Diu que un president (indeterminat) de l’Ateneu Barcelonès de començaments de segle passat va portar el seu fill a veure l’ou com balla del claustre de la catedral però, per alguna raó insondable, no ho van aconseguir. L’home, aristocràticament indignat, es va dir a si mateix: “doncs el meu fill no es queda sense ou com balla!”. I va ordenar que l’ou ballès també a l’Ateneu. Això no ens ho confirmarà cap historiador, és clar. Però és una de les versions que corre per l’Ateneu i que explica perquè aquesta laica institució mostra cada any el seu ou com balla, justament el més bonic, segons afirmació de molts visitants de la docta casa.
No convertirem ara en polèmica la competència per saber quin és el més bonic, però potser podríem remarcar que l’ornament floral de l’ou com balla de l’Ateneu és francament espectacular, i que en l’entorn del seu jardí, la imatge és probablement una de les més belles i entranyables d’aquesta Barcelona turistitzada.
Aquest any els imperatius de la sequera i de les ordenances municipals ens han deixat sense una bona part dels ous, però se n’ha garantit algun de bàsic, entre ells el de l’Ateneu. No contents amb la solució provisional d’un sistema de recirculació i reaprofitament de l’aigua que proposava i garantia l’ajuntament, la junta de la docta casa ha decidit fer les coses amb solidesa: les obres han sigut més contundents i s’ha instal·lat un sistema definitiu de reaprofitament de l’aigua, de manera que tot allò que surt pel brollador es recupera i torna a l’estany. Durant la celebració de l’ou com balla i per a la resta dels dies, d’aquí fins a l’eternitat. És l’estrena de l’Ateneu sostenible, ves per on.
I no només això: enguany els ateneistes poden tenir la tranquilitat de saber que l’ou dansaire és ecològic, és a dir, fill de gallines criades naturalíssimament. Estupendo!
Però de gent descontenta n’hi ha sempre. Resulta que un grupet de senyors i senyores s’han adreçat als conserges de l’Ateneu i els han dit indignats que això de fer servir aigua reciclada i ous ecològics és litúrgicament incorrecte. Ospa! Els hem hagut d’aclarir que reutilitzar de forma continua l’aigua de l’estany no vol dir usar l’aigua que ve directament del clavegueram (de debò s’ho pensaven, això?), i que un ou ecològic no és pas un ou especialment adulterat, sinó tot el contrari, i justament és més probable que un ou ecològic s’assembli força més que qualsevol dels altres als ous que s’usaven en la mateixa tradició ara fa un segle, per exemple. Sembla que amb les explicacions s’han quedat tranquils.
En tot cas, val a dir que l’ou com balla a estones és més un espectacle per la gent que el ve a veure que no pas per la pròpia dansa. El moviment irregular de l’ou damunt del brollador té efectes hipnòtics, perquè la gent es queda llargs minuts badocant, immòbils, contemplant la meravella. Té alguna cosa de màgic, certament, i a ningú no interessa l’explicació científica del fenòmen.
Va, no us ho perdeu. Fins diumenge teniu temps de veure’l. A l’Ateneu, a ca l’Ardiaca o al claustre de la catedral. I, si us plau, badeu sense recança; és la mes sana de les actituds davant de la bellesa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!