miozz mirades

un bloc de maceració lenta (el bloc de la Dolors )

nuole zhu

Fins i tot quan està fent de monitora al programa Quedem?
d’Òmnium, amb la seva samarreta i targeta identificatives, hi ha qui encara se
li adreça en castellà. I ella els alerta que no cal, que ho poden fer en català, no només perquè el programa Quedem,
entre altres coses, busca oferir espais reals d’ús comú de llengua catalana entre
gent diversa i plurilingüe, sinó perquè per a ella aquesta és la llengua
natural de relació, es la llengua que parla amb els seus amics, la que escolta
parlar cada dia, amb la qual llegeix i pensa de tant en tant i cada vegada més.
Però esclar, portant com porta escrit a la cara que és xinesa, li cal
remarcar-ho. Lamenta per dins i per fora que tanta gent renunciï d’entrada a adreçar-se-li
en català pel seu aspecte, i encara que es defensa amb moltes llengües, també
la castellana, cada cop es torna més reivindicativa del seu dret a fer servir
la llengua pròpia de la terra on ha vingut a viure. Amb naturalitat, però. Tot en ella és franca naturalitat. (segueix)

De moment ha defugit formar
part de cap organització política, i la seva insistent aportació en aquest camp
ha estat recordar als partits que ella – i molts altres com ella – no té accés
al dret a vot. (en parlo a elles no voten).  Les seves intervencions
en jornades  de debat i reflexió diverses
mostren un discurs socio cultural madur (a la darrera Jornada de Debat i reflexió dels Colors de la Tardor la seva intervenció va ser molt aplaudida), i la seva visió i empoderament està
essent clau per bastir l’encaix del llegat de l’Espai Jove de Converses
Interculturals en el projecte Joves d’Òmnium, per tal de promoure la participació activa i cohesionada de joves diversos de tota la ciutat (la fotografia és de l’acte de presentació, fa uns mesos, amb Toni Soler)

Dissabte passat a la nit, a La Plana,
amb el seu català impregnat de petjades xineses, i amb un ritme pausat per donar
temps a la traducció en el llenguatge de signes, la Nuole va llegir amb
solemnitat el manifest de l’onze de setembre en l’acte unitari de la Comissió
Onze de Setembre de Badalona. Escollir en una mateixa persona el perfil de ser
dona, ser  jove i ser nouvinguda
(immigrada xinesa) va ser un encert carregat de simbolisme.

La Nuolé és sens dubte una de les joves sí i també que fan
ciutat, fan país des de la seva vida qüotidiana, amb naturalitat i senzillesa. Sense fer-ne ostentació. Som els altres, els del seu voltant, (jo inclosa) els qui remarquem els valors que té i aporta, i que sovint sorprenen. Estudia amb èxit en la llengua apresa– està fent quart de Medicina –, treballa ajudant en
un negoci familiar de restauració i també com a monitora del programa Quedem i ocasionalment com a traductora per l’acollida de famílies acabades d’arribar. I
dedica part del seu seu temps lliure a l’associacionisme participatiu compromés per fer una societat millor.

Va néixer a un poble de Wenzhou (de la província Zhejiang, la
zona sud-est de la Xina), fa 23 anys (a l’any 88), i així que va arribar a
Badalona, a finals de l’any 2004, la seva capacitat per aprendre l’idioma i per
progressar en els estudis va sorprendre tothom. Tant o més que la seva
capacitat per trencar els tòpics sobre l’aïllament de la comunitat xinesa.
Encara anava a l’Aula d’Acollida de l’institut Barres i Ones, a Llefià, on ha
viscut fins fa poc, i ja participava al projecte “M’expliques un conte del país
on vas néixer?” amb l’Espai Jove de Converses Interculturals. Les seves
narracions en català per apropar-nos als contes de tradició xinesa mentre ella s’afiançava en l´ús oral i social de la llengua, s’escoltaven a la Biblioteca de
Sant Roc, a la de Llefià, a Can Casacuberta, a les parades del Correllengua a
la Plaça del Sol, i on calgués. També en aquesta època va ser protagonista d’un
documental autogestionat impulsat per Amics de la Unesco, amb precioses imatges
de Badalona – Llefià, la platja, les festes –, un documental menys conegut que el que va protagonitzar uns anys després, emès per diverses televisions i que encara podeu veure, de la sèrie IMMIGUIANTS . Des del principi, la seva participació a l’Espai Jove de
Converses Interculturals (vinculat llavors a l’Associació de Veïns del Centre) la
portà a fer tallers i activitats diverses, a ser present de forma activa a
multitud d’actes a diferents espais de la ciutat. I a entrar en relació amb més
joves de procedències i pertinences diverses. (Parades de Sant Jordi, a la
Festa del Badiu, a la Sardinada, a representar l’entitat en les trobades
d’acollida amb Esplais de la ciutat, a portar paradetes de jocs al Correllengua
quan es feia a Sant Roc i Llefià,  o a
fer de voluntària a l’Estudiem Junts. Sempre activa, compromesa i voluntariosa,
i amb criteri propi, amb idees per aportar.

L’any passat va ser escollida per
llegir el manifest del Correllengua (Correllengua que a Badalona va ser dedicat a Pompeu Fabra). Tot un símbol. I aquest ha protagonitzat, amb quatre persones més, la campanya de “ara més que mai som Òmnium“, a Badalona. S’ha fet sòcia de l’entitat i participa activament a l’Àmbit de Llengua i Cohesió, i va ser escollida per l’assemblea per ser membre de junta.

Tot el seu historial badaloní i la darrera intervenció pública, a La Plana la nit del 10 de setembre parlen en veu alta i clara de com en són d’equívocs els estereotips i prejudicis que busquen etiquetar les persones en funció de tòpics. Ella, per sobre de tot, és una persona, una dona jove, amb la seva personalitat i la seva ideologia. Les pertinences nacionals o culturals són part de la seva forma de ser i de les seves eleccions, part de la seva identitat i identificació (per cert que ens en va parlar amb altres joves en el diàleg sobre identitats). Però no la defineixen a priori. Com a ningú. Però és això que sovint costa tant de veure…. (allò de la mirada i la realitat, de les percepcions...)

 

 

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.