig prometre, cal posar en estació del telescopi de Lidl que va comprar per recomanació meua. Les nits, com ja passa tota la setmana, s’omplen de  núvols de pluja tot just cau la nit, després de l’horabaixa. Només podem veure el gegant del cel, Júpiter amb la seua cort de 4 satèl·lits, en fila i situats tots a un costat. Els fotons de llum que provinents del planeta li arriben només a ell, encenen les pupil·les del nen amatent a les meues explicacions. Els nens són sempre els millors alumnes. Crèduls de vegades però sempre curiosos i sense vergonya per preguntar. Llestos en definitiva.

I sota la nit mallorquina parlem de constel·lacions, de galàxies llunyanes, d’estels blaus i rojos o eren verds i taronges? Finalment la pluja fina comença a mullar el telescopi i cal cercar recer a una bona taula per fer la xerrada nocturna.

I escolte la dolça parla mallorquina que et sobta de vegades amb paraules bellíssimes però desconegudes per a mi com ara xapar.

Al matí els rellotges de Sol de Rafael Soler, situats ací i enllà per tot el passeig marítim, marquen les hores sota un Sol benigne que no crema mentre ens dirigim a la bella catedral de Palma per veure altra meravella illenca, la capella del Santíssim on s’hi troba un grandiós retaule ceràmic de l’artista de Felanitx, Miquel Barceló. Però mentre hi arribem ens delectem en l’onada de color que el rosetó de llevant projecta sobre el centre del temple. Onades de blaus, grocs  i rojos que pinten les cares i els cossos dels visitants que es deleixen per banyar-se en aquesta llum celestial…I finalment arribem a l’obra de Barceló. A la dreta una ona gegant en perpetua caiguda mentre un estol de peixos s’enfonsa cap a nosaltres. Estrelles de mar, gambes i algun ham esperant que un peix s’hi enganxe.

A l’altre costat tot un món vegetal, pans cruixents, figues, albargines,… I al centre apareix un Crist fantasmal.

Fora ja passegem. Cort, l’ajuntament de Ciutat, amb un rellotge amb nom de figuera amaga la firma de l’autor al costat de la porta principal. Mestre Caragol puja la paret des de fa segles..

I la plaça de Santa Eulàlia, lloc indigne on eren ajusticiats els pobres jueus mentre l’església acull encara, com fa segles, la noblesa illenca.

I dinem a Valldemossa, a un indret ben plaent, ple d’història i bon menjar. I conec les coques de patata de Ca’n Molinas que semblem monetes de Pasqua però que se’t desfan a la boca en tastar-les.

Gràcies, Victòria, per fer-me conéixer alguns dels secrets de l’illa. Tinc la sensació d’haver tocat un bocí de cel.

Publicat dins de Personal i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari