El Sol furiós
Ja acaba el curs i ix el Sol després d’un mes sense veure’l. S’han omplit els pantans durant aquests dies però, en contrapartida, l’observació del cel ha quedat en suspens.
Venen uns xiquets d’un poble del Camp de Túria per tindre el seu bateig científic. Són de pre-escolar però ja tenen el do de la curiositat, l’embrió d’un futur científic. Els ulls ben oberts, la ma sempre aixecada per preguntar coses interessants. Han estat els perfectes alumnes.
Ja fa un mes que no hem pogut observar res pràcticament. O plovia o senzillament estava nuvolós. Avui, però, ha eixit el Sol i només uns tímids núvols han aparegut a l’horitzó.
Quina sort, ja que justament avui venien tots els xiquets de 4 i 5 anys d’un col·legi del Camp de Túria. Venien a veure les instal·lacions i a aprendre una miqueta sobre el sistema solar, tema que estan treballant a classe.
Els mostre imatges obtingudes per la nau europea/americana SOHO que contínuament està observant el Sol des de 1995, imatges comparatives de la Terra i el Sol, o de les taques solars i la Terra. Veuen fotos on enormes explosions de plasma calent ix llançat a l’espai o cap a la Terra.
I davant de tanta explosió, tanta grandiositat, un xiquet de 4 anys diu espontàniament: I per què el Sol està furiós?
M’he quedat meravellat per la utilització d’un adjectiu d’ús personal per a descriure un fenomen de la natura. I, després d’uns segons, m’ha semblat que el xiquet realment ha encertat de ple.
L’atmosfera solar està dominada pel seu camp magnètic. Aquest, format per multitud de línees, tubs de flux i bucles, va variant la seua configuració al llarg del temps. Grans bucles xoquen, s’entrellacen, es reestructuren i llencen a l’espai tones de plasma calent, partícules energètiques que poden arribar a la Terra. Són per tant, fenòmens violents. S’ha dit i és cert, que aquestes reestructuracions, que són també conegudes per flares o erupcions solars, són els fenòmens més energètics del sistema solar. Les estructures magnètiques solars trauen tot l’excés d’energia cap a fora.
Si, per tant, podem dir d’alguna manera que el Sol està furiós.
Però aquestes imatges ja tenen uns anys. Del 2001 o 2003. (Me n’adone que els meus alumnes temporals encara no havien nascut!) Ara, el 2008, no és aquest el cas del Sol d’aquests últims mesos. L’activitat solar està molt baixa. Estem al mínim del cicle solar. No es veu cap taca i erupció solar d’importància des de novembre passat. Així que quan els xiquets han vist la imatge del Sol sobre la pantalla de projecció no s’han emocionat massa. La natura, també se sol dir, és vergonyosa i només mostra els seus encants a qui persevera. Caldrà, per tant, esperar uns mesos per a veure alguna taca del nou cicle solar.
Foto: Doble protuberància. Cortesia de SOHO/EIT consortium. SOHO és un projecte de cooperació internacional entre ESA i NASA