Astronomia a Vic

La ciutat de Vic albergà el passat 29 de setembre 2007 la II Jornada d?Història de l?Astronomia i de la Meteorologia amb una gran assistència de ponents i de públic assistent. Les comunicacions presentades van abraçar una gran quantitat de temes ben interessants i alguns de ben curiosos. Així l?ús dels processos de bruixes per a l?estudi de la meteorologia a Osona al segle XVII o la reivindicació del descobriment de l?atmosfera de Tità per Comas Solà  van ser algunes de les ponències que més van sobtar als assistents. La Societat Catalana d?Història de la Ciència i de la Tècnica de l?IEC, el Patronat d?Estudis Osonencs i l?Agrupació Astronòmica d?Osona van ser les entitats organitzadores.

Vic, capital d?Osona, és una ciutat històrica amb un casc antic on val la pena perdre?s. La plaça major, que sembla desaprofitada per gran, s?omple a vesar de parades el dissabte de matí. La catedral, amb la seua torre romànica i les pintures al fresc de Sert era una de les seus del bisbat de l?abat Oliba, allà per l?any 1000. Passetjant el divendres per la nit la ciutat està buida i de repent, sense adonar-te?n, apareix un edifici singular, fora de context en un entorn medieval. És el Temple Romà de Vic, descobert el 1882 en enderrocar el Palau dels Montcada.

En aquest temple és on transcorregué la jornada d?exposició i debat de les ponències de la II Jornada d?Història de l?Astronomia i de la Meteorologia. Fa ja més de 2 anys tingué lloc la I Jornada. L?èxit d?aquella convocatòria va animar els organitzadors a continuar les trobades amb la II edició. Bon lloc per retrobar vells i bons amics que feia anys que no veies.

Els estudiosos de la història d?aquests dos camps, que desperten un gran interés en el nostre país, omplien la sala única del temple. Bon lloc per que Maria Rosa Massa  parlara de l?obra d?Aristarc de Samos, l?astrònom que ja al segle II a.C. va proposar el primer model heliocèntric per al sistema solar.

Però no vaig a descriure cadascuna de les ponències. La llista completa es pot trobar ací. A més prompte eixirà un llibre amb les ponències que podrà adquirir l?interessat. Em limitaré a ressenyar les que per diverses raons m?han sobtat més.

Les bruixes i els seus processos a la comarca d?Osona van servir a Rafel Ginebra i Anna Jiménez per estudiar les tempestes i pedregades al segle XVI. Pobres dones acusades de tots els mals possibles.

El pare Tosca, tan conegut a València, elabora el 1703 un planol detallat de la ciutat en perspectiva caballera. També va escriure el Compendio Matemático, de 9 volums. Carles Dorce ens detalla l?ús de la primera llei de Kepler en el volum d?Astronomia. Sembla que les lleis de gravitació de Newton encara no hi surten ni s?apliquen.

Ali Bei l?explorador català que recorregué el nord d?Àfrica fins a la Meca es dedicà també a fer observacions acurades de fenòmens astronòmics i meteorològics tal com ens contà Marià Baig.

Els eclipsis de Sol observats a la península ibèrica al segle XIX i principis del XX van ser objecte d?interés preferent en diverses comunicacions.
F. Xavier Barca parlà d?Ezequiel Calbet, director de l?Escola de Nàutica de Barcelona que tractà d?observar l?eclipsi de 1842 i Antoni Roca ens va fer un recorregut per la història de l?Observatori de l?Ebre, creat poc abans de l?eclipsi de 1905.

Pedro Ruiz, del Museo Nacional de Ciencia y Tecnología a Madrid, va fer una de les conferències plenàries. Ens parlà de les implicacions que van tindre les observacions dels eclipsis del XIX i XX sobre l?astronomia espanyola. Sembla que les relacions entre els 10 astrònoms professionals que hi havia aleshores en actiu no eren precisament amicals.

L?amic Ricard Casas, de l?Agrupació Astronòmica de Sabadell, va fer un recorregut romàntic, com va dir ell, sobre els 11 asteroides que l?astrònom Josep Comas i Solà descobrí entre els anys 1915 i 1930. Actualment l?Agrupació ha engegat un projecte per determinar-ne els períodes de rotació.

Josep M. Oliver, també de l?Agrupació Astronòmica de Sabadell, ens va demostrar com era possible que Josep Comàs i Solà descobrís l?atmosfera de Tità l?any 1920, molt abans de Kuiper ho fes l?any 1944 per mitjans espectroscòpics.

En les últimes comunicacions es parlà, entre altres, del català Federico Rutllant, impulsor dels grans telescopis a Xile i de Josep Pratdesaba, astrònom afeccionat de Vic, en la commemoració del 40 aniversari de la seua mort. La cúpula del seu observatori, decorada amb signes zodiacals, encara és visible a la plaça de la catedral de Vic.

Ens tornarem a veure altra vegada d?ací a dos anys, el 2009.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *