miozz mirades

un bloc de maceració lenta (el bloc de la Dolors )

el tot 1a setmana de maig: comença el joc

Comença el joc. (segueix)

COMENÇA EL JOC

Amb pocs dies de diferència, en encetar el mes de maig, han començat dos grans jocs a la ciutat: un ens és molt genuí i aconsegueix motivar un bon grapat de badalonins i badalonines que jugaran al ritme que marqui El Burot; l’altre és el joc que arbitra la democràcia. Un és el joc de moda a la nostra ciutat cada mes de maig, El Joc de Badalona que escampa repte, intriga, emoció, distracció i agilitat al voltant dels coneixements sobre la nostra localitat; l’altre és el joc de la cursa electoral que cada quatre anys obre l’oportunitat per canviar el govern municipal. 

El Joc de Badalona és un joc que es juga amb una bona dosi de badalonisme participatiu que construeix identitat col·lectiva, que il·lusiona, fidelitza i anima a la cooperació. I en una ciutat com la nostra, tan poblada, amb una demografia tan diversa i tan dinàmica, enfortir vincles amb el territori, vincles que fan comunitat, és una inversió de primera necessitat.

El joc electoral, en canvi, és un joc que sovint produeix un gran desgast, posa en joc elements de cohesió de ciutat, i especialment posa en joc la convivència. Per què? Perquè la cursa electoral és molt competitiva i anima a estratègies no sempre lícites, incentiva la demagògia i acaba alimentant sovint la desafecció. No totes les formacions que corren aquesta cursa són igual de demagògiques i ni usen proclames il·lícites, però cal reconèixer que l’electoralisme ja porta en si mateix una tendència a la picabaralla estrident, a les promeses, a la “compra” del vot a qualsevol preu, i que alguns fan aquesta compra a base de falsos rumors i de tragiversacions i mentides.

A diferència del que passa amb el Joc de Badalona, que quants més jugadors hi ha més s’ajuden entre sí els concursants, en el joc electoral en què aquest any hi juguen 18 formacions aspirants, la competència incentiva les males arts, i per això el poble, la ciutadania, ha hagut d’intervenir més que mai.  Forma part del joc que la societat civil presenti als candidats les seves demandes, i que s`organitzin debats i actes de pressió, però aquest any a més cal, des de la ciutadania, posar límits a l’electoralisme feroç. En Democràcia no tot s’hi val. I les proclames xenòfobes o racistes, les que intenten dividir i enfrontar el veïnat segons el seu origen, i les que prometen solucions màgiques impossibles i fins i tot il·legals, aquestes haurien de trobar com a resposta del poble badaloní un rebuig explícit. Hem d’exigir a totes les formacions i candidats, abans que res, joc net.

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.