A l’estiu, el sol viu i davalla com el riu

Ja tenim ací l’estiu. Ha costat que la calor s’imposara aquesta darrera setmana però ja podem dir, finalment, que els dies sense núvols, calorosos, potser, fins i tot xafogosos han vingut per quedar-se una bona temporada. Tanmateix, des del punt de vista astronòmic, l’estiu comença avui 21 de juny.

A les 12:07 h, el Sol, en el seu camí aparent al cel, assolirà la màxima separació de l’equador celeste o pla equatorial. Com a conseqüència, a migdia d’avui l’astre rei assolirà la màxima altura al cel a l’hemisferi nord, que en el nostre país serà d’uns 73º d’alçada. L’estiu haurà començat.

El solstici d’estiu assenyala el dia en el Sol es troba més alt al cel. Les hores de llum són les més llargues de l’any i la nit és la més curta. A partir d’avui el Sol començarà a davallar i la durada de la llum diürna minvarà. És la victòria efímera del Sol que, per força, havia d’interessar les cultures antigues.

Aquests festes de la natura estaven sempre associades a alguna divinitat. Ja des d’època grega i romana, en aquesta diada era costum encendre  grans pires per, d’una banda, ajudar al Sol que ja començava a perdre vigor i de l’altra a purificar totes les persones i camps. L’Església va cristianitzar la festa pagana associant-la a Sant Joan, que segons l’evangeli de Lluc va nàixer sis mesos abans que Jesús. Per aquesta raó la festa grossa d’entrada en l’estiu és la Nit de Sant Joan, desplaçada del dia exacte del Solstici per remodelacions modernes del calendari.

Esfera celeste. June solstice és el camí que recorre avui el Sol, el dia del solstici d’estiu.

Nombroses civilitzacions han construït edificis orientats cap a la direcció del Sol eixint o ponent del solstici d’estiu. Un dels casos més coneguts és el complex megalític de Stonehenge que acull centenars de persones cada eixida del Sol del solstici d’estiu. De tota manera encara no està clar del tot si realment el monument servia d’observatori d’esdeveniments astronòmics o només servia per mostrar els solsticis.

Els rellotges de sol ens donen l’hora a partir de l’ombra que fa un gnòmon o estil. Tanmateix donat que l’altura del Sol varia al llarg de l’any també es pot usar de calendari si tenim en compte la llargada de l’ombra que fa el gnòmon sobre el quadrant. Els rellotges calendaris ben calculats utilitzen aquesta propietat i permeten determinar el dia de l’any o, com a correspon al dia d’avui el dia del solstici d’estiu. I com que avui el Sol s’ha situat en el seu punt més alt al cel, l’ombra del gnòmon del rellotge solar descriure el camí de l’ombra més curt.

Que gaudiu vosaltres i la gent estimada de l’estiu que ara comença.

Més informació:

Vídeo del caminet del Sol al llarg del dia sobre el rellotge calendari solar de Ca les Senyoretes. 21 juny 2018. Joan Olivares.

Imatges:

1. La llum del Sol marca l’arribada de l’estiu en caure sobre la línia del solstici d’estiu en el calendari solar de Ca les Senyoretes, 21 de juny 2018. Otos, la Vall d’Albaida. Joan Olivares.
2-3. Viquipèdia.
4. Darrera posta de Sol de la primavera. 20 juny 2018. Tavernes de la Valldigna. Enric Marco.

El cel d’agost de 2016

1200px-The_2010_Perseids_over_the_VLT

Arriba per fi l’agost i les vacances… Més temps per veure el cel de manera més intensa, relaxada i sense obligacions horàries.

L’agost és el mes dels Perseids, que a partir d’ara caldrà anomenar així d’acord amb el Criteri sobre la denominació catalana de les pluges d’estels enllestit enguany pel Termcat. Oblidem-nos, per tant, de les Perseides….

L’agost també serà el mes en que podrem veure tots els planetes visibles a ull nu. Des de la posta de Sol fins ben avançada la nit, i des de l’oest anant cap a l’est, podrem veure Mercuri, Venus, Júpiter, Mart i Saturn.

20160805-Jupiter-Mercuri-VenusAmb un cel sense obstacles cap l’oest, poc després de la posta de Sol, podrem admirar prop de l’horitzó el sempre fugisser Mercuri, el brillant Venus i el gegant Júpiter. El vespre-nit del 5 al 6 d’agost una lluna molt fina se situarà al costat de Júpiter.

Serà, però, el vespre-nit del 26 i del 27 d’agost  quan Venus i Júpiter se situaran a només 0,1º un de l’altre, de manera que semblaran un planeta doble. Traieu les càmeres i fer-los fotos a la parella. Afegiu, però, un bonic paisatge per emmarcar-ho.

20160826-Jupiter-VenusI des de fa mesos, Mart i Saturn es troben al voltant de la constel·lació estiuenca de l’Escorpí. Mart a la dreta de la constel·lació i Saturn a sobre de l’ull rogenc Antares. Però aquest mes, Mart, en ser un planeta pròxim a la Terra, es mourà ràpidament de dia en dia a la cerca de Saturn i entre el 22 i el 25 d’agost se situarà a només 2º de l’estrella  Antares. Aquesta rep el nom (Anti-Ares) per la semblança amb el planeta vermell  i utilitza, fins i tot, el mateix nom del déu de la guerra però amb el nom grec. Els tres objectes celestes s’alinearan aquests dies oferint un bell espectacle per al final de mes.

20160823-Mart-Saturn-AntaresEn 2016 els astrònoms preveuen un esclat de meteors dels Perseids. La predicció és de 200 a 500 meteors per hora en el moment del màxim que passarà la nit del 11 al 12 d’agost, encara que també es podran veure meteors la nit següent. Això és molt més del doble de la taxa normal. En 2016, una Lluna creixent gibosa no serà problema per a l’observació ja que es pondrà abans de la matinada. Així que si l’esclat es produeix abans de l’alba, la Lluna ja no es trobarà sobre l’horitzó i, per tant, ja no serà una molèstia per a l’observació. Les taxes màximes es preveu que duren aproximadament mig dia, durant la nit del 11 al 12 d’agost. Però, es veja o no l’esclat, els Perseids, vistos en un lloc fosc són sempre un plaer.

Finalment a partir del 27 d’agost podrem gaudir de les primeres imatges en alta resolució de Júpiter quan la nau Juno faça el pròxim pas pròxim als núvols del gegant gasós.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna nova Agost 2 22 45
Quart creixent Agost 10 20 21
Lluna plena Agost 18 11 27
Quart minvant Agost 25 05 41

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un senzill un mapa del firmament del mes de agost de 2016. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- Perseid sobre els telescopis VLT a Cerro Paranal, Xile. 2010. VLT d’ESO. ESO/S. Guisard.
2-4. Stellarium.

El cel de febrer de 2016

5planetes201602

Dies de neteja del cel i també de la terra. Sembla que la corrupció del cel i del nostre país s’esclareix una mica. Els núvols permanents sembla que fugiran aquests dies i podrem gaudir de la bellesa de la natura celeste. Bon moment per observar, abans de l’alba, l’alineació dels cinc planetes.

La gran constel·lació d’Orió llueix esplendorosa cap al sud durant la primera part de la nit per recordar-nos que l’hivern encara dura, malgrat que no hem passat, de moment, cap gran fredorada. Orió és representat com el gegant caçador, amb els sueus gossos de caça, Ca Major, on s’hi troba l’estel més brillant del cel, Sírius, i Ca Menor, on podem trobar la solitària Proció. Orió és una de les constel·lacions més facil de reconeixer per les tres estrelles alineades del seu Cinturó. Perpendicular a ells es troba el seu Punyal, on destaca la famosa Nebulosa d’Orió, bressol de molts nous estels i els seus planetes. A la seua dreta i més alta, les banyes del deu Zeus en forma de Taure.

Orió a l'esquerra i Taure a la dreta.

Orió a l’esquerra amb les tres estrelles alineades i Taure a la dreta en forma de V.

El fenomen destacat del mes és l’alineació de cinc planetes al cel. Això si, haureu aixecar-vos abans de la sortida del Sol. Si a les 7 del matí d’aquests primers dies de febrer mireu en direcció cap al sud-est i el sud, i si teniu la sort de no trobar-vos brumes matinals, podreu admirar cinc lluminàries al cel. Des de més avall, prop de l’horitzó sud-est, veureu el sempre fugisser Mercuri, prop d’ell la brillant llum de Venus. Més a la dreta i amunt, prop de l’ull rogenc d’Antares de la constel·lació de l’Escorpí, trobareu Saturn, mentre que Mart, a més altura, estarà situat en direcció sud, en Balança. Finalment, ja cap a l’oest, al sud de Leo, veureu Júpiter, ben brillant al cel. La figura fa referència a un dia en concret, però el fenomen es podrà veure durant tot el mes, encara que de manera cada vegada més difícil.

El dia 6 de febrer, a la matinada, podrem admirar la conjunció de Mercuri, Venus i una petita tallada de meló d’una Lluna decreixent.

5planetes201606Júpiter és l’únic planeta que podeu veure a ull nu durant la primera part de la nit. Es farà present a partir de les 21:30 per l’horitzó est sota la constel·lació de Leo els primers dies del mes mentre que a finals de mes el podrem veure ja des de les 20:00 h. Per si no aconseguiu trobar-lo al cel, us deixe una ajuda. La nit del 23 al 24 de febrer una Lluna pràcticament plena es posarà al seu costat.

Aquesta alineació dels planetes no té res d’especial. És un esdeveniment casual que es produeix de tant en tant a causa del moviment dels diversos planetes del Sistema Solar. És només una qüestió de perspectiva que podem comprovar en aquesta imatge que he construït a partir d’una imatge del Jet Propulsion Laboratory.

wspace-201602-arrows

De la figura es veu clarament que d’alineació de planetes no té res de res. Més bé es tracta d’un efecte de perspectiva. A més a més s’observa que tots els planetes es troben a la dreta del Sol, mirant des de la Terra, i per tant, només es podran veure quan el Sol encara no haja eixit per l’horitzó est. És a dir, aquesta alineació només es podrà veure de matinada.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart minvant Febrer 1 03 28
Lluna nova Febrer 8 14 39
Quart creixent Febrer 15 07 46
Lluna plena Febrer 22 18 20

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de febrer de 2016, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- Alineació de planetes 4 de febrer 2016. Stellarium.
2.- Constel·lacions d’Orió i Taure sobre el cel d’Arches NP, Utah, Estats Units. Daniel Schwen, Wikimedia Commons.
3.- Alineació de planetes 6 de febrer 2016 amb la Lluna. Stellarium.
4.- Vista de la posició dels planetes el 4 de febrer 2016. Space JPL i treball propi.

El cel d’octubre de 2015

Uranus_cloudsOctubre comença amb un oratge ben agradable que ens convida a mirar el cel nocturn. Algunes meravelles celestes ens esperen aquest mes. No les veurem, però, al capvespre. Caldrà aixecar-se ben d’hora per observar la celestia matinal i gaudir dels moviments dels planetes.

Al capvespre poca cosa veurem aquest mes. Mirant cap a l’oest, trobem Saturn que continua enganxat a les urpes de l’Escorpí. Però, donat que després de la posta de Sol ja estarà ben prop de l’horitzó, només romandrà visible poc més d’una hora al cel. Aprofiteu per veure’l ara ja que el planeta ens deixa fins l’any que ve. Per si teniu dubtes d’on trobar-lo, la Lluna s’hi posarà damunt el 16 d’octubre.Saturn-20151016

Serà però a la matinada quan podrem veure les anades i tornades de quatre planetes amb afegits de l’estrella Regulus i la Lluna.

Cel-20151009Ja en començar el mes s’ha pogut veure com Venus, Mart i Júpiter, en ordre de més alt a més baix, s’estan movent ràpidament per formar un alineament planetari. A més l’estel més brillant del Lleó, Regulus, s’hi ha afegit també. Aquest ball de planetes durarà tot el mes i vos el recomane clarament. Dos dies, però, seran dignes de veure. El primer seria el 9 d’octubre, diada nacional dels valencians, en que la Lluna farà acte de presència entre l’aplec celeste i el 26 d’octubre, primer dia després del canvi a horari d’hivern, en que els tres planetes s’hi posaren ben junts, mentre Mercuri guaitarà tímidament per dalt de l’horitzó est.

Cel20151026
La Lluna també ens farà un regal aquest mes. En la nit del 29 d’octubre, a les 22:27 començarà l’ocultació de l’estel brillant de Taure, Alderaran, per la Lluna. De la mateixa manera que el 5 de setembre passat, una Lluna quasi plena taparà l’ull vermellós del Taure. Aquest tipus d’ocultacions estel·lars és molt interessants per determinar les propietats de les estrelles, com ara, el seu radi. Ja en parlarem, més endavant de l’encontre entre la Lluna i Aldebaran.

 

Aquest mes, a més a més, hi ha una delícia especial, només apta per als frikis del cel. Tenim l’oportunitat de veure el planeta gegant gasós Urà a ull nu. Això serà possible donat que el planeta estarà en oposició el 12 d’octubre. En aquest moment, el Sol, la Terra i Urà estaran alineatsUra-20151012 i, per tant, el gegant gasós estarà ben prop del punt de màxima aproximació a la Terra. El planeta brillarà al cel més del que és habitual, amb una magnitud de 5.7 entre les estrelles de Piscis, cosa que farà que siga observable a simple vista. Tanmateix donat que el límit visual per a un humà normal és la 6ena magnitud, és ben clar que caldrà anar a un lloc ben fosc per veure’l. Però si es disposa de prismàtics o d’un telescopi menut no hi haurà cap problema en trobar-lo. Ací teniu el camp d’estels al seu voltant per no perdre-vos. Ara mateix el planeta està situat a 15 graus al sud i a 20 graus a l’est del centre del Gran Quadrat de Pegàs.

Urà serà visible durant tota la nit aquest mes d’octubre. Eixirà per damunt de l’horitzó en pondre’s el Sol i s’amagarà per l’oest a l’alba. Actualment Urà està situat aproximadament a 19 au (aprox. 2840 milions de km) de la Tierra.

Si mireu Urà amb un telescopi petit amb uns pocs augments ja veureu com el seu disc presenta un color blau-verdós. No espereu, però, veureu detalls sobre el disc planetari. Això està reservat als grans telescopis en terra o a l’espai.

Finalment recordeu que si sou del País Valencià, o si hi esteu aquest cap de setmana, podreu acostar-vos a la Vall de Gallinera per veure la interessant alineació del Sol a través de l’arc de la Foradada. Cal portar ulleres d’eclipsi de casa o comprar-les allí mateix.

Foradada-3-4-Octubre2015n

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart minvant Octubre 4 23 06
Lluna nova Octubre 13 02 05
Quart creixent Octubre 20 22 31
Lluna plena Octubre 27 13 05

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes d’octubre de 2015, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatge: Urà el 2005. Es poden observar els anells, el collar meridional i un núvol brillant a l’hemisferi nord. NASA, ESA, and M. Showalter (SETI Institute). Wikimedia Commons.
Gràfics del cel. Stellarium.

L’alineació solar de la Foradada a la Vall de Gallinera

La Vall de Gallinera és per a mi un indret especial pel seu paisatge, per la seua història de rebel·lia, des d’al Azraq contra Jaume I, fins a l’expulsió dels moriscos l’any 1609 i l’arribada dels mallorquins que ens portaren la seua dolça parla salada. Però també ho és des de fa uns anys per un fenomen de la natura que ajunta astronomia, accidents naturals i història de la repoblació dels cristians.Aquestes eren terres del Duc de Gandia, i l’any 1611 el duc va encoratjar la fundació a l’antiga alqueria musulmana de Benitaia, al costat de Benissivà, d’un monestir dels franciscans per guiar espiritualment la repoblació amb 150 families de Mallorca. La situació del monestir no es va elegir a la babalà. Un fenomen natural ben curiós s’hi produïa els primers dies d’octubre, al voltant del dia 3, dia del seu sant patró, Sant Francesc d’Assís. A més a més el 4, és la festivitat de Sant Francesc de Borja, patró de Gandia, capital del ducat.

El Sol, aquests dies, poc abans de la posta, s’amaga per darrere de la muntanya i passa per la Foradada, obertura natural situada cap al sud-oest. Durant uns minuts, el Sol s’alinea amb l’arc de roca i enllumena la zona del monestir. Els fundadors degueren aprofitar la fita natural per glorificar els dos sants patrons i donar un cert sentit sobrenatural al cenobi.Es tenen referències escrites sobre el fenomen natural des de l’any 1620, en el document: Noticias que dio el Guardian del Convento, por donde parece que los Exmos. Señores Duques de Gandia como señores de las Valles de Gallinera y Ebo, son Patronos del dicho Convento, que se titula de San Andrés.Ara, després de guerres i desamortitzacions el monestir ja no existeix. Només el calvari del poble de Benitaia delata la posició de l’antic convent franciscà de sant Andreu.L’any 2006 l’astroarqueòleg José Lull, arrelat a aquesta terra, feu reviure la tradició de l’observació de l’alineació del Sol per la “Foradà”. Des de llavors centenars de persones s’ajunten a principis d’octubre i també a principis de març, quan les condicions d’alineament es tornen a complir, per observar el fenomen natural.

Sense proteccions oculars adequades, com ulleres d’eclipsi i filtres mylar, la vista de l’alineació solar és molt difícil. El Sol ens enlluerna i no deixa veure res. Però puc imaginar els antics monjos observant el Sol a través dels núvols un dia nuvolós. Només, en aquest cas, el cercle del Sol es podria veure passar per l’obertura sense problemes a ull nu.

Ahir dissabte 6 d’octubre, vàrem anar a la cita de l’alineació solar de la Foradada per captar en imatges el pas del Sol per l’arc natural. Centenars de persones esperaven l’esdeveniment còsmic equipats amb ulleres d’eclipsi venudes en una paradeta de l’ajuntament. La intensa publicitat del fenomen durant aquests últims anys ha omplit l’explanada del calvari de Benissivà de molts  curiosos valencians, anglesos i alemanys de la costa.

Poc abans de la cita de les 18:20 h. les càmeres i telescopis, tots protegits convenientment per capes de filtre mylar, ja estaven preparats. Els núvols que ens havien acompanyat des de Tavernes només eren decoratius. El Sol va anar entrant poc a poc en l’obertura. Dues persones plantades al peu de l’arc destacaven sobre el disc solar.

Pocs minuts després, el Sol s’amagava darrera la muntanya i no va ser fins que passaren 15 minuts que la nostra estrella tornà a eixir per arrossegar-se per la carena formant un fons perfecte per destacar els arbres presents.

L’alineació solar de la Foradada, un fenomen que no cal perdre’s.

Fotos: Totes són d’Enric Marco. No useu les fotografies sense autorització de l’autor.

El cel de maig de 2010

Arc Triomf, Paris

La primavera es troba ja ben avançada i encara que el cel no s’ha deslliurat de boires, núvols i pluges, ja comencen a veure’s les constel·lacions estiuenques a la matinada, l’Escorpí, Sagitari, etc…Els planetes van omplint el firmament amb la seua lluïssor i els seus moviments. Mart ja va deixant de ser interessant per a l’observació mentre que Saturn està resplendent al cel a Virgo, juntament amb Tità el seu satèl·lit principal. Per veure Júpiter caldrà matinar ja que només es podrà veure abans de l’eixida solar.

I dos esdeveniments curiosos es veuran al cel de maig que podeu tractar de gaudir. L’un serà l’encontre de Venus i la Lluna i per observar-lo només haureu d’alçar el cap però per a l’altre caldrà que viatgeu a Paris a l’observatori solar que mai pogué somiar Napoleó.

Si en voleu saber més només cal seguir…

Segueix…

Les constel·lacions hivernals visibles a l’oest ja s’amaguen a la posta de Sol. Orió, Taure i Gemini es troben ben a l’occident només fer-se de nit. En aquell moment podem veure al sud les constel·lacions del Lleó, la Verge, la Copa i el Corb. Per l’est ja guaiten les constel·lacions estivals, Hèrcules, Lira i Cigne.

A les nits podrem veure 4 planetes. Venus, en Taure, serà l’estel del vespre. Brillarà a l’oest en quan el Sol s’amague a l’horitzó. A la primera part de la nit, Mart, situat al Cranc, en el seu camí cap a l’encontre pròxim amb Regulus, la principal estrella del Lleó, que veurem al juny, ja està bastant allunyat de la Terra i la seua brillantor declina.

El rei del cel continua sent Saturn amb els seus anells quasi de gaidó. Tità, el seu satèl·lit principal i més gran que Mercuri, estarà aquests dies en la seua màxima separació del planeta. Diuen que amb prismàtics es podrà veure separat de la brillantor del planeta.

Per veure Júpiter caldrà matinar ja que es trobarà a l’est poc abans de la sortida del Sol.

La Lluna serà quart minvant el 6 de maig, nova el dia 14, quart creixent el 21 i finalment plena el 28 de maig.

Maig 2010

El dia 16 de maig, diumenge, i entre les 10:30 i les 11 hores del matí, en ple dia per tant, Venus s’acostarà tant a la Lluna que quasi la fregarà. L’observació és difícil ja que tindrem una lluna de 2 dies i per tant amb una zona il·luminada molt petita. Però serà bonic intentar-ho i fer una foto a la parella.

A algunes zones de la Terra com Àsia i l’Àfrica es produirà una ocultació del planeta per la Lluna i temporalment perdrem de vista l’estel del vespre.

Us propose un viatge ràpid. Si el dilluns 10 esteu per Paris no us perdeu l’alineació solar de l’Arc-de-Triomphe. Aquell dia, vist des de l’Avinguda dels Champs Elysées, el Sol es pon exactament dins de l’arc que forma el monument que manà construir Napoleó. L’alineació és casual i no volguda. No és com l’alineació de la Seu de Palma que el 21 de desembre, dia del solstici d’hivern, la llum del Sol eixint entra per la rossassa est, creua tota la catedral i surt per la d’oest.

L’alineació de Paris sembla ser casual ja que sempre que hi haja un carrer llarg i recte, dues vegades l’any el Sol es pondrà o s’aixecarà en la direcció d’aquest. L’única condició és que el carrer ha d’estar orientat entre la direcció de la posta de sol del solstici d’hivern i la de l’estiu. A més a més el 10 de maig no sembla tindre cap significat especial per als parisencs ni francesos. L’altre dia que es produeix el fenomen és l’1 d’agost.

Un cas semblant al de Paris es produeix a la ciutat de Nova York. Els dies 30 de maig i l’11 de juliol en qualsevol carrer sobre el carrer 14, quan comença la quadrícula urbana, veureu el Sol pondre’s entre els edificis.

Agraisc a l’Agrupació Astronòmica de la Safor la informació sobre Venus i l’alineació solar de Paris.

Foto: Prové de la web francesa http://jotrilide.free.fr/
Gràfic: del programa lliure Stellarium.