Pols d'estels

El cel d’hivern presenta les més belles constel·lacions del cel. Algunes grans i amb estrelles brillants com Orió, Taure o Auriga; d’altres poc destacables com l’Unicorn (Monoceros). Aquest cavall mític amb una banya al cap en forma d’espiral se’l considera molt sovint símbol de la castedat i la puresa. El conjunt d’estrelles dèbils entre Can Minor i Major a l’esquerra d’Orió van ser agrupades sota la figura d’aquest animal mitològic, l’any 1613, per l’astrònom holandés Pieter Platevoit (en forma llatinitzada Petrus Plancius).

Aquesta constel·lació de Monoceros es troba sobre la Via Làctia, aspecte que presenta la nostra galàxia vista des de la Terra. En Unicorn es poden trobar multitud d’objectes d’interés com estels múltiples, cúmuls estel·lars o nebuloses. La nebulosa de la Roseta és la més coneguda. Es troba a uns 5200 anys llum de la Terra i té uns 130 anys llum de diàmetre. Al seu si s’han format i es continuen creant estrelles a partir del col·lapse del gas. De fet la nebulosa brilla per la llum que emeten les estrelles formades en el seu interior. Al centre observem el cúmul estel·lar NGC 2244 ja descobert el 1690 per John Flamsteed, primer astrònom reial britànic i fundador del Reial Observatori de Greenwich.

Si després de la posta del Sol mirem cap al sud i alçant prou el cap, veurem el planeta roig, Mart. El planeta que ara brilla més que la majoria d’estrelles està situat a la constel·lació de Taure, entre les banyes del gran toro celeste i al nord d’Orió. Serà visible durant tot el mes. Els dies 15 i 16 de febrer la Lluna s’hi trobarà ben a prop.

El planeta Saturn serà observable pràcticament tota la nit en la constel·lació de Leo. Al principi de febrer eixirà per l’est cap a les 21 h i cap a les 19 h a finals de mes. Utilitzeu els vostres telescopis i tracteu de veure els seus fascinants anells.

Júpiter i Venus es veuran tot el mes, tots dos cap al sud-est, però poc abans de l’eixida del Sol. El dia 1 de febrer els dos planetes es trobaran ben junts, amb un encontre espectacular.

El dia 7 de febrer tindrem una Lluna en fase de nova. El 14 de febrer la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent. Finalment tindrem lluna plena el 21 de febrer, i quart minvant el 29.

La imatge adjunta representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de febrer de 2008, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 29 a les 21:30 hores.

Foto: La nebulosa Roseta, a la constel·lació de l’Unicorn. Autor John Lanoue, a bedfordnights.com

Figura adjunta: Mapa celeste per al mes de febrer 2008. Vàlid per al dia 1 de febrer a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.