Pols d'estels

El segon mes de l’any 23 comença amb un fred rigorós que ens ha deixat una mica de neu en les muntanyes valencianes. Una frescor que ara maleïm però que hauria de ser d’allò més normal en aquest dies que estrenem any. Acostumats a temperatures de vertigen a finals d’anys ara que tornem a la normalitat, ens sorprenem.

L’arribada del fred hivernal ha vingut acompanyat de cel rasos que ens han permés reprendre les observacions nocturnes. Nits seguides de cels sense núvols ens han deixat continuar les visites nocturnes als telescopis per admirar els planetes (venus, Júpiter i Mart) que decoren aquests dies la volta celeste.

Els darrers dies de l’any passat i els primers d’aquest ens ha portat la presència del cometa C/2022 E3 (ZTF) que ara mateix es passeja per les constel·lacions septentrionals.

Febrer també és el mes de la constel·lació gegant d’Orió sempre vigilat per Taure, protegint les Plèiades. Les tres estrelles alineades, el cinturó d’Orió, la fan molt distingible al cel hivernal.

Planetes

Els planetes Mart en Taure, Júpiter i Venus en Peixos seran les llumeneres de la nit de febrer. Els dos darrers s’aniran buscant per trobar-se finalment el dia 1 de març. Mercuri i Saturn ja no han deixat de ser fàcilment visibles en les llums del capvespre.

Saturn deixarà de ser visible després de la posta de Sol al llarg d’aquest mes. De mica en mica s’ha anat acostant a la direcció del Sol i no s’arriba a veure la seua suau lluentor en la brillantor del cel del capvespre. Ara mateix es troba físicament a l’altra banda del Sol i de fet el 16 de febrer el planeta es trobarà en conjunció solar. Saturn passarà a una distància aparent de només 1° 15´ de la posició del Sol, una distància angular equivalent a un poc més que dues llunes plenes. En aquest moment el planeta estarà en el seu punt més allunyat de la Terra, a 10,81 unitats astronòmiques.  Saturn deixarà de ser un objecte vespertí a ser-ne un de matutí.

A mesura que passen el dies del mes, mirant cap a l’oest i després de la posta del Sol veurem com Venus s’anirà separant de la direcció solar. Per això serà cada vegada més brillant en mostrar més superfície il·luminada cap a nosaltres i, a més a més, la seua presència al cel vespertí serà més i més llarga. El planeta s’anirà acostant cada vegada més a Júpiter per confluir amb ell, formant una bella conjunció el primer dia de març.

Júpiter, ja ben baix en el cel vespertí, encara mostra la seua bellesa observat la telescopi. Tanmateix ja li queda poc de ser el rei de la nit. A mitjan del mes de març estarà ja massa a l’horitzó després de la posta de Sol i deixarà de ser observable. La nit del 22 de febrer una lluna molt fina de 2 dies farà trio amb Júpiter i Venus. Un bon moment per fer-ne una foto.

Finalment Mart, en Taure, és encara prou brillant per agafar el relleu com a rei planetari en el cel nocturn quan Júpiter ens abandone en març.

Mercuri, ara mateix és un planeta matutí. El podrem veure en Sagitari poc abans de l’eixida del Sol cap al sud-est però només durant la primera quinzena del mes.

El cometa C/2022 E3 (ZTF)

El cometa C/2022 E3 (ZTF) s’aproxima actualment a la Terra. Molts aficionats ja li han fet belles fotografies. El primer de febrer farà la màxima aproximació a la Terra, a una distància de 0,28 ua, i a 1,16 ua del Sol. Serà  visible a ull nu (en llocs molts foscos sense presència de llum artificial nocturna) amb una magnitud m = 6,3. Josep Maria Trigo de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE – CSIC) ens ho conta en El cometa verde ZTF ha aumentado su magnitud y ya se puede ver a simple vista.

A continuació podeu veure una carta celeste amb la posició del cometa fins a mitjan mes de febrer. A destacar el dia 6 de febrer quan se situarà al costat de l’estrella brillant Capella de la constel·lació d’Auriga. Bon moment per tractar de buscar-lo amb els prismàtics. El problema serà la Lluna que ara comença a créixer i que el dia 6 serà pràcticament plena.

La localizació actual del cometa en el cel nocturn pot veure’s en la carta celeste oferida per The Sky Live.

Pluja de meteors

En febrer només tenim una pluja interessant, la dels α-Centàurids. Amb una activitat llarga, de quasi un mes, entre el 28 de gener i el 21 de febrer, el màxim serà el 8 de febrer. La taxa màxima de meteors visible és tanmateix baixa, de només d’uns 6 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Centaure. El cos responsable de la pluja no ha estat completament identificat. El millor moment per observar-la serà la matinada del dia 8 mirant cap al sud.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de febrer de 2023. I tot això gràcies al Planetari de Quebec i al JPL.

Imatge:

1.- C2022 E3 (ZTF)- Alessandro Bianconi, 27 January 2023,  CC BY-SA 2.0

Comença l’any 2023. Deixem enrere l’any més càlid des que es tenen registres. El 2022 s’ha caracteritzat per dies amb temperatures massa elevades. Des del punt de vista astronòmic em fa la sensació que hi ha hagut pocs dies de cel ras, que hagen permés la contemplació completa de la nit. El canvi climàtic avança sense aturador.

El primer mes de l’any ens continuarà mostrant tots els planetes visibles poc després de la posta del Sol, llevat de Mercuri que passarà ràpidament a ser un planeta matutí.

Com a esdeveniments especials podrem gaudir de la primera pluja de meteors important de l’any, els Quadràntids, la conjunció ben pròxima de Venus i Saturn el 22 de gener i el cada vegada més brillant cometa C/2022 E3 (ZTF).

Al final de la primera setmana de gener Mercuri deixarà de ser visible després de la posta de Sol i en pocs dies passarà a ser un planeta matutí. El 26 de gener, Mercuri assolirà el seu punt més alt en el cel matutí. La configuració serà difícil d’observar, ja que el planeta apareixerà a només 20° sobre l’horitzó est. El 30 de gener, Mercuri arribarà a la seua major elongació cap a l’oest poc abans de l’albada. Això vol dir que Mercuri aconsegueix la seua major separació del Sol, en la seua aparició matutina.

Saturn, ja molt prop de l’horitzó sud-oest en fer-se fosc, és cada vegada més difícil d’observar.  El 22 de gener, a la posta del Sol, es podrà veure una aproximació molt propera dels planetes Venus i Saturn ben prop de l’horitzó sud-oest.

Venus, ben visible a la posta del Sol, anirà pujant i allunyant-se de l’horitzó sud-oest.

Júpiter i Mart son, ara mateix els objectes més brillants del cel. Venus en guanyar altura també es farà més brillant.

El 3 de gener a fer-se de nit la Lluna i Mart estaran en conjunció amb la Lluna a només 0° 32´ al sur de Mart, en direcció de la constel·lació de Taure. Aquesta separació és equivalent al diàmetre de la Lluna plena.

Del 22 al 26 de gener la Lluna anirà passant prop de tots els planetes per assenyalar-los. El 22 i 23  de gener una Lluna fina passarà prop de Saturn i Venus. La matinada del 26 de gener passarà a 1° 48´ al sud de Júpiter. El 31 de gener a la matinada, la Lluna passarà a 0° 06´ al sud de Mart, en la constel·lació de Taure.

Cometa C/2022 E3 (ZTF)

A principis de març de 2022, els astrònoms van descobrir el cometa C/2022 E3 (ZTF) amb la càmera de camp ampli de la Zwicky Transient Facility del Telescopi P48 de Mount Palomar en California (EEUU). Des d’aleshores, el nou cometa de període llarg ha augmentat considerablement la lluminositat; actualment en la constel·lació septentrional Corona Borealis i s’ha de veure abans de l’alba. Encara és massa dèbil per ser vist sense telescopi però s’espera que augmente de brillantor i d’altura al llarg del mes de gener. Tots esperem que es puga veure a ull nu i siga espectacular.

Distància mínima al Sol

El 4 de gener, a les 17:17, la Terra seguint la seua òrbita el·líptica al voltant del Sol passarà pel periheli. Serà el moment de la mínima aproximació al Sol. En aquest moment el nostre planeta estarà a 0,9833 unitats astronòmiques (147,1 milions de km) del Sol. Al començament de l’hivern resulta que estem més prop del Sol. Evidentment les baixes temperatures son conseqüència de la inclinació de l’eix terrestre que en aquestes dates ens dona raigs solars molt inclinats.

Conjunció entre Venus i Saturn

El 22 de gener, a la posta del Sol, es podrà veure una aproximació molt propera dels planetes Venus i Saturn ben prop de l’horitzó sud-oest. A les 20:36, ja sota l’horitzó i, per tant no visible, l’aproximació de Venus arribarà a només 0° 21´ al sud de Saturn.

Pluja d’estels

Gener també presenta una pluja d’estels interessants. Llàstima que la proximitat dels dies de lluna plena deslluirà l’espectacle celeste.

Pluja de meteors Quadràntids. Activitat entre el 12 de desembre i el 12 de gener, amb un màxim el 3 de gener. La taxa màxima observable serà de 120 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació del Bover. El cos menor 2003 EH1 i el cometa C/1490 Y1 són els responsables d’aquesta pluja. El millor moment per a observar-les serà unes hores abans de l’alba del dia 4 de gener, quan el radiant s’eleve per damunt de l’horitzó nord-est de l’esfera celeste.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de gener de 2023. I tot això gràcies al Planetari de Quebec i al JPL.

Imatge:
Un meteor de Camelopardalis en Prades. Miquel González Page. 24 maig 2014. (CC BY-NC-ND 2.0).

Entrem en el mes de desembre i enfilem directament cap al solstici d’hivern i, per tant, al final de la tardor. Ha plogut i alguns dies ha fet fred però la neu només ha arribat a les contrades més interiors del País Valencià i als Pirineus. La tardor ha estar calenta, sembla. Tanmateix el cel nocturn continua inalterable com sempre, potser més contaminat que mesos enrere. Només ens faltaven els llums exagerats de Nadal i l’estrella lluminosa a dalt del Temple de la Sagrada Família a Barcelona per acabar de perdre els pocs estels que encara eren visibles des de la ciutat. Ens furten la nit i no ens adonem que així perdem part del nostre patrimoni cultural.

Al desembre direm pràcticament adéu als planetes gegants Júpiter i Saturn que ens han acompanyat durant les nits des de l’estiu. Venus, però, continuarà brillant al cel del capvespre. Res de fet destacable llevat que, potser, tinguem un cometa a la vista per a la segona quinzena del mes.

Júpiter i Saturn continuen en la constel·lació de Capricorn.  A la posta del Sol ja es trobaran cap al sud-oest i només seran visibles durant les primeres hores de la nit.  Venus, més prop de l’horitzó sud-oest, encara serà l’objecte més brillant del cel. És interessant veure’l per un telescopi i meravellar-nos amb la seua fase creixent mirant cap al Sol ja post. La Lluna es desplaçarà entre els planetes del 6 al 10 de desembre. El capvespre del 7, però, serà especial. Una lluna molt fina de 3 dies se situarà entre Venus i Saturn, quedant Júpiter més allunyat. Una filera de 3 planetes i una bella lluna.

L’espectacle del mes serà, potser el nou cometa C/2021 A1 (Leonard). Fou descobert per G. J. Leonard al Mount Lemmon Observatory el passat 3 de gener de 2021, essent així el primer cometa descobert d’enguany (per això té el paràmetre A1 al nom). Ja s’ha convertit en un objecte de desig dels astrofotògrafs i amants del cel en general. El 12 de desembre de 2021 el cometa passarà a 0,233 ua (34,9 milions de km) de la Terra i el 18 de desembre de 2021 a 0,028 ua (4,2 milions de km) de Venus. El moment de màxima aproximació al Sol, el periheli, serà el 3 de gener de 2022. Podria ser visible a ull nu el desembre de 2021. A una magnitud aparent de 4, hauria de ser un bon cometa observable amb prismàtics. Tanmateix cal no emocionar-se encara. Els cometes són moltes vegades una gran decepció. Esperarem. Més informació a Cometografia.es, el bloc de l’amic Pepe Chambó, caçador de cometes.

El mes de desembre és també temps de pluges de meteors. La més important serà la pluja dels Gemínids. Aquesta estarà activa entre el 4 i el 17 de desembre, i el màxim serà durant la matinada del 14 de desembre. La taxa màxima observable de meteors, sempre des de llocs foscos, podria arribar a ser de 120 meteors per hora. El radiant, o indret del cel del qual semblen vindre, es troba en la constel·lació de Gèminis. El misteriós asteroide actiu  (3200) Phaethon, amb episodis d’emissió de gasos, n’és el responsable.

Finalment la tardor acabarà el 21 de desembre a les 16:59. Serà el moment del solstici d’hivern, el dia més curt de l’any. Començarà l’hivern.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de desembre de 2021. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges
1.- L’Observatori de La Silla en Xile. ESO/José Francisco Salgado (www.josefrancisco.org) (CC BY 2.0)
2.- Una Lluna de 3 dies prop de Venus, Saturn i Júpiter, 7 de desembre 2021 a les 19:00. Stellarium.
3.- El cometa C/2021 A1 Leonard el 28 de novembre 2021 a les 06:00. Apilat de 13 fotos de 60s cada RVB (total 39 mins) Bayfordbury Observatory ( University of Hertfordshire) (CC BY-SA 2.0)

Avança l’agost i comença l’espectacle quasi màgic de la pluja d’estels més important de l’any: els Perseids. Una visió que no t’has de perdre per captar de primera mà les meravelles del cel i adonar-se de la connexió intima de la existència de la vida amb l’entorn còsmic. Cel i terra unides per les llums efímeres causades per la combustió de la pols d’un cometa llunyà. Per gaudir d’aquest show nocturn cal buscar un indret fosc, lluny dels enllumenats exagerats de les ciutats. Així que si preteneu veure els meteors de la ciutat estant, no cal que ho intenteu. Quedareu decebuts. Només a les zones rurals l’espectacle s’ho valdrà.

Avui Vilaweb explica detalladament en una guia tot allò que cal saber per a sortir a contemplar la pluja d’estels: Perseids: cinc coses que heu de saber per a observar les llàgrimes de Sant Llorenç

Per això no em cal que m’estenga en explicacions. Només faré un resum i us recomanaré alguns llocs òptims i algunes activitats per aprofitar la vetllada.

Els Perseids estan associats al cometa 109P/Swift-Tuttle. Amb un període orbital de 133,28 anys, el seu últim pas prop del Sol va ser l’11 de desembre de 1992 i no tornarà, per tant, fins el 12 de juliol de 2126.

Com passa a tot cometa, aquest tros de gel bruta (gels d’aigua, amoníac, etc. i pols) com se solen anomenar, s’escalfa cada vegada que s’acosta al Sol i emet material cometari mitjançant immensos dolls que formen cues de pols i gas ionitzat. Aquest fenomen l’hem pogut veure en directe en el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko mitjançant la nau Rosetta. I fa poques setmanes hem gaudit amb l’observació de les cues del cometa C/2020 F3 Neowise. El resultat de tot plegat és que l’òrbita del cometa 109P/Swift-Tuttle s’ha embrutat al llarg dels mil·lennis amb els materials perduts en forma de diminutes roques o trossos de gels.

Aquests dies la Terra està travessant l’òrbita del cometa i ja va trobant-se amb els seus residus. Normalment la taxa de meteors dels Perseids és de 100 meteors per hora. En el cel nocturn d’aquests dies, veurem com els meteors dels Perseids que semblen provindre, a causa de la perspectiva, d’un lloc comú al cel situat a la constel·lació de Perseu, seran molt més abundants.

L’espectacle començarà a partir de les 12 d’aquesta nit de dimarts 11 a dimecres 12 però també serà factible veure-ho a la nit de demà dimecres 12 a dijous 13 d’agost, potser millor i tot, quan la constel·lació de Perseu isca per l’horitzó nord-est i durarà fins a l’eixida del Sol.

Si aguantem durant la nit, veurem que Perseu va ascendint i que el nombre de meteors brillants també augmentarà. Cap a les 2 o les 3 del matí podrem veure dotzenes d’estels fugaços creuant el cel cada hora. Bé, açò són les previsions.

Aquests dies el factor més determinat per a l’observació dels meteors dels Perseids, a banda de la possible presència de núvols, és la Lluna. Actualment la Lluna està en quart minvant i, per tant, eixirà per l’horitzó est la segona part de la nit, just quan comence l’espectacle dels Perseids. Aquesta nit del 11 al 12 d’agost la Lluna eixirà a les 1:10 de la matinada, mentre que demà a la nit (12 al 13 d’agost), la Lluna eixirà més tard, a la 1:42. Així que la segona nit està afavorida per l’eixida tardana de la Lluna. La primera hora la Lluna no brillarà massa però en quan s’aixeque prou ja no deixarà veure els meteors més dèbils. Això sí, si hi ha algun Perseid ben brillant el podrem veure molt bé. Recorda que sempre sol haver meteors ben brillants, anomenats bòlids, en aquesta pluja d’estels.

Per observar les pluges d’estels no cal cap equipament especial, ni prismàtics, ni telescopis. Potser, si en sabeu, podeu utilitzar una càmera reflex muntada sobre un trípode, apuntar cap al cel amb un temps d’exposició de 15 a 30 segons, amb un ISO alt i esperar captar-ne alguna. Si ho feu bé, tindreu sorpreses…

Per observar visualment els Perseids només caldrà que us estireu a terra sobre una tovallola a la platja (si està ben fosca) però si és al camp molt millor. L’ús d’una gandula també és molt recomanable. L’important és poder veure tot el cel de cop i no perdre-vos cap meteor. Què empipador resulta quan la companya que mira en una altra direcció diu: “una, la veus….”! Massa tard, ja s’ha cremat a uns 80 km d’altura….

Per gaudir dels Perseids és indispensable observar-les des d’un lloc fosc. Segur que coneixeu un lloc allunyat de les ciutats on el cel nocturn encara està impol·lut i des d’on podeu gaudir encara de la visió de la Via Làctia.

A Catalunya podeu trobar aquests cels foscos dels nostres avis a l’entorn del Montsec, al voltant d’Àger i visitar el Parc Astronòmic del Montsec, o a l’interior del Bages, per exemple a Talamanca, o a la Segarra o cercant la foscor del Pirineu. Un lloc molt interessant són les Muntanyes de Prades. Tampoc cal arribar al cim de la muntanya per gaudir dels Perseids. Amb un cel ras i fosc sense edificis o arbres que ens tapen gran part del cel és suficient.

Al País Valencià cal cercar la foscor nocturna cap a l’interior, cap als Serrans. Un bon indret d’observació seria l’entorn d’Aras de los Olmos on hi ha diversos observatoris astronòmics instal·lats. També podem viatjar a la comarca del Racó d’Ademús, a la Foia de Bunyol o la Vall de Cofrents per trobar cels foscos.

Algunes organitzacions d’aficionats a l’astronomia i ajuntaments estan organitzant observacions populars a les quals s’hi podrà acostar tothom. L’Agrupació Astronòmica de la Safor (AAS), per exemple, organitza una observació la nit del 12 al 13 d’agost a Ador (la Safor) amb la col·laboració de l’ajuntament, tot i mantenint les mesures de seguretat anticovid-19.

L’Associació Astronòmica de Girona organitza enguany un sopar astronòmic i visita guiada al Mas les Heras, de Canet d’Adri, un indret absolutament espectacular. Serà un sopar-xerrada més observació astronòmica i visita guiada al mas.

També podeu acostar-vos a alguna de les sessions que organitza l‘Observatori d’Albanyà a l’Alt Empordà. o acostar-vos al Parc Astronòmic de les Muntanyes de Prades que també fan sessions guiades d’observació dels Perseids a totes aquestes visites s’heu de registrar abans i en algunes s’ha de pagar.

Però si tens por de la COVID-19 o no pots desplaçar-te fora de la ciutat també ho pot veure per la xarxa. Això és el que prometen en aquests vídeos que estan a l’espera.

Que tingueu sort en l’observació en les pròximes nits.

Imatges:

1.- Perseids 2019 Lake Pfäffikon, Suissa, Lukas Schlagenhauf
2.- Simulació del pas de la Terra per l’eixam de pols del cometa Swift/Tuttle. American Meteor Society.
4.- En l’arena. Roman Harak – In the sand, 5 juny 2010. Wikipedia Commons.

Són les 5:00 i sona el despertador. Encara somniant, no recordes el perquè de la gran matinada. Només saps que és dissabte i que tens permís per romandre al llit fins molt més enllà de l’eixida del Sol. De sobte la imatge del cometa et ve a la ment, allargassat, vora la ratlla de l’horitzó i saps que no t’espera. El Sol farà el seu camí i en 45 minuts la brillantor del cel matutí farà invisible l’objecte celeste.

Així que agafem el trípode, la càmera i els estris suplementaris i ens encaminem a la platja. La fresca del matí ens espavila mentre caminen sobre l’arena en busca d’un lloc adequat lluny dels llums del passeig i arrecerats del vent i de les onades.

Trobat el lloc adient, observem l’horitzó est. Uns núvols amb rinxols ocupen tot els baixos del cel tapant-nos els objectes celestes més baixos. Una momentània decepció ens invadeix. Potser hui no és el dia. Però, calla, una petita lluentor allargassada destaca cap al nord-est, just per damunt dels núvols. És el cometa, de nom tècnic C/2020 F3 Neowise, que ha tingut la deferència d’alegrar-nos les matinades, tot just en el desconfinament. Una emoció ens puja al cap. S’ho ha valgut fer la matinada.

Ara, amb la càmera preparada ja comence a fer les fotos. Són ja les 5:20 i només ens queda mitja hora d’observació. Cap a les 6 de matí la llum del Sol, que encara es troba ben amagat sota l’horitzó, serà prou intensa per fer brillar el cel i, en conseqüència fer invisible el dèbil cometa.

La visió que veiem és incomparable. De dreta a esquerra veiem Venus ben brillant i fent llum sobre la mar. El planeta es troba al costat d’Aldebaran, l’estel gegant roig, l’ull de Taure, constel·lació en forma de V girada, que representen les banyes del Toro. A la part superior veiem el cúmul d’estrelles de Les Plèiades, ben destacades en la encara negra nit.

Mirant a l’esquerra trobem el cometa sota la constel·lació de l’Auriga amb la seua estrella principal Capella.

A mesura que es fa de dia, els núvols matutins comencen a moure’s, a esvair-se, transformant-se i quasi arribant a tapar el cometa. Amb el zoom aconseguesc captar alguns moments de la lluita entre els dos elements.

Finalment cap a les 6:53, l’Estació Espacial Internacional es presenta per passar entre Capella i el cometa. Tanmateix, a aquesta hora, el cel ja és massa brillant i la traça de la nau es deixa veure dèbilment mentre que el cometa ja és invisible.

Mentrestant l’amic Joanma Bullón des d’Aras de los Olmos (els Serrans), un lloc privilegiat amb molt poca contaminació lumínica, obtenia aquesta foto. Millor cel, millor càmera i més experiència donen aquests resultats espectaculars.

Aquesta setmana el cometa C/2020 F3 Neowise se situarà a l’esquerra del Sol i, per tant, començarà a veure’s al cel vespertí poc després de la posta del Sol, ara mirant al nord-oest. Ja no caldrà matinar. El mapa adjunt us permetrà situar la posició del cometa agafant com a referència les constel·lacions indicades.  Al principi estarà molt baix, però anirà pujant dia rere dia al llarg del mes. Cal que busques un lloc amb bona visibilitat cap al nord-oest i utilitza l’Ossa Major com a referència. Ho veuràs millor amb prismàtics.

L’estiu ha començat amb una sorpresa astronòmica. Durant aquests dies, el cometa C/2020 F3 Neowise s’ha fet visible al cel de l’alba després del seu pas el dia 3 de juliol pel punt de màxima aproximadament al Sol, el periheli. I al contrari al que ha passat amb els darrers cometes descoberts, el nou cometa ha pogut resistir l’intens calor solar i ara ens regala unes belles matinades.

Com el seu nom indica C/2020 F3 Neowise va ser descobert enguany (2020) i és el tercer cometa nou vist durant el 6ena quinzena de l’any (A =1-15 gener, F=16-31 març). Va ser capturat per l’observatori espacial infraroig Neowise, que, com conta Josep Maria Trigo, permet veure asteroides i cometes de manera més efectiva, a causa de la seua brillantor en aquestes longituds d’ona.

Els cometes estan compostos per materials volàtils (diòxid de carboni, aigua, amoníac, nitrogen, etc..) i presenten òrbites molt excèntriques, allargades. Si bé durant la major part del temps es troben molt allunyats del Sol, més enllà dels grans planetes, quan els cometes s’aproximen al Sol, més o menys a la distància de Mart, la calor solar fa que els gasos congelats vagen convertint-se en vapor. Es forma aleshores la coma o cabellera, nuvol de gas que envolta el nucli solid cometari i, a més es va deixant arrere una llarga cua de gas i pols que enllumenat per la llum solar es veu de color groguenc. Els cometes es consideren restes de la formació del Sistema Solar i per això són tan interessants d’estudiar. Si voleu veure com és un cometa de prop, podeu llegir la meua sèrie d’articles sobre el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko i l’exploració per la nau Rosetta.

Fa uns dies el cometa C/2020 F3 Neowise passà pel periheli, el punt més pròxim al Sol i travessà el pla de l’eclíptica, el pla de l’òrbita de la Terra al voltant del Sol, com es pot veure al gràfic adjunt. Aquests darrers dies passà de la part inferior del pla orbital terrestre a la part superior. Com s’observa l’òrbita del cometa és quasi parabòlica, amb una excentricitat de 0,99921 i un període orbital d’uns 6500 anys. Per tant, és un cometa nou per a la humanitat moderna.

Ara el cometa es troba a la dreta del Sol (cap a l’oest) i per això s’ha de matinar per veure’l abans que isca el Sol des de darrere l’horitzó. El cometa és visible des de les 5:00 fins les 5:45 mirant cap al Nord-est. Cal cercar un horitzó lliure d’obstacles com per exemple la platja. Està prop de l’horitzó sota la constel·lació d’Auriga i de la seua estrella Capella i a l’esquerra del planeta Venus. Després la llum del Sol naixent il·lumina el cel i el cometa es fa invisible.

Jo he vist i fotografiat el cometa C/2020 F3 Neowise des de la platja de Tavernes de la Valldigna. La veritat és que és difícil de veure a simple vista però amb uns prismàtics és veu perfectament.

El cometa encara ens mostrarà meravelles a la matinada durant els pròxims dies de juliol. Després passarà a veure’s a l’esquerra del Sol i, per tant, ja no caldrà matinar ja que es veurà al vespre. Això sí, com que s’allunya del Sol, l’emissió de gasos minvarà i la lluminositat baixarà.

L’amic José J. Chambó és un astrofotògraf expert en cometes. Manté una interessant pàgina sobre cometes Cometografia. Allí podràs veure fotos, l’evolució del cometa i les previsions de visibilitat de C/2020 F3 Neowise.

Video: Comet NEOWISE from ISS. by Seán Doran
ISS time-lapse photography from July 5th 2020, converted to real time video / eol.jsc.nasa.gov ‘Lord of the Dawn’ by Jesse Gallaghe.

Imatges: D’Ausiàs Roch,  AAS i Enric Marco.