Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

13 de maig de 2009
25 comentaris

Copa del borbó sense estanqueres

Mestalla s’omplirà aquesta nit de senyeres, d’estelades i d’ikurriñes.  La competició en joc és la copa del borbó, el cap d’estat que garanteix la unitat d’Espanya de destino en lo universal. Vés per on els afeccionats del Barça i de l’Atlhetic no portaran estanqueres. No es tracta de la famosa desafecció de què parla Montilla si els espanyols no ens tracten prou bé. Mai els afeccionats d’aquests dos equips han portat l’emblema espanyol. L’any 1990, en motiu de la final de copa del Borbó entre el Barça i els de la messeta en aquest mateix estadi (llavors anomenat Luis Casanova), un patriota jugador de l’equip messetari, Miguel Chendo, va dir que li dolia que la copa del rei d’Espanya l’hagués guanyada un equip no espanyol. El Barça va fer un gran partit i es proclamà campió, la qual cosa va irritar aquest futbolista (segur que el podríem definir com a no-nacionalista o constitucionalista!!!). Conservo unes pegatines que deien “Chendo tens raó, Catalunya és una nació“. Demà Chendo té un problema: no hi haurà cap estanquera a la grada!!! Tot i que segur que, lògicament, voldrà que pergui el Barça, els altres… són euskalduns, i l’estanquera romandrà a l’estanc… 
L’Atlhetic és un equip històric i entranyable amb la seua aposta pel futbol de casa. He seguit la trajectòria de l’equip al llarg dels anys. José Ángel Iríbar era el seu porter més famós als anys 1970, al qual van impedir que jugués el 50è partit com a internacional amb la roja perquè a Sevilla el qualificaven com al porter de l’ETA. Iríbar s’ha mantingut sempre fidel a Euskal-herria i és una de les milers de veus que han silenciat la repressiva llei de partits que ha tirat endavant el  PSOE per guanyar el poder amb trampes.  Altres jugadors històrics que recordo dels anys 1980 eren Dani i Rojo, dos extrems amb molta força. No tot han estat flors i violes amb la relació amb l’Atlhetic de Bilbao, però sortosament lluny queda el record de la final de 1984 (Clemente va encendre el foc!!!) i la simpatia de les afeccions es nota quan visites San Mamés, tal com passa a l’antic Sadar d’Iruña (ara amb canvi de nom per motius no-nacionalistes!!!)   i com passava a Anoeta, a Donostia, quan la Reial Societat competia a primera (esperem que torni prompte).
Esperem viure un gran espectacle a Mestalla aquesta nit.  Que guanyi el millor, i que el millor sigui el Barça!!!

  1. Tot son flors i violes !!!
    Doncs jo, la baralla més grossa que recordo a un camp de futbol espanyol entre futbolistes, va ser precisament entre els del Barcelona i l’Athletic…
    Eren altres temps, suposo… temps quan Goiko es va carregar a Maradona (el Messi del moment), o quan el Barça espoliava sistemàticament de jugadors als estimats equips euskalduns…
    Aquesta nit que guanyi el millor… encara que no sigui el Barça…

  2. Esperem vore futbol!!. Sens dubtes admirable la manera en que l’Atletich juga amb gent de casa.
    Esperem k juguen tots a futbol xk… ells aniran a a jugar al límit!.

    Ja que parlem de València… Vergonya que Montilla al parlar avui a la G.Valenciana s’ha referit com a Comunitat Valenciana al P. V., i després la cirera amb Camps: Els espanyols, catalans i valencians, volem el corredor….
    Va va… me fan vindre cgra els 2. ai ai ai ai!!!

    Salut i força!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!