LA PELL DE BRAU

Un dels principals problemes de la nostra cultura és el propi desprestigi. Un desprestigi intencionat i promogut per l?Estat i per l?emergent nacionalisme espanyol que considera a la cultura catalana com a un fenomen provincià i identitari. Això es pot observar quan es tradueixen llibres d?escriptors catalans al castellà, i com aquests no funcionen ja que Espanya, com a mercat cultural, no ens hi accepta perquè els espanyols consideren que els escriptors seriosos escriuen directament en castellà i l?expressió cultural normal és l?espanyol.

A més a més, la globalització ens ha dut a una profunda reflexió sobre el fenomen identitari com a compensació a la dilució de l’individu. Per exemple, les ex-colònies angleses han aportat un gran nombre d’escriptors de parla anglesa, forans a l’arxipèlag britànic, que qüestionen sobre la immigració. Catalunya, avui per avui no ha contribuït a una reflexió sobre la identitat perquè ens fa por posar-nos davant del mirall.

Un altre dels problemes actuals són les generacions que pugen. Aquestes són molt poc adeptes a la cultura (literatura, teatre, art….) i, en canvi, si que ho són a la indústria del lleure que erròniament identifiquem com a cultura (pel·lícules de cinema de crispetes, videojocs, còmics i manga, música màxima, 40 principales, …..). A més a més, tota aquesta  franja de no-cultura és vehiculada en castellà o directament en espanyol i els catalano-parlants consumim d’aquesta indústria.

No ens podem deixar abassegar pel discurs del país veí sobre el debat identitari, ni pel missatge institucional que la llengua castellana és cosmopolita i la nostra no. Això és falç i, a més, aquesta creença ens empetiteix. El Català sí que és una llengua cosmopolita perquè se sap petita i dialoga amb d?altres cultures, tradueix i comparteix.

Cal que els catalans ens conscienciem que tenim la cultura ?sense Estat? més potent del món i que no n?hi ha cap altra amb la profunditat, talent, creativitat i excel·lència com la que té la nostra. Hem de ser conscients que tenim molta qualitat i cal que exigim a les institucions que restableixin el prestigi que hem perdut.

Cal doncs despolititzar la llengua i la cultura, descomplexar-nos del discurs identitari induït, cultivar el mercat cultural intern i internacional, potenciar i establir una indústria cultural pròpia amb el català com a llengua vehicular i fer complir la legislació vigent. Per què no es tradueix al català? Per què no apliquem la Llei de Protecció Lingüística?

Espero haver-te donat respostes vullunfestuc.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!