El buit del temps

El retorn ahir de la sonda Stardust és una notícia excel·lent. Deprés de quasi set anys d’absència i tres voltes completes al voltant del Sol, la sonda de la NASA torna a casa amb la seua valuosa càrrega. Tanmateix, serà quasi impossible recuperar la sonda japonesa Hayabusa.

Stardust es va acostar a uns 300 km del cometa Wild 2 i, convenientment protegit, va recollir una mica de pols de la que va erosionant el vent solar. Es calcula que ha tornat amb un milió de mostres de pols cometària i interestel·lar, la majoria d’elles d’una grandària que no arriba a la desena part de l’amplària d’un cabell. L’anàlisi d’aquesta extraordinària càrrega tindrà entretinguts a un bon grapat de científics durant un temps. Es tracta de treure dades de materials que han romàs intactes des de la formació del sistema solar, fa uns 4.600 milions d’anys. És comprensible, doncs, la importància del projecte i l’interès que despertaran els resultats de la investigació. Tan de bo Joan Oró, pioner de l’estudi dels cometes com a portadors d’ingredients per a l’origen de la vida en la Terra primitiva, ho pogués veure!
D’altra banda, els reponsables de la missió Hayabusa que es va posar sobre l’asteroide Itokawa són bastant pessimistes sobre les possibilitats de retorn de la sonda. De moment han ajornat 3 anys la tornada, fins a 2010, per donar més temps als intents de reanimació. Una pregunta que corre aquests dies: els japonesos no estaran intentant fer massa amb massa pocs diners? Hayabusa costa al voltant de la meitat dels 212 milions de dòlars que val Stardust. El punt de comparació tampoc no és impecable, doncs ja sabem que NASA serà moltes coses, però no precisament eficient. I damunt molts dels fracassos dels darrers anys es deuen a les retallades de pressupost! Siga com siga n’hi ha una distància fabulosa que separa els pressuposts de la Unió Europea (ESA i les agències estatals, com la italiana) de les despeses civils i militars als EUA. A les dades d’Euroconsult (al gràfic), no apareix la Xina. Possiblement ningú sap del cert quant gasten en els programes espacials, degut a la proverbial discreció xinesa… però la seua desproporció també és de segur un dels motius de la pressió sobre el programa japonès de fer més del que poden.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!