Mails per a Hipàtia

El bloc personal de Vicent Partal

Salut Serge

Publicat el 30 de juny de 2006 per vicent

Baixe mig adormit la riera camí del tren. Entre a comprar els diaris. Fa anys que no compre Libération però em crida l’atenció la portada. Una foto molt bonica de Serge July i la frase "Salut Serge" acomiaden el director des del 1973 del diari parisenc. El compre.

La portada em recorda els millors Libération que he viscut, aquell de Tintin, el dia que els escriptors van fer el diari… Les primeres pàgines de l’edició d’avui són brutals. El nou accionista de referència, un Rothschild, ha decidit fer fora July, amb el vot a favor dels redactors del diari (detall important). En la pàgina dos hi ha una foto de July amb Sartre en un acte de suport a la creació del diari. La història explica que Serge hi va ser des del 1973, que sense ell no s’explica aquest diari. Però també explica com van passant els anys i quin enorme canvi estan patint els vells diaris de paper. July mateix diu clarament per quin motiu marxa -"je pars pour que vive Libération"- i fa exercicis alhora per a salvar sense cap xarxa l’abisme que s’obre sota els seus peus.

És evident que, com diu ell, Libération ha estat un dels diaris més bonics i interessants del món. Però és igual d’evident que ha estat un gran fracàs econòmic, que ha hagut d’acabar demanant-li diners a un Rothschild i perdent-los en quatre dies i que no han sabut gestionar-lo, fer-lo rendible. Cosa que en aquest negoci és tan important com la bellesa. Tanmateix July això ho diu amb la boca petita.

Avui, però, ho entenc. El dia que la gent diu adéu, si ha fet coses tan bòniques com les que ha fet July, tendeixes a ser indulgent amb els errors i a ensucrar el record amb aquells moments que paguen la pena. En qualsevol cas em colpeix i m’emociona de forma excepcional una de les darreres frases: "Le journaliste que je suis est infiniment triste de ne plus pouvoir écrire ici". L’entenc. I tant com l’entenc! Serge July sap que els periodistes no som res sense els nostres mitjans i se n’adona que el mitjà que ell ha creat pam a pam durant trenta-tres anys el deixa fora. La contraportada del diari s’omple també amb una fotografia seua d’esquena. Bellísima. I ací s’acaba tot.

(PD. Ací hi ha l’opinió sobre això de Juan Varela)

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

  1. De fa temps, el LIBÉ i EL MUNDO espanyol tenen una mena d’acord. Com s’ha encarregat d’anar denunciant oportunament Joan-Lluís Lluís, des d’ EL PUNT, les mentides i manipulacions publicades pel LIBÉ sobre la llengua catalana (al Principat) i sobre Catalunya són escandaloses.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.