Parlant del cel fosc al Museu de les Ciències de Conca

Amb motiu del Mes Internacional de l’Astronomia i de la Nit Mundial en Defensa de la Llum de les Estrelles vaig ser invitat per AstroCuenca, divendres passat, 20 d’abril, al Museo de las Ciencias de Castilla-La Mancha a Conca per parlar del Cel Nocturn i de la seua protecció.La província de Conca gaudeix, en general, d’un cel fosc de molta qualitat. Per això i, per protegir-lo, s’acaba de crear la reserva Starlight de cel fosc, el Parque Astronómico de la Serranía de Cuenca. Com a president de Cel Fosc, vaig tindre l’honor de començar les activitats programades per celebrar la declaració amb la conferència: El cielo nocturno y sus amenazas. ¿Son compatibles la preservación del medio ambiente y la iluminación de nuestras calles?

La invenció de la bombeta elèctrica ens ha permès ampliar les relacions humanes després de la posta del Sol. Ja no vivim només en les hores diürnes, ara som més lliures per disposar de més temps d’oci. No obstant això, aquest avanç tecnològic té les seues conseqüències negatives. L’excés de la il·luminació dels nostres carrers i les nostres cases ha generat un nou tipus de contaminació provocada per la cultura de llum. Es té la creença que a més llum, hi ha mes seguretat, més benestar, més riquesa. És així realment? Després d’una introducció sobre les causes físiques de la contaminació lumínica, em vaig centrar en els efectes que aquesta contaminació causa sobre l’astronomia i la pèrdua del cel nocturn, sobre els ecosistemes i sobre la salut humana. Finalment vaig parlar de com una il·luminació responsable pot millorar la nostra visió del cel estrellat.

Després de la xarrada i les sempre interessants preguntes sobre els efectes dels LEDs blancs a causa de la forta emissió en la banda del blau ens anàrem a observar en les afores de la ciutat. He d’agrair José María Sánchez, astrònom del Museu i a Joaquín Álvaro, President d’AstroCuenca, la seua amabilitat.

Cel Fosc es reuneix a Aras de los Olmos


El cap de setmana passat els socis de Cel Fosc, l’associació de lluita contra la contaminació lumínica, ens vàrem reunir per a l’assemblea anual a Aras de los Olmos.

Aquest municipi dels Serrans es troba situat dins de la Reserva i Destinació Turística Starlight, distinció mediambiental que ha aconseguit, juntament amb altres municipis dels Serrans i la comarca aragonesa de Gúdar-Javalambre, per conservar un cel nocturn fosc amb poca incidència de l’enllumenat vial.

En l’assemblea celebrada al saló d’actes de l’hotel Aras Rural, la junta directiva va repassar les activitats realitzades al llarg de l’any de les diverses coordinadores territorials, així com les futures participacions en jornades o congressos d’entitats amigues que també estan preocupades per la llum que ens furta les estrelles. Tanmateix la resolució més important per a mi, va ser l’elecció de la nova junta directiva, en especial del nou president de Cel Fosc. Per unanimitat, en aquest càrrec hi vaig ser elegit jo. Des d’ara passaré de dedicar-me a la lluita per un enllumenat ecològicament més sostenible en terres valencianes a haver de fer-ho a nivell de l’estat. Més feina, més xarrades de conscienciació i, espere,  col·laboració dels membres de l’entitat de tot arreu.

Aprofitant la celebració de l’assemblea de Cel Fosc, els companys de l’associació astronòmica AstroAras organitzaren unes Jornades de Medi Ambient i de Contaminació Lumínica, per parlar de la Reserva Starlight des del punt de vista del turisme de les estrelles, de l’afectació sobre el medi ambient, de com mesurem el cel nocturn, en que participaren, entre d’altres, Puri Vilaroya, de la Comarca Gúdar-Javalambre, la guia Starlight Maribel Aguilar, de l’empresa Tierras y Cielos Privilegiados, Susana Malón, de Lumínica Ambiental, i jo mateix.

Les jornades acabaren amb una taula redona en que participaren, a banda d’alguns dels ponents ja citats, els alcaldes d’Aras de los Olmos i Arcos de llas Salinas, municipis que ja han adequat l’enllumenat a les exigències de la Reserva, i el nou Secretari Autonòmic de Medi Ambient i Canvi Climàtic de la Generalitat Valenciana, Fran Quesada, que va prendre bona nota de les recomanacions dels ponents i de les preguntes dels presents.

Unes bones jornades de conscienciació del problema de la contaminació lumínica, Tanmateix el mal oratge durant tot el cap de setmana va impedir gaudir del cel estrellat de la comarca i realitzar la part observacional que estava prevista.

Imatges:
1.- Aras de nit. Llum de PC Ambre sostenible.
2.- Susana Malón, de Lumínica Ambiental
3.- Joanma Bullón, agent forestal d’Aras
4.- Enric Marco
5.- Taula redona, amb Joanma Bullón, Angelina Andrés, tècnica forestal d’Aras, els alcaldes d’Aras de los Olmos i Arcos de las Salinas, el nou Secretari Autonòmic de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Fran Quesada, Susana Malón, Enric Marco i Fernando Jaúregui.

Parlem de Contaminació Lumínica a Aras de los Olmos

Programa d’activitats, horari de xarrades, observacions (si l’oratge ho permet) a Jornadas de Medio Ambiente y Contaminació Lumínica en Aras de los Olmos. Inscripció gratuïta. Sou benvinguts.

Cel Fosc a l’Observatorio Nacional de Madrid

Visita a la biblioteca històrica del Real Observatorio de Madrid

El dissabte 25 de març vam assistir a l’assemblea anual de l’Associació Cel Fosc. En aquesta ocasió es va realitzar a les instal·lacions del Reial Observatori de Madrid.

Cel Fosc agrupa 153 socis de tot l’estat espanyol, dels quals 25 són associacions. En la renovació de la junta directiva dos companys del País Valencià formaran part de la mateixa com vocals, i un d’ells és membre de la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria.

Il·luminació en totes les zones amb < 3000 K

Després de l’assemblea es van realitzar diverses xerrades sobre legislació, nova intrumentació per al control de la contaminació lumínica i nous dispositius d’il·luminació basats en BOP, mes eficients que els obsolets LED blancs.

Presentació de la llum BOP (Base Of Plasma Light Emiting Polymer)

A Riba-roja de Túria parlem de Contaminació Lumínica

Diptic_CL_01

Experts de tot l’estat en qualitat ambiental, luminotècnia i contaminació lumínica participaran el pròxim 29 de novembre en la jornada ‘Noves eines per a la valoració de la contaminació lumínica que se celebrarà en el Castell de Riba-roja de Túria, el Camp de Túria, organitzat pel nostre grup de treball Salvem la nit, i en el que participarà la Universitat de València, la Diputació de València i la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria en col·laboració amb l´Ajuntament de Riba-roja de Túria.

En principi la jornada està pensada sobretot per a tècnics municipals i regidors encarregats de la il·luminació. També per a gent interessada en el medi ambient, parcs naturals i en el problema del malbaratament de recursos energètics.

Aquestes jornades pretenen donar a conéixer la importància de l’establiment de mesures d’estalvi i eficiència energètica juntament amb la protecció del cel nocturn enfront de la contaminació lumínica. La jornada és gratuïta però cal apuntar-se.

Per inscriure’s cal entrar a la web

http://projeccio.uv.es

Enllaç directe: Noves eines per a la valoració de la contaminació lumínica

Diptic_CL_02

El díptic amb tota la informació es pot descarregar en aquest enllaç.

Una visita a l’Observatori del Roque de los Muchachos

20161021_CieloOscuro

El conductor de l’autobús està avisat. Els assidus al lloc on ens dirigim l’havien advertit que no correga molt ni que agafe les corbes massa tancades. Així que l’hora llarga que triguem en pujar al cim és en honor als visitants peninsulars que estem poc avesats a les infinites corbes que cal recórrer per arribar al Roque de los Muchachos, l’observatori astronòmic més important de l’hemisferi nord, situat a l’illa canària de la Palma.Roque01

La lenta pujada és ideal per conéixer la geomorfologia i geobotànica d’aquesta l’illa que atresora un patrimoni natural notable, amb la presència de laurisilva i del pi canari (Pinus canariensis) originari de les illes Canàries i des d’on s’ha estès per tot el món mitjançant repoblacions forestals atès el seu ràpid creixement i rusticitat. Una característica d’aquest pi és que té tres acícules per beina, l’únic d’aquest tipus en Euràsia occidental, mentre que el pi pinyer mediterrani només en té dos. Ens conten com és de resistent al foc, ja que de l’incendi que afectà aquesta zona de l’illa l’any 2009 només en queden les soques ennegrides dels pins, però amb la capçada ben verda. El pic canari és resistent al foc gràcies, en part, a la grossa escorça surosa però, a més a més, té un mecanisme per regenerar les cèl·lules danyades. Tot i això, la sequera fa que no tot siga tan verd com caldria.

Roque02Una vegada superada la capa d’inversió, a partir dels 2000 metres, els núvols hi passen difícilment i el bosc de pi desapareix. Aleshores, tot d’una, l’illa se’ns mostra nua, amb les diverses colades volcàniques acolorides en els talls de la carretera, i en la vegetació predomina el matoll d’alta muntanya amb comunitats arbustives com el codeso (Adenocarpus viscosus spartioides), i altres endemismes típics canaris i específics de l’illa, com diverses espècies de tajinastes (Echium sp.) i la violeta palmera (Viola palmensis).

Roque03Una parada ràpida ens permet estirar les cames per veure fugaçment la impressionant Caldera de Taburiente, formada per una gran depressió erosiva de parets verticals de fins a 1500 metres de desnivell i 10 de km de diàmetre. Un corb descarat se’ns planta al davant, no sabem si demanant menjar i, donada la seua grandària apreciable, amb perill per a la nostra integritat física. Per allí se solen veure excursionistes, autèntics homes i dones de ferro que han de salvar desnivells de 3000 metres, que recorren la ruta dels volcans que, de nord a sud de l’illa, passa pels cims dels pics i volcans més importants. Un cartell ens indica que entrem en una zona StarLight, marca que otorga la Unesco per reconéixer la qualitat del cel nocturn.

Roque06Finalment arribem a les portes de les instal·lacions de l’Observatori. Ací i allà, surten com bolets les cúpules dels telescopis, ara encara amb les cúpules tancades a l’espera de la nit. Mentrestant cotxes de turistes s’acosten a les diverses instal·lacions astronòmiques per fer-se la selfie corresponent.

Roque05L’autobús ens deixa a la Residència. A l’entrada un espill de cos sencer d’1,9 metres de diàmetre mostra la grandària real d’uns dels 36 segments hexagonals del Gran Telescopi Canarias que visitarem a la vesprada.

La darrera sessió de la III Reunió de la Red Española de Estudios sobre la Contaminació Lumínica (REECL), que des de fa uns dies ens ha aplegat a l’illa de la Palma, se celebra en una sala pròxima. Avui parlem dels efectes mediambientals i sobre la salut humana dels excessos de la il·luminació nocturna. I és que la contaminació lumínica no només afecta als astrònoms sinó que en la vida diària tenim molts exemples de com ens afecta la llum artificial durant la nit, per exemple, amb la sobreexposició davant d’una pantalla siga d’ordinador, tauleta o mòbil, la incidència sobre el medi natural i fins i tot l’afectació a la vida marina.

Serà després de dinar quan visitem les instal·lacions de l’Observatori. Per qüestions de temps només ens mostraran els dos telescopis més grans, el Gran Telescopio Canarias (GTC) i el William Herschel Telescope (WHT). Ens haguera agradat visitar també el NOT i, sobretot, el telescopi solar DOT. Però, ho haurem de deixar per a una altra ocasió.

Roque07L’estrella de les instal·lacions telescòpiques de l’illa és, sense dubte, el Gran Telescopi Canarias (GTC). Ara mateix és el major telescopi òptic del món, amb un espill segmentat de 10,4 de diàmetre. El telescopi va realitzar la primera llum oficial en la matinada del 13 al 14 de juliol de 2007 i va començar la seua producció científica a principis del 2009. El GTC té caràcter internacional, perquè s’han firmat acords per a la participació en el projecte de Mèxic, a través de l’Institut d’Astronomia de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i de l’Institut Nacional d’Astrofísica, Òptica i Electrònica de Puebla, Mèxic. A més d’aquestes institucions també és soci d’aquest projecte la Universitat de Florida. Cadascuna d’aquestes institucions participa amb un 5% en el finançament i, rep a canvi, un 5% del temps d’observació.

El telescopi observa en llum visible i infraroja i l’espill primari no està format per una única peça sinó que és segmentat. 36 peces hexagonals vitroceràmiques, d’1,9 m de distància entre vèrtexs, 8 cm de grossor, i 470 kg de pes cadascuna que s’acoblen per formar, entre totes, un espill primari de 10,4 metres de diàmetre. El sistema òptic es completa amb un espill secundari i un terciari que pot enviar la llum perpendicularment a l’eix òptic del telescopi per situar el focus en set estacions focals situades a punts específics situats sobre un anell que envolta el tub del telescopi.

Megara en l’anell del GTC

Sobre un d’aquest punt se situarà pròximament l’instrument MEGARA (Multi-Espectrógrafo en GTC de Alta Resolución para Astronomía), la construcció del qual està liderada per l’equip d’instrumentació astronòmica de la Universidad Complutense de Madrid (UCM) i en el qual participen més organismes públics i privats a través del Consorci MEGARA. Una vegada instal·lat permetrà fer espectroscòpia multi-objecte i en una zona del cel de 3.5 x 3.5 minuts d’arc podran ser observats simultàniament fins a 100 objectes, siguen galàxies o estrelles. Així, l’observació dels objectes celestes un a un sembla que ja ha passat a la història de l’astronomia per estudiar ara grans zones del cel de colp, amb instruments revolucionaris com aquest i d’altres que vindran.

Roque08Tot això ens ho conta l’enginyer del GTC Agustín Nuñez i l’equip de la UCM present, mentre passegem per la cúpula oberta a l’aire fresc de la vesprada per tal que adquiresca la mateixa temperatura de l’exterior, a l’espera de l’observació de la nit. Una gran infraestructura científica i sobretot tecnològica.  Però cal anar coberts amb casc per protegir-nos el cap de les innumerables barres metàl·liques, escales, plataformes, etc… que et trobes pel camí.

Roque10Seguidament la comitiva es dirigeix al telescopi William Herschel (WHT). Aquest telescopi reflector de 4,2 metres de diàmetre ja és un clàssic de l’Observatori del Roque de los Muchachos. La construcció va començar el 1983, va ser traslladat a La Palma el 1985 i va veure la llum el 1987. Durant molts anys va ser l’instrument més gran de l’observatori però l’arribada del GTC el va deixar el segon. Tot i això, és un gran telescopi i la visita a la cúpula ens ho demostrà.

La muntura del WHT és altazimutal com tots els de la seua grandària mentre que l’òptica és de configuració clàssica Cassegrain. L’espill primari parabòlic està fet d’un material vitroceràmic (Cervit) que té prop de zero de coeficient d’expansió sobre el rang de temperatura de funcionament. L’espill primari és, a diferència del GTC, d’una única peça sòlida amb una apertura de 4,2 m de diàmetre i amb una longitud focal de 10,5 m (f/2,5). Aquest equipament i els pocs problemes que ha tingut al llarg del temps han convertit el William Herschel és un dels telescopis científicament més productiu del món.

Tot això ens ho explica Chris Benn, gerent del WHT, i especialista en instruments d’òptica adaptativa. A banda del seu treball en astrofísica, Chris també ha dedicat esforços a estudiar la brillantor del cel nocturn a l’Observatori, amb mesures des del anys 90. Pels seus estudis sabem que el 75% de les nits estan sense núvols i que la brillantor del cel arriba a 21,9 mag/arcsec2 en les condicions més fosques.

Roque11En sortir podem accedir a la sala de control del telescopi, encara sense massa moviment. Amb un impressionant aspecte vintage dels anys 80 encara funciona perfectament.

Roque09

No hi ha temps per a més visites. El telescopi solar neerlandés DOT i la torre solar sueca es veuen en la llunyania mentre que MAGIC (Major Atmospheric Gamma Imaging Cherenkov), un sistema de dos telescopis de 17 m de diàmetre dedicat a l’observació de raigs gamma procedents de fonts galàctiques i extragalàctiques en el rang de molt alta energia (30 GeV i 100 TeV), brilla sota els raigs del Sol camí de la posta.Roque12

Després de sopar, però, queda la millor activitat millor: l’observació del cel nocturn a ull nu i amb telescopis. L’astrònom aficionat Toño González de Cielos-LaPalma.com, que ens ha acompanyat durant la visita, ens prepara uns telescopis per veure els planetes i les nebuloses en el cel immaculat del Roque. Tanmateix jo preferesc preparar la càmera de fotos per captar, a partir de la posta de Sol, Venus prop de l’horitzó i els planetes Mart i Saturn sobre la galàxia de la Via Làctia. I és que el cel que tenim damunt és el més impressionant que he vist mai. Les nebuloses es veuen a ull nu així com les zones fosques de la Galàxia, el seu centre en direcció a Sagitari…

Roque-Nit-Oest

L’Estació Espacial Internacional fa acte de presència creuant la Galàxia a l’altura del Triangle d’Estiu, mentre cap a l’est, la galàxia Andròmeda es distingeix perfectament a l’extrem de la cadena que lliga la princesa d’Etiòpia entremig d’innombrables estrelles que fan difícil reconéixer les constel·lacions.

Roque-Nit-Est

I mentrestant el Telescopi de Trenta Metres (TMT) que s’havia de construir en el cim del Mauna Kea a Hawaii potser no es construesca allí perquè els natius hawaians consideren que la muntanya és sagrada i ja suporta 13 telescopis. Entre les opcions que el consorci està estudiant està la instal·lació d’aquest telescopi gegant en el Roque. Científics del TMT ja han visitat l’observatori i ja s’ha pensat on podria situar-se, donat el cas. A banda del cel ben fosc, han valorat molt la gran velocitat de transmissió de dades de que disposa l’observatori. Ara caldrà esperar que es decideix finalment.

Imatges:

1.- Grup de visitants a l’Observatori davant de la Galàxia. Toño González de Cielos-LaPalma.com.
2.- Vista de l’illa on s’observa la separació entre la zona de pins i la del matoll d’alta muntanya.
3.- Zona de colada volcànica i primers telescopis.
4.- Mirador de la Caldera de Taburiente.
5.- Telescopis de l’Observatori vistos des de la Residència.
6.- Segment de l’espill del GTC al hall de la Residència.
7.- Espill del GTC
8.- Esquema del GTC i situació de MEGARA
9.- Cúpula del GTC
10.- Torre solar sueca i telescopi solar neerlandés DOT
11.- Telescopi William Herschel
12.- Sala de control del telescopi William Herschel.
13.- Telescopis MAGIC
14.- Via Làctia amb Venus a l’esquerra, Mart i Saturn i la zona de Sagitari.
15.- Andròmeda, la galàxia i Cassiopea.

Les del cel nocturn tenen baixa resolució. Els originals són més impactants. Totes les imatges són d’Enric Marco, llevat de la del grup posant davant de la Galàxia que és de Toño González de Cielos-LaPalma.com i la de MEGARA que és de la UCM.

Cel Fosc es reuneix a Cuenca

CelFoscCuenca

Cel Fosc és una organització en defensa del cel nocturn lliure de contaminació lumínica. Hi pertanyen no només persones individuals preocupades per al pèrdua del cel estrellat sinó també organitzacions de defensa mediambiental com ara la Coordinadora en defensa de los Bosques del Túria.

Cel Fosc es va crear fa anys a Catalunya per lluitar en contra de la contaminació lumínica. Avui es d’àmbit estatal i continua lluitant en les tres seues tres principals vessants: protecció del cel nocturn, de la biodiversitat i de l’estalvi energètic.

Gràcies a Cel Fosc diverses lleis de protecció del cel nocturn s’han aprovat a l’estat espanyol durant els últims anys. Exemples són la Llei de Catalunya i també la Llei d’Andalusia.

Dissabte passat l’Assemblea Anual de Cel Fosc se celebrà a Cuenca a la seu del Museo de la Ciencia de Castilla-La Mancha. El president de Cel Fosc, Fernando Jauregui, agraí la disposició del Museu per col·laborar en l’Assamblea.

Fernando Jauregui contà els actes celebrats el dia anterior amb representants de turisme de la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha, representants de diversos ajuntaments de Cuenca i la col·laboradora de la Fundació StarLight, Antonia Varela, per tal de promoure unes iniciatives d’AstroTurisme en la Serrania conquenses. La preservació d’un cel nocturn pur és un factor que pot atraure un turisme de qualitat i que encara no està massa explotat, llevat d’Andalusia on ja fa uns anys que funciona molt bé.

S’hi parlà dels avanços que ara mateix s’està fent en l’àmbit de la investigació sobre la contaminació lumínica. Enguany s’han defensat quatre tesis doctorals que demostren que el tema és científicament important i que els resultats obtinguts permetran afrontar el problema de manera més eficient.

També es comentà que seria interessant exigir a l’Administració afectada, un Informe d’Impacte Ambiental cada vegada que es renove la il·luminació d’un carrer o d’un poble o ciutat ja que l’enllumenat públic té clares afectacions al medi ambient i a la salut, sobretot si s’instal·len Leds de temperatura de color excessiva.

Com a coordinador valencià de Cel Fosc vaig exposar les accions que hem dut a terme, la majoria d’elles en col·laboració amb la Coordinadora en defensa dels boscos del Túria.

Durant l’últim any hem continuat fent xerrades divulgatives del problema en els pobles, invitats pel ajuntaments, associacions culturals, mediambientals o astronòmiques. També ens han entrevistat en diversos mitjans de comunicació i han continuat les nostres entrevistes amb tècnics i regidors municipals per parlar del problema de la contaminació lumínica.

A través de les diverses exposicions organitzades per la Universitat de València hem presentat les nostres mesures dels efectes de la contaminació lumínica en diverses comarques valencianes.

La reunió acabà amb la visita al Museo de la Ciencia de Castilla-La Mancha de la mà de José María Sánchez.

Foto: Els assistents a la reunió davant de la catedral de Cuenca. Enric Marco.

A Villar del Arzobispo, els Serrans

Tornem a anar d’exposicions. Aquesta vegada els Serrans i el Racó d’Ademús són les comarques castellanoparlants valencianes en que la Universitat de València mostra la feina que hi fan els seus investigadors en tots les branques del coneixement, descobrint al món la seua fauna i flora, la seua història, la seua parla xurra, les seues fonts i rius, els seus paisatges, la seua economia…

L’exposició La Universitat de València i els entorns comarcals: L’Alt Túria Valencià  s’inaugurà el passat dijous 13 de març a la Sala de Exposiciones Pintor Rafael Calduch de Villar del Arzobispo amb la presència del vicerector de Participació i Projecció Territorial, Jorge Hermosilla i l’alcaldessa de Villar, Carmen Porter. El comissari de l’exposició Ángel Morales explicà el treball de síntesi que representa resumir en 28 panels tota l’activitat de la Universitat en aquestes comarques.

Nosaltres col·laborem en l’exposició amb un panel en que s’explica l’estudi que estem fet des de fa uns anys sobre els problemes de la contaminació lumínica en aquestes comarques. Ací hem pogut constatar la foscor del cel nocturn que el fa molt apte per a l’observació astronòmica però que permet sobretot preservar els ecosistemes naturals nocturns. Tanmateix l’implacable avanç de la plaga dels leds de llum blanca pot fer malbé en poc de temps un valor que pot donar una gran rendibilitat econòmica a través del turisme astronòmic, per exemple.

Quan ja marxàrem ens adonarem que l’enllumenat del poble és bastant respectuós amb el medi ambient. I va ser llavors quan recordàrem que Villar és justament on primerament es va qüestionar el programa dels leds de la Diputació de València. Sembla que no estem totalment sols en la nostra lluita per un cel fosc.


Informació de l’exposició:

Període de l’esdeveniment: De 13 de març de 2014 a 10 d’abril de 2014. Dimecres, divendres, dissabte i diumenge de 18:00 a 20:00.

Lloc de realització: Sala de Exposiciones Pintor Rafael Calduch. Villar del Arzobispo, els Serrans.

Descripció:

Amb aquesta exposició, la Universitat de València, per mediació del Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial, pretén donar a conèixer al gran públic els atractius que alberguen les comarques dels Serrans i el Racó d’Ademús, encara uns territoris desconeguts per a molts valencians.

L’arrelada personalitat de les terres drenades pel curs del Túria es manifesta de diferents formes, des de una natura curulla d’agreste bellesa fins a un parlar molt peculiar que hui es considera un autèntic tresor lingüístic.

Organitza:

Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial en col·laboració amb l’Ajuntament de Villar del Arzobispo.

http://projeccio.uv.es/home

Imatge: Ángel Morales i jo, davant del nostre panel sobre l’estudi del cel fosc d’aquestes comarques.

Document: Fullet informatiu en pdf de l’exposició.

Exposició sobre el Parc Natural del Túria

Expo-Parc-Turia

Enguany, el Parc Natural del Túria compleix cinc anys. Bon moment per aturar-nos i recapacitar en el que s’ha fet en aquest parc que es troba al costat mateix de la major urbs valenciana, la ciutat de València. Això implica una gran pressió demogràfica i ambiental en un espai natural que segueix el riu des de Pedralba a València de 35 km de longitud i 4480 hectàrees de superfície.En febrer del 2011 la Universitat de València començà a pensar en fer una exposició sobre el Parc Natural del Túria en la que se mostraren els valors ambientals i socioculturals del parc així com també els seus problemes.  A més a més calia reflectir l’activitat que la Universitat de València, l’Oficina Tècnica del Parc i els grups de voluntaris, com per exemple la Coordinadora en defensa dels boscos del Túria, estan realitzant.

Durant aquests mesos personal d’11 departaments de la Universitat han estat treballant en molts diversos temes per a l’exposició. El resultat de tot això ha estat resumit en 24 pannells en els quals han participat 32 autors.

En l’exposició, ara inaugurada al Teatre Antonio Ferrándiz de Paterna, a part de conéixer la fauna del parc, els seus mamífers, aus, crustacis, arbres, plantes, també podem veure, altres temes de l’acció humana sobre l’espai natural com per exemple, el patrimoni de la guerra civil, amb les trinxeres, nius de metralladores, o bé el patrimoni hidràulic, o la química del riu, etc…

Jo he participat en l’exposició amb un pòster, Observem el cel nocturn: la contaminació lumínica, fruit del nostre estudi de la contaminació lumínica del parc que vàrem començar la primavera passada i que encara continuem amb mesures, però també amb campanyes de concenciació en les nou poblacions del parc. En aquest pòster explique les possibles activitats astronòmiques que es poden fer actualment i les que es podrien realitzar amb una millor actuació en contra de l’excessiva il·luminació artificial de les àrees urbanes i residencials i de les activitats industrials que es poden trobar fins i tot dins o a la vora del parc.

El comissari de l’exposició, el professor Ángel Morales, davant de les autoritats, regidors de l’ajuntament de Paterna, el vicerector de Participació i projecció territorial de la Universitat de València, el director del Parc i el director de Medi Natural de la Generalitat Valenciana i el públic assistent, feu un discurs  que acabà dient: “Espere i desitge que aquesta exposició siga un èxit en tots els municipis i que els visitants, ciutadans i autoritats, gaudisquen d’aquesta i valoren la necessitar de protegir i mantindre aquest espai per a les generacions futures.

Fotos d’ Ángel Morales.

Parlant de ciència a Elx

Elx-Curie-2009

La visita a la capital del Baix Vinalopó ha estat ben profitosa. Sempre és agradable visitar Elx i si a més estàs envoltat de gent preocupada per l’educació, per inculcar una mica de ciència als nostres joves de la manera més agradosa possible tot arriba a ser perfecte.Les Jornades ens han mostrat algunes experiències a l’aula, noves tecnologies aplicades a l’ensenyament de les ciències, el que es cou per Europa en aquest àmbit. Hem pogut gaudir d’un sopar de bestreta al mig del camp d’Elx, una observació astronòmica i d’amistats noves. Tot això i més s’ha pogut trobar a les XIII Jornades de l’AEFiQ-Curie.

Segueix…

Arribe a Elx a primera hora de la vesprada del divendres 8. Les jornades de l’Associació d’Ensenyants de Física i Química – Curie es realitzen al Centre de Congressos, un modern edifici molt a prop de l’Hort del Cura, en ple centre de la ciutat.

L’exposició L’Art del Cel, està penjada al corredor d’accés. Mostra amb imatges espectaculars de diversos objectes celestes que l’univers es pot veure d’una manera artística, que es pot descobrir la bellesa dels núvols de Júpiter o dels pilars de la Creació.

Salutació als amics i coneguts. I les sessions comencen. A l’entrada, tot ple de llibres de participants en la trobada, revistes d’educació en ciències i estudiants de batxillerat que mostren en pòsters les seues experiències.

Després d’un esglai inicial, que podia haver impedit la meua presentació, tot se soluciona feliçment. Els rellotges de sol interessen. A banda del seu interés artístic, històric i patrimonial, el seu estudi és molt interessant per explicar els moviments del Sol, per explicar geometria i matemàtiques. Expose el programari usual utilitzat per a calcular els rellotges. Tanmateix la part més important és el treball previ, calcular l’orientació de la paret respecte del sud.

Presenten la revista EduQ/Educació Química de la Societat Catalana de Química, tot un recull d’experiències i utilitats per a estudiants i professors de
secundària.

El grup de Digital-Text, llibres de text digitals curriculars, ens mostren llibres interactius de física i química, ben agradosos per fer més atractives aquestes matèries als xicons i xicones. La Dra. Curie fa de guia a través dels textos amb parada a la recreació digital dels experiments químics més usuals. Uns textos que mostren cap a on aniran els futurs llibres de text.

Josep Cantó de la Universitat Politècnica de València ens explica les activitats de l’Any Internacional de l’Astronomia que ja he anat contat en aquest bloc.

Ens mostren com construir una pissarra digital casolana. Quedem bocabadats. Amb software tret de la xarxa i una wii, una pantalla blanca es torna interactiva. Tot amb software lliure i ben barat.

Josep M. Bosch, de l’Observatori Astronòmic del Montsec, ens parla de la contaminació lluminosa, dels mètodes correctes d’il·luminació i de com es malbaraten els diners llençant la llum cap al cel. La ciutat de València sembla que és una de les ciutats més contaminades d’Europa. Canàries, Catalunya, Andalusia, Balears i Cantàbria ja tenen llei de protecció lumínica. Als valencians, com sempre, se’ns va prometre però ja fa anys que va morir la iniciativa.

Altres xerrades omplen la vesprada. Cal anar a sopar al camp d’Elx. Ens espera un sopar de bestreta pagat per l’organització de les jornades i una observació astronòmica nocturna amb els telescopis que porte. La lluna plena necessita un filtre per ser observada còmodament i Saturn se’ns mostra amb els anells de perfil.

Dissabte de matí les sessions continuen. Les representants de l’Associació de Professors de Física i Química de Catalunya ens mostren els resultats dels treballs de recerca que els xics i xiques catalans fan en 4t d’ESO i Batxillerat. Els valencians quedem meravellats dels resultats aconseguits. Ja veurem quins resultats aconseguim al País Valencià amb l’administració educativa legislant sempre a la contra.

Ens presenten el llibre “Fisiquotidianía, la física de la vida cotidiana“. L’autor Cayetano Gutiérrez Pérez, ens comenta que a l’ESO caldria ensenyar la ciència que després s’usarà i no preparar per a futurs estudis de batxillerat que potser no es facen mai. I ens pregunta: Si dos gots estan enganxats un dins l’altre, com separar-los sense trencar-los?
El llibre té un èxit brutal i els exemplars que portava s’esgoten en uns minuts.

Després de la parada per xerrar prenent café, ens conten les iniciatives i projectes europeus englobats en l’European Schoolnet. L’intercanvi d’alumnes i professors entre centres educatius de tota Europa, la creació de continguts educatius multimèdia i donar suport a les TICs a les escoles europees, entre altres, són el seu objectiu principal.

Tot seguit ens mostren les activitats realitzades al voltant de la construcció de coets d’aigua a l’institut de secundària Thorildsplans d’Estocolm. Un tema que m’interessa molt des que vaig adquirir-ne un amb finalitats educatives. Sembla que hi ha fins i tot un concurs de llançament de coets d’aigua a Torrevieja per al 26 de febrer de l’any pròxim. Caldrà anar-hi.

Des de Cocentaina ens expliquen les meravelles del programa de simulació del cel Stellarium. Jo ja l’utilitze des de fa anys però Àngel Juan ha aconseguit canviar l’horitzó i posar el del seu institut. Amb això els estudiants aprenen per on ix el Sol respecte a les muntanyes conegudes. És molt pedagògic.

Després de la presentació de l’Associació de Professors de Física i Química de Catalunya, les jornades acaben amb una taula redona sobre la nova assignatura de Ciències per al Món Contemporani.

Hi ha diverses postures. Alguns pensen que és una oportunitat per a que els estudiants de lletres tinguen una fomació en ciències. D’altres pensen que no servirà de res. Els estudiants que van rebutjar les ciències a l’ESO no s’enganxaran ara i més amb la mena de llibres de text que hi ha. La lectura d’alguns trossos d’alguns temes dels llibres era ben difícils d’entendre fins i tot per a nosaltres…

I marxem a dinar amb el gust de la feina feta. Un restaurant pròxim ens espera. Continuem xerrant i l’organització ja va preparant les jornades de l’any vinent.

I veig una escena que demostra que encara som un país. Una professora barcelonina, amb un fort accent oriental, parla amb la cuinera del restaurant que parla un valencià meridional, ple de vistosos localismes d’Elx. Parlen del dinar i de l’arròs amb crosta que hem dinat. Cap de les dues s’estranya per cap paraula dita. L’amable cuinera li dóna mostres de tota classe de menjar. I jo pagat de veure una escena que m’hauria de semblar ben normal.