El cel de juliol 2008

Esculapi, déu de la medicina,  torna al cel  aquests mesos duent entre les mans la serp. Aquesta, partida en dos, es troba també al cel en forma de constel·lació: Serpens Caput i Serpens Cauda.

Esculapi també porta de vegades la serp enrrotllada a una vara, simbol actual de la Organizació Mundial de la Salut.

Mart, Saturn i Regulus fan un ball còsmic al cel. S’ajuntaran i es separaran els primers dies de juliol. Molt curiós de veure com van variant les seues distàncies respectives en uns dies.

La Phoenix Mars Lander ja treballa de valent al pol nord marcià i traent mostres del subsol marcià. Ha descobert que en les mostres apareix gel. La setmana pròxima l’analitzarà.

I l’estiu continua, amb els dies llargs i les nits curtes.  No passeu massa calor i no abuseu de l’aire condicionat. Aprofiteu les nits per mirar al cel i veure el nostre futur com a espècie. Algun dia viatjarem a les estrelles.

Segueix …

La Serp (Serpens) és una constel·lació ben antiga, doncs és una de les 48 que ja apareixien a l’Almagest de l’astrònom Ptolomeu del segle II. La serp es troba separada en dues parts pel Serpentari: el cap rep el nom de Serpens Caput, mentre que la cua és la Serpens Cauda. El Serpentari, o Ophiuchus, que amanolla la serp, és Asclepi o Esculapi, déu de la medicina. Aquest, fill d’Apol·lo, educat pel centaure Quiró, que curava els malalts i ressuscitava els morts, va ser fulminat per Zeus, a instàncies d’Hermes, déu de l’ínfern, que veia que no li arribaven difunts. 

Esculapi és representat moltes vegades amb una vara a la qual s’enrosca una serp. Aquest símbol, anomenat vara d’Esculapi, és emprat actualment pels cossos mèdics de molts exèrcits del món i des de 1947 la mateixa Organització Mundial de la Salut l’ha fet el seu símbol.

Encara que la constel·lació de la Serp només conté estrelles dèbils, presenta uns quants objectes d’interés.

Allí trobarem el cúmul globular M5, situat a uns 25000 anys llum de nosaltres, però que amb prismàtics és fàcilment visible en llocs foscos. En el cel ocupa una zona tan gran com la meitat de la Lluna plena. Realment és un objecte molt vell ja que té una edat de 13000 milions d’anys, tan sols un poc més jove que l’univers mateix!

L’objecte més espectacular, però, és el cúmul M16, que està incrustat en la nebulosa de l’Àguila. Aquest grandiós núvol d’hidrogen i pols es troba situat a uns 7000 anys llum. Al seu centre presenta unes estructures molt peculiars anomenades “els Pilars de la Creació”. Són una espècie de columnes d’uns 3 anys llum de llargària on ara mateix s’estan creant noves estrelles. Aquestes formacions han estat molt estudiades pel telescopi espacial Hubble que les ha fetes famoses. Els extrems d’aquests pilars són brillants ja que els estels acabats de nàixer evaporen el material.

Mart es trobarà aquest mes molt prop de Saturn i Regulus, l’estel principal de la constel·lació de Leo. De fet, el dia 1 de juliol, Mart es trobarà a un poc més d’un diàmetre lunar de Regulus. Entre el dia 2 i el 8, els tres cossos estaran alineats, i seran fàcils de trobar al cel. Els dies 9, 10 i 11 Mart i Saturn estaran ben junts, com a un diàmetre lunar.

El dia 6 de juliol una Lluna prima de només 4 dies se situarà prop dels planetes i formaran una bella estampa. Tot acò, però, caldrà veure-ho en les primeres hores de la nit, ja que s’observaran en direcció a l’oest i aquests objectes es pondran molt prompte.

Júpiter es podrà veure a partir de les 23 hores cap al sud-est a principis de mes. A finals de mes ja el podrem veure només es faça fosc. Serà l’astre més interessant de l’estiu.
 
El dia 3 de juliol tindrem una Lluna en fase de nova. El 10 de juliol la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent. Finalment tindrem lluna plena el dia 18, i quart minvant el 25.

Ha arribat a Mart sense problemes la nau Phoenix Mars Lander de la NASA. La seua pala mecànica ja ha tret mostres del subsòl que ha situat a un dels forns de la nau. Sembla que la presència d’aigua congelada està confirmada. L’enginy s’ha posat sobre una clapa de gel i, dins de les rases excavades per la pala, s’han trobat mostres blanques que s’han evaporat pel calor del sol. A l’espera d’anàlisis més acurats, tot això apunta a considerar que, realment, es tracte d’aigua congelada. Continuaré informant.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de juliol de 2008, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Solament caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Foto: Un pilar situat més a l’est, imatge presa al 15è aniversari del telescopi Hubble. (2005)

Figura adjunta: Mapa celeste per al mes de juliol 2008. Vàlid per al dia 1 de juliol a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

2 pensaments a “El cel de juliol 2008

  1. Que interessant això que expliques dels pilars de la creació i la imatge… com una deessa esvelta que infanta estels…  Miraré el cel i la lluna com un somriure, aquesta que expliques per al dia 6. Memòries i re-cor’s

  2. Encara que he deixat l’observació del cel una mica oblidada, espere que amb el bon oratge de l’estiu i més temps lliure reprendre-la en part…

    Ah!, i espere conéixer-te personalment a la “Nit marciana” d’Otos…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *