Antoni Vives

Lletra de batalla per Barcelona

10 de març de 2008
1 comentari

I ara, a treballar!

Estic content perquè CiU ha estat capaç d’aguantar l’embranzida bipolaritzadora de l’Estat. Fent campanya per ciutats i pobles de tot el país he topat amb algunes persones que em demanaven si CiU es presentava a les eleccions: “és que em pensava que tan sols s’hi presentaven en Rajoy i en Zapatero!” Això és el que ens dèien unes bones dones al mercat de Deltebre mentre Imma Joan i jo hi repartiem material electoral divendres passat… I no cal dir que, avui, en els districtes de Barcelona en els que jo em moc, que són bàsicament Nou Barris i Sant Martí, la sensació de bipolaritat era extremada.

La reflexió que cal fer és si el suport per damunt del que és necessari que s’ha donat des de sectors del catalanisme al socialisme espanyol, i de retruc al català, és compensat pels resultats. La mateixa desaparició dels candidats d’Esquerra al senat, donat que ERC hi ha anat representada per l’alcaldessa socialista de Badalona, ha acabat per enviar molta gent a casa, o fins i tot a can socialista. Votar per votar, molta gent acaba abandonant la marca blanca i es queda amb la marca de debò. I Esquerra ha de ser molt més que el satel·lit dels socialistes.

També cal pensar en la manera d’aprofitar la distància que el PSOE té fins arribar a la majoria absoluta. GALEUSCAT hi té molt a dir i caldria recordar el que es va dir a l’acte conjunt de PNB, BNG i CiU a Madrid de no fa gaire dies. Cal que els vots nacionalistes siguin capaços d’anar forçant els marcs jurídics de l’Estat per no retrocedir. La COPE s’ha dedicat a fer una crida per reformar la llei electoral durant el programa d’aquesta nit. La reforma, és clar, contra “los partidos nacionalistas, claro!”.

He parlat amb Mallorca i València, que vol dir amb en Jaume Garau i l’Eliseu Climent. El resultat dels nostres partits i coalicions no és bo, però és clar que les condicions en les que han hagut de jugar són encara més precàries que les nostres al Principat. Defallir ara seria fatal. Jo estic compromès amb ells a tirar endavant els respectius projectes polítics, i caldrà seguir actuant amb el cap ben fred.

Finalment, haurem de veure com reactivem l’espai del catalanisme conseqüent; tot ell. Com l’activem per, des del lloc on som tots plegats, assolir cotes noves. La política consisteix a proveir de lideratge la societat a la que serveix, conjuntament amb projectes que generin l’anhel per noves ambicions col·lectives. Feina rai, doncs. Ara, a seguir treballant!

  1. Jo també estic content: perquè objectivament CiU segueix la seva caiguda imparable, lenta i segura. Cada cop unes desenes de milers de vots que perdeu. Ja no heu guanyat enlloc, tret del districte de Sarrià. Qui després surti dient històries sobre que les classes socials no existeixen, que s’ho faci mirar. El nacionalisme és una pútrida farsa que serveix per emmascarar una ideologia dretana i catòlica (que molt bé representa en Duran).
    Els resultats d’aquestes eleccions demostren no tan sols que Catalunya no s’espanyolitza, sinó que Espanya es catalanitza: no en va, Zapatero guanya gràcies als vots catalans. O dit d’altra manera: treu-li Catalunya i guanya el vostre amic Rajoy.
    Estic content, per tant, perquè la bombolla sobiranista es desinfla i al darrera en surt el cap ultraconservador de Duran, que se salva pels pèls, però que de fet s’endu una bona derrota 25 a 11, sonada i espectacular.

    Per acabar, voldria dir que el teu darrer paràgraf cau en l’infantilisme més extrem, de manera que fins i tot he sentit vergonya aliena en llegir-lo. De debò la política consisteix en això? Noi, els convergents sou ben bé una peça de museu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!