Rafel Santapau

Professor de literatura i teatre / Pintor, escriptor, músic i artista en general / Independentista radical./ Ateòleg / Absolutament cremat (ara no tant)

4 de maig de 2008
Sense categoria
2 comentaris

Un moment (33) De la colònia (3) Més proves, si eren necessàries, de què no som sinó una trista colònia.

Es l’article de dissabte. Ja em diràs alguna cosa.

De la colònia (3)

 

Ara hem sabut que el Govern de la Generalitat sempre havia estat d’acord amb l’opció de l’Ebre,  i que les estaques aquelles que hi van trobar al Pirineu, les van posar uns d’Iniciativa que anaven a fer una costellada ecològica. D’acord. Però va, siguem positius, comencen les obres. Calia pensar que, com a mínim, les faria una empresa catalana, per allò de donar feina a la gent del país i com que les obres les pagarem nosaltres, si hi ha algun benefici, cal suposar que sí,  que es quedi a casa. Tampoc, les obres les farà una empresa espanyola, d’un amic d’en ZP. Suposo que  s’està treballant  un retir digne, a la manera del Zaplana. Aquesta empresa amiga, quan arribi el moment, nomenarà en Zapatero delegat de l’empresa al Països de l’Est, amb un milionet per any i endavant que fa baixada. Però aquest és un detall anecdòtic. El més important és que una vegada més, ara amb l’excusa de les obres, ens han tornat a deixar clar qui mana aquí i què és el Govern de Catalunya. Potser faran falta més proves, és possible, però crec que és evident que Catalunya és una trista colònia. A callar i a aplaudir (o picar de mans)  No podem fer gaire cosa més amb el govern que tenim. Pagar.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!