VARIACIONS

El món segons Pep Montes

3 de juliol de 2008
Sense categoria
0 comentaris

La vall que des d’allà es veia…

“La vall que des d’allà es veia era una estesa de terra apedaçada de colors que morien al peu de la muntanya arbrada. Em vaig abocar a la barana del mirador i vaig recular esglaiat. Sota mateix hi havia una gran fossa cavada de poc, amb terra apilada als costats, barrejada amb pics i pales, plena de gent morta: cames, braços, caps, ventres, esquenes… tot fet un garbuix tacat per reguerons de sang i bassals de sang que brillaven a la claror transparent d’aquell dia. Vaig fugir corrents amb el cap que em rodava. A l’entrada del camí vaig vomitar tot el meu fel a tocar dels xucla-mels.”

Quanta, quanta guerra…
Mercè Rodoreda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!