El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

Fent neteja a casa: Cambio16 de 13 d’abril de 1987

Deixa un comentari

Aquest cap de setmana les darreres cuades d’un refredat no m’han permès acompanyar la gent del C.E.T. i d’altres centres excursionistes de les terres altes del Ter en una sortida que han fet de Vallter a Olette. A més a més, tenia de donar un nou impuls a la recerca pre-doctoral que he decidit fer per acabar aquest 2005. No sé si he avançat gaire, però bé, he intentat seguir fent aquesta tasca d’escultor que és la de convertir un "problema social" (= què vull estudiar que pugui ser útil pels llocs on em vull moure?) en un problema de recerca amb tots els seus ets i uts.

El que si que he pogut fer sense problemes ha estat fer una mica d’home de la neteja, posar-me el davantal i treure la pols al Cau.

I traient, traient la pols, m’he trobat amb el número 802 de la Revista Cambio16. Una revista força interessant que crec que encara editen els nostres veïns i que, en aquells anys, comptava amb personal de tanta actualitat com Pedro J. Ramirez (el seu cap de publicacions) o don Federico Jiménez Losantos (col·laborador habitual de la Revista). No, no. Si us plau, no deixis de llegir, que el nom no fa la cosa i potser encara et sorprendrà el contingut d’aquesta petjada.

I és que, en aquest número de la Revista, a part d’un interessantíssim reportatge titulat "La crisi del laberint iugoslau" (la traducció és meva) on mostren l’estat de la situació dels balcans uns anys abans d’esclatar el seguit de conflictes que van destrossar la vida de força innocents; i d’una peça informativa com la següent:

"HB GUANYA VOTS A TOTA ESPANYA
Herri Batasuna pot demostrar en les properes eleccions que té un important electorat fora del País Basc. El Govern està preocupat, perquè creu que les llistes al Parlament Europeu dels batasunos seran votades pels electors radicalitzats com els estudiants, els jornalers andalusos o els treballadors d’algunes empreses on existeix conflictivitat laboral" (la traducció és meva)

Com deia, a més a més d’aquestes dues peces, la portada estava farcida de senyeres i un titular "L’independentisme tranquil". Era el reportatge central d’aquesta revista. Un reportatge central signat per Xavier Domingo i protagonitzat per la Crida a la Solidaritat, el CIEMEN, l’Àngel Colom i Colom, n’Heribert Barrera, en Joan Hortalà, un joveníssim Quim Monzó, en Max Cahner i en Ramon Barnils.

Un reportatge ampli, complert, central, on, fins i tot, es dóna una pinzellada a la gent que construïa llur alternativa al voltant del Moviment de Defensa de la Terra, es presentava al PSAN i a l’IPC, a l’Associació d’Estudiants Independentistes (l’AEIU) i es parlava de Terra Lliure com a continuadora, en certa mesura, d’EPOCA. Fins i tot es definia El Llamp com a "revista setmanal de tribunes lliures".

I tot es feia sense estridències en el mateix mitjà on don Federico, esdevingut avui en dia la veu dels bisbes espanyols, declarava la seva laïcitat i acabava la seva peça d’opinió amb una sentència que, potser algun dels ponentins, li hauria de recordar aquests dies: "Laics o religiosos, aquí segueixen sobrant inquisidors" (la traducció, com sempre, és meva).

Impagable, no? En un mateix mitjà de comunicació hi participaven don Federico i una colla de gent que tenien l’oportunitat de dir la seva sobre la independència de Catalunya i un estat de coses, que poc ha canviat en els darrers 18 anys a casa nostra, als veïns de ponent.

Seria possible obrir la porta del mitjà de comunicació on treballa actualment don Federico a l’opinió de qualsevol dels "independentistes tranquils" d’ara? Seria possible llegir Barnils al mitjà de comunicació d’en Pedro J.?

Jo en tinc els meus dubtes, certament. I més encara quan la incomprensió s’alimenta amb diners de partits polítics que volen convèncer als nostres veïns de la maldat dels catalans i la seva classe política, oblidant, potser, que alguns d’ells han tingut plataformes polítiques gràcies als catalans: On hagués fet carrera política don Eduardo o don Pepe Mari sense les Comunitats Autònomes? No són les Comunitats Autònomes el resultat evident de l’intent de resoldre el problema ibèric (que no català, nosaltres no tenim cap problema, sempre hem sabut on som i qui som), l’encaix de les nacions a la pell de brau?

És curiós veure la voluntat d’entesa d’aquell especial del Cambio16 amb les atzagaiades mediàtiques que arriben dels mitjans de comunicació ponentins d’ara… Com diu en Ramon Barnils a la seva peça de Cambio16: "Va dir Nietzsche que qui passa quaranta anys -va dir quaranta- lluitant contra el drac, acaba per tornar-se drac." I jo reblaria dient: més encara quan el drac encara cueteja.

Aquesta entrada s'ha publicat en 03a. Política el 23 d'octubre de 2005 per Lluís Mauri Sellés

  1. Pel què fa al fet que el 1987 els personatges que esmentes (Losantos i companyia) estampessin la seva firma a Cambio 16 (setmanari de tendència esquerrana des dels seus orígens, si no estic mal informat) potser era perque en aquells temps -no com ara- la dreta d’Alianza Popular no tenia mitjans forts on escopir les seves injúries i calúmnies impúnement.

    Salut i llibertat!
    Marcús
    Índex Marcús

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.