Pols d'estels

Un grup de xiquets de 4 a 8 anys visiten la Universitat. Les seues professores estan estudiant la Lluna i introduint el coneixement dels planetes i el sistema solar. I que pot ser millor que veure uns telescopis de veritat, i preguntar, sense vergonya, a astronoms els seus dubtes, que vos assegure, són ben universals.

Segueix…

Més de cent xiquets d’una escola rural de l’interior del País Valencià van passar unes hores per l’Aula d’Astronomia per ampliar el seu coneixement sobre els objectes celestes acompanyats per la seua mestra Ana.  Xiquets de preescolar i primer i segon de primària amb un gran interés en els objectes celestes i en general en el que passa a l’univers.

Encara que va eixir un dia radiant el Sol no va col·laborar. Ja fa més de 5 mesos que l’activitat solar està sota mínims i no s’observa cap taca solar digna d’aquest nom. La raó és que ens troben en el mínim d’activitat del cicle solar d’11 anys i ensenyar una imatge del Sol totalment blanca, sense cap accident de color apreciable, és ben trist.

Els menudets miraven amb uns ulls com a plats cada dibuix, cada poster, cada imatge de la Lluna, dels planetes o del Sol que mostrava. L’obertura de la cúpula, els moviments del telescopi eren seguint amb atenció, sense dir quasi ni mu…. Tot era tan nou per a ells…

I el llançament del coet d’aigua, amb l’únic perill de ser esguitat per alguna gota, va deixar-los bocabadats. Ells que associen els coets amb el foc, el tro i la festa!

Els més majors, els de primària, ja duien les preguntes de casa. I quines preguntes! En quan vaig demanar que si algú volia preguntar alguna cosa que aixecara el braç, un bosc de bracets va créixer quasi instantàniament davant meu…

Com es va formar la Lluna? I vaig mostrar un dibuix d’un cos enorme impactant la protoTerra fa milions d’anys. En general la gent pensa en un Univers tranquil però en realitat els canvis moltes vegades es fan de manera brusca.

I el Sol? I els cràters de la Lluna? I jo mostrava altre dibuix del xoc brutal d’un meteor sobre un cos celeste. No em vaig atrevir, però, a dir que els impactes són ara pocs freqüents però encara possibles.

I que ens pots dir del nou planeta GXXX acabat de descobrir? (són ja tants que no puc recordar quin era..)

I hi ha extraterrestres? I com podrem parlar amb ells? Etc…. Les preguntes, que jo dic universals.

I aleshores va vindre el moment de posar-me en el lloc que tocava. Els dic que per comunicar-nos amb els possibles extraterrestres caldrà utilitzar el llenguatge universal de les matemàtiques, ja que si són intel·ligents segur que sabran que és el número pi, per exemple.
Me n’adone ràpidament que els nens de primer i segon encara estan sumant i restant i que on vaig jo amb eixes sofisticacions? Però, per intentar arreglar-ho, els dic que no es preocupen que pi és un número molt important que està entre 3 i 4.  Mai ho hagués dit….
La resposta dels xiquets, més espavilats que jo, va ser immediata: 7?

I és que els nens, amb aquesta magnífica resposta, em van fer recordar tot el sistema de nombres en matemàtiques i en quin curs de primària i secundària s’introdueix cada conjunt de nombres.