El cel d’octubre 2007

La constel·lació de Capricorn llueix al cel del mes. Representa la dida Amaltea que alletà al déu Zeus amb la llet d’una cabra.

El planeta Júpiter es veurà pròxim a l?horitzó oest poc després de la posta de Sol. Cap a l’est, poc abans de l’eixida del Sol veurem els planetes Saturn (més baix) i Venus (més alt).

Amaltea és el nom de la dida que crià en secret el déu Zeus quan era menut. Cronos, el seu pare, el volia devorar per evitar que aquest el destronara, segons anunciava una profecia. Amaltea és una nimfa, però també és representada com la cabra que li donava llet al nen.
Un dia, quan Zeus jugava, li trencà una banya i per compensar la nimfa cabra li va prometre que s?ompliria miraculosament de totes les fruites que desitjara. És la banya de l?abundància o cornucòpia, popularment representada en multitud de pintures. En agraïment per la seua criança, Zeus col·locà Amaltea al cel com la constel·lació de Capricorn.

La constel·lació també és associada al déu Pan que convertí la part inferior del seu cos en una cua de peix per escapar del monstre marí Tifó.

Capricorn és la constel·lació més menuda del zodíac, per on passa el Sol entre el 19 de gener i el 16 de febrer. A més les seues estrelles són molt dèbils. L?estel més brillant, Deneb Algedi, és només de magnitud 3.

El planeta Júpiter es veurà pròxim a l?horitzó oest poc després de la posta de Sol.  El dia 16 una lluna quasi en quart creixent se situarà prop del planeta.
Després de la mitjanit Mart començarà a ser visible per l?est i a mesura que avance el mes anirà guanyant en altura. A principi de mes, cap a l?est i poc abans de l?eixida del Sol podrem veure els planetes Saturn (més baix) i Venus (més alt). El dia 7, la Lluna s?observarà entre els dos planetes. Saturn anirà acostant-se a Venus fins a uns 3 graus el dia 14. Els dies posteriors, Saturn i Venus continuaran separant-se fins que, cap a finals de mes, el primer estarà més alt que el segon.

El passat 23 de setembre entràrem en l?estació de la tardor. El Sol cada dia que passe estarà cada vegada més baix fins el dia 21 de desembre quan començarà l?hivern.

La nau Mars Odyssey de la Nasa ha descobert, en les vessants d?un volcà marcià, set entrades a cavernes. Són formes molt fosques i quasi circulars de 100 a 250 metres que podrien donar entrada a àmplies zones subterrànies, possible refugi de la vida marciana passada. També podrien utilitzar-se per a la protecció de futures colònies humanes.

La Lluna estarà en fase de quart minvant el 3 d?octubre. El dia 11 tindrem una Lluna en fase de nova. El 19 d?octubre la Lluna presentarà l?aspecte de quart creixent. Finalment tindrem lluna plena el 26 d?octubre.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 d?octubre de 2007, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l?observació. Només cal sostindre?l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l?Est (E) es trobarà a l?esquerra i l?Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l?hora d?observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Figura: Mapa celeste per al mes d?octubre 2007. Vàlid per al dia 1 d?octubre a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l?hora d?observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

Foto: Infantesa de Zeus (Amaltea està munyint la cabra), pintat per Jakob Jordaens. 1640,  Musée du Louvre, Paris.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *