Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

30 d'agost de 2019
0 comentaris

Final de vacances amb música (1): Josep Pedrals i Els Nens Eutròfics.

Després de fer l’apunt d’ahir (aquest) -que em va sortir musical, cinèfil i carrossa- he pensat que segurament ajudaria a elevar la moral de la gent que és a punt de tancar vacances dedicar quatre dies seguits a posar música que em sembla interessant i que potser no és gaire coneguda.

Començaré amb Josep Pedrals i Els Nens Eutròfics, que fa justament deu anys es varen estrenar en el món dels discos amb “Esquitxos ultralleugers”. De Josep Pedrals he parlat unes quantes vegades en aquestes Totxanes (vegeu aquí i aquí) i avui hi torno tot centrant-me en dues cançons del seu primer disc (el segon, ‘En helicòpter’, és de 2013) que ara, en recuperar-les, m’han semblat encara dignes de remarca.

Com que en Pedrals és un mestre en la manipulació del llenguatge i un dels poetes importants del moment he completat l’apunt amb les lletres de les dues cançons.

El vestit

L’estrip
de la teva roba
dibuixat a llamps
des del voraviu al
coll de la bruseta
(fet de punta de coixí)
crema en sortir del vestidor ben neta,
regaladeta.
Rega la dona de flama al vestit,
trajo de nit
tràgic al pit,
traca d’escot guspirant la nineta,
que la malmet en mode [de] mida amor
i esclata bella la parpella a albors
d’un foc esplèndid!

Com més t’extremes
molt més em condemnes
i a força d’ullades
carburen les brases
fum de bona planta i
tela com un guant al
teu cos combustible
que em fa cantar així:

Lalà lalà.
Lalà lalà la la.

 

Llenya d’alzina

Una bleda assolellada
em té fregits els pebrots.
Quan fa figa, ni diu fava.
Li han pujat els fums i el cava
i fa el préssec en pijama.
Secallona amb peus de porc.

Se m’hi regiren les tripes,
salta el cervell, bull la sang,
socarrant crispetes, pipes,
escabetxat d’amanites…
El codony de l’arbequina
és un platillo volant.

M’han tacada la forquilla.
Fet puré, m’ofego al bany;
Maria, la xirivia,
la de les peres blanquilla
que no es menja una rosquilla,
té el cabell d’àngel castany.

La vull a besa amb mandonguilla,
calçots i naps de capmany.
Com panses per l’aigualida,
un remull de ratafia,
borregos brandant la pipa,
macerant paper d’estany.

Pareu bé les orellanes,
la sarsuela es porta l’oli,
filets de veu esqueixada,
potatge de nens eutròfics.

Llenya d’alzina,
vi de sarment,
oli d’oliva,
pa de forment.

Garoines de l’Empordà,
garnatxes del Penedès
i aromes del Montserrat.

(Continua aquí)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!