Bernardo Atxaga visita Gandia

Bernardo Atxaga ha participat en una ruta literària per la Safor convidat pel departament de Cultura de l?ajuntament de Gandia. Durant uns dies ha visitat escoles i instituts d?Oliva i Gandia on ha parlat de literatura amb els alumnes de Primària, Secundària i Batxillerat.

Bernardo Atxaga és el màxim exponent de la narrativa en euskera, i els seus contes són lectura obligada per als xiquets del País Basc. Va començar a escriure als 17 anys i des d?aleshores ha publicat més de trenta llibres de poemes, contes i novel·les. Ha rebut els premis més importants d?Euskadi i d?Espanya, com el Premi Euskadi i el Nacional de Narrativa.

El seu llibre més conegut és Obabakoak, llibre publicat el 1988 que consta de vint-i-sis relats que transcorren o es relacionen amb Euskal Herria a través del poble imaginari d?Obaba. La seua obra, escrita íntegrament en euskera, ha estat traduïda a nombroses llengües, entre elles el valencià i el castellà, però també a les principals llengües europees, així com també a l?àrab, l?hindi, el turc o l?hebreu.

La seua estada a Gandia va acabar amb la visita a la Biblioteca Central on assistí al Club de Lectura, coordinat per la poetessa Adriana Serlik. Precisament el Club de Lectura compleix ara un any, com va destacar la coordinadora de la Biblioteca Amparo Sellens en la presentació de l?acte. Allí Bernardo Atxaga va compartir amb els seus lectors la lectura de fragments de la seua obra i va respondre a les preguntes del nombrós públic que omplia el Saló d?Actes de la Biblioteca. Atxaga va parlar de la funció de la literatura  com a eina per entretenir, però sobretot per traure tots els misteris de l?interior de l?ésser humà i donar-los nom.

Atxaga entén perfectament el valencià i admira i llig Joan Fuster, encara que d?aquest escriptor de Sueca li interessen sobretot els seus assajos literaris. Afirmà que publicar obres literàries resulta difícil, sobretot en castellà, i desaconsella clarament la presentació als premis literaris que tendeixen a premiar els textos més dolços i fàcils. Finalment va encoratjar els escriptors a treballar en la llengua pròpia, com fa ell, tot i que siga minoritària, perquè precisament per açò les possibilitats de publicació són majors. 

 Foto: Bernardo Atxaga dedicant un dels seus llibres a un lector. Enric Marco

Article publicat a la revista Quinzedies núm. 96 per Enric Marco

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *