El cel d’octubre 2019

La tardor ha començat. Els estels i les constel·lacions estan al seu lloc, el Triangle d’Estiu davalla cap a l’horitzó oest, l’Escorpí busca el seu refugi hivernal i fuig del gegant Orió que ja surt a la matinada, tal com manà el déu Júpiter fa mil·lennis per mantindre la pau al firmament. Mentrestant els planetes gegants, Júpiter i Saturn, també abandonaran ben aviat el cel i ens aboquen a un espectacle celeste devaluat per la seua pèrdua.

Mentre tot això passa al cel nocturn, l’oratge sembla que no vulga abandonar l’estiu i ens regal dies de calor estiuenca, això sí amb un Sol esglaiat ja ben baix al cel diürn.

Els planetes Júpiter i Saturn continuen essent els senyors de la nit encara que, en fer-se de nit, ja es troben cap al sud-oest i a mesura que passen els dies d’octubre es veuran cada vegada més i més prop de l’horitzó oest.

Júpiter, meravellós al telescopi, es troba encara en la constel·lació de  l’Escorpí. Continua essent l’objecte més brillant del cel però si no sabeu on trobar-lo el dijous 3 rebrà la visita d’una fina lluna creixent.

La nit següent, divendres 4, la Lluna se situarà entre Júpiter i Saturn, amb la creació d’una original línia celeste amb els tres astres brillants.

La nit del dissabte 5 serà Saturn el que rebrà el nostre satèl·lit natural. El planeta anellat, a Sagitari, ja està dèbil al cel i és un bona ocasió per trobar-lo de manera fàcil. La separació angular de centre a centre dels astres serà de 0,9°, menys de 2 diàmetres lunars.

Els altres planetes, Venus, Mercuri i Mart, estan ara mateix en les proximitats de la direcció del Sol, i, per això mateix, no són fàcilment visibles aquests dies.

Octubre també gaudeix d’unes pluges d’estels, encara que totes molts dèbils, d’uns pocs meteors per hora. Els Dracònids tenen el màxim el 9 d’octubre, els S. Taurids, el 10,  mentre que els Delta Aurígids tenen el màxim l’11 d’octubre. Finalment el 18 d’octubre gaudirem dels Epsilon Geminids, els Orionids el 21 i els Leo Minorids el 24.

De tots ells només els Orionids són suficientment actius, amb 15 meteors/hora, per que una eixida per observar-los a indrets ben foscos  s’ho valga.

I les belles constel·lacions hivernals ja són observables poc després de les 12 de la nit. Orió, Taure, els Bessons, els Cans Major i Menor comencen a ocupar el seu lloc al cel, tot anunciant que el camí a l’hivern es recorre en només tres mesos.

Només cal recordar que, per estalvi d’energia, la nit del 26 al 27 d’octubre es produirà el tradicional canvi d’hora per passar a l’horari d’hivern. En la matinada de les 3 passarem a les 2.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart creixent Octubre 5 18 47
Lluna plena Octubre 13 23 08
Quart minvant Octubre 21 14 39
Lluna nova Octubre 28 05 38

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un senzill mapa del firmament del mes d’octubre de 2019. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:
1.- Museu de la Ciència de València i escultures de Jaume Plensa. Enric Marco.
2 – 5. Aspectes del cel d’octubre amb Stellarium.

Un pensament a “El cel d’octubre 2019

  1. El meu primer cel d’octubre: crònica molt subjectiva.
    Just als primers minuts del mes d’octubre, vaig tenir la primera oportunitat de veure un cel estelat de bona qualitat des que tinc els ulls arreglats…
    A la muntanya de Montserrat, a la carretera entre el Monestir i can Massana, orientat al NNE. La boira ens amaga les llums de la plana del Bages, els pobles tot just s’intueixen i el petit creixent de la Lluna fa hores que s’ha amagat.
    Des de dins del cotxe, conduïa la dona, pel parabrises, ja veig les estrelles del carro, posat en horitzontal, semblaven de primera magnitud, comparades en com es veuen des de ciutat on costa força albirar-les. També moltes de les 131 llums que aquest vespre il·luminen els cims de la muntanya, encara que són més brillants que Venus, no arriben a enlluernar i es distingeixen les estrelles febles que tenen prop.
    Només aparcar en una de les moltes planes que hi ha al costat dret de la carretera, en direcció a la vall, es veuen les Plèiades, feia mesos que no les veia.
    Ens apartem uns metres fins un lloc on els cotxes no enlluernin, he agafat una llanterna vermella que no enlluerna gaire per no ensopegar. Un dia vull mirar si no seria millor una ambre, però no en tinc encara.
    Amb els binocles —uns 11×80 que pesen com un mort— són espectaculars.
    Cassiopea mostra la seva W. Sé que seguin cap avall el segon pal, unes dues vegades la seva llargada el veuré. I sí, a simple vista hi ha una taca borrosa. La miro amb els binocles i no la veig especialment espectacular, el Cúmul Doble, de tantes estrelles que hi ha en el camp, no destaca gaire, al menys a pocs augments.
    Més a la dreta cerco la galàxia d’Andròmeda. Des del quadrat de Pegàs em sé el camí. Sense els binocles, d’entrada no la veig perquè m’equivoco, però en agafar-los, a la primera segueixo el camí: α, δ, β, µ, ν… i allí es veu grisa i allargassada, Només el nucli, que la taca no és gaire gran. Ara sí que la veig sense binocles.
    Mirant amunt hi ha el triangle d’estiu, enfoco Vega i a continuació la doble-doble, que només veig doble, però en un camp molt estelat que fa que no destaqui gaire. Vaig cap el Cigne i cerco 61, sempre hi he tingut afició. Arribo a separar els dos components i veig el seu color rogenc, encara que recordo que quan era petit la veia molt més vermella. Memòria falsa? o canvi de sensibilitat ocular?
    A un terç entre Altair i Vega, amb els binocles, trobo el penja-robes a la primera. Aquest sí que es veu destacat de les altres estrelles del camp.
    Li passo els binocles a la dona i amb un punter verd intento que trobi els objectes que ja he mirat. Per a estrelles és difícil sense tenir el mapa el cap, els conglomerats i la galàxia, sí que els localitza tot i que li costa aguantar els binocles.
    Aleshores puja la boira, però ha estat un quart d’hora, el primer de l’octubre, força bonic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *