VARIACIONS

El món segons Pep Montes

27 de maig de 2008
Sense categoria
0 comentaris

Paraules en el desert

Ramon Tremosa va fer ahir una gran defensa de les tesis del seu darrer llibre “Catalunya serà logística o no serà” en una sessió del Tribuna Barcelona. L’economista va estar brillant, contundent i a estones agosarat. Quatre coses m’interessa destacar d’aquest acte: primer, el funcionament mil·limètric de Tribuna Barcelona, un projecte de discussió pública de temes polítics que arrossega ja una tradició de dotze anys; en segon lloc, el to optimista, malgrat les crítiques, de Tremosa, que augura un bon futur a l’economia i la industria catalana per poc que aprofiti les oportunitats que té al davant; en tercer lloc, l’aparent estultícia de la societat civil catalana, capaç de convocar un acte interessant i amb projecció com el d’ahir, però aparentment incapaç de fer pressió per avançar en la direcció proposada per Tremosa i que gairebé tothom donava per bona; i en quart i darrer lloc, la dura contradicció entre moltes de les propostes de desenvolupament llançades per  Tremosa i les posicions ecologistes o mediambientalistes d’almenys dues forces polítiques catalanes.

Tribuna Barcelona fou una iniciativa d’alguna de les institucions econòmiques més rellevants del pais, i els seus dotze anys de vida certifiquen la seva bona alut. Tot i que el dahir no era un dels actes amb major assistència per als estandards del Tribuna Barcelona, se superaven les 180 persones (que paguen religiosament i sense excepcions, el preu del cobert), i entre els assistents hi havia alguna de les persones o representants d’alguna de les empreses més influents i rellevants del pais. Cada setmana porten un primera fila en el camp econòmic o politic i tenen una punteria certament afinada a l’hora de triar-los i ubicar-los en el temps. El mecanisme organitzatiu va fi com un rellotge, i generen una oferta atractiva i pràctica per als professionals que tenen una estona, entre dues i quatre de la tarda, per dinar. Tothom pot assistir a una conferència i debat de primer nivell i tornar a la feina a la tarda amb la seguretat que no hi fara tard. El dogma de fe consisteix a finalitzar l’acte puntualíssimament a les 16,00 hores. Ahir, estranyament, l’amfitrió Serra Ramoneda estava desolat perquè l’acte havia acabat, exactament, a les 16,08 hores.

El discurs de Tremosa, que va captar l’interès i gairebé la badoqueria dels assistents, és potent. Basat en estudis nordamericans, situa la zona o corredor econòmic que va del Pais Valèncià al sud de França, amb capital a Barcelona, com un dels més importants en projecció i potencial internacional. Les nostres grans virtuts consisteixen a disposar de grans ports, de zones logístiques remarcables i d’industria real. Estem a anys llum d’avantatge per damunt de Madrid en projecció de futur. El secret, sembla ser, consistirà en aprofitar be aquesta bona situació de partida i no fer el ronso a l’hora de posar en marxa infraestructures que ens converteixin en una zona logística de primer ordre. És la tercera vegada en poc temps que sento a experts d’ampli reconeixement però de posicions ideològiques aparentment diferents, mostrant una visió optimista del futur econòmic del pais: Joan Trullén, ex Secretari General d’Industria  de Zapatero, Andreu Mas Colell, ex conseller en els darrers governs de CiU, i finalment, Ramon Tremosa, economista emergent, fuet dels governs centralistes, reclamador incansable de les balances fiscals i d’un aeroport potent per a Barcelona. Tot això trenca radicalment amb els discursos invariablement pessimistes que sentim des de fa molts mesos sobre les perspectives de futur de l’economia catalana.

I tant ben reunida com estava la flor i la nata de la societat civil catalana, secció econòmica, a mi em costa creure que sigui capaç de reclamar gaire res amb èxit. Quants anys fa que estem en mig d’una mena de depressió col·lectiva provocada per dèficits infrastructurals, desastres governamentals i maltractaments centralistes? I quin efecte han tingut recentment les boniques i reinvidicatives trobades d’aquesta societat civil? Voleu que respongui? Ahir no feia altra cosa que veure cops de cap afirmatius quan Tremosa defensava les seves tesis, i fins i tot vaig sentir el representant d’una il·lustre i potent firma d’advocats catalana que deia que ell, ben aviat, posaria fil a l’agulla “per moure tot això”. Per quina raó s’hauria de moure ara “tot això” si fins ara no s’ha mogut ni un pèl?

I darrera i forta constatació: vaig detectar entre les propostes de Tremosa no menys de mitja dotzena de greus possibles conflictes amb els ecologistes o els defensors a ultrança de la sostenibilitat. Tremosa no feia concessions ni buscava termes mitjos: carreteres, trens, aeroports, zones logístiques i comunicacions a tota pastilla. I tot, gairebé tot, en zones i espais d’alta sensibilitat verda. Potser li hauríem de demanar a Tremosa, sense treure-li ni un gram de raó en els seus arguments que, de la mateixa manera que s’entrevista amb enginyers (tal com va assegurar) per saber què ens cal en el camp de la logística, podria entrevistar-se amb experts mediambientalistes per trobar vies que facin compatible el desenvolupament que ell i la majoria de catalans desitgem i els criteris ecològics. Posa-t’hi, home, que això no has fet mai, fins ara!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!