La Lluna diu sempre la veritat

És molt usual que s’utilitzen imatges astronòmiques en situacions de la vida quotidiana sense adonar-se’n de les incongruències que els ulls d’un astrònom veu clarament. Això passa a les pel·lícules però també en altres àmbits. La vinyeta de Forges en El País de diumenge passat és un exemple del que vull mostrar.

La imatge del genial Forges parla de l’avorriment dels diumenges a la vesprada. El personatge que està dret li diu a Vicente, estirat al sofà, que ja són les 23 hores i que la seua migdiada ja s’allarga massa.  Una lluna minvant asoma per la finestra.

Ací està el problema. L’hora que el personatge diu que és i la forma i posició de la Lluna són incompatibles. La Lluna en fase de quart minvant i prop de l’horitzó, com es mostra a la vinyeta, es veuria poc abans de l’eixida del Sol. L’hora aproximada de la vinyeta seria les 6 del matí, en aquesta època de l’any. De fet si mireu la Lluna aquesta setmana a aquesta hora la veureu així.

Ja sé que em direu que no cal ser tan primmirat i que cal deixar marge als artístes. Molt bé. Però com que els coneixements bàsics d’astronomia (estacions, moviments de la Terra, fases de la Lluna, eclipsis) han estat explicats repetidament a Primària, considere que haurien de ser de cultura general. 

Sinó, perquè he de conéixer, per no ser considerat un inculte, els músics més importants i les seues obres, per posar un exemple i no les qüestions més bàsiques del coneixement científic?

Ah! Genial Forges encara que aquesta vegada l’ha errada.

Foto: Forges al Pais, pag 12, El País, Diumenge 8 de juliol 2007.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *