El cel de novembre 2006

Aquest mes de novembre serà un mes ben pobre per a l’observació planetària. Cap planeta brillant no podrà veure’s en la primera part de la nit, després de la posta de Sol. Només a partir de les dotze veurem Saturn entre la zona est i sud del cel.

La constel·lació de la Balena (Cetus) ocupa una gran porció del cel, al sud de Pisces i Àries. Cassiopea, reina d’Etiòpia, va gosar dir que ella era més bella que les Nereides, filles de Posidó. Aquest déu, en represàlia, envià el monstre Cetus per assolar les costes del regne. La princesa Andròmeda, filla de Cassiopea, va ser oferida al monstre en sacrifici per aplacar el déu, però l’arribada de Perseu, que matà el monstre, la salvà.

L’estrella Omicron Ceti, també anomenada Mira, és una gegant roja, unes 300 vegades més gran que el Sol. És una estrella variable polsant que augmenta i disminueix molt de brillantor al llarg d’un període d’11 mesos. La seua variació en brillantor fa que de vegades desaparega del cel observable a ull nu. Hi ha astrònoms que han especulat que la primera observació d’aquesta pulsació podria associar-se a l’estel de Betlem.

Aquest mes de novembre serà un mes ben pobre per a l’observació planetària. Cap planeta brillant no podrà veure’s en la primera part de la nit, després de la posta de Sol. Només a la segona part de la nit, a partir de les dotze, podrem gaudir en la constel·lació de Leo del planeta Saturn entre la zona est i sud del cel. El dia 13 tindrem un encontre pròxim entre una Lluna en quart minvant i Saturn. El dia 18 de novembre veurem la pluja d’estels de les Leònides en la constel·lació de Leo, prop de Saturn. Són restes del cometa Tempel-Tuttle recollides per la Terra en travessar l’òrbita del cometa.

La Lluna serà plena el 5 de novembre, mentre que el 12 estarà en fase de quart minvant. El dia 20 tindrem una lluna en fase de nova. Finalment, el 28 de novembre la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent.

La nau Mars Express, en òrbita al voltant de Mart, ha obtingut imatges de la regió de Cydònia, la zona de la famosa “cara de Mart“. Les fotos obtingudes amb la càmera estèreo d’alta resolució presenten algunes de les més espectaculars vistes del planeta roig.

La “cara de Mart” és una formació molt erosionada. Les primeres imatges foren preses per la nau Viking el 1976. Les condicions particulars d’il·luminació de la formació la feien semblants a un rostre humà. Això va portar a molts amants de les conspiracions i de les pseudociències a especular sobre l’existència d’una avançada civilització marciana a la qual s’atribuí la “cara”. El 1998, unes imatges de la nau Mars Global Surveyor, preses en unes altres condicions d’il·luminació, ja confirmaren l’inexistència d’aquesta cara.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de novembre 2006, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Que tingueu unes bones observacions.

Figura: Mapa celeste per al mes de novembre. Vàlid per al dia 1 de novembre a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *