El mes de gener 2008

Als peus d’Orió hi podem veure la dèbil constel·lació de la Llebre (Lepus), animal que era la peça de cacera preferida del gegant.

Si després de la posta del Sol mirem cap a l’est, veurem alguna cosa més interessant. Mart, ja ben a prop de la Terra, brilla més que la majoria d’estrelles. Està situat a la constel·lació de Taure, entre les banyes del gran toro celeste i al nord d’Orió. Serà visible durant tot el mes.

El cel d’hivern presenta la gran constel·lació d’Orió, gegant caçador, seguit de prop pels seus gossos, representats pels Cans Major i Menor. Als peus d’Orió hi podem veure la dèbil constel·lació de la Llebre (Lepus), animal que era la peça de cacera preferida del gegant. És una representació antiga ja que Eudoxe de Cnidos ja l’anomena Llebre al  segle IV a.C. i l’astrònom grec Ptolomeu l’inclou al seu tractat l’Almagest del segle II d.C.

Hi ha, però, altres mites associats a aquesta constel·lació de la llebre. Així, a l’antic Egipte, les seues estrelles s’associaven a la Barca d’Osiris, ja que estava prop de la constel·lació d’Eridanus que es relacionava amb el riu Nil. D’altra banda, els àrabs la coneixien com al-Nihal, els quatre Camells, que van a beure al riu Eridanus que flueix de l’estel Rigel a Orió.

L’estel més brillant de Lepus és Alfa Leporis o Arneb, que significa també la llebre. És un estel supergegant roig de magnitud aparent 2,6 situat a uns 1300 anys llum. És 15 vegades més massiu que el Sol i unes 60 vegades més gran.

Uns dels objectes més curiosos d’aquesta constel·lació és R Leporis, una estrella variable perquè la seua lluminositat té enormes variacions, entre les magnituds 6  i 12, és a dir es fa unes 251 vegades més dèbil, cada 14 mesos. D’un roig intens, és un dels astres més rogencs del cel, i ha estat anomenat l’estrella carmesí.

El planeta Mercuri es deixarà veure poc després de la posta del Sol però molt prop de l’horitzó Oest. Anirà guanyant en altura al llarg del mes, però la seua visió no passarà d’una hora després de l’ocàs. El dia 9 de gener una Lluna amb molt poca il·luminació solar es trobarà molt a prop del planeta i el dia 22 Mercuri es trobarà amb un distant Neptú.

Si després de la posta del Sol mirem cap a l’est, veurem alguna cosa més interessant. Mart, ja ben a prop de la Terra, brilla més que la majoria d’estrelles. Està situat a la constel·lació de Taure, entre les banyes del gran toro celeste i al nord d’Orió. Serà visible durant tot el mes. El dia 19 la Lluna s’hi trobarà ben a prop.

El planeta Saturn serà observable pràcticament tota la nit. Al principi de gener eixirà per l’est cap a les 23 h i cap a les 21 h a finals de mes.

Venus es veurà tot el mes, mentre que Júpiter serà visible al final de mes, tots dos cap al sud-est abans de l’eixida del Sol. El dia 1 de febrer els dos planetes es trobaran ben junts, amb un encontre espectacular.

El dia 8 de gener tindrem una Lluna en fase de nova. El 15 de gener la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent. Finalment tindrem lluna plena el 22 de gener, i quart minvant el 30.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de gener de 2008, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Figura adjunta: Mapa celeste per al mes de gener 2008. Vàlid per al dia 1 de gener a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *