La primavera ja està ací
L’hivern ja és història. Finalment el Sol, en el seu camí aparent pel cel, ha creuat aquest matí a les 6:48 l’equador celeste. Aquest fet implica que el Sol ha eixit aquest matí exactament per l’est i es pondrà exactament per l’oest. La durada de les hores de llum i les de nit seran avui exactament 12 hores cadascuna a qualsevol punt del planeta. És el dia de l’equinocci de primavera.
Aquest dia i la primavera mateixa estan associades a velles i boniques tradicions culturals. Des de la mitologia grego-romana fins a les nostres festes més populars, les falles.
Segueix …
Associem la primavera al renàixer de la natura, a la tornada dels ocells, a l’allargament de les hores de llum solar.
La nimfa Flora era la patrona de la potència vegetativa, de tot el que floreix, de la primavera. A Ovidi se li atribueix la llegenda per la qual un dia de primavera el déu dels vents Zèfir, en veure-la passejant, s’hi va enamorar i sense pensar-s’ho gens la va raptar. Després, però, es va celebrar el convenient matrimoni. Zèfir li va donar el poder de regnar sobre totes les flors.
Altra llegenda l’associa al naixement del déu Mart. Juno, esposa de Júpiter, volia tenir un fill però sense contacte masculí. Demanà consell a Flora que li oferí una flor que amb el seu contacte era suficient per deixar embarassada una dona. Juno va poder tenir un fill que dóna nom al primer mes de la primavera (Mart — Març).
Durant molt de temps el començament de l’any se celebrava per l’equinocci de primavera. Segons Joan Amades i el seu Costumari Català, fins el 153 a.C. Roma començava l’any en aquestes dates. La gent popular, però, no va deixar de celebrar festes al trànsit de les dues estacions. Tant és així que a França persistí la festa de Cap d’Any pel mes de març fins el 1653 i el papa Innocenci XII no l’establí al primer dia de gener fins el 1657.
La primavera també és temps de renovació, de cremar les coses velles i tindre’n de noves. Quin és, sinó, l’origen de les festes de primavera més sentides al País Valencià, les falles?
L’origen de la festa fallera és pagà i prové del costum llatí d’encetar fogueres per a donar la benvinguda a la primavera. No obstant, a la ciutat de València, aquesta tradició mil·lenària derivà en cremar els trastos vells als final de l’hivern, i en particular els fusters, el dia de Sant Josep, ja que és el seu patró.
Alfons Llorenç, periodista i filoleg, s’ha dedicat darrerament a estudiar el folclore arreu del País Valencià. Podeu llegir el seu estudi de l’origen de les falles.
Foto: Flor de l’ofrena a la Mare de Déu. Falles 2008. Enric Marco
Feliç dia i bona temporada.