El cometa 17P/Holmes esclata i brilla per tothom

El cometa 17P/Holmes era un cometa dèbil de magnitud 17, conegut només per especialistes cometaris i visible només amb grans telescopis. De sobte però, el dia 24 d?octubre la seua lluminositat augmentà mig milió de vegades fent-lo visible a ull nu i comparable a les estrelles de la constel·lació de Perseu, on ara mateix el podeu trobar, si no plou, com ací a la Safor.

Els cometes són membres del sistema solar. Com tots els planetes, descriuen òrbites el·líptiques al voltant del Sol. Aquestes són normalment molt allargassades, amb gran excentricitat. Passen molt ràpidament prop del Sol i de la Terra i la major part del temps s?enfonsen en les profunditats del sistema solar, més enllà de Saturn o fins i tot de Plutó.
Es creu que són restes de la formació del sistema solar i per tant són cossos molt antics. Compostos fonamentalment de gel d?aigua, aquest gel passa a vapor ràpidament en aproximar-se al Sol, formant-se l?atmosfera gasosa, anomenada coma o cabellera i també les dues cues, l’iònica i la de pols.

El cometa 17P/Holmes va ser descobert per l?anglès E. Holmes  des de Londres. Aquest astrònom era un observador constant de la galàxia d?Andròmeda (M31) i en coneixia tots els detalls. La nit del 6 de novembre de 1892, amb un oratge més aviat dolent, amb núvols, va veure una nebulositat en el buscador del seu telescopi que va identificar amb M31. Tanmateix en observar per l?ocular del telescopi i amb cert augment va observar un objecte amb coma i nucli brillant. Era un cometa. Era quasi les 12 de la nit del 6 de novembre de 1892.

El cometa 17P/Holmes té una òrbita d?uns 7 anys aproximant-se al Sol fins a unes 2 unitats astronòmiques. L?astrònom afeccionat Juan Antonio Henríquez Santana, de la agrupación astronómica de la isla de La Palma, Canàries, l’observà el 24 avisant el Central Bureau for Astronomical Telegrams in Cambridge, Massachusetts, Estats Units, del sobtat augment de lluminositat del cometa 17P/Holmes. Des des d?aquest dia, el cometa no ha deixat d?augmentar la seua brillantor. Els experts cometaris pensen que aquest esclat lluminós podria ser causat per una sobtada exposició de gel cometari recent, cobert fins aquell moment possiblement per pols, o fins i tot a la ruptura del seu nucli.

Ara mateix és perfectament visible a Perseu, amb una lluminositat semblant a les principals estrelles de la constel·lació. Sembla una més d?elles. Ara bé, si se l?observa amb un petit telescopi o fins i tot amb uns prismàtics se li nota un aspecte nubolós. No se li observa cua, potser perquè es troba darrere del cometa i no és visible des de la Terra.

Ahir, jo mateix vaig fer-li una fotografia amb la meua càmera digital compacta des de la seu de l?Agrupació Astronòmica de la Safor. Acoplant directament la càmera a l?ocular de 20 mm d?un telescopi de 150 mm d?apertura i 1200 mm de focal, el cometa es veia tan brillant que la càmera va obtenir una fotografia espectacular.

Foto: Cometa 17P/Holmes observat des de Gandia amb un telescopi de 150 mm d?apertura i 1200 mm de focal amb un ocular de 20 mm. Càmera Sony Cyber-shot DSC-P10.  26 d?octubre 2007, 22:30 hora local. Autor: Enric Marco.

5 pensaments a “El cometa 17P/Holmes esclata i brilla per tothom

  1. Augmentar mig milió de vegades…Que petits som!…i fer-ho de cop…Cercaré sota Cassiopea, prop de Perseus, dalt d’Aldebaran…i si trobo un floc de neu intergalàctic que de sobte es fa visible a l’ull tafaner pensaré que és una bona noticia, potser un oracle favorable…Bona nit 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *