jordhill.clar

Sempre he volgut viure en un carreró , aquí enmig de la fredor que amara un carrer empedrat, amb una justa pendent, (n?estic enamorat del sorollet  dels rierols que hi fa la pluja) el meu i ombrívol carreró, que de mig tomb hi fa una cantonada i un estol de llençols entre balconades, i les plantes? Les plantes llueixen entre balcons , floreixen i juguen amb les del veí, i germinen entre prohibides, una veïna tant bonica com despreocupada , irreverent  i poc meticulosa , desdibuixada enmig d?un terrat llaurat de roba estesa, el meu i ombrívol carreró , on res m?agrada tant com jeure al replà, i mirar la gent com passa i com em miren els que passen, el circuit del bar del racó, a la botiga com tanca,      fa grinyolar la reixa deixant a dins un calaix eixut, passejant fins al replà una bata de butxaques plenes, el meu i ombrívol carreró, amb les cadires al replà esperant el vespre i així la fresca,  una conversa animada de gent que ressona i omple la solitud d?aquests pisos, com música de colors mesclades amb el soroll de fregit que ressona en el cel obert i m?omple la nevera d?olors, i tot de nens que hi juguen i fan tard a sopar, que la mare crida , que la verdura ja es al plat i tota una suma de sorolls que frenen la curiositat de molts en visitar el nostre i ombrívol carreró.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!