miozz mirades

un bloc de maceració lenta (el bloc de la Dolors )

dret a moure’s

L’escenificació és paradoxal i carregada de simbolisme: per uns moments, els vehicles més privilegiats de la mobilitat – els cotxes particulars- han quedat bloquejats pels vehicles més marginats de la mobilitat: les cadires de rodes. (segueix)

 

 

L’escena és prou clara i prou breu – intermitent, de fet – com per diluir aquell punt d’incomoditat que sento quan,  sense que estigui previst, la manifestació talla el trànsit.

Ràpidament em poso al lloc dels ocupants dels vehicles a qui privem el pas, especialment al dels que resten aturats més enllà i ni tan sols veuen la pancarta; em demano si ells es podran posar al lloc dels manifestants, persones amb mobilitat reduïda a qui la ciutat i les inversions públiques no els faciliten gens el dret a desplaçar-se i  a funcionar amb normalitat.

 

El dret a moure’s no és un dret gens equitatiu, en cap sentit. Començant pels desequilibris territorials en transport públic– sinó que ho preguntin als ciutadans de les Terres de l’Ebre o del Ripollès, on ni trens ni autobusos permeten una mínima autonomia i el desplaçament en vehicle privat és imprescindible per al desenvolupament d’activitats diàries, – i acabant amb l’urbanisme bàsic – amplada i accessibilitat de les voreres, parcs i altres espais públics – i passant per


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.