miozz mirades

un bloc de maceració lenta (el bloc de la Dolors )

cossos d’inseguretat

Quan éren els grisos ho associàvem al franquisme. A la dictadura que reprimia qualsevol intent d’expressió de la llibertat, a la dictadura que perseguia qualsevol pensament que no fos el de la “una grande y libre” i aplicava tortura i pena de mort sense escrúpols. Llavors almenys ho podíem entendre. “Militars i policia la mateixa porqueria” i “la policia tortura i assassina” eren crits habituals en les nostres manifestacions pacífiques, en les ocupacions on practicàvem la resistència passiva, on l’exercici de la no violència activa provocava sempre alguna agressió física i acabava sovint a les comissaries.(segueix)
Eren els temps obscurs del final del franquisme i de la transició, i els temps dels primers passos d’una democràcia que en dir-se espanyola ja semblava que mai no podria ser-ho Una democràcia que arrossegava un llast difícil d’expulsar personificat amb la imatge sempre funesta dels  cossos policials i paramilitars. Inevitablement de la Guàrdia Civil, o fins i tot de la Policia “nacional” tot podia esperar-se’n, la seva existència era un factor intrínsec d’inseguretat cap a la població civil.
Però han passat molts anys, i aquesta, aquesta és “la nostra”. “La nostra” policia catalana que havia d’imprimir un caràcter diferencial. La “nostra” que ens fa sentir vergonya i indignitat. Res il·lustra tant bé la maldat i contrasentit dels estats com el comportament dels seus cossos de “seguretat” atacant brutalment al poble, persones indefenses en actitud no violenta. És una escena brutal que cap país democràtic hauria de permetre, i encara menys un país petit i oprimit com el nostre. Ja ho vam viure amb en Saura, i ara toca amb en Felip Puig. No importa la ideologia del partit que els “mana”: el monstre està desfermat. L’estil policial català és hereu de l’espanyol que va torturar-nos, hereu i calc. Quina tristesa, quina vergonya, quina impotència i quin fàstic.

(per qui dubti en relació a la poca diferència en l’actuació de la policia sigui qui sigui el partit que la mani, un record a policia i seguretat, al voltant de Bolonya)


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.