Good luck, Mr. Gorsky
La Lluna, la nostra companya espacial, ha estat el primer lloc fora de la Terra on l’ésser humà posà el peu ja fa quasi 40 anys. En plena guerra freda, russos i americans tractaren de ser els primers de plantar-hi la bandera. Al final va ser Neil Armstrong l’afortunat.
La curiosa història que segueix me l’ha contada el bon amic de la feina Toni Font que l’ha penjada en el seu bloc de Flickr juntament amb una fotografia meua de la Lluna. Per als avesats a la llengua de Skakespeare vos recomane llegir l’original de Toni en el seu anglés florit. Per a la resta de mortals que no s’atreveixen a tant, he fet una traducció al català que podeu llegir tot seguit.
Corre l’any 1969 i el Mòdul Lunar de l’Apollo 11 acaba d’aterrar a la Mar de la Tranquil·litat….
Segueix…
Transcripcions oficials de la NASA del passeig lunar de l’Apollo 11.
Un exemple real de la història tal com va circular:
El 20 de juliol de 1969, el comandant del Mòdul lunar Apollo 11, Neil Armstrong, va ser la primera persona que va xafar la Lluna. Les seues primeres paraules després de trepitjar la Lluna, "Aquest és un petit pas per a un home, però un gran salt per a la humanitat", foren televisades a la Terra i escoltades per milions de persones. Però un moment abans de reentrar al Mòdul d’Aterratge va fer un comentari enigmàtic: "Bona sort, senyor Gorsky".
Molta gent en la NASA pensà que era un comentari casual sobre algun cosmonauta soviètic rival. Tanmateix, després de comprovar-ho, no hi havia cap Gorsky en els programes espacials russos o americans. Al llarg dels anys molta gent preguntava a Armstrong sobre el significat de la frase "Bona sort, senyor Gorsky", sempre, però, Armstrong només somreia. El 5 de juliol de 1995, en Tampa Bay, Florida, mentre contestava preguntes després d’una conferència, un periodista tornà a fer la vella pregunta de feia 26 anys a Armstrong. Aquesta vegada finalment respongué. Mr.Gorsky havia mort i per tant Neil Armstrong sentia que podia contestar la pregunta.
El 1938 quan ell era un xiquet en una petita ciutat del Midwest, estava jugant a beisbol amb un amic en el pati del darrere de sa casa. El seu amic colpejà la pilota i aquesta anà a parar al pati dels veïns sota les finestres del dormitori. Els seus veïns eren el senyor i la senyora Gosky.
Quan s’inclinava per recollit la pilota, el jove Armstrong escoltà com la senyora Gorsky cridava al senyor Gorsky. "Sexe! Vols sexe?! Tindràs sexe quan el xiquet de la casa del costat camine sobre la Lluna!"
Història veritable.
Sí, jo també l’havia sentida, l’anècdota -graciosíssima, per cert-, però jo vaig sentir que en comptes de bona sort, havia exclamat: Felicitats, senyor Gorski!
Per cert, respecte a la lluna hi ha una cosa que m’inquieta, i volia preguntar. Vaig veure en un reportatge que s’allunya de la terra 3 centímetres a l’any. És cert?
He eliminat el text que havies adjuntat ja que s’excedia de la pàgina. Si era copiat d’internet millor posar un enllaç.
Enric Marco
Pols d’estels
______________________________________________________________
Sí, i el tema és degut a la conservació del moment cinètic total del conjunt Terra-Lluna.
Degut al efecte de les marees, principalment provocades per la Lluna a la Terra, aquesta alenteix poc, però de manera constant el seu moviment de rotació, i per que el moment cinètic es mantingui constant (és considera el sistema Terra-Lluna com un sistema aïllat) la Lluna té que augmentar la seva velocitat de revolució en relació a la Terra, el que comporta un augment de la distància.
Nota:S’ha d’entendre com moment cinètic orbital, tot el conjunt d’energía de moviment tant rotacional com revolucional del dos cossos.