Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Publicat el 21 d'abril de 2008

La Terra des de l’espai

La Terra, la nostra nau que ens porta per l’espai, és, en alguns sentits, més desconeguda que alguns planetes del sistema solar. La falta de recursos, les dificultats d’alguns governs que no volen mostrar els seus secrets i els problemes polítics que poden provocar algunes troballes, com per exemple, qui contamina més, han retardat el coneixement exhaustiu del nostre planeta.

Ara, però, la tecnologia emprada en l’exploració marciana s’està aplicant també per conèixer els nostres mars i rius, les terres i l’atmosfera. I és que la sensació de que la Terra està en perill ha obligat els últims anys l’Agència Espacial Europea (ESA) i la NASA a llençar tota una sèrie de satèl·lits per escodrinyar aquest petit planeta on vivim…

Segueix… 

La Terra està en perill. En això està d’acord tota la comunitat científica. Altra cosa serà la intensitat d’aquest perill. Serà poc i la nostra llar serà recuperable o, com diuen alguns, ja no hi ha res a fer?

L’observació de la Terra està de moda. Actualment, per exemple, tothom pot observar qualsevol part del món usant només el Google Earth.

Tanmateix per a un estudi més aprofundit cal usar tècniques sofisticades. Cal estudiar els corrents marins, les ones, els vents, la capa de gel dels casquets polars, la cobertura vegetal, el camp magnètic terrestre i la seua variació, les zones continentals. Actualment tots aquests problemes es volen estudiar conjuntament ja que les interaccions entre totes aquestes variables ens mostraran la nostra veritable Terra.

Els últims anys l’Agència Espacial Europea (ESA) i la NASA han llençat tota una sèrie de satèl·lits per escodrinyar aquest petit planeta on vivim. Les dades que estan aportant ens revelen un nou planeta amb alguns nous problemes per resoldre.

Els reptes que ha hagut de superar la tecnologia espacial són immensos. Per començar, els satèl·lits de reconeixement de la Terra passen ràpidament sobre cada lloc i necessiten sistemes d’imatges que usen càmeres CCD/TDI que transfereixen la informació al mateix ritme que la capten. Amb aquest tipus de càmeres es pot fer espectroscòpia multibanda per determinar els diferents tipus de material observat quasi en directe.

La missió Hydros de la Nasa (actualment aturada) estudiaria la hidrofera i els diferents cicles atmosfèrics. Envisat, de l’ESA, ja està operatiu i acaba de presentar el mapa preliminar de més resolució fins ara. S’hi poden veure tota les classes de terrenys i les zones urbanes. Amplieu el mapa amb el + i veureu. Els científics utilitzaran les dades per analitzar els canvis en la coberta terrestre a escala mundial; estudiar els ecosistemes tant naturals com gestionats per la població humana; i modelar l’extensió i l’impacte del canvi climàtic.

Per observar la Terra s’utilitzen làsers, com el sistema Lidar, per fer mapes 3D de la Terra. Però la revolució de la teledetecció ha vingut amb la introducció del radar d’apertura sintètica (SAR). Aquest és un radar de nova generació que amb una petita antena i l’ús de complicats algorismes matemàtics permés obtenir la mateixa resolució que una antena molt major que és inviable per a l’exploració espacial. Amb aquesta tecnologia s’ha explorat en ràdio el planeta Venus, inaccessible a l’observació visual.

Aquesta tecnologia aplicada a la Terra permet obtenir imatges amb una resolució d’1 mm. És a dir, objectes més grans d’1 mm són observables. Això permet veure al detall moviments molt menuts dels terrenys, com per exemple com s’enfonsa Venècia (1 mm/any) o com “respiren” els volcans Vesubi i Etna. Ací podeu veure l’illa de Tenerife. És clar que aquesta meravella no posa content alguns governs que veuen les seues vergonyes a l’aire.

Aquesta tecnologia es vol aplicar, per exemple, a la búsqueda de mines antipersona.

L’any 2000 el transbordador Endeavour va desplegar dues antenes separades uns 60 metres durant 15 dies per fer un mapa tridimensional de la Terra. Utilitzant una tècnica anomenada interferometria, cada antena registrava quasi dades idèntiques per a formar imatges. La distància entre les dues antenes causen lleugeres variacions de fase en el senyal que permet crear imatges tridimensionals quan es combinen les dades. És el mateix principi de la nostra visió estereoscòpica.

Aquestes noves tècniques han permés veure la forma real de la Terra que està lluny de ser una esfera perfecta. La Índia, per exemple està en una depressió mentre que l’Atlàntic Nord es troba en una elevació de la Terra. Això ens deriva a un problema associat. Si la Terra no és una esfera i hi ha llocs que són més alts que altres, quin és el nivell del mar? A Espanya és pren el nivell de mar a Alacant però no es pot comparar al nivell del mar amb el d’Estats Units, per exemple. Així quan es diu que el nivell del mar està pujant pel desgel de l’Antàrtida i Groenlàndia, té això algun sentit?

S’ha observat que, per exemple Groenlàndia està perdent el gel i en perdre l’immens pes de sobre s’eleva mentre que l’Amazònia s’eleva o s’enfonsa estacionalment depenent de la quantitat d’aigua que tinga a l’hivern o a l’estiu.

S’ha observat un fet preocupant. El camp magnètic terrestre, mantingut pels moviments del magna interior, està canviant de polaritat de manera prou ràpida. El que ara és el pol nord magnètic situat al nord del Canadà passarà a ser el pol sud magnètic. Per a que passe això, de manera anàloga a com passa al Sol, hi haurà una caiguda temporal del camp magnètic. En aquest moment estarem totalment desprotegits front a les partícules energètiques carregades del Sol. Però això no sabem quan passarà… Tot això ho estudiarà la missió Swarm de l’ESA que donarà el millor estudi del camp geomagnetic terrestre i la seua evolució al llarg del temps. Això servirà per conéixer millor l’interior de la Terra.

L’atmosfera és la part de la Terra més dèbil . Si la Terra fora una poma, l’atmosfera seria tan fina com la seua pell.

Nous satèl·lis com l’Aelus, que estudiarà els vents en tres dimensions o el Smos de l’ESA que monitoritzarà els vents superficials, la temperatura i la circulació global, estan en preparació a les respectives agències espacials. Aquests i altres satèl·lits d’estudi de l’atmosfera ens donaran una visió de detall dels contaminants presents. Això és important en esta època de possible canvi climàtic.

Aquest post està basat en la xerrada Fisica de la Terra des de l’espai, que va fer  José Moreno del departament de Física de la Terra de la Universitat de València el passat 17 d’abril.

Foto: Illa de Bora Bora. Nasa.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de La Terra per Enric Marco | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent