Sembla que, de moment, la mestressa Clinton resisteix el tsunami Obama. Però no pas gràcies als demòcrates nordamericans residents a Barcelona, que ahir van votar en una proporció aclaparadorament favorable al candidat afroamericà. Els Democrat Abroad (demòcrates al món) de Barcelona van instal·lar, per primera vegada, una mesa electoral a l’Ateneu Barcelonès, entitat que des de fa uns tres anys acull regularment les seves trobades i reunions organitzatives. Gairebé 300 nordamericans van passar per la sala Jacint Verdaguer de l’Ateneu per votar. Els organitzadors van muntar una mini seu del partit en aquest espai, amb diversos ordinadors connectats a internet i amb una projecció permanent de noticiaris nordamericans per mantenir la clientela al dia, perfectament i puntualment informada.
Hi ha alguna cosa en la cultura política (i econòmica, de fet) nordamericana que aquí no deixa de sorprendre’ns. El muntatge que van fer era discret, però altament eficaç i acurat. Van tenir presents tots els detalls possibles i van atendre els seus correligionaris de partit de forma exquisida. Diria que l’organització es va fer amb "carinyo". Jo intentava pensar com seria una elecció equivalent si fossim nosaltres els que, residint en un altre país, haguéssim de votar a distància. NO m’ho sabia imaginar, però francament, no m’ho imaginava tal com ho vaig veure a l’Ateneu.
També em va semblar exemplar la importància simbòlica i protocolària (al seu estil) que donaven a la jornada, realçant obertament el valor democràtic d’unes eleccions, amb entusiasme i convenciment. Tot i que em va semblar que hi havia una certa consciència del deure democràtic del vot, no em va semblar que anessin a votar desesmadament ni per obligació, sinó ben al contrari, amb consciència de contribuir a alguna cosa important fins i tot amb una certa passió. Podem posar en qüestió molts aspectes del seu sistema polític, però em sembla que no podem posar en dubte que els que hi participen ho fan des del més pur convenciment.
Cal destacar, també, el moment polític excepcional. Sembla que mai en unes primàries hi ha hagut una cursa electoral tan ajustada com la que s’està produint entre Clinton i Obama, i això fa que el nivell de mobilització sigui més alt. Algun dels nostres visitants explicava que una raó que també avala Obama i que s’ha explicat poc és que probablement tindria més oportunitats de guanyar a les presidencials davant del candidat republicà perquè és més assumble per a ells. En canvi, l’odi que senten per Hillary Clinto és tan accentuat, que això podria tenir un efecte pervers per als demòcrates en la mesura que impulsés, per reacció, una major mobilitatzació dels votants republicans.
També és curiós veure que entre els nordamericans que resideixen fora dels EUA, Obama s’endú la palma. Sembla que fa un discurs més "europeu", de sensibilitat més oberta a la pluralitat i l’acceptació de la diferència. Amb un punt d’humiltat, potser? O això ja és massa tenint en compe que parlem d’algú que vol ser candidat a la presidència dels EUA?
Però aquestes reflexions electorals deixem-les per a ells, que la cap i a la fi és el seu president. Prenguem nota, en tot cas, del bon rotllo de la comunitat demòcrata nordamericana de Barcelona i felicitem-nos que, això també, ens situa una mica més damunt del mapa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!