Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Laika, la primera astronauta

El primer esser viu que orbità la Terra, demostrant que la vida a espai era possible, va ser una gossa petanera de Moscou, Laika. Cinquanta anys després de la seua mort caldria recordar l’ambient de guerra freda en que l’Spunik 2, on viatjava, va ser llençat i les especulacions i realitats del seu sacrifici.

És el 3 de novembre de 1957. Fa quasi un mes que el primer satèl·lit articial de la Terra, l’Sputnik 1, viatja al voltant de la Terra. Des del Cosmòdrom de Baikonur un altre coet s’enlaira. A dins una gossa de nom Laika tancada dins d’un petit habitacle assolirà fama mundial en ser el primer esser viu que isca de la Terra. Morirà poc després.

Després de l’èxit de l’Sputnik 1 el 4 d’octubre de 1957, el primer secretari del Partit Comunista de la Unió Soviètica Nikita Khruixtxov va ordenar la posada en òrbita d’un nou satèl·lit el mes següent per commemorar el 40é aniversari de la Revolució d’Octubre de 1917. Els enginyers soviètics, amb Korolev al davant, tenien, doncs, només 4 setmanes per engegar el projecte. El repte era ara posar un esser viu a l’espai.

Es van agafar 3 gosses dels carrers de Moscou. El sexe era important ja que els gossos han d’aixecar la pata per pixar i l’habitacle de la nau no era tan gran per a permetre això. Una vegada elegides les gosses se les va imposar un règim d’entrenament molt dur: centrifugadores, per veure quina acceleració podien suportar, sorolls intensos, calors forts, tancaments en habitacles cada vegada més petits, etc…

La gossa que millor suportà aquest calvari va ser Laika, bordadora en rus. Pesava 6 kg i tenia uns 3 anys. Fou finalment tancada el 31 d’octubre en el seu habitacle definitiu dins la nau. Finalment el 3 de novembre de 1957 l’Sputnik 2 fou llençat a l’espai.

El monitoratge de les constants vitals de l’animal mostraren ràpidament que l’estrès i el calor acabarien ben aviat amb la seua vida. Per les presses no s’havia previst cap sistema de retorn a la Terra i per evitar el seu sofriment es tenia previst administrar-li verí al menjar quan calguera.

La propaganda soviètica sempre va dir que la gossa va sobreviure 4 dies fins que va morir de calor. Però fa pocs anys Dimitri Malashenkov de l’Institut per a Problemes Biològics de Moscou revelà que realment Laika morí al cap de 5 o 7 hores.

Els soviètics van enviar altres animals a l’espai però sempre els van intentar recuperar i ho aconseguiren moltes vegades. Laika va ser la primera i va obrir la via a que altres essers vius, els humans, trepitjaren la Lluna 12 anys després.

La nau Sputnik 2 s’anà frenant pel fregament amb l’alta atmosfera en les seues 2368 voltes a la Terra, cremant-se finalment el 14 d’abril de 1958.

Una iniciativa original per commemorar l’esdeveniment l’ha feta Nick Abadzis, un dibuixant i guionista, que ha narrat la història de la gossa Laika en còmic. Ha viatjat a Rússia i consultat els arxius de la missió per contar la seua part científica i humana.

Que aquest petit apunt servisca per a homenatjar a Laika en el 50é aniversari de la seua mort.

Foto: La gossa Laika, dins de l’habitacle on serà posada en òrbita. Agència Tass.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Exploració de l'espai per Enric Marco | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent