23 de gener de 2006
Sense categoria
7 comentaris

La trampa del PSOE i CIU a ERC

Artur Mas la va encertar quan es va pactar l’Estatut al Parlament. Va mantenir el pols, va forçar un finaçament semblant al concert econòmic i va aconseguir una fotografia de cara al rendiment partidista. Aquesta vegada s’ha equivocat i molt. Els dos grans temes del nou Estatut s’han evaporat. Ni nació ni concert econòmic. Això si, ha aconseguit una fotografia. Encara no sabem la lletra del que s’ha pactat, però pel que ens han facilitat els mitjans de comunicació el pacte és indefensable. En Mas tenia l’oportunitat de fer un front nacionalista amb ERC i retirar l’Estatut si no era un bon Estatut, però ha preferit el protagonisme. Tant de temps mantenint el tremp a la qüestió de l’Estatut, tants insults rebuts des d’Espanya i tantes il·lusions enceses per això? Doncs aquí està l’error de Mas. O potser no.

Les conseqüències d’aquesta decisió…

El protagonisme que ha aconseguit CIU hauria d’anar en contra seva, ja que amb aquest gest:

– Ha decepcionat a l’electorat nacionalista, perquè no ha mantingut el pols amb Espanya i s’ha conformat amb res. Cada aplaudiment dels barons del PSOE és una humiliació per Mas.

– Ha tancat la possibilitat que ERC formi govern amb CIU, ja que la poca confiança que Puicercós podia haver recuperat amb la coalició de Mas i Duran, l’ha perdut amb aquest pacte unilateral.

– La imatge d’un Mas ferm i valent, que recordava els nacionalistes bascos, s’ha esvaït.

Però ara ERC ha de triar entre dues opcions: recolzar l’Estatut o oposar-s’hi. La primera opció és la fàcil, però seria el seu suicidi polític ja que els seus votants no ho entendrien i l’independentisme parlamentari podria tornar a l’ostracisme. La opció coherent és la de dir No a aquest Estatut. És una opció difícil perquè tindrà tots els mitjans de comunicació en contra, però si ara es féssin eleccions crec que en principi li seria positiva ja que recolliria tots els vots dels nacionalistes desencantats de CIU.

Si ERC digués No a l’Estatut es veuria forçada a trencar amb el PSC, i de fet ho hauria de fer perquè aquest també l’ha traït en el tema més important de la legislatura. Però aquí està la trampa que li han parat. Crec que si ERC trenca el govern no hi haurà eleccions, es formarà un govern CIU+PSC o PSC+CIU, com vulgueu dir-li. D’aquesta manera ERC passaria a l’oposició i desapareixeria del mapa el grup que incomoda els dos grans partits.

  1. ERC pot dir que No i seguir al govern. Al cap i la fi tant CIU com els socialistes i ICV estan contents amb l’estatut. Per tant és poden permetre el luxe de votar No i seguir governant a les seves conselleries ara ja deslliurats de la pressio de l’estatut. I si els socialistes no estan contents que convoqui eleccions en Maragall a veure si el deixen presentar de nou. I pel que fa a un gover PSC i CIU amb en Maragall de president seria bonic de veure-ho:). Tot aixo els independentistes ho entendriem, potser més que ERC votes si a aquest estatut que no representa cap canvi de model

  2. Per fer el Front català, calen almenys dos socis, CDC i ERC, als quals ben segur s’hi (ens!) afegiria molta gent que el veu necessari. Però tal vegada Mas no ha trobat la resposta adequada en ERC? Tard o d’hora se sabrà quin ha estat el motiu d’aquesta greu mancança.
    Si finalment el PP vota sí a l’estatutet, això ens deixaria als qui no volem aquesta vergonya "autonomista" el camp lliure per demanar i votar el NO; si no ho fan, haurem de fer vot nul, no ens confonguessin…
    En un panorama de PP favorable al sí, ERC encara podria recollir una mica de dignitat perduda demanant el NO i, fins i tot, el meu vot el tindrien.
    Somniar és de franc (per ara).

  3. Sóc regidor independent per ERC i la meva opinió és que podem dir que no a aquest Estatut i continuar al Govern de la Generalitat. També podríem dir NO i demanar eleccions anticipades (però difícilment en Maragall ho acceptaria). Trencar el pacte del Tinell per mi no seria desitjable, perquè a part de l’Estatut hi havia moltes altres propostes socials que cal afrontar i que amb el debat de l’Estatut han quedat una mica al marge. Podem votar NO a l’Estatut per dignitat i continuar governant en un govern catalanista i d’esquerres fins que s’acabi la legislatura. Que de feina se n’ha fet molta i encara en queda molta per fer. Sí que l’Estatut era un dels objectius principals, i que sense un bon finançament moltes propostes de caire social se’n veuran afectades. Però si no hi ha un bon finançament no és per culpa d’ERC. I, a més, hem de demostrar que amb un sistema de finançament dolent som capaços de governar i de tirar endavant una bona política social i nacional. A Catalunya ja només li queda ERC (i potser alguna CUP o algun partit independent) que pugui defensar uns interessos realment nacionals. I després, un cop s’acabi la legislatura, ja es veurà!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!